CASTELL JALPÍ
ARENYS DE MUNT - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre.
Aquesta edificació fa de porta d'entrada de la finca de
Can Jalpí, d'aquí fins a la casa-castell hi ha un passeig de plàtans. El seu
estil correspon al mateix de l'edificació central, està fet com un castell. Té
una part central oberta amb un arc rebaixat que fa de porta, i a cada costat hi
ha una torre, aquestes torres estan emmerletades i acaben amb dues torretes
circulars a dalt, en la part central hi ha una torre rectangular amb l'escut de
la casa.
Època: segle XIX – XX – any 1900
Descripció:
Conjunt format per diferents espais: edifici principal,
annexos, tres portes d'entrada, recinte i llac. Es tracta d'un conjunt d'estil
historicista construït l'any 1900 damunt una antiga masia. La construcció
actual té la forma de castell, de planta rectangular i consta de planta baixa i
pis. Tot envoltat d'una petita muralla . Les façanes estan coronades amb
merlets i a les cantonades hi ha matacans rodons. A la façana principal n'hi ha
dos de base quadrada centrats, al mig dels quals hi ha un escut heràldic.
Portal d'entrada de punt rodó amb dovelles. A la dovella central hi figura
gravat l'any 1218. Les obertures del costat són geminades i arcs trilobulats.
Les obertures del primer pis son amb llinda recta i motllurada.
Per sota hi ha un petit llac. Per entrar hi ha una entrada del mateix estil i
època de la reforma, amb una part central més ampla amb un arc rebaixat,
flanquejada per dues torres circulars i emmerlatades. Al seu damunt dos cossos
cilíndrics damunt de cada torre i un de rectangular al mig coronen la cornisa.
Aquesta entrada dóna pas a un magnífic passeig de plàtans.
A la capella hi havia una Mare de Déu romànica (Valldemaria), de color negre.
Conserva la policromia. Es pensa que pot ser originària del monestir cistercenc
que hi havia entre Tordera i Massanet i que la família Jalpí va comprar a
mitjans del s. XVI. Aquesta imatge se l'endugueren els darrers propietaris al
vendre la propietat.
El pati està asfaltat imitat les llambordes. Hi ha elements de ferro de forja:
una barana i dos fanals.
Durant la remodelació, es va construir el llac, el jardí,
les avingudes de plàtans, el far i la central elèctrica.
Notícies històriques:
Aquest edifici fou bastit sobre una masia, havia estat
batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. A
començaments del segle XIII entren a regir la casa els Berenguer de Dois,
essent el vescomte de Cabrera qui, al segle XIV, els afavoreix amb la batllia
independent de la jerarquia pròpia del territori del castell de Montpalau. La
casa serà propietat dels Tries. A partir del segle XVII passà a mans de la
família Jalpí gràcies a l'enllaç matrimonial de la pubilla Tries i l'hereu
Jalpí, que aportà extensos dominis de Pineda de Mar, Sant Celoni i Tordera. En
el segle XIX, una pubilla Jalpí es casà amb l'hereu Borràs de Barcelona. Cap al
1900 la casa fou reformada per August Borràs i Jalpí, indià que convertí
l'antiga masia en un petit castell. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen
entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la
pubilla Mª Àngela Trias i Sala. En aquesta època es va fer el llac, els jardins
i totes les reformes de la finca. L'any 1937 i a petició de la Generalitat, Can
Jalpí, va ser cedida al govern basc per tal d'instal·lar-hi colònies infantils.
L'any 2004 el Grup Serhs va adquirir Can Jalpí, que ara és destinada a acollir
reunions d'empreses, convencions, actes institucionals o activitats culturals.
**************************************************
Avinguda de plàtans de Can Jalpí
https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi
Arbreda de plàtans (Platanus hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi.
Antiga font, que segons la informació bibliogràfica ja fa
molts anys que no raja. Es troba al costat oest del castell de Can Jalpí. Paret
frontal feta a base de pedres irregulars de dimensions mitjanes a modus de
sòcol, al damunt arrebossat i pintat i l'acabament és ondulat i coronat amb
maons plans. El galet surt d'un emplafonat llis al damunt del qual hi ha una
imatge de Sant Llorenç feta amb rajola valenciana. L'aigua aniria a parar a una
pica rectangular de pedra granítica.
Al davant hi ha un enllosat de pedra i unes escales a l'esquerra per salvar el
desnivell del terreny ens condueixen al camí que mena al castell per l'entrada
oest.
Torre de secció circular feta de maó i arrebossat imitant
carreus. Cos principal on hi ha una escala de cargol que dóna accés a la part
destinada a far. Cos superior de secció octogonal. Coberta de teules i embigat
de fusta. Petita cornisa sortint sostinguda amb ménsules. Porta d'accés
emmarcada en pedra treballada, amb arc apuntat però amb el vèrtex arrodonit. Al
damunt hi ha una petita capella que no conserva l'estàtua del sant.
Funcionava com a far per les barquetes del llac de la
casa. Segons ens explica Gaspar Casals, sembla que va ser clausurat perquè la
seva llum desorientava als navegants que passaven davant la costa d'Arenys.
Era de planta circular de 12 metres de diàmetre sense cap
altre edifici relacionat al seu voltant. Les rajoles són de 20 x 20 cm i està
delimitada per un petit muret d'una alçada mitjana de 50 cm.
Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat als marges de l'extrem
sud-est dels jardins de can Jalpí. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions
que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura.
Té un perímetre de 5,18 m, un diàmetre de 1,65 m i una alçada que supera els 25
m.
L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que
va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i
per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals).
Era l'antiga masoveria de Can Jalpí. En el seu origen
estava destinada a la fabricació de corrent elèctric pel castell de Can Jalpí,
el primer edifici del municipi que va gaudir d'aquest avenç. Per aquest motiu
també es coneix com La Central.
Edifici de planta rectangular, irregular, consta d'una
única planta. La coberta està dividida en tres cossos, tots a quatre vessants,
però el central més elevat sobre un embigat de fusta, i té un parallamps.
Obertures dobles o geminades amb arcs deprimits però d'angles rectes. A la part
posterior hi ha l'antiga comuna.
Rehabilitada l'any 2006.
.JPG)
.JPG)
El roure de Guernika
https://www.elcami.cat/camipedia/el-roure-de-guernika-gernikako-arbola
https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi
https://www.arenysdemunt.cat/el-poble/turisme/llocs-dinteres
El símbol tradicional de les institucions basques i del
compromís nacional del seu poble enfront dels avatars de la història és l´arbre
de Gernika. Però el roure original va morir ara fa uns anys i va haver de ser
replantat. Capricis de l´atzar, un esqueix de l´autèntic arbre de Gernika
sobreviu a Arenys de Munt, on hi va arribar per les excentricitats d´un noble,
Don August Borràs-Jalpí de Mercader, a les acaballes del segle XIX.
La història va començar el 1891, quan Don August es casà
amb Doña Sofia de Algorta i de Albaroa, una rica dama de Leketio, al País Basc.
A partir d´aquell moment, amb tot el dot de la dona i la renda del seu
patrimoni, el patriarca es dedicà a tirar endavant totes les seves dèries, com
el fet de transformar el vell casal familiar d´Arenys de Munt en un castell
medieval i omplir els seus jardins de plantes exòtiques, bosquets, fonts i
ponts de pedra. És en aquests jardins que hi va fer plantar, en homenatge a la
seva dona, Sofia, un plançó del roure de Gernika.
L’any 2004, el president del Parlament basc, Juan María
Atutxa, inaugurava a Arenys de Munt la plaça del Roure de Gernika,
reafirmant-se així la històrica amistat entre el poble basc i aquesta
localitat. A l'acte d'inauguració també hi van participar el president del
Parlament català d’aquell moment, Ernest Benach, i un representant de
l'Ajuntament de Gernika.
Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada
al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres
(Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones
d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi
apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros
(Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més
properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J.
Rossell.
La troballa de material arqueològic en superfície va fer
pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va
catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004)
determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no
s'ha fet cap excavació en extensió.
Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un
establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una
àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb
d'altres jaciments propers.
Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques
des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat.
Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs
fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada.
A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i
amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de
dues sitges.
En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori.
En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i
protegir-los de la riera.
Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar
sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any
1993 el "Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt" va realitzar
prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del
Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va
documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la
masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els
materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores
(Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades.
A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben
materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé,
territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata
Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares.
Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els
anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a
jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie
d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En
total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener
de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium,
patrimoni cultural, S.L.
La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix
any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada