CREU DEL FRANCÈS
FOLGUEROLES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La Creu del Francès, es va erigir en memòria de les
víctimes durant la Guerra del Francès, que porta la següent inscripció "En
memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit
el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11 de setembre de 1948"
L'any 1809, els francesos de l’exèrcit de Napoleó entraren a Folgueroles i
saquejaren moltes cases del poble i masies del terme: robaren l’aviram,
s’emportaren els porcs i altres animals, buidaren graners i rebostos,
arrencaren fruits dels horts, tallaren arbres i cremaren la rectoria, i junt
amb ella cremaren una bona part de la documentació allí existent. Va ser una
acció de guerra bruta amb tota regla. Però és que, per més desgràcia encara, ja
era el segon cop que els francesos ens saquejaven el poble i ens cremaven la
rectoria i la documentació, ja ens ho havien fet cent cinquanta anys abans, la
tardor de 1654.
Els saqueigs del 1809 van ser molt truculents i salvatges, igualment com ho van
ser totes les batalles de la Guerra del Francès. Fou una guerra especialment
violenta amb topades quotidianes entre les forces del país (guerrilles
patriòtiques, sometents locals, exèrcit, miquelets, voluntaris...) i l’exèrcit
ocupant que es caracteritzaven per la seva crueltat. També foren una constant
les accions sanguinàries unilaterals a les quals els francesos sotmetien el
territori com a tàctica de desgast i desànim. L’ocupació francesa a la comarca
de Vic fou tan penosa que els habitants abandonaven massivament llurs llars
quan els soldats napoleònics s’apropaven en alguna vila o poble. Però la gent
dels pobles no els deixaven pas via lliure, ans el contrari, els sometents
hostilitzaven diàriament les tropes invasores. Amb la gran quantitat de soldats
i combatents que lluitaven, els queviures essencials mancaven per tot i la
misèria s’escampà arreu. Tot plegat: moltes morts! Aquest en fou el trist
resultat.
Però la feta més colpidora, per la seva extrema crueltat, fou la matança dels
cosins Parés de la Ricardera que ocorregué en aquest indret on es troba la Creu
del Francès. És una feta que ha ben calat a la memòria dels folguerolencs i ha
quedat representada per una bonica creu.
De camí cap a la Damunt, més amunt de les Alzines Sureres, es passa pel davant
de la Creu del Francès. Aquesta creu, que ha estat diverses vegades canviada de
lloc, es manté en un bon estat de conservació i és un punt de referència molt
conegut per la gent de Folgueroles.
Expliquen que quan la tropa de Napoleó s’anava acostant a Folgueroles molta
gent va decidir escapar-se i amagar-se al bosc o a la muntanya fins que es
calmessin els ànims. Els Parés i els Lluçà de la Ricardera emprengueren el camí
ben carregats per passar una temporada apartats del poble. Els cosins Parés
escolliren la balma de Torrents com a lloc idoni per refugiar-se. Quan
arribaren a la balma s’adonaren que no havien portat tot el necessari, s’havien
descuidat una cosa molt important: la sal. Els dos cosins tornaren cap al poble
a buscar la sal mentre la família es va quedar a la balma. Quan tornaven ja ben
carregats amb la sal i just quan havien travessat l’Era Nova, on batien els del
carrer Nou, i que anys més tard ho transformaren en l’actual camp de futbol,
els van aturar dos soldats francesos. Els agafaren i els van ben lligar,
llavors amb la sal que portaven dins el sac els van ofegar. Els anaven posant,
de mica en mica, sal al nas i a la boca, fins que no pogueren més i van morir
ofegats. Fou una mort horrible. Un cop es va restablir la tranquil·litat, i la
gent va poder tornar al poble a fer vida normal, les famílies dels morts van
erigir una creu de pedra al costat de les eres, al mateix lloc on ocorregué el
macabre esdeveniment. Aquesta creu va ser mudada de lloc una vegada, i encara una
altra, però sempre a un lloc proper. Durant la guerra de 1936 va patir una
escapçada i fou reconstruïda pocs anys després, el 1948.
Xavier Roviró i Alemany
Grup de Recerca Folklòrica d’Osona
Folgueroles, primavera de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada