Llocs de Catalunya

PRIORAT i ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SANTA OLIVA

SANTA OLIVA - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Orígens

El Priorat de Santa Maria data del segle XII. L’any 1158 el bisbe de Barcelona va cedir l’església de Santa Maria, que ja existia des de temps antics, al cenobi de Sant Cugat perquè hi fundés un monestir benedictí.

Està documentat que aquest Priorat ja funcionava el 1170 amb una petita comunitat de monjos dirigida per un prior que depenia directament de Sant Cugat del Vallès.

Al marge d’aquesta ressenya extreta d’un estudi històric, les restes romanes, trobades en el subsol durant l’excavació arqueològica que es va fer abans de procedir a la recuperació i consolidació del Monestir, delaten que els orígens del conjunt arquitectònic són molt reculats en el temps. Al llarg de la història l’edifici del Monestir ha anat evolucionat, tal com ho demostren les empremtes que han deixat les diferents etapes constructives. Aquestes s’han volgut conservar com a testimonis de cada època. Al marge dels usos ancestrals, les dependències del Monestir (anomenat popularment ‘La Rectoria’ ) també van ser utilitzades al segle XX com a seu del primer jardí d’infants rural creat a Catalunya -sota els auspicis de la pedagoga Marta Mata-, com a escola d’educació primària i també com a biblioteca i espai lúdic sota l’impuls d’un dinamitzador social de referència, mossèn Josep M.Mas.

Recuperació i consolidació

Iniciades el 2003, l’any 2009 van finalitzar les obres de rehabilitació de l’edifici i de remodelació urbanística de tot el seu entorn.

El Monestir recuperat vol ser un referent a la comarca,. Les restes arqueològiques del subsol es poden admirar gràcies a un paviment de vidre i el conjunt monumental llueix ara amb tota la seva esplendor. El nou equipament del Monestir (Rectoria 2.0) vol ser un centre d’experimentació i d’innovació, un marc carregat d’història que aixoplugui iniciatives culturals, comercials i empresarials fonamentades transversalment en la tradició i les noves tecnologies.

El Monestir de Santa Maria, del poble i per el poble de Santa Oliva.

****************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5395

Època: segles XIII-XVI

Descripció:

És una església d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda. Està coberta per una volta d'aresta, els arcs de la qual es recolzen en mènsules. L'absis es semicircular i presenta quatre nervis que es recolzen a la paret gràcies a unes cartel·les. La façana romànica està rematada per un campanar de cadireta de tres cossos a sobre i una nau construïda possiblement entre els anys 1564 i 1569. En destaca la porta formada per dos arcs de mig punt en degradació resseguida per una motllura, que a més està emmarcada per un guardapols de forma rectangular. Construïda amb carreus regulars. De la façana principal cal destacar la porta formada per una arquivolta que es recolza sobre dues columnes i dues pilastres amb motllura trencada a la línia d'impostes, des d'on arrenquen dos arcs de mig punt. Als peus de l'església hi ha una espitllera en forma de rosassa.

Notícies històriques:

L'església de Santa Maria fou profanada pels àrabs a inicis del segle XII. El 1158 el bisbe de Barcelona cedí aquesta església al monestir de Sant Cugat perquè hi fundés un monestir. Al 1173 el monestir funcionava amb un sol monjo amb el títol de prior que vivia amb un sacerdot beneficiat i alguns deodonants. Aquest priorat de Santa Oliva, benedictí i filial de Sant Cugat, absorbí aviat l'església de Sant Julià, mentre l'església de Santa Maria passava a ser parròquia. Al segle XV, però, ja hi havia cap monjo ni deodonant i només un monjo de Sant Cugat conserva el títol de prior de Santa Oliva.

****************************************************

Altres enllaços amb informació: