CA LA TERESINA SAVOIA o CAN TORDERA
BLANES - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Ca la Teresina Savoia, aquest és el nom original de la casa del Passeig de Dintre. Els Tordera en van ser propietaris amb posterioritat i van ampliar la casa edificant la part que originalment era el pati que donava al mar. Com totes les cases del passeig, la façana principal era la que mirava a muntanya. Fa uns 125 anys, quan comencen a construir-se moltes de les cases senyorials de primera línia de mar - la majoria amb els diners que van fer els blanencs que emigraren a Cuba i Puerto Rico, els anomenats “americanos” a Blanes i “indians” a altres poblacions – es vivia d’esquenes al mar. L’actual Passeig de Mar era un espai de treball, amb les drassanes on s’hi construïren els vaixells que donaren molta fama a Blanes, els corders, fusters, serradores...
Es americanos o indians eren les persones que havien emigrat a Amèrica de joves i al cap dels anys tornaven als seus llocs d’origen més o menys enriquits, havent assolit un cert ascens econòmic i social. Durant el segle XIX varen emigra a Amèrica gairebé dos mil blanencs, sobretot entre 1839 i 1862. Majoritàriament eren homes solters, relacionats amb la menestralia o els oficis de mar. Buscaven fer fortuna i amb el viatge arriscaven els seus béns i els de la família. La gran majoria es dirigiren a Cuba, sobretot a l’Havana. Altres destins foren Puerto Rico, a l’Argenina, Uruguai o Veneçuela. Normalment marxaren reclamats per parents o amics que els facilitaven feina i una via d’integració en la nova societat. Els antecedents d’aquesta migració cal cercar-los entre els mariners i patrons que mercadejaven amb les índies des del segle XVIII. El comerç fou l’activitat econòmica principal dels blanencs emigrats. En concret el comerç al detall a través de la característica “bodega”. Aquest fou el model cubà. En canvi a Puerto Rico l’activitat dels blanencs va girar al votant de l’explotació de la terra.
Un cop arriba a la Vila, l’americano es construeix una casa generalment al Passeig de Mar o a l’Esperança que decora amb gust antillà i fa donatius per a obres assistencials i educatives. Alguns varen participar i fomentar la vida cultual blanenca. D’entre aquests cal destacar Josep Cortils i Vieta, pare de la Renaixença a Blanes, el poeta Josep Ribas i Carreras, l’escriptor i fill d’indià Vicens Coma o l’escriptor i industrial Agustí Vilaret. Avui el llegat dels amreicanos a Blanes el podem rastrejar a través de les cases que queden en peu, a partir dels edificis que patrocinaren o a partir de la documentació que conserven els seus descendents o l’Arxiu Municipal. Pel que fa a ca la Teresina Savoia no en conservem documentació i la informació que ens ha arribat és molt escassa. Fou el domicili del matrimoni format per Teresa Ferrer i el prestigiós doctor Albareda. Probablement, la seva edificació fou realitzada amb els diners dels seu primer marit, que sembla ser fou un fill dels americanos Massó.
Època: segle
XX
Descripció:
Es tracta d'un edifici que
conflueix amb dos carrers: la façana, amb el carrer del Passeig de Dintre,
mentre que la cantonada amb el carrer Bellaire. Casa que permet ser visitada, almenys
la seva planta baixa, ja que fa pocs anys que s'hi va instal·lar una
floristeria Està constituït per tres plantes, com són planta baixa que actua
com a accés i el primer i segon pis com a habitatges. S'observa un ampli
aparell ornamental que imbueix i impregna tot l'espai, apoderant-se de la
façana i acaparant i monopolitzant tot l'entramat arquitectònic de la part
superficial de la façana: des del basament de l'edifici – compost per grans
blocs paral·lelepípedes a la manera de carreus regulars, amb les dues obertures
d'arc rebaixat amb impostes, coronades amb uns motius decoratius en pedra,
treballats amb força destresa.
Passant pel primer i segon pis, amb per una banda,
les respectives obertures també d'arc rebaixat amb impostes conceptualitzades o
confeccionades a la manera de balconades sustentades per unes mènsules
esculpides, les quals són definides amb bastant encert. Mentre que per l'altra,
amb la tribuna angular, ubicada en la cantonada i coberta per una cúpula
semiesfèrica de gallons apuntada, sostinguda per una mènsula de tall vegetal a
manera de floró de grans proporcions, a través de la confecció d'un basament
circular. Fins a la cornisa, àmpliament densificada i poblada per diversos
elements, com la balustrada a la manera d'ampit, les àmfores d'estuc en els
extrems, sustentada i ornamentada a la vegada per un entramat de mènsules de
caràcter vegetal i geomètric – mènsules que abracen tota la façana que dóna al
darrere Passeig de Dintre i part del sector longitudinal de l'edifici que correspon
al Passatge Bellaire-, coronada o culminada amb la disposició en la part
central, d'un medalló petri, que conté la data d'edificació 1903.
Pel que fa a la planta baixa, està impregnada de
tota una essència, sabor opulent, pompós i abarrocat tant en el sostre com en
les parets, a través d'un programa d'estucat, que emfasitza i amplifica
l'aspecte superficial dels mers envans i parets despullades.
Notícies
històriques:
Actualment és coneguda com a
Can Tordera, després de ser adquirida per aquesta família i que molt
encertadament conservà bona part del seu aspecte original, sobretot la seva
façana principal i la característica tribuna circular que fa xamfrà amb el
carrer Bellaire. Molt abans, fa més de cinquanta anys, aquesta casa era
coneguda pel nom de la seva propietària, una senyora gran a qui anomenaven
Teresina Saboia però que el seu nom real era Teresina Ferrer i era vídua del
prestigiós doctor Joaquim Albareda, que exercí la seva professió a Blanes molt
abans que ho fessin Xavier Brunet i Tomàs Bataller, també metges i residents al
passeig. Al no tenir descendència s’afillà a una nena, de nom Montserrat, que
amb el temps es casaria amb Antonio, el fill gran dels Mañach. El nou matrimoni
va anar a viure a Palamós per motius de feina, ja que el Sr. Mañach tenia un
càrrec portuari o relacionat amb la Marina que va propiciar el seu trasllat. El
seu pati va desaparèixer, durant una intervenció no datada, per donar lloc a
una àmplia sala d’estar amb una llar de foc. Aquestes habitacions eren l’espai
més assolellat de les cases del passeig i el preferit per passar els dies
d’hivern.
**********************************************
Altres enllaço amb informació:
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/blanes/tots/can-tordera-teresina-savoia
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6399
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada