ESGLÉSIA DE SANT JUST
VIC - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La façana de l'església forma part de l'antiga façana del seminari i presenta un portal dovellat de pedra i un gran òcul, que és l'únic element que il·lumina l'església. Al ser l'única església gòtica que es manté a Vic, es pot dir que aquest portal és l'únic que manté la funció i la coherència amb tot el conjunt interior religiós. Són elements arquitectònics singulars que malgrat les transformacions continues dels edificis que formen part han persistit en el temps. Són elements importants des del punt de vista històric, tipològic, artístic i testimonial.
L'església de Sant Just data de l'any 1534. Els jesuïtes
s'hi van establir i la van ampliar l'any 1649, però quan Carles III els expulsà
l'any l767 va donar aquesta església al bisbat de Vic; d'aquí la presència del
seu escut reial a la façana d'aquest edifici situat al costat de l'església de
Sant Just.
És l'escut de Carles III. És de forma de pell de toro i al camper hi ha la representació dels elements heràldics de flors de lis, dos lleons, una àguila, les gules i botons, i al centre incorpora un altre escut, petit, de forma de pell de toro amb el camper de divisió quarterada on es representen els elements heràldics de dos lleons i dues torres i al centre, la flor de lis. Els acompanyaments de l'escut estan configurats per volutes d'espiral i motius florals. Està timbrat per la corona reial. Aquest escut el trobem, també, en monedes de vuit escuts de l'època de Carles III. Un dels millors escuts de la ciutat quant a profusió decorativa i nombre elevat de càrregues heràldiques. L'execució és exquisida, hi ha voluntat de dotar-lo de magnificència. D'altra banda, té un gran significat històric i es valora que s'hagi mantingut a l'entrada d'un edifici d'habitages. Podria ser que l'artesà que va cisellar l'escut es basés en la moneda de vuit escuts que circulava a l' època de Carles III i que es reprodueix exactament en aquest escut.
Època: època
moderna segles XV-XVI, estil gòtic
Autor: Joan
Xapó, mestre d'obres
Dates de construcció: 1534-1538
Descripció: Església
de nau única dividida en tres trams i absis. És coberta amb volta de creueria i
nerviacions gòtiques, que acaben als murs laterals amb cul de llàntia. Al
centre, on es creuen els nervis, hi ha uns medallons on s'hi representa la
figura d'un bisbe, Crist en creu i la Sagrada Família, un a cada tram. El
presbiteri és pentagonal i els sis nervis es prolonguen amb una columneta molt
estreta per les parets de la nau. En aquest indret hi ha una portella que
comunica amb la sagristia. La façana forma part de l'antiga façana del seminari
i presenta un portal dovellat i un gran òcul, que és l'únic element que
il·lumina l'església, situats als peus de la nau. L'estat de conservació és bo.
A l'absis de l'església hi ha un retaule de Sant Just del segle XVII.
Façana: :
Molt marcada per un eix vertical. Actualment, la façana
intenta refondre's amb l'antic edifici del seminari, que també presenta façana
plana. Materials: Pedra tallada en elements arquitectònics importants. Acabats
de façana arrebossats. Coronament de ràfec amb cornisa. Elements arquitectònics
a destacar: La portalada formada per un arc dovellat, el rosetó i tots els
elements interiors gòtics i barrocs.
Dades històriques: Església construïda
entre 1534-1538 pel canonge Francesc Vivet. Al 1621 la capella fou adjudicada
als jesuïtes establerts al carrer de la Riera. Al 1649 es reforma l'església
(voltes de rajola, revestiment de guix) i s'amplia a tres naus al mateix temps
que es construeix la residència i l'edifici del col·legi de Sant Andreu. Recentment,
ha estat modificada prescindint de les ampliacions barroques i retornada a la
seva expressió original. El col·legi de sant Andreu prengué importància després
de la supressió de la Universitat Literària decretada per Felip V al 1716 i
perdurà fins a l'extradició dels jesuïtes, el 1767. Llavors, el conjunt va
passar a l'ajuntament, que el permutà per l'edifici del seminari del costat de
l'hospital, que es va dedicar a caserna. Actualment es troba desfigurada per
les addicions de les plantes superiors. El carrer de Sant Just, originàriament
anomenat carrer d'en Bruguera, derivat de la casa que tingué aquesta família en
el mateix indret. Canvià el nom quan el canonge Vivet hi construí l'església
amb l'ajuda econòmica del Consell de la Ciutat i amb almoines dels ciutadans
després de l'any 1538. Una vella tradició explicava que aquí havia nascut Sant
Just, les relíquies del qual es veneraven a la Catedral, el què devia motivar
l'edificació de l'església en el mateix lloc de la suposada casa natalícia.
Després de moltes topades quedà adjudicada als Jesuïtes, que hi varen construir
un col·legi denominat Sant Andreu, ensems que ampliaren amb una nau a cada
costat de la primitiva capella i hi construïren el retaule barroc. Aquest
afegitó es va suprimir a principis de segle per tal de retornar el primitiu
estil gòtic al temple. Val a dir que és l'únic edifici religiós de la ciutat de
Vic d'estil gòtic, mostrant la pervivència d'aquest estil a Catalunya encara al
segle XVI, quan a la resta de la península i a França havien abandonat aquesta
estètica per a adoptar la renaixentista.
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada