ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE CABRERA DE MAR
CABRERA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església apareix documentada el 1025. Segurament es
tractava d’una construcció romànica situada sobre el turonet que hi havia entre
dues rieres al centre del nucli habitat. L’any 1540 es va fer necessària la
construcció d’un nou edifici parroquial que substituís el vell. Mentre van
durar les obres (1540-1570), l’antiga capella de Sant Joan va fer les funcions
de temple parroquial provisional com testimonia la pedra gravada col·locada en
un portal darrera de l’església actual trobada a Can Lladó.
La construcció existent avui dia és un temple de forma basilical d’un gòtic tardà, d’estil auster i pesant, amb poques obertures i traceries. Les portes principal i lateral són bons exemples de portalada gòtica amb arquivoltes i fullatges. Cal destacar el baix relleu del timpà de la porta principal, obra de Fèlix Albages. També son remarcables les claus de les cinc voltes de l’interior de l’edifici, l’orgue i la creu processional datada el 1602. Fins a principis del segle XX hi va haver un retaule de Bernat Martorell, el retaule de Sant Joan, una de les primeres obres que es coneixen de l’artista. Aquest devia provenir de l’altar de l’antiga església de Sant Joan, i va anar a parar a la de Sant Feliu en una data desconeguda. Però als anys 20 del segle passat estava tant malmès que es va traslladar al Museu Dicesà de Barcelona, on es troba actualment. Una rèplica exacta d’aquest retaule es troba en una de les parets laterals de l’església.
Època: segle
XVI
Descripció:
Edifici d'estil gòtic tardà amb teulada a doble vessant,
amb un campanar de torre quadrada. Actualment la planta és de tipus basilical,
tot i que en origen només presentava un espai únic. L'absis és poligonal i
cobert amb volta ogival de cinc parts. La nau central està dividida en quatre
trams, coberts amb volta de creueria ogival quatripartita. En el primer tram,
suportat per una volta rebaixada quatripartida trobem el cor amb un orgue.
Pel que fa a la façana destaquem la portalada principal, que com la de la
façana lateral, destaca per la presència d'arquivoltes i fullatges, i el
baixrelleu de Fèlix Albages que decora el timpà de la porta d'accés principal.
També és molt interessant els matacans conservats, un que protegeix la porta
principal, i un segon matacans a la façana lateral. Molt posterior (1965) és
ela col·locació d'unes vidrieres a la façana lateral, que trenquen en bona
mesura l'harmonia del temple neogòtic.
El conjunt es veu reforçat a nivell paisatgístic amb la presència de quatre
plataners a la façana principal, conferint certa personalitat a l'espai de la
plaça.
Observacions:
Al temple hi havia hagut el retaule de Sant Joan
Baptista, obra de Bernat Martorell, realitzat entre ela anys 1425-1430. És
probable que aquest retaule estigués a la desapareguda capella de Sant Joan, de
la mateixa advocació que el retaule. Als anys 20 del segle XX estava en molt
mal estat de conservació i el rector decidí traslladar-lo a la Pia Almoina per
tal que es restaurés, on encara roman com a fons del Museu Diocesà de
Barcelona. Es tracta d'un tríptic pintat al tremp sobre fusta de 147x153
centímetres.
Història:
La primera menció documental de l'església és de l'any
1025, en un document en el que el comte Berenguer Ramon I la ven, juntament amb
altres propietats. No queda cap element reconeixeble del primer temple romànic.
Entorn església s'han documentat enterraments d'època baix-medieval o moderna.
L'any 1540 el batlle Bernat Sagrera encarrega la renovació del vell temple als
mestres d'obra Antoni Mateu, de Barcelona, i Joan Vives, de Sant Genís de
Vilassar. En aquest document, de gran interès, especifica fins el detall les
característiques que haurien de tenir la nova església.