JACIMENT ARQUEOLÒGIC CADIRA DEL BISBE - TURÓ DELS DOS PINS
PREMIÀ DE DALT - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Barri de cases
Es va urbanitzar la part alta del turó, retallant la roca
i formant terrasses per crear l’espai necessari per construir-hi cases i els carrers, generalment estrets, que
s’adaptaven a l’orografia del terreny.
Cases de dues habitacions, sòcol de pedra, bigues de
fusta i paret de tàpia: terra pastada amb cal, premsada en un encofrat i
assecada a l’aire. Coberta de brancatges barrejats amb fang.
A l’interior, el paviment de terra batuda, banquets adossades
a les parets, estructures de molta de gra o de treball, i llar de foc per
cuinar o escalfar-se.
Destaca l’enterrament infantil documentat sota el
paviment de la casa 2, característic del ritual funerari ibèric i vinculat a
les creences de fertilitat i benestar econòmic.
Destaquen també els dos forats de forma el·líptica del carrer horitzontal que, paral·lelament a la presència d’escòries de ferro escampades per tot el jaciment, ens remeten a la producció d’objectes manufacturats de metall.
El cau del mussol
És un conjunt de grans blocs de granit de formes el·líptiques que s’hi presenten apilats, formant una cova. El granit és un roca dura , resistent, impermeable i molt sensible a la descomposició química. Format per tres elements minerals essencials: quars (transparent), feldspat (blanc) i mica (negra). La seva desintegració dóna lloc a una sorra de gra gros, el sauló.
La Cadira del Bisbe està situada en un turó de la vessant
sud de la Seralda de Marina. D’una superfície de 29.967 m2, s’eleva 267 metres
sobre el nivell del mar. Tota l’àrea és un poblat ibèric fortificat que, tot i
que va funcionar des de la segona meitat del segle VI aC fins la meitat del
segle I i III aC., el període millor conegut correspon ala segle IV i III aC.
Conservat des de fa més de 2500 anys, esdevé un testimoni únic i irrepetible d
la cultura ibèrica.
Parcialment excavat, només es coneixen en profunditat els
sectors superiors del carrer i les tres cases, i la torre.
La societat ibèrica, tamisada des de segles ençà per les
influències comercials amb la resta de pobles de la Mediterrània i de l’Europa central,
s’hi va anar definint com un cultura autòctona, ben diferenciada i única.
Coincideixen en el lloc d’altres elements naturals i
històrics que corroboren que la muntanya fou una font de recursos des de la
presència humana fins a la mecanització del camp, cos que féu que esdevingués un
espai molt culturalitzat.
Per a la ubicació del poblat de la Cadira del Bisbe es va
triar un lloc estratègic, amb una clara intenció de control de territori; la
vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana amb la erra de Sant
Mateu, via de pas cap al Vallès. La seva construcció constitueix el nucli urbà
entès com a centre polític i econòmic del territori circumdant, de clara
vocació agrícola. De dimensions mitjanes, respon a un model urbanístic
aterrassat, emmurallat i una torre defensiva.
Concentra una societat basada en el clan, amb una tendència
a la jerarquització social protagonitzada per famílies aristocràtiques que
controlen i gestionen l’excedent agrícola, paral·lelament a una població
camperola i col·lectius especialitzats de soldats, ferrers, terrissaires,
comerciants, etc. Aquest excedent va afavorir el desenvolupament d’un intens
comerç canalitzat, probablement, a través de la veïna ciutat ibèrica de
Burriac.
La Cadira del Bisbe és un jaciment arqueològic que
correspon a un poblat ibèric, un oppidum, amb una cronologia documentada
d'entre el V a.C a l'I a.C. Està situat una mica més amunt del nucli urbà de
Premià de Dalt. L'oppidum ocupa una superfície d'unes 4 hectàrees i compta amb
una configuració típica en vessant amb un urbanisme en terrasses aprofitant els
accidents geogràfics per a la seva protecció. La seva situació és privilegiada,
ja que domina visualment gairebé tota la vall que s'estén sota seu amb els
nuclis de Premià de Dalt i Premià de Mar, les planes de Vilassar de Mar i
l'inici de Mataró. L'accés al jaciment s'efectua a través de la riera de
Premià, continuant després pel camí de la costa fins al peu del jaciment, el
qual queda emplaçat a la cara sud del turó de Dos Pins, en una zona erma i
boscosa. Fou descobert al 1929 per Joaquim Folch i Torres. Des de llavors,
s'han pogut documentar diverses estances: una l'any 1936 i posteriorment, l'any
1973, quatre habitacions més, un carrer empedrat, una possible plaça i dues
habitacions més a l'altra banda del carrer. L'any 1979, malauradament, es destruïren
totes les restes descobertes fins aquell moment. Entre els anys 1981-82 es
localitzaren noves habitacions en els terrenys superiors, mentre que a la part
inferior del jaciments es documentà per primer cop la muralla. A partir de 1987
començaren les tasques de neteja de les àrees excavades amb anterioritat i
l'ajuntament inicià el tancament del poblat, que finalitzà l'any 1989. Les
campanyes de 1987 i 88 van permetre localitzar panys de muralla del segle III o
inicis del segle II aC en diverses cales realitzades i una torre de defensa
adossada. El 1994 es tornà a malmetre el jaciment a causa d'unes obres dutes a
terme en el camí de la Costa per l'empresa Elecnor. L'any 1996, i com a
conseqüència d'un nou intent d'urbanització dels terrenys inferiors del poblat,
es dugué a terme una nova prospecció, aquest cop en extensió. El resultat
d'aquests treballs fou la troballa de nous trams de muralla, un possible forn
metal·lúrgic, 14 sitges i un abocador amb 3 metres de potència i una àmplia
cronologia ( segles VI-I aC). Entre 1998 i 2000 es realitzaren noves
intervencions consistents en prospeccions de la muntanya, condicionament del
jaciment i dibuix i excavació d'algunes de les habitacions documentades en els
anys 1981-82. Durant la campanya de l'any 2000 es pogué documentar una sitja
amb material clarament pre-ibèric, la qual cosa demostra l'ocupació del lloc en
una etapa anterior a l'existència del mateix poblat. Posteriorment, el 2001,
s'endegà un projecte comú entre l'Ajuntament de Premià de Dalt i la Universitat
Politècnica de Catalunya; es tracta del Projecte "Jardins Arqueològics
Cadira del Bisbe" que preveu la recuperació paisatgística de l'indret així
com la recuperació i interpretació dels elements del jaciment. Dins el projecte
Jardins Arqueològics Cadira del Bisbe de Premià de Dalt, endegat l'any
2001,l'any 2002, des del dia 10 de juny fins el 2 de juliol i des del dia 18
d'octubre al dia 14 de novembre de l'any 2002, sota la direcció arqueològica de
Francesc Xavier Florensa i Puchol, es van realitzar una sèrie de tasques, ja
programades en el projecte d'intervenció en el jaciment, com eren: el seguiment
arqueològic d'un seguit de pous, que s'havien d'excavar en el subsòl per
assegurar els fonaments d'una graderia; el seguiment de la realització d'una
rasa per col·locar un desguàs; el seguiment de la consolidació dels murs d'una
habitació a la Zona 4; l'excavació de l'interior d'una torre de la muralla
ibèrica; el seguiment de les possibles reforestacions i tots aquells moviments
de terres que implicaren una afectació en el subsòl; i el seguiment continuat
de la neteja i remodelació del circuit marcat dins el projecte Jardins
Arqueològics Cadira del Bisbe. L'any 2003 es localitzaren noves restes en la
part central de la zona inferior del jaciment, zona on es pensava que no
quedaven restes degut a les remocions que ha patit la zona des de 1973. En
concret es documentaren dos murs que semblen formar part d'una habitació (segle
V - IV aC), una sitja amortitzada en el segle VI aC, que podria coincidir amb
una de les 14 sitges localitzades amb anterioritat, i que possiblement forma
part de la primera ocupació del poblat. Pel que fa als materials ceràmics
recuperats s'hi troba des de ceràmica grega datada a la primera meitat del
segle V aC a ceràmica grisa de la costa catalana, de vernís negre i comuna
ibèrica. Sobretot es troben terrisses i elements dels segles IV i III aC., més
escadusserament, elements dels segles II i I aC. i elements de perduració que
abasten fins a la segona meitat del segle I aC, com són l'àmfora Pascual 1 i
algunes imitacions de ceràmica de vernís negre, clarament tardanes. L'any 2016
es va delimitar i excavar el possible forn metal·lúrgic que va ser identificat
l'any 1996. A través de les excavacions realitzades es va veure que, possiblement,
aquesta estructura podria ser una fonamentació, descartant totalment la opció
del forn. Les característiques de les troballes permeten definir el jaciment
com un oppidum -poblat fortificat amb muralla i torres de defensa- amb un
disseny aterrassat, on els carrers i les estances s'adapten al relleu
accidentat dels vessants del turó, i amb una excel·lent visibilitat dels
terrenys circumdants. Fruit de les diverses intervencions efectuades s'han
pogut documentar estances, carrers i places a més de diverses sitges
d'emmagatzematge. La cronologia de l'establiment sembla tenir l'origen al segle
VI aC, amb varies sitges, una època de màxim esplendor del poblat entre els
segles IV i II aC., i finalment una fase de decadència i abandó al segle I aC.
Actualment les restes del poblat que no van ser destruïdes es troben
consolidades i són visitables. Les restes del poblat que no van ser destruïdes,
han estat sotmeses a varis treballs de neteja i consolidació, especialment els
àmbits de la torre conservada i de les estances del sector nord. Així, l'any
2008 es va dur a terme una intervenció de consolidació i restauració a la torre
del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe. La intervenció va venir motivada pel
fet que en aquells moments la torre presentava per una banda grans llacunes en
el parament, sobretot en el mur que delimitava la torre per l'oest, i per una
altra banda presentava l'angle sud-oest gairebé totalment refet en època
contemporània. Per aquests motius es va proposar la consolidació total de la
torre amb la finalitat que aquesta no s'anés degradant amb el pas del temps.
Aquell mateix any també es van dur a terme tres rases per a la instal·lació
d'un tub de drenatge de PVC d'un diàmetre de 16 cm. El 2015 de nou es va realitzar
una campanya de neteja i consolidació de les estructures, especialment a la
zona de les cases 1, 2 i 3 i els carrers relacionats amb aquestes. També es va
realitzar un mur de contenció i un desguàs per drenar correctament l'aigua, que
erosionava greument els carrers i les estructures d'hàbitat. Actualment, el
jaciment és visitable. Té un estat de conservació bo a causa de les
intervencions de Conservació-Restauració realitzades els últims anys.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://visitpremiadedalt.cat/cultura/la-cadira-del-bisbe/
https://www.premiadedalt.cat/el-poble/llocs-d2019interes/jaciment-de-la-cadira-del-bisbe
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2244
https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2016/06/poblat-premia-de-dalt.html
https://museuslocals.diba.cat/museu/2654354
https://castellsifortificacions.cat/castell/poblat-iberic-de-la-cadira-del-bisbe/
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada