Llocs de Catalunya

DOLMEN DE PUIG D'ARQUES

MASSÍS DE LES GAVARRES

CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L'HEURA - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El dolmen de Puig d'Arques, situat dalt d'aquest cim i a una altitud de 525 m, és un dels més importants de les Gavarres. Va ser citat i excavat per primer cop el 1964 per Pere Caner i un grup de Calonge. El 1965 Lluís Esteve va publicar-ne un estudi. L'excavació de 1964 va proporcionar interessants restes dels aixovars funeraris que acompanyaven el cadàvers (fragments ceràmics a mà, una plaqueta d'esquist verdosa, dues puntes de sageta i un ganivet de sílex). Aquests materials arqueològics, i també la seva tipologia arquitectònica

- sepulcre de corredor evolucionat o galeria catalana - ens permeten situar la seva construcció a principi del III mil·leni a.C.

***************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1679

Cronologies: Neolític Mig-Recent / Bronze Antic ( -3500 / -1500 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen

Descripció:

Es tracta d'una galeria catalana coberta. La cambra conserva cinc lloses in situ, i dues més que foren aixecades pels excavadors. El fons de la cambra està inclinat cap al nord, essent la roca llisa i brillant, encara que presenta algunes betes toves en sentit longitudinal. Dues de les pedres reposen directalment sobre la roca i les altres tres es troben clavades dins petits rebaixos artificials. No té coberta, però hi havia una llosa sobre el túmul, que podria haver format part d'aquesta. El túmul està molt erosionat i incomplet , format amb fragments de pissarra i terres soltes. No hi ha restes del cromlec. El material que es va trobar són fragments de ceràmica a mà, objectes lítics com puntes de fletxa, un ganivet, fragments de sílex i una plaqueta de pissarra. Segons Tarrús [et al.] es tracta d'una galeria coberta en U feta de lloses de pissarra i paret seca, atrinxerat en el terreny en sentit est-oest. Aquests mateixos autors dedueixen que fou construït entre el 2700-2200 aC pel tipus arquitectònic del sepulcre. Durant el mes d'octubre del 2001 el dolmen ha estat objecte de noves excavacions arqueològiques que han posat al descobert una estructura tumular de grans dimensions que abans només s'insinuava. Un cop finalitzada l'excavació s'ha procedit, durant el mes de gener del 2002, a la restitució d'una de les lloses de coberta que es trobava caiguda a la banda nord del dolmen. Amb aquest motiu s'ha aixecat una paret de pedra paral·lela al costat nord-oest de la cambra, sobre la qual es recolza la coberta. També s'ha afegit paret de pedra entre les lloses del costat sud-est de la cambra, i s'ha construït un passadís d'accés a la mateixa. Aquesta actuació ha modificat molt l'aspecte anterior del monument.

**********************************************************

A l'article publicat per la Rosa M. Masana Ribas a la Revista del Baix Empordà diu:

Des de la perspectiva tècnica els dòlmens han estat àmpliament estudiats però no tant en relació a la funcionalitat que tenien, un fet lògic per la dificultat d’obtenir informació verídica. En aquesta ocasió esmentarem quelcom relacionat amb fets mitològics que també poden aportar informació addicional. Des d’un punt de vista més tècnic, recordar novament que el cim de puig d’Arques té una altura de 532 metres i està situat a la serralada litoral del massís de les Gavarres, llindant amb els municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Pau Roig i Xavier Niell esmenten que en base als objectes localitzats durant les excavacions fetes al voltant del dolmen de Puig d’Arques es pot considerar que cronològicament s’ha de situar entre el 3.000 al 2.500 aC.; comenten també que Francesc Carreras i Candi l’any 1905, en base al topònim del lloc, va pressuposar l’existència d’algun dolmen quan aquest encara restava amagat. Finalment l’any 1950 va ser posat al descobert per membres del Grup Excursionista Calongí encapçalats per Pere Caner1. Tot i que el Puig d’Arques és el més conegut, Narcís Subirana esmenta el Puig d’Aiguabona que fa 533 metres i és el més alt de tots tres cims, també que el nom del Puig de la Gavarra és un nom modern perquè el seu veritable nom és Puig Nonell, a la vegada que ens recorda la forma que tenia el túmul del dolmen2: “Es diferencia dels altres dòlmens pel seu túmul, que està format per tres esglaons o anells de pedres i terra que l’envolten i cobrien la cambra funerària. L’estil, encara que a molt petita escala de les piràmides maies, també a diferencia de la resta que estan orientats al sud, el corredor i la porta del dolmen del Puig d’Arques esta orientada en sentit nord-est”3. Roig i Niell també comenten que l’any 1964 la Delegació Local d’Excavacions Arqueològiques li va donar la rellevància que es mereixia i durant la dècada del anys setanta Lluís Esteve i Cruañas i els seus col·laboradors van tornar a excavar la zona i publicar un estudi. Entre els objectes localitzats hi ha fragments de ceràmica, ganivet de sílex, puntes de fletxa i una placa de pissarra.

L’any 2001 amb la supervisió del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional (GESEART) 4, es va procedir a restaurar i consolidar algunes parts malmeses del dolmen5, un sepulcre de corredor que amida 4,50m de llarg per 1,40 d’ample i 1,80 d’alçada.