CASTELL DE CINC CLAUS
CINC CLAUS - L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Antigament es coneixia amb el nom de Cent Claus.
Esmentat ja l’any 958, Cinc Claus és un conjunt de masos que estaven dominats per un Castell, propietat de la família de cavallers Pau. Encara s’observa el pont medieval d’entrada i una torre adossada al mas Piferrer. A la mateixa època s’edificà sobre les ruïnes d’una vil·la romana l’església dels sant Joan Baptista i Eugènia, que a partir de 1703 es coneix amb el nom de Santa Reparada. Actualment es pot admirar l’arquitectura de les grans masies, que van prosperar als segles XVII i XVIII gràcies al cultiu d’arròs, a banda d’altres cereals i farratges.
Època: segle
XIV
Descripció:
Situat al nord-oest de la població de l'Escala i a uns
dos quilòmetres d'Empúries, al veïnat de Cinclaus. S'hi accedeix pel camí de
Cinclaus a Empúries, força proper a la GI-623. Es tracta de les restes de
l'antic castell de Cinclaus formades per un portal i una torre de l'antiga
muralla. El portal donava accés a l'interior del recinte des del sud, i
actualment es troba adossat a les façanes de llevant i ponent dels masos Concas
i Bassedes. És d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles i carreus ben
escairats als brancals. Per la cara interior, l'arc és de mides més grans,
rebaixat i bastit amb dovelles més petites. Conserva un fragment del parament
superior del mur, bastit amb pedres de mida gran desbastades i disposades
formant filades regulars. A poca distància del portal per la part interior hi
ha les restes d'un arc lleument apuntat també adossat als masos. Es conserven
alguns encaixos de la porta i els forats de tancament de la balda. La torre
està situada al sector est del veïnat, a poca distància del portal i integrada
actualment al mas Piferrer o del castell. És de planta quadrada, distribuïda en
tres pisos i amb la coberta a dues aigües de teula, restituïda en el moment
d'integrar-se al mas. La façana de llevant presenta espitlleres a la planta
baixa i, al pis, una finestra coronella gòtica formada per dos arcs apuntats,
amb columneta i capitell decorat i cornisament a la part superior. L'obertura
es repeteix a la façana nord. A l'interior, la planta baixa presenta volta de
pedruscall. El parament és de carreuons perfectament escairats, disposats en
filades regulars i amb les cantoneres ben delimitades. L'element ha
experimentat diverses modificacions al llarg del temps.
Notícies històriques:
El primer esment de Cinclaus es documenta l'any 958 amb
el text de centumclaves a les proes de jurisdicció, domini i successió en què
el comte Gausfred reconeix aquest lloc com una de les nombroses propietats del
latifundista Riculf. L'origen etimològic de centum deriva de la
centuriarització o parcel·lació del camp d'Empúries. Posteriorment, l'any 1402
apareix amb la forma Sinch Claus en un registre dels pobles del comtat
d'Empúries incorporats a la Corona pel rei Martí l'Humà. Al 1633, en un
document de l'arxiu municipal de l'Escala, es registra com quinque clavibus.
Respecte al castell, aquest es bastí al segle XIV sobre les restes d'una antiga
vil·la romana, i havia estat possessió de la família Pau. Posteriorment, vers
el segle XVI, passà a domini dels Margarit fruit de l'unió de Pere de Margarit
i Jerònima des Gallart, senyora dels castells de Sant Feliu de la Garriga,
Empúries, Pelacalç, Cinclaus i d'altres de la rodalia. L'any 1640, el castell
va ser saquejar per les tropes castellanes de Felip IV, com tots els llocs que
posseïa Josep Margarit i de Biure, cap de les milícies de la Generalitat i
figura molt important de la resistència catalana. Posteriorment, al segle XVII,
a banda i banda del portal, es bastiren els masos Concas i Bassedes, i al mateix
període, la torre defensiva queda integrada a la construcció del mas Piferrer.
Enllaç amb informació del jaciment de Cinc Claus:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5587
Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Reparada, les restes del castell, un pont i cinc masies. Els seus orígens es remunten a l'època romana, i hi passava l'antic camí d'Empúries a França (via Heraklea), que es troba a 2 Km. El topònim "centum claves" apareix en un document de l'any 959 entre els nombrosos indrets on tenia propietats Riculf. La forma actual del topònim no s'enregistra fins el segle XV. L'església de Santa Reparada presideix el conjunt. És una església pre-romànica amb antecedents d'època romana. Les primeres referències arqueològiques d'aquest indret les proporciona Víctor Català (Caterina Albert), que va obtenir informació oral de Pere Màrtir Pujol, un "excavador" de l'època que cercava objectes de col·lecció i que li va explicar l'existència d'una necròpolis baix imperial. La mateixa autora a Ressons d'Empori parla d'una intervenció que va fer amb el seu germà el 6 de març de 1922, a la banda nord-est de l'església, descobrint dues inhumacions sense aixovar però datades en època baix imperial. També hi publica la presència d'un paviment romà "de petits daus de marbre" a uns 40 cm per sota de l'enrajolat a l'entrada. Apareix en posterioritat en diversos estudis bibliogràfics, citada per Pere de Palol i M. Almagro, Miquel Oliva, B. Fofarull i M.D. Piñero fan un aixecament planimètric l'any 1978, o Joan Badia. Es tracta d'una petita església de planta rectangular d'una sola nau amb l'absis a llevant de planta trapezoïdal, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el frontis orientat a ponent amb la porta d'entrada a la que s'hi arriba per tres esglaons de pedra, amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra. Al seu damunt hi ha una petita finestra rectangular d'un sol biaix i coronat per un campanar d'espadanya. L'any 2003, amb motiu del projecte de restauració de l'església de Santa Reparada de Cinc Claus, es va realitzar una excavació arqueològica tant de l'interior com del perímetre extern. Aquests treballs permeteren documentar diverses fases constructives de l'edifici, localitzant paviments d'opus signinum i de signinum tesselats així com diverses tombes a l'interior i un dipòsit d'opus signinum a l'exterior. Del castell només se'n conserva dos elements: el portal i la torre. El portal és de mig punt amb grans dovelles. La torre fa 12 metres d'alçada i està adossada al mas Piferrer. És de planta quadrada amb les cantoneres ben escairades i conserva dues finestres coronelles gòtiques. El castell fou saquejat l'any 1640 per les tropes de Felip IV. Els masos (can Falgàs, ca l'Arnay, can Leda, can Jonqueres i can Santfeliu) es constitueixen entre els segles XVII i XVIII reaprofitant elements de l'antic castell. El mas Peraquintana i Albornar (ca l'Arnay) estava situat fora del recinte del castell i devia fer l'antiga parada del camí. Amb motiu de la construcció d'una piscina a la seva finca, es va fer un seguiment arqueològic, l'any 2000, amb resultats negatius. El mas Conques (can Candal i can Falgàs) i el mas Bassedes (can Leda), es construïren a banda i banda del portal de migdia. A la banda nord hi ha el mas Sastre (can Santfeliu). A llevant el mas Piferrer o del castell (can Jonqueres i can Puig). Els resultats del control arqueològic de les “Obres de connexió dels sistemes de sanejament de Sant Pere Pescador i l'Armentera a l'EDAR de l'Escala”, entre desembre de 2009 i abril de 2020, van ser negatius. Les restes romanes i medievals es conserven molt fragmentades. Només estan en bon estat el portal, l'església, la torre i el pont.
***********************************************************
Mas Conques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada