TORRE DE MOJA

MOJA - OLÈRDOLA - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

+

Aquesta torre fou defensa avançada del castell d'Olèrdola- Documentada per primer cop l'any 981, ha sobreviscut a les vicissituds de la història. Al recer d'aquesta torre. immensa i dominant, i de l'església romànica cresqué el poble de Moja.

L'aparença que té avui és fruitde la pròpia història de Moja, i dels diferents propietaris que tingué, des del monestir de Sant Cugat del Vallès fins a la família Copons, que en el segle XVIII van rebre el títol de marquesos de Moja.

Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. A l'exterior, els murs eren arrebossats. Destaca la porta de només 1,3 metres, acabada amb un arc de mig punt format per dovelles. La seva alçada de 13 metres, el seu diàmetre de 5 metres i els murs de 1,8 metres de gruix, la converteixen en un dels exemples de fortificació d'aquest tipus més imponents del terme d'Olèrdola del Penedès.

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-moja

Època, estil: segle X medieval pre-romànic

Descripció:

Torre de defensa de planta circular. Té un diàmetre intern de 5,15 cm i un gruix de les parets, al nivell de la porta, de 1,85 m. L'alçada total de l'edifici és de 14 m des del sòl exterior fins al terrat. L'interior resta dividit en dos grans compartiments. La porta, orientada a l'oest, fa 80 cm d'ample per 130 cm d'alt. És acabada per un arc de mig punt, format per 9 dovelles i uns muntants monolítics de pedra escairada. Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. Els murs eren arrebossats a l'exterior.

Història :

El lloc de Moja s'esmenta ja l'any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany. En el testament d'Aldabert, fill de vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l'alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest fet comportà que el germà d'Aldabert, Geribert de Subirats, no acceptés la donació de la torre de Moja al monestir. Això motivà la intervenció del comte de Barcelona, el qual l'any 1013 va reconèixer que la torre pertanyia al monestir de Sant Cugat, com també el seu terme i les seves pertinences. Sant Cugat va augmentar gradualment les propietats a Moja. El 1109 el comte Ramon Berenguer III va donar al monestir vallesà i la ferreria que tenia a Moja. El monestir cedí la custòdia del lloc a diferents famílies. Així, el 1114 l'abat de Sant Cugat establí a Bernat i a Sicars els feus d'Arnau, pare de l'esmentat Bernat, i els encomanà la batllia de Moja amb la torre que havien de reconstruir. La torre potser havia estat destruïda en les ràtzies almoràvits del començament del segle XII. Pocs anys després, el 1187, Sant Cugat encomanà a Guerau de Mogà la fortalesa i la batllia de la quadra de Moja. Al segle XVII, el domini útil de la quadra de Moja, el tenia la família Copons, Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, que va rebre l'any 1702 el títol de marquès de Moja. En època recent, s'hi construïren dos pisos embigats, s'hi arreglà la teula i s'hi feren uns merlets de totxo. Ha estat restaurada darrerament gràcies a la subvenció concedida del Fons FEDER de la Unió Europea, consistent en la restauració i l’acondiciament de l’espai interior i l’acabat de la coberta de la torre.

***********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/tresors-de-moja-st-cugat-o-st-esteve-la.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1242

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7685

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-de-moja-olerdola

***********************************************