TORRE DE LES AIGÜES
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XV
Descripció:
Gran masia d’origen medieval, fortificada amb una torre,
que ha conservat força bé les característiques constructives tradicionals, per
bé que amb importants reformes; la última per instal·lar-hi un restaurant.
Es tracta d’un conjunt heterogeni, amb edificis de
diferents èpoques que es situen entorn d’un pati tancat. L'accés al pati es fa
mitjançant un portal adovellat de punt rodó. En la clau hi ha un interessant
alt-relleu en què destaquen tres cares esculpides -la central amb barba- i dos
escuts. En el primer hi ha un lleó rampant, emblema de la família Junyent, que
n’eren els propietaris ja al segle XV. En l’altre hi ha unes flors de lis i un
arbre arrencat.
Al costat de llevant hi ha el cos residencial de l’antiga
masia i la gran torre que dona nom al conjunt. Al costat de ponent també hi ha
construccions d’origen antic, ja que s’hi conserva una finestra amb arc
conopial de tradició renaixentista. Tant els cossos de llevant com els de
ponent, però, han estat ampliats en diferents fases, probablement entre els
segles XVIII i XX.
La torre és de planta quadrangular i consta de tres
plantes d'alçada, amb coberta plana. El coronament és amb merlets graonats i, a
la cantonada sud-oest, té una espadanya sense campana. Era indicador de la
capella de la Verge de les Neus o de les Aigües, que estava situada a la planta
baixa de la torre. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades, amb
carreus escairats a les cantonades. A mitja alçada de la cara est es conserva
una finestra amb llinda d’arc conopial, probablement del segle XVI. Per la cara
de ponent, just al costat de l’entrada al restaurant, destaca un portal
gòtic-renaixentista amb relleus que era l’entrada a l’antiga capella. Té un
guardapols mixtilini que emmarca l'espai central, com si fos un timpà, on s’hi
representen dos àngels que sostenen alguna cosa que no es pot veure bé. Els
brancals estan decorats amb columnetes acabades amb capitells esculpits.
El conjunt conserva el pou on, segons la tradició, es va
trobar la imatge de la Mare de Déu. Els muntants del pou estan formats per uns
pilars cilíndrics afuats que acaben en un eixamplament que fa de capitell, amb
uns relleus poc profunds.
Cal dir que a la part posterior es conserven les ruïnes
d’una torre que podria ser d’origen alt-medieval, però no ha estat ben
estudiada, de manera que és una incògnita.
Història:
Aquesta era una de les masies més importants de Palou, ja
des del seu origen. El terme Palaciolo, Palaol o Paladol amb què s’esmenta
aquest territori al segle X s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre
administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, o probablement
anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre
administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües.
Podria tractar-se també de la Domus de Palou.
Més endavant la masia s’anomenava Junyent, i ja al segle
XV pertanyia a una família molt notable amb aquest mateix nom, documentada fins
l’any 1701. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant),
Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant
d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en
1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i
1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments
de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts
de 1701).
El mas tenia una capella on s’hi venerava la imatge de
Mare de Déu de les Aigües, que és una denominació camperola de l’advocació de
la Mare de Déu de les Neus. Tenia molta devoció per les rogatives que s’hi
feien per demanar pluges. Per això el mas i la capella van canviar el seu nom
pel que porten actualment. La Mare de Deu era una escultura de pedra hieràtica,
de tradició medieval. Era molt venerada a Palou i al terme veí de les
Franqueses. D'aquesta població es tenen notícies que, des de temps molt antics,
cada any s’hi anava en processó a iniciativa dels regidors d'aquell terme i del
rector més ancià de les quatre parròquies de les Franqueses. Malgrat
l'antiguitat d'aquesta tradició, la primera referència escrita que se’n coneix
és del 2 de maig de 1710. Més endavant, hi va haver una sequera molt prolongada
el 1763. El 10 de març de 1770 el poble de les Franqueses invocà la Mare de Déu
de les Aigües en una visita solemne acordada el 6 de març, i, abans de la
processó, l'indicat dia 10 va ploure. Aleshores la gent de les Franqueses restà
indecisa sobre si havia de complir la promesa, però finalment fou acordat de
complimentar la decisió dels regidors enviant una representació a Palou. Amb
motiu de la Guerra Civil de 1936 la capella va quedar en desús, i la imatge de
la Mare de Déu va perdre’s, decapitada (BAULIES, 1965).
La Mare de Déu de les Aigües està lligada a una llegenda,
recollida per l’escriptor i agrònom Jaume Maspons i Camarasa, que és una de les
moltes versions de les dones d’aigua, encantàries o gorges; és a dir,
variacions de les fades. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües
subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en
molts indrets de Catalunya. La tradició també diu que la capella fou construïda
per acollir la imatge de la Verge que hauria aparegut al pou de la masia
(ESTRADA, 1993).
Sobre l’evolució constructiva de la masia és difícil
precisar-ne les fases. La torre i parts de l’antiga masia probablement
corresponen als segles XV-XVI, tal com suggereixen els finestrals de tradició
gòtic-renaixentista. Al llarg dels segles XVIII-XX el conjunt es va ampliar amb
les parts més perifèriques dels cossos que es conserven, sobretot al sector
nord. Al nord-est hi ha una part que sembla correspondre a habitatges força
moderns, tal vegada del segle XIX o principis del XX. Segons l’autor García-Pey
(1990) una de les cases era coneguda com Can Cigala, que prové del motiu d'en
Pere Cigala.
************************************************************
Llegenda de la Torre de les Aigües
https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-de-les-aigues
Una llegenda, recollida per Jaume Maspons i Camarasa, diu
que l’amo del gran casal conegut com la Torre de Palou o Torre de les Aigües es
va casar amb una dona d'aigua, amb la condició que no li fos retret el seu
origen. Però l’amo de la Torre no va ser capaç de guardar el secret i el va
escampar als quatre vents; per això la dona va desaparèixer per sempre més.
Això va portar l’home a la desesperació i a la ruïna durant molts anys, fins
que el pas del temps va esborrar la malifeta.
Una altra versió diu que quan el marit sortia, la dona eixia del pou de la casa i anava a tenir cura de les criatures. Aquesta llegenda sembla que va ser cristianitzada, ja que a la mateixa casa es va instal·lar la capella de la Verge de les Aigües, que fou construïda per acollir la imatge d'una Verge que, segons la tradició, va aparèixer al pou d'aquesta casa (ESTRADA, 1993).
************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.torredelesaigues.com/es
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16122
https://www.torredelesaigues.com/es
************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada