Llocs de Catalunya

MUSEU ROMÀNTIC CAN PAPIOL

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*****************************************************

A l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: Època moderna. 1790-1801; Arquitectura del neoclassicisme romàntic. Restaurada i convertida en museu en 1961-1965

Autors: Autor de les pintures murals interiors: Pau Rigalt i Fargas; 1960- 1961: (restauració i acondiciament) per a museu, Camil Pallàs Arisa, arquitecte. i Alberto del Castillo, director del Museu Romàntic; 1982-1983: obres (restauració), Antoni González, arquitecte.; 2006- 2009: (rehabilitació i reformes), Xavier Guitart Tarrés i Anabel Fuentes Montiel, arquitectes.

Promotor: Francesc Papiol i Padró

Descripció: Edifici compost de planta baixa, entresòl, principal, 1er. pis i golfes sota coberta de teula àrab i terrat. Les plantes es conformen de la següent manera: a la planta baixa, el vestíbul general, l’escala d’accés al pis principal, la cuina dels traginers, l’estable, el celler i el graner. A l’entresolat, l’habitatge dels porters, la biblioteca, la cuina i el rebost. A la planta principal, les sales de ball –de doble alçada-, la de música, la de billar, el menjador, l’oratori, la galeria, etc. La planta pis i les golfes estan actualment en obres de rehabilitació de l’estructura, suport de bigues de fustes en tractament contra els paràsits o tèrmits, i canvi de teulada (2007). El sistema constructiu consta de parets de càrrega de maçoneria, forjats amb bigues de fusta i revoltó ceràmic. Les intervencions amb bigues de ferro i formigó (1982-1983). Volta de maó de pla a les dependències de servei i celler de la planta baixa. A les façanes hi ha pintures simulant sòcol encoixinat, pilastres estriades, capitells, frontons, cornises, etc. Porta principal amb escut a la clau i porta de servei. Balcó cantoner i balcons simples composats simètricament tots amb llosa d’entramat metàl·lic i rajola de vela. Dos ulls de bou el·líptics sota la cornisa. A la façana lateral 5 balcons al principal i 4 al primer pis. A l’interior s’hi troba una escala de comunicació entre les plantes. Manteniment de l’organització interna de l’habitatge dels Papiol amb elements, mobles i pintures que reprodueixen l’ambient i la vida de la primera meitat del XIX. Com a elements singulars tenim la sala principal de doble alçada amb pintures de temes mitològics en grisalla a les parets i a la volta esquifada. Sala de billar, biblioteca, sala i alcova del general Suchet i menjador. Pedra picada en brancals, arcs i cantoneres, paviments de rajola, ferro forjat a baranes i entramats dels balcons o ceràmica vidriada, són els materials utilitzats. En l’espai lliure hi ha el jardí posterior predominant els xiprers, alguns retallats formant arcs, i amb un estany. Ambientació romàntica amb estatuària i columnes clàssiques.

Dades històriques: Can Papiol va ser la casa pairal d'una de les famílies més influents entre mitjan segle XVII i inici segle XIX a Vilanova. L’edifici va ser construït entre el 1790 i 1801 al solar de l’hort que la família Papiol tenia a l’extrem nord de la vila, al carrer Major: El seu promotor va ser Francesc de Papiol i de Padró, fill d’en Lluís Papiol i Martí, ric terratinent casat amb Maria Càndia de Padró, descendent dels senyors d’Orpí. Els Papiol procedien de l’Arboç, van arrelar a Vilanova a mitjans segle XVII. Els successius caps de família van ser importants terratinents. Joan Papiol i la seva dona van ser els fundadors i protectors del convent dels caputxins de Vilanova, arribats a la vila a mitjan segle XVII. El seu nét Joan Papiol i Raventós, de professió farmacèutic com el seu pare, va ser batlle de la vila en els dies de la Guerra de Successió; i un dels hostatges presos per les tropes filipistes després del saqueig de la vila. L’any 1774, Lluís Papiol i Martí Catà va obtenir de Carles III el privilegi de titular-se cavaller i de posseir escut heràldic. Sobre el portal principal de Can Papiol hi ha l’escut familiar. El seu fill, Francesc de Papiol i de Padró va ser l’hereu d’un extens patrimoni que la seva família havia adquirit per compra, i també per l'aportació de successius matrimonis. Francesc de Papiol i de Padró va ser una persona de gran prestigi, no només pel patrimoni que posseïa, també per la seva gran cultura i erudició; amb ell, la família Papiol va arribar a tenir la màxima esplendor. Va realitzar estudis en dret a la Universitat de Cervera i va assistir a les Corts de Cadis de 1812 com a diputat per Catalunya. Solter, a la seva mort el 1817, el patrimoni familiar va passar a la seva germana Josefa i després a una altra, Lluïsa Papiol, casada amb Manuel Torrents i Fals, membre d'una antiga família vilanovina. Un descendent directe, Ignasi Torrents va ser el darrer propietari particular, el qual va vendre l’immoble a la Diputació de Barcelona el 13 de juny de 1959. L’edifici havia sofert moltes transformacions. L’arquitecte Camil Pallàs i Arisa i el director del Museu Romàntic de Sitges, Alberto del Castillo, el van adaptar com a museu d’època entre el 1960 i 1961. Un cop habilitats la planta baixa, l'entresol i la planta noble, el museu es va inaugurar el 3 de juliol de 1961. Davant Can Papiol hi havia una de les cases més antigues del carrer de les Premses, la de la família Carbó, la qual l’Ajuntament va enderrocar per fer una plaça i donar una millor perspectiva del Museu Romàntic Can Papiol. La plaça va ser inaugurada el 1961. Entre el 1961 i 1962 es va refer el jardí d’ambient romàntic. Les obres de millora van prosseguir fins el 1965 en què es va restaurar i decorar la façana del carrer Major segons el model de les pintures originals, d’estil neoclàssic. La necessitat de millores en les instal·lacions per adaptar-les millor a la funció museística van portar a noves intervencions de reformes el 1982 i el 1983 dirigides per l’arquitecte Antoni González del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Els murs de les sales principals estan decorats amb pintures murals de tema bíblic, algunes d’elles del pintor decorador Pau Rigalt i Fargas, que es va establir a la localitat durant la Guerra del Francès, considerat un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya. El mobiliari i els complements corresponen a diversos estils que abasten el període del Romanticisme, principalment d’estil isabelí, imperi i Lluís XIV, porcellanes, llums de bohèmia i altres objectes, tant decoratius com d’ús, que distribuïts per les diverses estances de la casa contribueixen a mantenir-hi viu l’ambient del que era una residència d’una família benestant catalana a inicis segle XIX. Cal destacar, també, la biblioteca, que aplega més de cinc mil exemplars dels segles XVI al XIX, exponent de l’ambient cultural de la família Papiol; i la capella de petita dimensions, intacta, d’estil neoclàssic. Un altre element singular de l’edifici és el passadís secret que comunicava la casa amb l’antic convent del caputxins. El jardí romàntic ha estat utilitzat com a lloc de concerts i esdeveniments socials, i la planta superior i les golfes com a sales d’exposicions i d’actes. Un conveni entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Diputació de Barcelona, el 2003, va formalitzar la cessió progressiva d’ús del Museu Romàntic Can Papiol a la gestió municipal.

L’any 2006 es van iniciar la substitució de la coberta i forjats intermitjos segons projecte de Xavier Guitart Tarrés i dirección d'obra de l'arquitecta municipal Ana María Isabel Fuentes Montiel.