Blogs - pàgines - vincles

dijous, 25 de maig del 2023

CASTELL JALPÍ

ARENYS DE MUNT - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








Escut eràldic de Can Jalpí

Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre. 



Portal d'entrada al Castell



































Portalada que dona accés al Parc de Can Jalpí

Aquesta edificació fa de porta d'entrada de la finca de Can Jalpí, d'aquí fins a la casa-castell hi ha un passeig de plàtans. El seu estil correspon al mateix de l'edificació central, està fet com un castell. Té una part central oberta amb un arc rebaixat que fa de porta, i a cada costat hi ha una torre, aquestes torres estan emmerletades i acaben amb dues torretes circulars a dalt, en la part central hi ha una torre rectangular amb l'escut de la casa.


**************************************************
Enllaços amb informació del Castell:

Època: segle XIX – XX – any 1900

Descripció:

Conjunt format per diferents espais: edifici principal, annexos, tres portes d'entrada, recinte i llac. Es tracta d'un conjunt d'estil historicista construït l'any 1900 damunt una antiga masia. La construcció actual té la forma de castell, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Tot envoltat d'una petita muralla . Les façanes estan coronades amb merlets i a les cantonades hi ha matacans rodons. A la façana principal n'hi ha dos de base quadrada centrats, al mig dels quals hi ha un escut heràldic. Portal d'entrada de punt rodó amb dovelles. A la dovella central hi figura gravat l'any 1218. Les obertures del costat són geminades i arcs trilobulats. Les obertures del primer pis son amb llinda recta i motllurada.
Per sota hi ha un petit llac. Per entrar hi ha una entrada del mateix estil i època de la reforma, amb una part central més ampla amb un arc rebaixat, flanquejada per dues torres circulars i emmerlatades. Al seu damunt dos cossos cilíndrics damunt de cada torre i un de rectangular al mig coronen la cornisa. Aquesta entrada dóna pas a un magnífic passeig de plàtans.
A la capella hi havia una Mare de Déu romànica (Valldemaria), de color negre. Conserva la policromia. Es pensa que pot ser originària del monestir cistercenc que hi havia entre Tordera i Massanet i que la família Jalpí va comprar a mitjans del s. XVI. Aquesta imatge se l'endugueren els darrers propietaris al vendre la propietat.
El pati està asfaltat imitat les llambordes. Hi ha elements de ferro de forja: una barana i dos fanals.

Durant la remodelació, es va construir el llac, el jardí, les avingudes de plàtans, el far i la central elèctrica.

Notícies històriques:

Aquest edifici fou bastit sobre una masia, havia estat batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. A començaments del segle XIII entren a regir la casa els Berenguer de Dois, essent el vescomte de Cabrera qui, al segle XIV, els afavoreix amb la batllia independent de la jerarquia pròpia del territori del castell de Montpalau. La casa serà propietat dels Tries. A partir del segle XVII passà a mans de la família Jalpí gràcies a l'enllaç matrimonial de la pubilla Tries i l'hereu Jalpí, que aportà extensos dominis de Pineda de Mar, Sant Celoni i Tordera. En el segle XIX, una pubilla Jalpí es casà amb l'hereu Borràs de Barcelona. Cap al 1900 la casa fou reformada per August Borràs i Jalpí, indià que convertí l'antiga masia en un petit castell. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala. En aquesta època es va fer el llac, els jardins i totes les reformes de la finca. L'any 1937 i a petició de la Generalitat, Can Jalpí, va ser cedida al govern basc per tal d'instal·lar-hi colònies infantils. L'any 2004 el Grup Serhs va adquirir Can Jalpí, que ara és destinada a acollir reunions d'empreses, convencions, actes institucionals o activitats culturals.

**************************************************

Avinguda de plàtans de Can Jalpí

https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi

Arbreda de plàtans (Platanus hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. 









**************************************************

Font de Can Jalpí

Antiga font, que segons la informació bibliogràfica ja fa molts anys que no raja. Es troba al costat oest del castell de Can Jalpí. Paret frontal feta a base de pedres irregulars de dimensions mitjanes a modus de sòcol, al damunt arrebossat i pintat i l'acabament és ondulat i coronat amb maons plans. El galet surt d'un emplafonat llis al damunt del qual hi ha una imatge de Sant Llorenç feta amb rajola valenciana. L'aigua aniria a parar a una pica rectangular de pedra granítica.
Al davant hi ha un enllosat de pedra i unes escales a l'esquerra per salvar el desnivell del terreny ens condueixen al camí que mena al castell per l'entrada oest.




**************************************************

Far de Can Jalpí

Torre de secció circular feta de maó i arrebossat imitant carreus. Cos principal on hi ha una escala de cargol que dóna accés a la part destinada a far. Cos superior de secció octogonal. Coberta de teules i embigat de fusta. Petita cornisa sortint sostinguda amb ménsules. Porta d'accés emmarcada en pedra treballada, amb arc apuntat però amb el vèrtex arrodonit. Al damunt hi ha una petita capella que no conserva l'estàtua del sant.

Funcionava com a far per les barquetes del llac de la casa. Segons ens explica Gaspar Casals, sembla que va ser clausurat perquè la seva llum desorientava als navegants que passaven davant la costa d'Arenys.











**************************************************

Era de Can Jalpí

Era de planta circular de 12 metres de diàmetre sense cap altre edifici relacionat al seu voltant. Les rajoles són de 20 x 20 cm i està delimitada per un petit muret d'una alçada mitjana de 50 cm.





**************************************************

Eucaliptus de Can Jalpí

Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat als marges de l'extrem sud-est dels jardins de can Jalpí. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura.
Té un perímetre de 5,18 m, un diàmetre de 1,65 m i una alçada que supera els 25 m.

L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals).


**************************************************

Antiga masoveria de Can Jalpí

Era l'antiga masoveria de Can Jalpí. En el seu origen estava destinada a la fabricació de corrent elèctric pel castell de Can Jalpí, el primer edifici del municipi que va gaudir d'aquest avenç. Per aquest motiu també es coneix com La Central.

Edifici de planta rectangular, irregular, consta d'una única planta. La coberta està dividida en tres cossos, tots a quatre vessants, però el central més elevat sobre un embigat de fusta, i té un parallamps. Obertures dobles o geminades amb arcs deprimits però d'angles rectes. A la part posterior hi ha l'antiga comuna.

Rehabilitada l'any 2006.



**************************************************

El roure de Guernika

https://www.elcami.cat/camipedia/el-roure-de-guernika-gernikako-arbola

https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-arenys-de-munt/cami-del-remei/roure-de-gernika

https://www.arenysdemunt.cat/el-poble/turisme/llocs-dinteres

El símbol tradicional de les institucions basques i del compromís nacional del seu poble enfront dels avatars de la història és l´arbre de Gernika. Però el roure original va morir ara fa uns anys i va haver de ser replantat. Capricis de l´atzar, un esqueix de l´autèntic arbre de Gernika sobreviu a Arenys de Munt, on hi va arribar per les excentricitats d´un noble, Don August Borràs-Jalpí de Mercader, a les acaballes del segle XIX.

La història va començar el 1891, quan Don August es casà amb Doña Sofia de Algorta i de Albaroa, una rica dama de Leketio, al País Basc. A partir d´aquell moment, amb tot el dot de la dona i la renda del seu patrimoni, el patriarca es dedicà a tirar endavant totes les seves dèries, com el fet de transformar el vell casal familiar d´Arenys de Munt en un castell medieval i omplir els seus jardins de plantes exòtiques, bosquets, fonts i ponts de pedra. És en aquests jardins que hi va fer plantar, en homenatge a la seva dona, Sofia, un plançó del roure de Gernika.

L’any 2004, el president del Parlament basc, Juan María Atutxa, inaugurava a Arenys de Munt la plaça del Roure de Gernika, reafirmant-se així la històrica amistat entre el poble basc i aquesta localitat. A l'acte d'inauguració també hi van participar el president del Parlament català d’aquell moment, Ernest Benach, i un representant de l'Ajuntament de Gernika.









**************************************************

Parc de Can Jalpí












**************************************************

Jardins de Can Gelpí







**************************************************

Pineda de Can Jalpí

Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell.




**************************************************

Jaciment de Can Jalpí

La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió.
Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers.
Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat.
Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada.
A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges.
En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera.

Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el "Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt" va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades.
A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares.
Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L.
La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P.



**************************************************





**************************************************
















 

 



















 

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada