REC DEL CORRONAIRE o REC DE LA VILA
CAPELLADES - L'ANOIA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Conducció que feia arribar l’aigua de la surgència de la Bassa fins als Molins de la Costa, conjunt de setze Molins paperers situats entre l’interior de la vila i el riu Anoia, la producció dels quals, als segles XVIII i XIX, va convertir l’àrea de Capellades en un dels principals punts paperers del país, amb renom internacional pel seu papers de barba d’alta qualitat.
Època: segle XIV
Descripció:
El rec del Corronaire és
el tram que queda al descobert del rec Major, que condueix l'aigua, procedent
de l'aquífer, des de la bassa del Molí de la Vila fins als molins de la Costa
i, finalment fins al riu Anoia, a un quilòmetre i mig més avall. El rec,
orientat de sud a nord, té un cabal aproximat de 12 milions de litres per dia.
L'aigua que circula pel rec surt de la Bassa i cau al rec a través d'un petit
salt d'aigua i recorre descobert tot el carrer Rec del Corronaire, des del
carrer Abat Muntadas fins al carrer del Pilar. La coronació del conducte del
rec està a nivell del paviment del carrer i el protegeix una tanca d'arbust,
deixant a la vista la circulació de l'aigua. Durant els segles XVIII i XIX
aquest cabal servia per moure setze molins, coneguts com els molins de la
Costa. Al seu pas per la vila també es feia servir com a safareig públic.
Observacions:
També identificat com: Rec Major, Rec del Corronaire, Sèquia Major o Salt d'aigua. El valor ambiental del Rec del Corronaire resideix en que es tracta d'un element que formava part de l'antiga xarxa de distribució de l'aigua: des de la Bassa com a surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades fins als molins de la Costa. Tindria un origen medieval i successives reformes als segles XVIII i. XIX, així com reparacions i millores: 1916, 1933, 1964. També es considera aquest espai com àrea d'expectativa arqueològica.
Història:
El rec es un dels elements que ha configurat
històricament el paisatge ha estat la presència de l'aigua i de canalitzacions
amb usos agraris i industrials. Es pràcticament impossible, traçar-ne el
recorregut en època medieval, no obstant les fonts disponibles fan pensar que
un rec procedent de la bassa era l'eix articulador de la xarxa hidràulica. Part
d'aquest seria l'actualment conegut com a rec del Corronaire (la part més
propera de l'anomenat Rec Major a la bassa).
Aquest rec nodria d'aigua els molins de la Costa i,
segons consta el 1372, la vila també se n'abastia. Aquest torna a ser esmentat
el 1411, quan es parlava del "rec de la font de la vila" o "rec
de la vila". De fet, el centre de la vila, el situat al voltant de
l'església es trobava limitat per algunes canalitzacions, que finalment van
quallar en carrer, com el del Call i el d'en Lluçà (canal de la Canaleta).
La gestió d'aquesta xarxa de proveïment hidràulic va
motivar l'aparició de conflictes recollits per la documentació de des de 1476.
A inicis del segle XVII hi havia en vigència unes noves ordenances municipals
sobre l'ùs de l'aigua i el seu ús agrícola i de consum humà i el corresponent
manteniment.
L'esmentada infraestructura hidràulica va patir alguns
canvis en el transcurs del segle XVIII per tal d'atendre les creixents
necessitats energètiques del creixent sector manufacturer. Es bastiren noves
instal·lacions com alguna nova bassa i es va modificar el traçat d'alguns
trams. El principal motor de la transformació fou el creixement del nucli urbà.
Les disputes eren entre pagesos i paperers i entre cadascuna de les parts.
Durant el segle XIX es van produir diferents iniciatives
per millorar l'aprovisionament hidràulic de Capellades. La reforma i el
manteniment de la xarxa de recs derivada de la bassa en formava part. Un primer
element fou la regulació del seu ús. El 16 d'octubre de1816, Javier de
Castaños, Capità General de Catalunya, es feia ressò de les queixes dels
paperers capelladins i de la Torre de Claramunt que van continuar durant força
temps fins la desamortització del Molí de la Vila i la possibilitat de comptar
amb tota l'aigua de la Bassa i de les obres complementàries que es van dur a
terme.
Durant els anys 1915, 1916, 1933 i 1964 es van dur a
terme diferents treballs al Rec de Corronaire que implicaven la seva millora.
L'any 1970 es fa efectuar una sortida de l'aigua en forma de salt.
En relació a l'origen del nom d'aquest tram de rec, queda
clar que no apareix esmentat com a "Rec del Corronaire" fins a la
segona meitat del segle XIX. De fet, els primers esments a la documentació
municipal daten, fins i tot, de més tard, de la dècada de 1910, en concret.
Diferents escrits i la memòria oral apunten en el següent sentit: el mot
"corronaire" remet a un fuster que fabricava els corrons utilitzats a
les piles holandeses dels molins paperers. Segons sembla aprofitava el rec per
tenir en remull els corrons i permetre un adequat tall amb la fi d'incrustar-hi
les làmines metàl·liques necessàries.
****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4439
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada