Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 3 de setembre del 2023

CASA PUJOL o CAN TORRETA

TORELLÓ - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Segons el catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Torelló, l'autor de l'edifici va ser Josep M.Pericas Morros i segons Arquitectura Modernista va ser Pere Buqueras Rovira, he preguntat a l'Ajuntament si en poden aclarir qui va ser l'autor, tant punt ho sàpiga ho aclariré en aquesta publicació, de moment poso la descripció feta per l'Ajuntament.

Resposta de l'ajuntament:

Al catàleg no hi ha el nom de l’arquitecte o mestre d’obres que va projectar la casa. Pericas hi va fer la reforma el 1941. 

La llicència d’obres de dues cases del carrer de Sant Miquel fan referència a aquest mestre d’obres (vaig apuntat Bugueras, però ha de ser Buqueras)

Jaume Espona. C/ Sant Miquel (km 14). Mestre d’obres Pere Brugueras. 1903 (Plànol idèntic que Fajula). 

Josep Fajula. C/ Sant Miquel (Km 14). Mestre d’obres Pere Bugueras.1903. 







***************************************************
Segons el catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Torelló publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Principis del segle XX. Reforma de 1941. Arquitectura noucentista amb elements neobarrocs.

Autor: Josep M Pericas Morros, arquitecte. Noucentisme de postguerra, d’inspiració barroca.

Promotor: Fortià Pujol Codinachs i Fortià Pujol Ordeig.

Descripció:

Edifici de principis del segle XX, de planta baixa, dos pisos i golfes, situat en l’illa de cases que es forma de l’espai que resta entre la plaça Nova i el carrer Sant Miquel. Això és, doncs, un rectangle edificat d’un total de 46 metres de façana per 16 metres d’amplada. L’edifici forma la testera nord -oest d’aquest conjunt. Per tant, té tres façanes lliures, la de la plaça, la del carrer Sant Miquel i la que dóna al passatge de Barcelona. Les tres façanes presenten el mateix tractament compositiu molt decorat. El seu parament està arrebossat i pintat de color ocre. Amb unes cadenes verticals ressortides que emmarquen l’edifici imitant un aparellat de carreus. Una altra faixa emmarca les obertures, que tenen un potent trencaaigües sobre la llinda esculpida amb motius vegetals, amb un aire neobarroc especial. La planta baixa fa de sòcol i està arrebossada en forma d’un fals aparellat de carreus regular. La teulada és a quatre vents i vola per sobre la façana formant una cornisa. Les façanes estan dividides en tres elements a cada pis, excepte en la planta baixa, en què la ubicació de locals comercials ha fet transformar la composició original. En la planta dels dos pisos hi ha tres balcons. En el primer pis comparteixen una balconada, amb, barana de ferro, de barrots emmotllats imitant un tornejat de fusta força decoratiu, que es repeteix en els altres edificis de la mateixa illa. Està suportat per unes carteles repartides en forma de taló. Finalment al segon pis hi ha tres balcons independents. Tots els balcons comparteixen un mateix tractament de barana, però les carteles es presenten més decorades en el segon pis. També les obertures tenen la llinda més esculpida en aquest segon pis. En la planta corresponent a les golfes, situades de forma coincident en la posició de les obertures inferiors, apareixen unes finestres dobles, quadrades i emmarcades per un tercer tipus de carteles que sustenten la cornisa.

Notícies històriques:

La família Pujol té un important paper en la història de Torelló. La torneria mecànica que endegà Joan Pujol Freixer l’any 1853 ha estat la més important de l’Estat Espanyol en la fabricació de complements per a la indústria tèxtil, fets de fusta fins a la seva desaparició, als anys 80.

Els diferents membres de la família han esdevingut un exemple paradigmàtic de la burgesia resident a la vila; i com a tals van esdevenir un model a seguir o van ser el blanc de les crítiques més virulentes del sindicalisme, sobretot durant el temps de la 2ª República i la Guerra Civil Espanyola. El seu ascens definitiu el trobem a la dècada de 1890, amb la construcció de la fàbrica, l’aplicació de la màquina de vapor i la compra de terrenys i salt d’aigua al riu Ges. La zona del molí d’en Coll, Laureà Coll i Soler, i els terrenys de la pollancreda que voreja el riu Ges van ser, juntament amb la futura placeta del mas Pujol, l’àrea de creixement de finals del segle XIX. Són de 1895 a 1897 una sisena de llicències d’obres al voltant d’aquests terrenys. El Registre de la Propietat ens permet seguir aquestes compres; els terrenys del carrer del Pont, 3 àrees i 10 centiàrees, són comprats per 42.200 pts a nom del fundador; el molí és registrat el 1904 a nom del pare i dels dos germans. L’any 1916, de forma amistosa, en Fortià es queda la propietat i el seu germà Joan es queda uns terrenys propers. L’any 1918, en Joan funda una nova empresa just als terrenys contigus als de la fàbrica d’en Fortià. A principis del segle XX, els germans Fortià i Joan Pujol Codinachs viuen al carrer del Pont, 44 i 37, respectivament. Als anys vint, en Fortià amplià patrimoni amb la urbanització dels terrenys coneguts amb el nom de El Tint. L’any 1923, el contractista Ramon Codinachs hi construeix cases unifamiliars; el carrer es dirà de Sant Fortià en honor al propietari; el carrer és just al costat de l’edifici de la Cooperativa La Moral. En aquests anys, el futur carrer d’Enric Prat de la Riba no tenia la configuració actual. Hi havia altres propietats i el carrer feia una giragonsa. L’any 1929, comprà els terrenys coneguts com “Lo sot de l’Horta”, de la finca de La Riera de Tradós, a Josep Parés Ordeig, hereu dels Cornellas i Ordeig de Masies de Voltregà. Aquesta és una de les propietats rústiques que els Pujol adquiriran al llarg dels anys. L’any 1930 construeix un ràfec per protegir el conegut Crist de can Torreta, al carrer del Pont, 44, residència familiar de Fortià Pujol Codinachs i del seu fill, Joan Pujol Ordeig. L’any 1935, inicien el canvi de vivenda amb la compra de dues cases al carrer de Sant Miquel per edificar -hi un habitatge, al núm. 34 actual. El projecte és de Josep Maria Pericas, així com la casa núm. 19, projectada el 1941 també per Pericas. Aquesta darrera és la casa actual de la família Pujol. La va construir i hi va viure en Joan Pujol Ordeig i després el seu hereu, Joan Pujol Riera. Actualment hi viu aquest darrer, amb la seva família. Els terrenys de la finca formaven part de la Lliça, propietat de Josep d’Espona i de Barnola, gran hisendat de Vic. Aquest va deixar -los en herència al seu fill Antoni d’Espona i de Nuix, advocat i hisendat vigatà. L’any 1897, els Espona van iniciar la venda de parcel·les per tal d’edificar -hi, en la qual hi va intervenir el seu germà Joaquim d’Espona i de Nuix, catedràtic a Girona. Havia de contemplar -se la creació de la plaça Nova i d’un pas d’accés a aquesta. La part comprada per Joan Pujol Freixer, fundador de l’empresa, era de dos solars i mig, espai relativament grans per a una edificació. El registre de la propietat va inscriure la compra l’any 1902 a un preu de 3.375 pts. El mateix any l’avi, fa donació de la finca al seu nét Joan Pujol Ordeig, menor d’edat, amb la condició que el seu pare, Fortià Pujol Codinachs, en tindria l’usdefruit mentre visqués. Joan Pujol Ordeig, l’any 1950, inscriu la finca al Registre de la Propietat com a obra nova i l’any 1958, amb motiu de la seva mort, Antònia Riera Creixans n’obté l’usdefruit i en Joan Pujol Riera la nuda propietat. Aquesta vivenda ha sofert poques modificacions a la primera planta. La més destacable és la reforma interior duta a terme per Artur Codinachs l’any 1954. L’aiguat de 1940 va malmetre moltes de les propietats properes al riu. Les cases de la ronda Pujol, actualment Pollancredes, passen a altres propietaris i les del carrer del Pont, 42, 44 i Prat de la Riba, 2 es reformaran i passaran a ser vivendes de lloguer. També s’alinearà la casa núm. 44 amb la resta de cases, ja que el Crist va desaparèixer durant la Guerra i l’enderroc del mas Pujol dóna un nou caire urbanístic a l’indret. Durant els any quaranta es milloren les vivendes 15 i 17 del carrer de Sant Miquel i els terrenys de la fàbrica s’amplien amb un projecte de Josep M Pericas. Aquest darrer projecte el durà a terme l’arquitecte municipal Joan Masferrer Pladelasala a principis dels cinquanta, abans de la celebració espectacular del centenari. Els fills i néts del fundador varen participar activament de la vida política local. L’alcaldia municipal o el càrrec de jutge municipal l’ocuparan Fortià Pujol Codinachs o Joan Pujol Ordeig. En Fortià Pujol Ordeig també va exercir d’alcalde l’any 1934 però el 1936 va morir assassinat. Pel que fa a la ideologia, Fortià Pujol Codinachs era membre del Centre Tradicionalista La Fidelitat i Fortià Pujol Ordeig va ser membre de la Lliga Regionalista . L’any 1941 Pericas projectà una reforma total de l’edifici de la qual només es portà a terme a l’interior dels pisos i només modificà la façana en planta baixa. Preveia una sèrie de tribunes al primer pis. La forta presència de la família Pujol s’ha anat esmorteint des dels anys setanta per diverses raons; en primer lloc, per l’aparició del plàstic com a matèria primera en substitució de la fusta i el fracàs en l’intent de reconversió; en segon lloc, la crisi del sector tèxtil i l’ascens d’altres sectors com el metal·lúrgic . Actualment Joan Pujol Riera és titular de dues finques urbanes i cinc de rurals. La casa del passatge Barcelona, 2, és propietat de dues de les seves filles.

************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/torello/tots/casa

************************************************



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada