BALNEARI BROQUETAS
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
A l’inici del segle XVIII, Salvador Broquetas va inaugurar una casa de banys que ha mantingut el nom fins a l’actualitat. L’edifici actual és el resultat de diverses ampliacions fetes el 1899, el 1940 i el 1986. A la planta soterrània hi ha la galeria de banys modernista, que conserva encara una sauna romana. Com a curiositat, cal destacar una col·lecció important de mussols que el balneari aplega a l’interior.
********************************************************
Enllaç amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MDMzMyU=&codi=28429
Època: segle
XVIII
Descripció:
L'edifici presenta la
tipologia típica de balneari, amb una separació clara d'usos. L'edifici més alt
(6 plantes) que dóna al carrer del Pont és fonamentalment d'habitacions.
L'edifici una mica més baix (3 plantes) que dóna al carrer de Vic és
principalment la part de serveis. La zona noble (3 plantes) de menjadors,
salons i zones d'estar és la del mig que dóna al jardí i a la plaça de la Font
del Lleó, amb una imatge força senyorial. El balneari té una interessant
galeria de banys en el soterrani i un ampli jardí que ocupa una gran extensió
de terreny, que queda totalment voltat pel casc antic.
L'estructura és bàsicament de murs portants,
originàriament amb forjats unidireccionals de fusta, encara que posteriorment
ha sofert moltes transformacions. La coberta és plana i transitable. L'edifici
presenta, en la plaça de la Font del Lleó, dos volums clarament diferenciats
que es contraposen. Hi ha un ordre en la disposició i en el tipus de forats. La
façana principal que presideix la Plaça de la Font del Lleó s'ordena per cinc
eixos de composició. Té un clar component horitzontal, marcat per la balconada
i el rètol del balneari que hi ha a la primera planta, per les cornises i la
balustrada que fa de remat. Presenta una clara simetria, encara que la porta
principal estigui desplaçada a un costat, ja que la mida d'aquesta i el tipus
de forat és igual que tots els altres forats de la primera planta. Els forats
presenten una clara similitud en cada una de les tres plantes, en una
progressiva disminució.
El Balneari Broquetas és un conjunt d'un gran
valor històric degut als vestigis trobats de l'època romana (sauna, ares), i
alhora té un gran valor arquitectònic, degut als nombrosos elements de qualitat
que hi ha a l'interior. Destacar principalment la galeria de banys i els
elements de decoració interior modernistes.
Galeria de banys
Està formada per un passadís ample, amb totes les
cambres de bany disposades en bateria a cada un dels costats i decorada amb
ceràmiques modernistes molt vistoses amb gran singularitat plàstica. S'han
d'esmentar també les banyeres de marbre, els diferents elements de decoració
interior d'estil modernista (poms de portes, llums, mobiliari, etc.), i algunes
de les sales o habitacions, com la sala dels gira-sols, amb molts elements
d'ornamentació.
Elements romans
Queden restes d'una càmera d'obra romana que hi ha
a la galeria de banys. És una cambra quadrangular orientada de nord a sud, amb
la porta situada al sud. Tres parets són de "opus caementicio"
(pedres unides amb morter) excepte la sud, que està feta de "opus
testaceum" i "opus mixtum" (barreja de d'obra de pedres i
maons). El paviment que es conserva és de rajola vermella, però segurament no
és l'original. Hi ha una banqueta adossada al mur, feta de pedres unides amb
morter. Es creu que era una cambra de banys de vapor. No queda clar si es
tracta d'un laconium (estufa de calor sec) o una concamerata sudarium (estufa
de calor humit), però possiblement és la segona perquè sinó les propietats
terapèutiques de l'aigua es perden.
Notícies
històriques:
El balneari Broquetas
existeix des de fa molts anys, però va reedificar-se l'any 1770, i la seva
activitat més important començà en aquell any, quan es reformà l'antic hostal
de Can Vicenç. Des d'aleshores ha sofert diverses modificacions i ampliacions.
L'Hostal d'en Vicenç és una part de les cases que Salvador Broquetas adquirí el
1729 per a edificar-hi la casa de banys que porta el seu nom. Aquestes devien
ser contínues a la Capella de Sant Vicenç. Els seus propietaris, Juan Broquetas
juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors d'un llibre
"Luz de la Verdad, Tratado de las Aguas Termales de Caldas" (1790).
El 1873 n'era propietari en Salvador Nogués i Dalger i en el 1915, Antònia
Nogués i Turull. L'edifici inicialment era força més petit que l'actual.
L'aspecte exterior de l'edifici, a finals del
segle XIX no era pas el que presenta actualment. Per davant i fent cantonada
amb el carrer de Vic, s'endinsava a la Plaça del Lleó deixant un espai lliure
que Climent Cuspinera descriu com la Plaça d'en Marc Savall. Amb
l'enderrocament posterior, unificada la façana, ambdues places es convertiren
en una sola. El balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont que
feien veïnatge amb el seu jardí, enderrocant-les totes per a convertir aquell
espai en un jardí digne per a un hotel de la seva categoria. També compraren
l'Hostal de Cal Cès que enderrocaren per poder tenir una gran entrada al jardí
pel carrer de Vic.
Es situa just al mig de la Plaça del Lleó, formant
part de la zona més monumental de la població. La façana és una peça a destacar
de la plaça tant per la seva importància com per la seva situació. Resta al
bell mig d'una arquitectura fonamentalment del segle XX, de caire heterogeni.
Antigament a la plaça es situava el gran complex termal romà, i sense dubte en
part del solar que ocupa aquest establiment.
Altres enllaços amb informació:
********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada