CASA PANXO FERRER
VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARARF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: Època
contemporània any 1883, arquitectura historicista
Autors: Camil
Oliveras i Gensana, arquitecte i director d’obres, Bonaventura Pollés i Vivó,
arquitecte any 1884: dependències annexes jardí, Miquel Pascual i Tintorer, arquitecte
anys 2005-2009: reformes Alfonso de Argila de Chopitea, arquitecte.
Promotor: Francesc
Ferrer i Ferret
Descripció: Edifici
entre mitgeres d’origen unifamiliar am complementari, ocupant la parcel·la tot
un extrem de l’illa. Edifici principal de planta rectangular compost de planta
baixa aixecada respecte al carrer, dues plantes pis i una planta golfa que
ocupa el terç central de l’edifici. Cobertes planes. Escala central adossada a
la mitgera. Galeria posterior de dues alçades sense tancaments. Edifici
complementari de planta rectangular compost de planta baixa i una planta pis a
la part de façana al carrer del Vapor i de planta baixa i afegits posteriors en
planta pis al pati interior. Cobertes a dues vessants i planes.
Sistema constructiu: Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forja de fusta i revoltó.
Pilars de totxo i de foneria.
Façanes:
Façana principal de composició simètrica amb obe Portal central i dues
finestres laterals a la planta baixa. Balcó corregut de dues obertures a la
planta pis i dos balcons simples sense volada a la planta segona. Coronament
amb cornisa amb dentellons i barana de terrat. Façana del cos complementari de
composició simètrica descompost en tres paraments verticals amb pinyó del
parament central vist i finestrals de mig punt.
Interiors:
Interiors de la planta baixa conservant la mateixa estructu vestíbul i escala.
Planta primera amb artesanats, papers pintats i paviments originals. Planta
segona actualment desocupada. Planta golfa ocupada per habitatge. Cos
complementari adaptat a dos habitatges.
Elements:
Singulars Sostres de la planta l’escala.
Material:
Paviments de marbre hidràulics. Columnes de foneria a la galeria. Enteixinats.
Reixes de ferro colat i forjat. Pedra.
Espai lliure:
Abans del 2005 es conservava l’antic sobretot d’una monumental palmera canària
(Phoenix canariensis), una figuera (Ficus carica) antiquíssima, un fals pebrer
(Schinus molle) i altre vegetació molt descuidada. A finals del 2006 encara es
van detectar una liana de jardí que resistia enfilada a les escales del pati
(Ipomoea sp.), restes secs d’heura (Hedera helix), i alguna herbàcia ornamental
(Phytolacca americana, Asparagus plumosus, Ricinus communis i Acanthus
nobilis). Tot i que el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i
Natural de Vilanova i la Geltrú té en compte el seu manteniment, l’actual
propietari va obtenir llicència per talar la palmera, la figuera i el fals
pebrer, amb la condició de restaurar la palmera, la qual cosa no s’ha fet
encara.
Notícies històriques: L’any 1856, es van enderrocar unes cases situades al cap damunt de l’actual
rambla, denominada ja Principal l’any 1858, que es va prolongar fins l’actual
plaça de Gumà i Ferran l’any 1860. Va ser en aquest nou espai urbà on moltes
famílies vilanovines benestants van voler edificar la seva residència. Francesc
Ferrer i Ferret (1847-1920), conegut com a Panxo Ferrer era fill de Gregori
Ferrer Soler, qui s’havia establert a l’Havana, on va tenir activitats
comercials que li van proporcionar una considerable fortuna. Gregori Ferrer, de
retorn a la ciutat, va invertir en negocis industrials, comercials i immobiliaris.
El fill, Francesc Ferrer, es va establir de jove a l’Havana on es va dedicar a
negocis comercials. Va retornar l’any 1875 i va ser accionista de la fàbrica de
la rambla, sota la raó comercial Soler, Ferrer y Cía., conseller del Banc de
Vilanova, membre de la Junta de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, director
de l’Escola d’Arts i Oficis, va impulsar la construcció del pantà de Foix i
regidor del grup de tendència liberal als anys 1887 i 1902. També va ser
articulista de la vida vilanovina i col·laborador del Diari de Vilanova. L’any
1883, Francesc Ferrer va sol·licitar obres segon projecte de l’arquitecte Camil
Oliveras i Gensana, i com a director d’obres l’arquitecte Bonaventura Pollés i
Vivó. L’edifici es va aixecar sobre els terrenys que ocupava el Cafè del Jardí,
construït cap a l’any 1854, propietat de Salvador Raldiris. La casa Panxo
Ferrer consta de dos volums separats per un jardí. L’edifici principal amb
façana a la rambla era el destinat a l’habitatge; el pavelló posterior,
destinat a cotxeres, va ser projectat per l’arquitecte Miquel Pascual i
Tintorer, dins l’eclecticisme i reminiscències medievalistes, l’any 1884.
Durant molts anys, l’edifici va ser la seu del Servei de Correus i Telègraf.
L'any 2005, el propietari José Gómez, va sol·licitar obres de reforma de
l'edifici principal i restauració de les façanes, segons projecte de
l'arquitecte Alfonso de Argila de Chopitea. Les obres van finalitzar l'any
2009.
*****************************************************
Enllaç amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12023
*****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada