ESGLÉSIA DE SANT ISCLE i SANTA VICTÒRIA DE BÀSCARA
BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIII - XVIII
Descripció:
Església d'una sola nau
rectangular amb absis poligonal i capelles laterals. La nau està coberta amb
volta de creueria mentre que l'absis presenta una volta poligonal i les
capelles volta de canó amb llunetes. Corresponen a la transformació de
l'edifici duta a terme en època barroca. Alhora, tot el temple es troba
sobrealçat per un mur. La façana principal està orientada al nord i presenta un
gran campanar de planta quadrada, bastit damunt les restes de dues pilastres
que formaven part de l'antic campanar de cadireta original. El portal d'accés
actual és rectangular i està emmarcat amb pedra, tot i que força restituït.
Damunt seu hi ha dos rosetons disposats en vertical, dels quals el superior té
decoració calada central i l'inferior vitralls acolorits. La façana està
rematada amb un coronament esglaonat. Del mur sud destaca la porta romànica
original d'accés al temple, actualment convertida en finestral. És d'arc de mig
punt adovellada, amb els brancals bastits amb carreus ben tallats i amb una
motllura que recorre la intersecció entre el timpà i la llinda, aquesta última
decorada amb motius figuratius, potser de gaire gremial. Damunt de la clau del
timpà hi ha un relleu amb creu grega inscrita dins d'un cercle. L'interior del
temple està enguixat i decorat amb motllures pintades. El cor està situat als
peus de la nau.
La construcció romànica és bastida amb carreus de
pedra ben escairats, disposats en filades. Se'n conserven trams al parament del
frontis, en alguna part dels murs laterals i a la capçalera de la nau, sobre
l'absis actual, on hi ha fragments de la cornisa romànica.
Notícies
històriques:
És esmentada l'any 1020,
quan hi tingué lloc la deposició de testimonis d'un judici, davant el bisbe
Pere Roger, el comte Bernat Tallaferro, el seu fill Guillem, jutges i prohoms.
L'any 1138 s'esmenta com a parròquia, sota l'advocació i patronatge de Sant
Aciscle.
L'any 1140 es menciona l'església en la definició d'un alou i en el testament
del bisbe Pere de Castellnou l'any 1278. El temple figura també en els llistats
d'esglésies del 1279 i el 1280, i entre les parròquies, en els nomenclàtors del
segle XIV.
El cor de l'església se cita per primera vegada l'any 1527, tot i que fou
reconstruït el 1701. L'any 1636 es beneeix una nova campana. Durant el segle
XVII es produeixen diversos enterraments a l'interior del temple, atribuïts a
gent benestant, i actualment amagats sota una capa de paviment modern. Es tenen
documents que daten la construcció de la sagristia (1758), així com l'obertura
de capelles laterals en els murs de la nau i la substitució de l'antic absis
romànic per un de nou.
Durant molts anys, la porta romànica de la façana lateral va estar amagada pels
nínxols del cementiri que hi havia adossat al temple, desmuntat entre els anys
1982 i 1983.
A l'altar major hi havia un retaule barroc de fusta policromada, bastit l'any
1696 i obra dels escultors de Girona Vicenç Falcó, Mateu Solivera i Jaume Timó,
que va ser desmuntat i cremat durant la Guerra Civil (1936), quan l'església es
va convertir en centre d'intendència i magatzem de provisions militars.
L'actual retaule és obra del senyor Josep Ministral i Agustí i porta el nom de
Crist del Fluvià. Fou instal·lat i beneït al mes de març del 2009.
Jaciment
L'any 2006, l'Ajuntament de
Bàscara va promoure la construcció d'un nou retaule per l'església. Per a la
seva instal·lació es van obrir unes rases, que resseguien el perímetre interior
de l'absis amb un braç perpendicular central, que van ser objecte d'un control
arqueològic.
L'únic element estructural localitzat durant la
intervenció es trobava a l'extrem oest de la rasa central. Consistia en un bloc
de pedra d'uns 30 cm d'alçada, situat damunt un llit dur d'aspecte irregular,
del que no s'obtingueren dades suficients per determinar-ne la cronologia o
funcionalitat. També s'extragueren, de les altres rases, restes òssies humanes
desordenades i mesclades; fruit, molt probablement, de les obres de remodelació
de l'església al segle XVIII.
La intervenció arqueològica va posar de manifest
que la construcció de l'actual edifici va malmetre les restes de les
edificacions anteriors, restant, per tant, l'estratigrafia arqueològica molt
afectada per aquesta actuació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada