CASTELL i ESGLÉSIA DE SANT PERE DE VILOPRIU
VILOPRIU - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
CASTELL
El Castell de Vilopriu es troba al capdamunt d'una petita elevació i centra, juntament amb l'església de Sant Pere, el que seria la part més antiga del poble, amb un reduït nombre de cases i masos ubicats en els vessants del turó. Els primers esments documentals del castell daten de l'any 1216, quan el comte d'Empúries, Hug IV, infeudà el lloc de Vilauprid a Guillem d'Escala i li manà edificar un castell amb torre i fortalesa en el lloc on hi havia hagut l'anterior castell. Així doncs, el document remet a un origen anterior de l'enclavament. També hi ha constància documental de reformes del castell (a costa de part del cementiri) l'any 1508.
El castell és una
construcció de planta rectangular, que té un pati central. El seu sector
oriental ha tingut diversos usos: escoles públiques i ajuntament. A la banda
nord-oest de l’edifici hi ha l’església parroquial. La resta de les parets són
molt malmeses.
La façana principal del
castell palau era situada a migjorn, on hi ha el portal i dues finestres
gòtiques. A l’angle sud-oest, hom pot veure encara diverses espitlleres d’una
torre angular força gran que hi havia hagut. Les façanes restants estan en molt
mal estat de conservació i l’interior del castell havia estat molt transformat.
Durant els anys 1978-80 s’hi
realitzaren tres campanyes d’excavació dirigides per Maria Marsà. Aquestes
excavacions permeteren d’afirmar que la construcció del castell primerenc era
del segle XII, bé que sofrí importants reformes a la baixa edat mitjana. Hom
constatà que a la part més baixa —els primers 80 cm— de les parets de migjorn i
de ponent hi havia uns murs amb un parament típic d’aquest segle. Per damunt
dels 80 cm ja apareix un mur amb un aparell clarament del segle XIV, refet
segurament arran de la construcció de l’església, que fou adossada al mur
septentrional del pati.
Durant l’excavació
pròpiament dita, hom hi trobà, després d’un estrat de pedres d’enderroc, un
nivell fèrtil, amb nombrosos fragments de ceràmica grisa dels segles XII i
XIII. Més avall, sota un nivell de cendres, foren descoberts més fragments de
terrissa grisa. A uns 95 cm, hom arribà a un nou estrat de carbó amb força
trossos de ceràmica i alguns ossos d’animals. Més avall es trobà un nivell
estèril, fangós i rogenc i la roca mare.
Així mateix, fou descoberta
a la cara interior de l’edifici una construcció d’1,50 m de llarg, adossada al
mur de migjorn, que també fou datada al segle XII.
Durant l’excavació foren trobats uns mil fragments de ceràmica medieval, 150 dels quals amb formes distintives o decoració.
***********************************************************
Enllaç amb informació del jaciment del castell:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/16995
Jaciment
del Castell de Vilopriu
Cronologies:
Medieval Catalunya vella sotmesa als Carolingis /
Medieval Catalunya vella sotmesa als Carolingis (800 / 988)
Medieval / Medieval (1150 / 1492)
Modern / Modern (1453 / 1789)
Tipus de jaciment:
Assentament militar castell
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
Assentament militar muralla
Descripció:
La intervenció arqueològica realitzada entre els mesos de març i maig de 2007 vingué motivada pel projecte d'ampliació de l'Ajuntament, que fins al moment ocupava la meitat de llevant del castell. El projecte arquitectònic no preveia l'excavació del subsòl, ja que es pretenia mantenir la cota de circulació existent. La intervenció arqueològica va permetre documentar una necròpolis medieval, destapant fins a onze sepultures del període comprès entre els segles VIII i X. Pel que fa a la tipologia de les tombes, se'n troben d'antropomorfes i d'altres excavades en el sòl amb coberta de lloses. Les restes antropològiques localitzades en l'interior de les tombes corresponen a dotze individus: dos infantils, quatre masculins, tres femenins i tres de sexe indeterminat. Altres estructures localitzades a banda dels enterraments són una cisterna d'època baixmedieval, una sitja, algun forat de pal i diversos trams de murs, un dels quals presenta una amplada considerable, és possible que tingués caràcter defensiu. Al 2011, una nova intervenció al subsòl de la sagristia de Sant Pere de Vilopriu va permetre identificar un nou enterrament, la UE1010. Aquesta tomba excavada al subsòl era de planta antropomorfa amb capçalera arrodonida i al seu interior es van localitzar almenys tres inhumacions en posició secundària. A partir de la seva relació amb la necròpolis medieval localitzada a la campanya de 2007, l'estructura es dataria al voltant dels segles IX-X. D'aquesta manera, es pot establir que la necròpolis s'estén vers el nord respecte a l'àrea excavada a l'anterior campanya. A més cal destacar l'aparició d'un fragment de muralla del castell (segle XIII) i una gran remodelació de l'espai amb motiu de la construcció de l'edifici de la sagristia al segle XVII.
Descripció:
L’església parroquial de Sant Pere de Vilopriu és al
centre d’aquest poble, al costat del castell.
A la planta baixa i a l’interior del castell de Vilopriu,
en enderrocar unes estructures modernes durant les obres que s’hi han fet
recentment, ha quedat més al descobert un fragment de mur corbat. Pertany a una
construcció que, en les altres parts, és destruïda o bé amagada per sectors
d’edificació d’època posterior.
En principi hom podria suposar que, per la seva
estructura, pot pertànyer a una primitiva torre cilíndrica. Tanmateix, per la
seva situació, just darrere l’actual capçalera de l’església, a la qual resta
encastada, és molt més probable que sigui un vestigi subsistent d’un absis
romànic. Hi ha, a més, el detall del característic esglaó de socolada, propi
d’un absis i estrany en una torre.
L’únic fragment visible avui d’aquest absis semicircular
es troba encaixonat entre els murs del castell i té uns 4 m d’alçada per 2,50
de llargada. Es dreça damunt un aflorament de roca. L’aparell és fet amb
carreus de mida gran, rectangulars sense gaire cura en l’escaire ni en el
poliment; el morter és força visible en els junts. Pot pertànyer a una
construcció datable al segle XII.
Història:
L’any 959, segons la confirmació del comte Gausfred,
consta que el gran magnat de nom Riculf tenia, entre d’altres nombroses
propietats que li havien estat donades pel rei Lluís el Transmarí, uns alous a
Vilopriu i també als llocs veïns de Pins i Gaüses, avui pobles d’aquest
municipi: “…infra termines de villa Elpirici et de Pinus, et in termines de
villa Gauusos…”.
Segons l’acta de consagració de la basílica monàstica de
Sant Miquel de Fluvià, el territori d’aquest monestir limitava pel costat de
migdia amb els termes de “villa Ulprici” (Vilopriu) i de “Cacavitem”
(Valldavià, un altre poble del municipi de Vilopriu).
L’església de Vilopriu s’esmenta en les Rationes
decimarum dels anys 1279 i 1280 i com a església parroquial de Sant Pere
de Vilopriu en els nomenclàtors diocesans del segle XIV i del segle XVII. Ha
mantingut la funció parroquial.
L’any 1319 consta que Dalmau de Palol, senyor d’Arenys d’Empordà, tenia, pel bisbe de Girona, tot el delme de Vilopriu i Valldavià. Així mateix, el 1504 Narcís de Palol reconeixia tenir tot el delme de Vilopriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada