Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 30 de maig del 2023

ESGLÉSIA DE SANT JUST

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Portalada gòtica

La façana de l'església forma part de l'antiga façana del seminari i presenta un portal dovellat de pedra i un gran òcul, que és l'únic element que il·lumina l'església. Al ser l'única església gòtica que es manté a Vic, es pot dir que aquest portal és l'únic que manté la funció i la coherència amb tot el conjunt interior religiós. Són elements arquitectònics singulars que malgrat les transformacions continues dels edificis que formen part han persistit en el temps. Són elements importants des del punt de vista històric, tipològic, artístic i testimonial.



Escut de Carles III

L'església de Sant Just data de l'any 1534. Els jesuïtes s'hi van establir i la van ampliar l'any 1649, però quan Carles III els expulsà l'any l767 va donar aquesta església al bisbat de Vic; d'aquí la presència del seu escut reial a la façana d'aquest edifici situat al costat de l'església de Sant Just.

És l'escut de Carles III. És de forma de pell de toro i al camper hi ha la representació dels elements heràldics de flors de lis, dos lleons, una àguila, les gules i botons, i al centre incorpora un altre escut, petit, de forma de pell de toro amb el camper de divisió quarterada on es representen els elements heràldics de dos lleons i dues torres i al centre, la flor de lis. Els acompanyaments de l'escut estan configurats per volutes d'espiral i motius florals. Està timbrat per la corona reial. Aquest escut el trobem, també, en monedes de vuit escuts de l'època de Carles III. Un dels millors escuts de la ciutat quant a profusió decorativa i nombre elevat de càrregues heràldiques. L'execució és exquisida, hi ha voluntat de dotar-lo de magnificència. D'altra banda, té un gran significat històric i es valora que s'hagi mantingut a l'entrada d'un edifici d'habitages. Podria ser que l'artesà que va cisellar l'escut es basés en la moneda de vuit escuts que circulava a l' època de Carles III i que es reprodueix exactament en aquest escut.


*************************************************
Enllaços amb informació:



Època: època moderna segles XV-XVI, estil gòtic

Autor: Joan Xapó, mestre d'obres

Dates de construcció: 1534-1538

Descripció: Església de nau única dividida en tres trams i absis. És coberta amb volta de creueria i nerviacions gòtiques, que acaben als murs laterals amb cul de llàntia. Al centre, on es creuen els nervis, hi ha uns medallons on s'hi representa la figura d'un bisbe, Crist en creu i la Sagrada Família, un a cada tram. El presbiteri és pentagonal i els sis nervis es prolonguen amb una columneta molt estreta per les parets de la nau. En aquest indret hi ha una portella que comunica amb la sagristia. La façana forma part de l'antiga façana del seminari i presenta un portal dovellat i un gran òcul, que és l'únic element que il·lumina l'església, situats als peus de la nau. L'estat de conservació és bo. A l'absis de l'església hi ha un retaule de Sant Just del segle XVII.

Façana: : Molt marcada per un eix vertical. Actualment, la façana intenta refondre's amb l'antic edifici del seminari, que també presenta façana plana. Materials: Pedra tallada en elements arquitectònics importants. Acabats de façana arrebossats. Coronament de ràfec amb cornisa. Elements arquitectònics a destacar: La portalada formada per un arc dovellat, el rosetó i tots els elements interiors gòtics i barrocs.

Dades històriques: Església construïda entre 1534-1538 pel canonge Francesc Vivet. Al 1621 la capella fou adjudicada als jesuïtes establerts al carrer de la Riera. Al 1649 es reforma l'església (voltes de rajola, revestiment de guix) i s'amplia a tres naus al mateix temps que es construeix la residència i l'edifici del col·legi de Sant Andreu. Recentment, ha estat modificada prescindint de les ampliacions barroques i retornada a la seva expressió original. El col·legi de sant Andreu prengué importància després de la supressió de la Universitat Literària decretada per Felip V al 1716 i perdurà fins a l'extradició dels jesuïtes, el 1767. Llavors, el conjunt va passar a l'ajuntament, que el permutà per l'edifici del seminari del costat de l'hospital, que es va dedicar a caserna. Actualment es troba desfigurada per les addicions de les plantes superiors. El carrer de Sant Just, originàriament anomenat carrer d'en Bruguera, derivat de la casa que tingué aquesta família en el mateix indret. Canvià el nom quan el canonge Vivet hi construí l'església amb l'ajuda econòmica del Consell de la Ciutat i amb almoines dels ciutadans després de l'any 1538. Una vella tradició explicava que aquí havia nascut Sant Just, les relíquies del qual es veneraven a la Catedral, el què devia motivar l'edificació de l'església en el mateix lloc de la suposada casa natalícia. Després de moltes topades quedà adjudicada als Jesuïtes, que hi varen construir un col·legi denominat Sant Andreu, ensems que ampliaren amb una nau a cada costat de la primitiva capella i hi construïren el retaule barroc. Aquest afegitó es va suprimir a principis de segle per tal de retornar el primitiu estil gòtic al temple. Val a dir que és l'únic edifici religiós de la ciutat de Vic d'estil gòtic, mostrant la pervivència d'aquest estil a Catalunya encara al segle XVI, quan a la resta de la península i a França havien abandonat aquesta estètica per a adoptar la renaixentista.

*************************************************



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada