Llocs de Catalunya

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'AGULLANA

AGULLANA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El poble d'Agullana es un lloc documentat ja l’any 878 en un precepte del rei Lluís II. Durant l’edat Mitjana formava part del vescomtat de Rocabertí i, al segle XVI, del comtat de Peralada, constituint una batllia amb la Jonquera, Cantallops, Canadal i Darnius. Té agregat el poble de l’Estrada.

Església romànica del segle XI-XII. Consta d’una sola nau amb un absis de planta semicircular. A l’extrem oriental de la nau hi ha un creuer que fa de l’edifici un temple de planta de creu llatina. La volta de la nau és apuntada. Té una portalada orientada al migdia. Posseeix finestres decorades amb arcuacions llombardes. El campanar és de cadireta, de dos pisos de grans dimensions i té un interessant comunidor sobre l’absis

******************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=25&consulta=MCU0KzE3MDAxMCU=&codi=3

Època: segle XI-XII

Descripció:

Santa Maria d'Agullada és un temple d'una sola nau, fals creuer i absis semicircular. Està construïda amb carreus de granit molt ben escairats però de dimensions diferents. A l'interior hi ha un cor dels segles XVI-XVII.
La portalada s'obre a la façana meridional. Aquesta presenta un guardapols exterior i sis arcs en gradació, el primer dels quals està decorat amb un seguit de motllures acanalades. El timpà fou substituit per una finestra. Als brancals de la porta s'hi ubiquen dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració floral. Aquesta és marcadament simple i esquemàtica: tres fulles separades per boles a mena de fruits, amb la divisió horitzontal d'una incisió profunda.
Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra. A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra. El campanar és de cadireta i s'aixeca sobre la façana occidental. És de dos pisos, amb tres i dos obertures: tres arcs de mig punt a la part inferior i dues arcades de quart de cercle en la superior. La volta de la nau és apuntada.

Notícies històriques:

L'església de Santa Maria d'Agullana és documentada per primera vegada l'any 1019, en què fou cedida a la canònica de Girona pel bisbe Pere Rotger. Se sap que el 1362 n'eren sufragànies les esglésies de l'Estrada, de la Vajol i de Sant Julià de Torts, i que al segle XIV i posteriors constava al nomenclàtor de la diòcesi de Girona, dins l'ardiaconat d'Empúries.
L'edifici que ha arribat als nostres dies, gairebé sense alteracions, no correspon però a l'esmentat el 1019, sinó que és una obra dels darrers moments del romànic.

******************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dagullana

L'església

Santa Maria d’Agullana és un temple d’una sola nau, orientada a llevant, que és capçada per un absis de planta semicircular. A l’extrem oriental de la nau i a l’exterior hi ha dues capelles —una a cada costat— a manera de creuer molt poc destacat. L’edifici és d’una gran solidesa i de mides considerables, però també destaca per la seva alçada i notable esveltesa.

La volta de la nau és marcadament apuntada i seguida, sense arcs torals. És construïda amb carreus grossos, ben escairats, que es disposen en filades longitudinals.

L’absis s’obre a la nau per mitjà d’un doble plec, apuntat i adovellat, en gradació; la seva volta afecta una forma ametllada i és també de carreuada, de filades regulars i concèntriques.

Les dues capelles disposades a manera de transsepte tenen voltes de canó, de perfil de mig punt, també de carreus.

Les voltes de la nau i de l’absis arrenquen de cornises de secció de quart de cercle. A l’absis, sota la cornisa, corre un fris ornamental on hi ha una alternança de mènsules entre dents de serra. La cornisa ressegueix, a l’extradós, els arcs interns de les finestres.

En el parament interior de l’absis hi ha dues fornícules d’arquets de mig punt.

A l’extrem occidental de la nau hi ha un cor afegit en època tardana, de creueria.

L’entrada, única, és al centre del mur meridional de la nau. És una interessant portada formada per sis arquivoltes de mig punt en gradació que arrenquen d’una imposta horitzontal; l’externa és decorada i resseguida per una motllura a manera de guardapols; hi ha quatre columnes amb quatre capitells, una llinda monolítica llisa, mentre que el timpà ha desaparegut i el seu espai ha estat convertit en una obertura.

La il·luminació de l’edifici es realitza per mitjà de quatre finestres de doble biaix i arcs de mig punt, una de les quals és al fons de l’absis, unes altres dues són al mur meridional de la nau i la darrera al frontis, l’única obertura d’aquesta façana. A més hi ha unes altres dues finestres, però d’una sola esqueixada i arcs monolítics, que s’obren als murs de llevant de les dues capelles que formen el creuer. Finalment a la capçalera de la nau sobre la comunicació amb l’absis, hi ha dos ulls de bou.

Les quatre finestres de doble biaix presenten, exteriorment, una senzilla decoració. Els arcs adovellats d’aquestes obertures apareixen extradossats per una doble arquivolta, originada per un fris de dents de serra que és resseguit per una motllura de quart de cercle incurvat. La finestra de l’absis és, a més, decorada a l’ampit; un fris ressaltat amb quatre relleus de bocell.

La finestra del frontis és de mides excepcionals, molt més gran que les de la resta de l’edifici; els dos vessants són degradats i formen un plec.

La decoració de l’absis es completa, a l’exterior, amb uns motius ornamentals que coronen, horitzontalment, el mur: sota la cornisa incurvada corre un fris de dents de serra i sota d’ell hi ha un seguit d’arcuacions, ininterrompudes a tot l’hemicicle absidal, ja que no hi ha lesenes. Cadascuna d’aquestes arcuacions és tallada en una sola pedra, tot i les mides força grans per a aquest tipus d’element. Les mènsules dels arquets són formades per dues peces en gradació, de les quals, en secció, una és de quart de bocell i l’altra de cavet. Els espais semicirculars o petits timpans que emmarquen les arcuacions són formats, cadascun, per dos carreus, entre els quals hom deixà una separació que crea una mena de falses obertures, que tenen l’aspecte de petites i estretes sageteres. Aquesta singular disposició dóna al conjunt de la decoració llombarda “d’època avançada i ja molt evolucionada” d’aquest absis, un aspecte força insòlit.

Els paraments dels murs laterals de la nau són llisos, sense altra ornamentació que la corresponent a les obertures, i coronats només per la cornisa incurvada. En sobresurten els volums de les capelles del fals creuer, les quals mantenen la coberta de lloses.

Sobre el frontis o façana de ponent es dreça un alt campanar d’espadanya, de dos pisos d’arcades força singulars per la seva estructura i dimensions. La part inferior d’aquest campanar és formada per quatre altes i grosses pilastres closes per tres arcades adovellades, de mig punt. El pis superior té tres pilastres i dues arcades, aquestes, però, de quart de cercle. El conjunt és coronat per un pinyó, els vessants del qual ressegueix una cornisa incurvada; una motllura horitzontal de la mateixa forma marca la divisòria entre els dos pisos de l’espadanya.

L’edifici ha estat construït totalment —incloses les voltes, com ja hem precisat— amb carreus grans, ben escairats i polits, tallats en granit de la mateixa zona. Es disposen en filades perfectament uniformes i a trencajunt. L’aparell resta del tot al descobert tant a l’interior com a l’exterior de l’església. Un sòcol, també de carreuada, envolta exteriorment els murs perimetrals.

Com ja hem dit, l’edifici romànic no ha sofert alteracions d’importància. Sobre l’extrem oriental de la coberta de la nau s’aixecà al segle XVII o al XVIII un comunidor, que fa poc ha estat consolidat. És un torricó de planta quadrada i teulada en forma de piràmide. Sobre els murs de la nau hom bastí un terrabastall, amb obertures rectangulars, cobert amb teulada. Sobre la volta hi ha restes de la primitiva d’enllosat. A l’interior hi ha tres altars laterals, rebaixats en els murs romànics.

Santa Maria d’Agullana és una església que presenta, doncs, una clara unitat d’estil. Pels elements estructurals i l’aspecte estilístic és un edifici característic del romànic tardà i el podem considerar de la segona meitat “avançada” del segle XII o ja dins el segle XIII. Cal remarcar, en aquest sentit, entre altres detalls que podríem esmentar, l’alta i esvelta volta apuntada i la porta, per les seves proporcions i per l’estil de l’escultura dels capitells.

Aquesta església és força notable, dins la seva relativa simplicitat, i ben representativa de l’etapa final del romànic en el seu espai geogràfic. Pot ésser considerada la Peça de més rellevància dins un grup d’edificis religiosos clarament emparentats en els aspectes estilístic i formal, tots els quals cal suposar molt pròxims. Aquestes esglésies s’escampen per una zona molt concreta de l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, els vessants i repeus de les Salines i l’Albera, immediats al coll del Portús. En formen part, a més de l’església d’Agullana, les de Maçanet de Cabrenys, Darnius, Campmany, la Vajol i Sant Miquel de Solans (Santa Llúcia). L’acusat parentiu de tots aquests edificis podria fer suposar l’existència d’un mateix grup de constructors en aquesta rodalia a l’època apuntada.

Podem destacar, per exemple, l’extrema similitud entre Santa Maria d’Agullana i Sant Miquel de Solans, tot i l’evident major simplicitat de la darrera, en les quals, a més de les característiques generals, trobem detalls pràcticament idèntics, com les finestres i les decoracions interiors de l’absis o els ulls de bou aparellats de la testera. Cal citar també l’aplicació de la decoració llombarda, de manera molt evolucionada i “diríem” decadent, a les capçaleres d’Agullana i de Maçanet de Cabrenys.

Planta, a escala 1:200, de l’església en la qual hom pot observar l’estructura a base d’una nau, amb la capçalera ampliada per dues capelles rectangulars, que forma un conjunt trevolat, de característiques molt singulars.

Portada

Al mur de migjorn de l’església, tal com ja hem apuntat abans, hi ha un exemplar interessant de porta romànica, de considerable alçada i de proporcions més aviat grans.

Aquesta porta, com ja hem precisat, perfora el gruix del mur per mitjà de sis arquivoltes de mig punt en gradació i té llinda, timpà i parells de columnes amb capitells a cada costat. El timpà, tanmateix, ha desaparegut i el seu espai s’ha convertit en una obertura semicircular que queda com una tarja sobre la llinda, que és monolítica i llisa.

Hi ha una motllura incurvada a l’extradós de l’arcada externa, a manera de guardapols, que s’uneix als extrems amb la imposta, de la mateixa forma, al nivell de l’arrencada dels arcs. Aquesta imposta origina també els àbacs dels capitells i segueix per sobre la llinda, tot creant un ressalt horitzontal seguit.

L’arquivolta exterior esmentada presenta una decoració simple, però força original. Hi ha un ventall de canaletes o nervis múltiples, semicilíndrics i llisos que ocupen tot l’intradós i segueixen, fent angle, la meitat de la cara frontal de l’arc; l’altra meitat és formada per un fris de curtes dovelles llises.

Les quatre arquivoltes que segueixen, de l’exterior vers l’interior, són, en alternança, dues de perfil semicilíndric i les altres dues simplement adovellades. Finalment, la més interna, que emmarcava el timpà, és també adovellada, amb l’angle aixamfranat. Les dues arquivoltes semicilíndriques llises, són les que es recolzen sobre columnes i capitells, mentre que les restants ho fan sobre uns muntants en angle.

Els quatre capitells, sobre columnes de fust llis, presenten, tots ells, decoracions de tema vegetal molt esquemàtic i esculpit amb una acusada simplicitat, derivat, remotament, de l’ordre corinti. La forma d’aquests capitells és marcadament troncocònica. No són decorats ni els àbacs ni els collarins.

El capitell interior del costat esquerre i el capitell exterior del costat dret són pràcticament idèntics. Unes grans fulles lanceolades, totalment llises, sense cap relleu ni incisió (sense insinuar-s’hi els nervis) ocupen els angles i omplen tot l’espai dels capitells. Aquestes fulles es cargolen en llur extrem superior, on, darrere d’elles, apareixen les puntes d’altres fulles, tot insinuant-ne un segon rengle. A la separació que deixen les fulles, dalt de cadascuna de les cares frontals dels capitells, hi ha representada una pinya o fruita en relleu, cap per avall i també llisa.

El capitell interior del costat dret presenta les mateixes fulles llises, però més reduïdes i disposades en dos registres, les inferiors, que ocupen les cares frontals, i les superiors, que sorgeixen a segon terme, als angles; als intersticis de la part alta hi ha uns daus simples.

El capitell exterior del costat esquerre de la porta, dins la mateixa tipologia, es pot dir que és una mica menys simple. Les mateixes fulles que hi ha en els altres hi són més estretes, comprenen tota l’alçada del capitell i formen una sanefa contínua. Els cargolaments de llurs puntes es converteixen en una fruita, en forma de pinya esquemàtica, que penja a l’extrem de cada fulla. Aquest capitell i el seu àbac tenen un gros escantonament que ha malmès un tros considerable de l’aresta superior. De fet, és l’única degradació d’una certa importància que ha sofert la portada(*).

Les bases de les columnes consten d’una escocia entre dos tors que descansa en un plint força alt. Són totes molt erosionades, llevat de l’única que és de pedra calcària.

Tots els altres elements de la portada són tallats en granit, com la resta de l’edifici.

Els capitells del portal d’Agullana, amb fulles llises i esquemàtiques, d’un sol verticil, tenen paral·lels en els capitells del claustre de Santa Maria de Vilabertran, a la mateixa comarca. També els podem comparar amb els del claustre de Sant Llorenç de Sous o amb alguns de Sant Salvador de Breda i del claustre de Sant Pau del Camp. Totes són obres datables a la segona meitat del segle XII o al segle XIII, data ja apuntada per a l’església. L’esveltesa i alçada de les columnes i de tot el conjunt de la portada insinuen també una datació avançada.

J. Puig i Cadafalch situava aquest portal d’Agullana entre els del segle XII amb arcades múltiples i assenyalà que la seva arquivolta amb canaletes és una decoració rara a Catalunya, que només trobem a la porta de Sant Joan de Perpinyà, la qual possiblement, és “d’importació potser provençal”.

Eduard Carbonell torna a destacar la relació de la portada d’Agullana amb la perpinyanesa i diu que la decoració d’arquivoltes acanalades és rara al Principat i la considera “possiblement rossellonesa”.

Planta, alçat i secció de la portada

Forja

A les dues finestres d’una sola esqueixada que s obren als braços del fals creuer o capelles, en llur parament oriental, l’estreta obertura és protegida encara per unes petites reixes de forja romàniques. Presenten el disseny tradicional de la decoració de ferramenta. Són formades per una tija vertical que genera un seguit de minúscules espires que es cargolen a cada banda. La reixa del costat septentrional s’ha conservat sencera; la de migdia ha perdut un fragment.

*************************************************************