Blogs - pàgines - vincles

dissabte, 24 d’agost del 2024

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE CABRERA DE MAR

CABRERA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

L’església apareix documentada el 1025. Segurament es tractava d’una construcció romànica situada sobre el turonet que hi havia entre dues rieres al centre del nucli habitat. L’any 1540 es va fer necessària la construcció d’un nou edifici parroquial que substituís el vell. Mentre van durar les obres (1540-1570), l’antiga capella de Sant Joan va fer les funcions de temple parroquial provisional com testimonia la pedra gravada col·locada en un portal darrera de l’església actual trobada a Can Lladó.

La construcció existent avui dia és un temple de forma basilical d’un gòtic tardà, d’estil auster i pesant, amb poques obertures i traceries. Les portes principal i lateral són bons exemples de portalada gòtica amb arquivoltes i fullatges. Cal destacar el baix relleu del timpà de la porta principal, obra de Fèlix Albages. També son remarcables les claus de les cinc voltes de l’interior de l’edifici, l’orgue i la creu processional datada el 1602. Fins a principis del segle XX hi va haver un retaule de Bernat Martorell, el retaule de Sant Joan, una de les primeres obres que es coneixen de l’artista. Aquest devia provenir de l’altar de l’antiga església de Sant Joan, i va anar a parar a la de Sant Feliu en una data desconeguda. Però als anys 20 del segle passat estava tant malmès que es va traslladar al Museu Dicesà de Barcelona, on es troba actualment. Una rèplica exacta d’aquest retaule es troba en una de les parets laterals de l’església.






























*************************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Edifici d'estil gòtic tardà amb teulada a doble vessant, amb un campanar de torre quadrada. Actualment la planta és de tipus basilical, tot i que en origen només presentava un espai únic. L'absis és poligonal i cobert amb volta ogival de cinc parts. La nau central està dividida en quatre trams, coberts amb volta de creueria ogival quatripartita. En el primer tram, suportat per una volta rebaixada quatripartida trobem el cor amb un orgue.
Pel que fa a la façana destaquem la portalada principal, que com la de la façana lateral, destaca per la presència d'arquivoltes i fullatges, i el baixrelleu de Fèlix Albages que decora el timpà de la porta d'accés principal. També és molt interessant els matacans conservats, un que protegeix la porta principal, i un segon matacans a la façana lateral. Molt posterior (1965) és ela col·locació d'unes vidrieres a la façana lateral, que trenquen en bona mesura l'harmonia del temple neogòtic.
El conjunt es veu reforçat a nivell paisatgístic amb la presència de quatre plataners a la façana principal, conferint certa personalitat a l'espai de la plaça.

Observacions:

Al temple hi havia hagut el retaule de Sant Joan Baptista, obra de Bernat Martorell, realitzat entre ela anys 1425-1430. És probable que aquest retaule estigués a la desapareguda capella de Sant Joan, de la mateixa advocació que el retaule. Als anys 20 del segle XX estava en molt mal estat de conservació i el rector decidí traslladar-lo a la Pia Almoina per tal que es restaurés, on encara roman com a fons del Museu Diocesà de Barcelona. Es tracta d'un tríptic pintat al tremp sobre fusta de 147x153 centímetres.

Història:

La primera menció documental de l'església és de l'any 1025, en un document en el que el comte Berenguer Ramon I la ven, juntament amb altres propietats. No queda cap element reconeixeble del primer temple romànic. Entorn església s'han documentat enterraments d'època baix-medieval o moderna.
L'any 1540 el batlle Bernat Sagrera encarrega la renovació del vell temple als mestres d'obra Antoni Mateu, de Barcelona, i Joan Vives, de Sant Genís de Vilassar. En aquest document, de gran interès, especifica fins el detall les característiques que haurien de tenir la nova església.


*************************************************************
Altres enllaços amb informació:




*************************************************************


ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D'ESPINAVESSA

ESPINAVESSA - CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






















********************************************
Enllaç amb informació:

Època: final segle XVIII Final – inici XIX

Descripció:

Situada dins del petit nucli urbà del poble d'Espinavessa, al sud del municipi de Cabanelles al qual pertany. Església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal orientada al nord. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes, fragmentada per dos senzills arcs torals de les mateixes característiques que l'arc triomfal. L'absis presenta una volta semicircular decorada amb llunetes. Ambdues voltes es recolzen damunt una gran cornisa motllurada que recorre la part superior dels murs laterals de l'edifici. Les capelles laterals, no marcades en planta, estan cobertes amb simples voltes de canó. La sagristia està adossada al costat de llevant de l'absis, dins del recinte del cementiri, i presenta la llinda de la porta d'accés gravada amb la data 1781 i una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portalada rectangular emmarcada amb carreus de pedra i dues pilastres que sostenen un entaulament motllurat, damunt del qual s'observa l'arc de descàrrega fet de maons que alleugera el pes del mur. Destaca el treball del ferro forjat de la porta de fusta. Damunt la portalada hi ha una fornícula de mig punt amb la coberta apetxinada i la imatge de sant Llorenç a l'interior. Per sobre la fornícula hi ha un rosetó adovellat. Tots aquests elements de la façana estan bastits en pedra calcària blanca. A l'extrem sud-oest s'alça el campanar de torre, de planta quadrada i coberta piramidal, amb quatre finestrals d'arc apuntat a la part superior. Cal mencionar que es conserven diversos elements procedents probablement de l'antic temple romànic i integrats a la construcció actual, com ara un carreu esculpit amb motius animals integrat al parament exterior del mur oest, una làpida gòtica del segle XIV al costat dret de la porta d'accés i l'ossari del cavaller Bernat de Sa Palma dins la sagristia del temple, reconvertit en rentamans. La construcció és bastida en pedra de diverses mides i pedruscall, disposat en filades més o menys regulars, i amb carreus ben escairats a les cantonades. L'interior del temple està arrebossat i pintat de colors força vius.

Notícies històriques:

La primera menció documental de Sant Llorenç d'Espinavessa data dels anys 1279 i 1280 a les Rationes Decimorum amb el nom de ecclesia de Spinaversa. Els anys 1315 i 1362, és anomenada Sancti Laurenci de Spinavessa i figura als nomenclators del segle XIV com a Esglesia parrochialis Sancti Laurentii de Spinavessa, encara que el lloc de Spinaversa és documentat per primera vegada els anys 910 i 948. L'actual església fou construïda entre 1790 i 1804, reaprofitant carreus del temple romànic anterior.




********************************************
Altres enllaços amb informació:




********************************************