CARA - TESTA - CARASSA
LA PERA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII
Descripció:
Element es troba situat a l'angle de la façana entre els
carrers Major i del Pedró. Es tracta d'un relleu en pedra, que és la
representació d'un personatge amb bigotis cargolats i un forat a la barba. El
cap sobresurt d'un plafó quadrat, situat verticalment en un xamfrà de la
cantonada d'una casa del nucli, de tipologia senzilla.
Notícies històriques:
Segons la tradició aquest element, que respon a les
característiques tipològiques del barroc popular, és la representació del
bandoler nyerro Joan Sala i Ferrer conegut com Joan de Serrallonga, famós per les seves actuacions durant el
segle XVII i posteriorment esdevingut mite a través de la fama popular i de la
literatura barroca.
************************************************
Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de
Serrallonga (Viladrau 21 d’abril de 1594 - Barcelona 8 de gener
de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge
de llegenda, recordat pels balls d’en Serrallonga dedicats a ell i
per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.
Va néixer a Viladrau en el si d'una família pagesa
benestant. Aviat, però, les dificultats econòmiques el van empènyer a
delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida
Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi,
Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622,
però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici
d'una fugida que va acabar amb la seva mort. El bandoler es va dedicar
plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar
gent per obtenir rescats i cometre assassinats. De veu en veu i fins avui en
dia la gent d'Osona assegura que en alguna ocasió havia repartit diners robats
de la posta reial (impostos) per pobles i viles, llençant-los enmig d'una
multitud que l'aclamava, en agraïment per haver-lo ajudat a amagar-se de les
tropes del virrei, postulats romàntics n'aprofitaren la seva fama i carisma
popular per convertir-lo en un heroi del poble. Finalment, va ser capturat el
31 d'octubre de 1633, pel tinent Ferran Paulí, a prop de Santa Coloma de
Farners, i fou torturat i executat brutalment a Barcelona unes setmanes més
tard.
Serrallonga va ser fill del nyerro Joan Sala i
de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau el 21 d'abril de 1594.
Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu
pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet,
germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de
l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, cosa que li donà
l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas de Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala
i Margarida es casaren, més endavant, a l'església de Sant Martí de Querós i
tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.
L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí
un any al Rosselló, que encara no havia estat annexionat a França, amb la
complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges
reials que recollien els imposts despertaven molta simpatia.
L'any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana
Massissa, la segresta i vaguen sols per Catalunya i França.
Robatoris que li són atribuïts
- Mas dels ous de Jafre
(Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho
comptà amb l'ajut dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del
Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard
a Verges.
- Mas Boada de Salitja.
- Mas Rebronet de les Planes,
intent fracassat.
- Robatori dels impostos reials
d'un carregament prop de Vic.
- Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628.
Captura i execució
Va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners.
Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic
castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les
víctimes dels seus segrestos.
En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona, a la forca.
Integrants coneguts de la banda d'en Serrallonga
En una crida de 1633 consten com a membres de la
seva quadrilla els següents:
- Valentí Oliueres, texidor de
lli de Sant Llorens Çauall
- Ramon Montada de dit lloch
- Hiacynto Vila dit lo Magay
de Artes
- Pere Puig de Castell
Tersol
- Joan T. dit lo Monjet de
Tona
- Joan Gardan, dit lo garçó de Caldes de Montbuy
Llegendari
L'imaginari popular va
modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos
que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:
- Robava als rics per repartir als pobres.
- Va rescatar la seva estimada dels nyerros.
La seva vida va convertir-se en objecte
de romanços, cançons populars, obres teatrals com la de Víctor
Balaguer o balls parlats com el de Mataró el 1864 i el de
Reus el 1865.
************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9332
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada