PLAÇA DEL CAVALLER DALMAU DE CREIXELL
CREIXELL - BORRASSÀ - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Al costat de l'església de Santa Maria de Creixell hi ha un petit espai que es la plaça del cavaller Dalmau de Creixell qui fou templer empordanès.
Article de Núria Roca i Armangué
Llicenciada en Història de l’Art
Màster en Patrimoni Cultural per la UDG
Publicat a https://issuu.com/aias-editorial/docs/llibre_alt_empord__web/44
El nom de Borrassà va íntimament lligat al del llinatge
dels Creixell. A l’Edat Mitjana, el feu de Borrassà -que comprenia els termes
de Borrassà, Pontós, Vilamalla, Avinyonet de Puigventós i part de les terres de
Navata i Ordis- pertanyia a aquesta família. El nom de la família Creixell a la
vegada està íntimament lligat al de la història de Catalunya, ja que diversos
membres d’aquest llinatge hi varen tenir un paper important.
El primer membre destacat va ser Dalmau de Creixell, fill
de Guillem Ramon de Melany, més endavant anomenat de Creixell, i Beatriu de
Navata. Fou cavaller, possiblement de l’ordre del Temple, que comandà l’any
1212 les tropes dels reis Alfons VIII de Castella, Sancho VII de Navarra i Pere
II d’Aragó a la Batalla de les Navas de Tolosa. Batalla decisiva en què es va
debilitar el poder mohade i es va consolidar la frontera castellana a Sierra Morena.
Dalmau de Creixell morí durant la batalla i va ser enterrat amb tots els honors
pels tres reis a l’església major d’Úbeda (Jaén). Actualment, al poble de la
Carolina, fundat com a capital de la Nuevas Poblaciones per Carlos III al segle
XVIII, hi trobem un monument dedicat a aquesta batalla, en el qual es pot
llegir: “Dalmau de Creixell Caballero catalán de la cavalleria cristina en la
Batalla de las Navas de Tolosa muerto victoriosamente al frente de sus jinetes
en estos campos, en combate contra la morisma”. D’aquesta gesta també es
conserva al Monestir de Santa Maria la Real de las Huelgas (Burgos) -construït
al segle XII pel rei Alfons VIII de Castella-, el Penó de las Navas, un tapís
que decorava la tenda de campanya del cabdill àrab An-Nasir durant la famosa
batalla.
El segon membre destacat va ser Dalmau II, nebot de
Dalmau de Creixell. L’any 1213 com a cavaller va prendre part a la Batalla de
Muret, moment clau per a la configuració de l’especificat feudal del món
occitano-català. En aquesta batalla va perdre la vida el rei Pere El Catòlic,
bo i defensant el seu parent, Ramon VI de Tolosa, compte de Tolosa, davant la
croada d’Inocenci III contra els càtars. Una cançó trobadoresca, la Cansó de la
crozada, atribuïda a Guillem de Tudela, ens narra com Dalmau li va salvar la
vida en aquesta batalla tot tirant-se a les aigües del riu Garona. Acabada la
batalla, Dalmau II va ser excomunicat per Inocenci III però al 1225 va ser
absolt i va poder ser enterrat cristianament a la Comanda de l’Ordre del Temple
de Sant Llorenç de les Arenes (Foixà, el Baix Empordà).
El llinatge dels Creixell es va estroncar al cap de 150
anys, amb Blanca d’Hostoles, única filla de Guillem II de Creixell, el
primogènit de Dalmau II. Blanca es va casar amb Guillem Galceran de Cartellà,
però no va tenir descendència. Estroncada la línia directa al 1691, el títol de
compte de Creixell fou concedit pel rei Carles II al senyor Ramon de Sagarriga
i de la Puente. Actualment, ostenta el títol Vicente Dalmau Cebrián Sagarriga,
empresari vitícola de les conegudes bodegues de la Rioja Marqués de Murrieta,
entre d’altres.
A Borrassà encara resten vestigis que ens evoquen el
record d’aquest llinatge, com ara el castell, que és el corpus fabricae de l’actual
església de Sant Andreu de Borrassà, segons la darrera recerca històrica, i un
capitell del segle XIV que presenta l’escut heràldic de la família Creixell i d
la família Cartellà.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.diaridegirona.cat/dominical/2022/03/06/qui-dalmau-creixell-63484274.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dalmau_de_Creixell
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada