Llocs de Catalunya

SANTUARI DE LA MARE DE DÈU DELS MUNTS

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS - EL LLUÇANÈS - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaços amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-munts

https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-dels-munts

Època: segle XVII

Descripció:

El santuari de la Mare de Déu dels Munts presideix el massís dels Munts des del qual es poden admirar unes extraordinàries vistes. Està situat en terme de Sant Agustí de Lluçanès i depèn religiosament de la parròquia Sant Boi.
L'actual església és una construcció relativament moderna, erigida l'any 1695, en substitució d'una altra més modesta, una capella, probablement d'estil romànic. L'edifici de grans dimensions està orientat d'est a oest, amb la façana principal a la part de ponent, precedida d'un espaiós atri, al qual s'hi accedeix a partir d'una escalinata de pedra i que es troba estructurat amb un arc frontal de mig punt amb dovelles de pedra escairada i coberta de doble vessant que dóna accés a les dependències del santuari. El campanar forma part de la façana i té una alçària de 15 metres. Al capdamunt té un finestral obert a cadascun dels quatre costats, en un dels quals, el que dóna a ponent, ostenta una campana de bones dimensions que porta inscrita la data de 1786.
Arquitectònicament, l'església és de línies i estructura simple. De planta rectangular, té coberta de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs, exteriorment, són de maçoneria de pedra amb morter, llisos i uniformes sense contraforts ni nervatures. Tampoc té absis ni obertures, llevat del portal bisellat amb brancals i llinda de pedra picada datada de l'any 1700 i del rosetó de forma octogonal i emmarcat amb pedra picada obert al centre de la façana.
L'església està formada per una sola nau de 20 metres de llarg per 7 d'ample i nou d'altura amb volta de creueria. Disposa de cor de proporcionades dimensions, on es puja des de l'interior de l'església.
Arrecerades a la part sud de l'església hi ha les dependències de l'hostatgeria i del capellà-custodi. A la façana oest s'hi adossa perpendicularment el restaurant i antic hostal composat per dos nivells i construïts amb pedra i obra arrebossada.

Observacions:

El santuari conserva el retaule major, d'estil neoclàssic, que té per estructura bàsica un baldaquí rectangular amb tres columnes estriades a cada angle, marc que dona relleu a la imatge de la Mare de Déu dels Munts. Al cim del baldaquí, la imatge de Sant Joan Baptista , com patró de l'ermita. A la dreta, mirant l'altar hi ha plafons representant Sant Antoni, el somni de Sant Josep i les esposalles de Maria i Josep; a l'esquerra, Sant Domènec, la fugida d'Egipte i l'adoració dels Mags. L'escenificació de la volta, damunt del baldaquí, escenifica algunes de les lletanies lauretanes.
Popularment es diu que les imatges del santuari de la Quar i la dels Munts es veuen l'una a l'altra.

Història:

Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Segons Mn. Pladevall, tot i la manca de documentació, els Munts podria haver estat un lloc de talaia o defensa en temps de la reconquesta. Les primeres notícies s'inicien l'any 1170 quan consta l'existència de Santa Maria del Mont (de Monte), que en endavant rebria diferents llegats dels feligresos de la comarca; una de les notícies es troba al 1227, quan Maria de Vila-rasa li feu uns llegats testamentaris. La devoció augmentà amb la creació, l'any 1335, d'una confraria de fidels dels voltants de la Mare de Déu. El segle XVII fou d'un gran esplendor del santuari doncs l'any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el 1695 es començà a edificar el nou temple que conforma el santuari actual i que es va acabar el 1700. De l'edifici antic no queda cap vestigi.
Cada any, el dilluns de pasqua, es celebra l'aplec del Santuari dels Munts, on es reuneixen feligresos de diverses parròquies del Lluçanès.

Troballa de la Mare de Déu dels Munts

Tal com narra Pelegrí Casades a la seva obra de 1897 "Lo Lluçanès", a la part nord est del Santuari, al vessant de la muntanya on el precipici es fa mes esglaiador, un corriol estret i tortuós , que difícilment s'obra pas entre els matolls que guarneixen el cingle, porta a una petita cova situada a cosa de 50 minuts de l'ermita. En ella diu la tradició que es va trobar la venerada imatge dels Munts.
“al capvespre de cert dia d'estiu, retornant un pastor de pasturar el seu ramat, va percebre un estrany resplendor envers el nord oest i gairebé al cim de la serra. Ple d'admiració, corre el pastor a notificar-ho als seus amos, els quals l'endemà es dirigiren al lloc indicat, i dins d'una cova s'hi trobaren la imatge, sent aleshores traslladada des d'allí a l'antiga capella que existia a on avui hi és l'actual, que estava dedicada a Sant Joan; suposant la tradició que en el mateix lloc ja existia una capella al segle IV, igual que la de Sant Miquel, situada al veí predi de Gallifa”