CAN BARTOMEU
CABRERA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
A uns 400 metres del poblat ibèric de Burriac trobem la
masia de Can Bartomeu, una de les més significatives de Cabrera de Mar. L’edifici
actual es del segle XVII i té l’estructura clàssica de tres cossos: planta
baixa i planta pis, perpendiculars a la façana principal. Les ampliacions,
fetes a mida que el mas anava prosperant, han dotat la casa d’elements
arquitectònics gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics. A la façana
principal de Can Bartomeu destaca el portal rodó amb dovelles, el pedrís per
seure i unes finestres gòtiques de finals del segle XV. Més amunt, les dues
finestres del primer pis, del segle XVII o XVIII, i un rellotge de sol
esgrafiat ón es inscrita la data de la garant ampliació del mas: 1779. Cal
destacar també la cuina -que conserva l’enllosat original, la pica de pedra,
els fogons encastats, les rajoles de les parets i l’enorme llar de foc-; això com
el forn i els cellers on es poden veure dues premses amb les dates gravades de
1814 i 1836.
La trobada de construccions ibèriques i de moltes sitges fa pensar que podria haver estat una granja agrícola d’aquesta època. La primera masia, però es creu que data de finals del segle XII, i també en aquest segle apareix documentat el primer Bartomeu, un llinatge que va arribar a convertir-se en un dels més destacats del municipi.
Època: segle
XV
Descripció:
Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt
d'edificis que conformen una estructura rectangular vertebrada a l'entorn d'un
barri. Pel que fa al cos principal de la masia respon a una estructura de tres
cossos, planta baixa i planta pis, i afegit a la dreta, el pis superior del que
en destaca una galeria porxada. La façana presenta una estructura simètrica,
amb una teulada a dues aigües. En destaca la porta dovellada, al costat de la
qual trobem el pedrís, així com les finestres d'estil gòtic. És ressenyable que
sota la finestra principal d'arc conopial, just sota l'ampit, encara es
conserva una espitllera. Del cos principal no només destaca per la conservació
exterior, sinó que a l'interior encara es troben els paviments enrajolats, els
embigats així com les voltes catalanes i de mocador. A la cuina destaquen la
pica de pedra, rajoles decorades a la paret, i la gran llar de foc, així com el
forn de llenya i el paviment original de lloses. El cos esquerre, també dominat
per la simetria, revela uns trets posteriors, on dominen portes, finestres i balcons
de forma rectangular. Del pati central en destaca la pica i abeurador, que
s'alimentava de l'aigua recollida de la teulada, a partir del ràfec i canals.
El conjunt es complementà posteriorment amb la construcció d'un nou celler, a
manera de cos paral·lel, fet relacionable amb dues premses conservades que
porten les dates de 1814 i 1836. Un dels trets poc habituals és la presència
d'una comuna, que sobresurtia del primer pis i desguassava directament al femer
exterior, tot ubicat a la part posterior de la casa.
A finals del segle XVIII sembla que fou quan es construïren les edificacions
exemptes del cos principal, com la masoveria, el paller i l'era.
A nivell paisatgístic la casa compta amb alguns elements botànics rellevants
com el conjunt de 5 xiprers, en especial els 2 del sector nord, que per llur
simbologia d'hospitalitat són elements comuns en les masies. També té la
presència d'un cedre de l'Atles, que li confereix un aspecte colonial, així com
una noguera i un eucaliptus de més de 20 metres d'alçada (Rovira i Vinyals
2005).
Observacions:
En aquesta masia trobem un rellotge de sol de pols de
marbre i terra de colors, de forma rectangular, i de tipus vertical declinant,
del que en destaca l'any en el que fou realitzat, el 1779. També se'n conserva el
seu lema; "Les hores passen Aprofita-les bé". Aquest rellotge forma
part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica,
número d'inventari 2935, on es descriu com a rellotge de "orientació
sud-oest, emmarcat en un marc rectangular que inclou el lema, numeració
aràbiga, marques horàries a les hores i mitges hores de les 9 a les 7, en
sèries de 12 hores, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors
terrosos, les línies horàries estan recollides dins una línia corba acabada amb
una fletxa. Ornamentació amb motius florals".
Història:
En el fogatge de 1497 ja
apareix documentat en Guillem Barthomeu. Succeix el mateix en el fogatge de
1553 on el cognom Bertomeu també hi està representat. Tal vegada es podria
relacionar aquest cognom amb un mas primigeni, gràcies a un document del segle
XII, on Joan Bartomeu permuta una finca amb vinya i oliveres (Modolell 1993).
També fent referència al segle XII existeix un document de l'any 1835 que conté
un arbre genealògic dels Bartomeu que remonta fins l'any 1181 (Modolell 1993).
En aquest mateix document s'explica els fets que van tenir lloc en aquesta
casa, pels quals morí l'any 1813 Feliu Bartomeu degut a un atac de bandolers en
el marc dels esdeveniments de la Guerra del Francès; posteriorment morí també
l'hereu en el marc de la Guerra dels Carlins (Modolell 1993).
Pel que fa a la casa, hi ha un llinda gravada amb
la inscripció de l'any 1662, seguida per la lletra B.
En el llibre de Bonet (Bonet 1983) es parla d'una
inscripció gravada: Pau Bertomeu, Pagès, 30-IX-160?.
******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.cabrerademarpatrimoni.cat/moderns/can-bartomeu/
https://www.cabrerademar.cat/el-municipi/equipaments/can-bartomeu
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2350
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-7266-cat-can_bartomeu_de_cabrera_de_mar.htm
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7&consulta=MCU0KzA4MDI5MSU=&codi=8369
https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742
******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada