ESGLÉSIA DEL CARME DE PERALADA
PERALADA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIV
Descripció:
Situada dins del nucli urbà
de la població de Peralada, al sector de llevant, dins dels límits del recinte
emmurallat de la vila medieval.
Església d'una sola nau amb capelles laterals
entre els contraforts i capçalera poligonal. Presenta un campanar d'espadanya
amb dues obertures adossat al mur sud de la nau, coberta amb teulada a dos
vessants. A l'interior, tant les capelles laterals, delimitades per dues
alineacions d'arcs apuntats, com la capçalera estan cobertes amb voltes de
creueria, mentre que la nau central presenta cinc arcs diafragma apuntats, que
sostenen un sostre enteixinat de fusta.
La façana principal, orientada a l'oest,
sobrepassa l'alçada de la nau de l'església i està rematada amb una cornisa
disposada a dues aigües. Presenta una gran portada formada per un cos avançat,
amb teulada a doble vessant, al vèrtex de la qual hi ha una creu de pedra. Està
decorada amb quatre arquivoltes apuntades en gradació i un timpà, també
apuntat, decorat amb una imatge escultòrica de la Mare de Déu, d'època gòtica,
al centre de la representació. A banda i banda hi ha dos angelets, de
dimensions inferiors. A la part superior de la façana hi ha una rosassa amb
decoració calada.
De l'interior de l'església, cal destacar la
decoració del sostre enteixinat policrom de fusta, amb elements i motius dels
Rocabertí i d'altres llinatges medievals. També cal mencionar el paviment
enrajolat de caixó de la nau, amb el símbol dels comtes de Peralada, i els
vitralls de l'altar major. Hi ha diversos membres dels Rocabertí inhumats a
l'interior. Dels elements mobles destaca un capitell atribuït al mestre de
Cabestany i un grup de tapissos de la família Mateu basats en obres de Rubens.
Tota la construcció està bastida amb carreus de
pedra ben escairats, tant als paraments interiors com exteriors.
Al costat de migdia de l'església es troba el
claustre, amb les dependències monàstiques al voltant.
Notícies
històriques:
L'any 1293 el vescomte
Dalmau de Rocabertí va cedir a la comunitat del Carme unes propietats que
havien quedat integrades al nucli fortificat després de l'ampliació de les
muralles. Durant el segle XIV van ser bastits el convent i l'església. El
temple fou consagrat abans del 1400. L'església del Carme és un edifici gòtic
del segle XIV, i respon a les característiques adoptades a partir del segle
XIII per les construccions religioses dels ordes mendicants. La comunitat del
Carme, que sota la protecció dels vescomtes va gaudir de gran prestigi i
prosperitat, va habitar el convent fins a la desamortització de Mendizábal el
1835. Posteriorment, vers el 1855 la família Rocabertí va recuperar el convent,
gràcies a la clàusula de reversió estipulada en l'acta de donació. A partir del
1875 van restaurar el conjunt. L'absis va ser reconstruït totalment sota la
direcció personal del comte Tomàs de Rocabertí i es va recuperar el sostre
original, un enteixinat de fusta que romania amagat per sobre d'un fals sostre.
Durant les obres també es va suprimir el pis sobreposat a la galeria del
claustre.
A les capelles laterals hi ha diversos ossaris
pertanyents a diverses famílies de la noblesa empordanesa.
Actualment tota l'església és visitable i es pot
gaudir d'un important conjunt escultòric iniciat pels comtes de Peralada amb la
compra de la col·lecció del mestre Trayter de Figueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada