TORRE BARTRA o VILLA IRENE o TORRE CASACUBERTA
TORELLÓ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
****************************************************
A l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Torelló diu:
Època: Entre
1895 i 1902 es fa l’edifici. Molí de vent de 1901. L’any 1907 s’acaba la
construcció del mur de tanca. Reforma del 1921.
Autor: Antoni Vila Palmés (Barcelona 1858 - 22-2-1937), arquitecte, projectà la tanca (1907)
Promotor: Joaquim
Bartra i Irene Rovira Serradell
Descripció: Edifici
senyorial aïllat d’estil neoclàssic, de planta quadrangular i coberta a quatre
aigües. És de planta baixa, un pis noble i golfes. Gaudeix com moltes altres
construccions del mateix caràcter d’un gran jardí; en aquest cas, però, la
façana se situa a primera línia de carrer i el jardí ocupa les tres bandes
restants. Al costat esquerre hi ha també un pavelló de servei d’una sola
planta. Les quatre façanes de l’edifici tenen el mateix tractament. Estan
arrebossades amb un tractament superficial imitant un aparellat de carreus,
reforçant les cantoneres amb una cadena. Les obertures són verticals, tant els
balcons com les finestres. La façana principal està composada per tres
obertures a cada pis, situades de forma regular, marcant un eix central, on hi
ha el portal principal, un balcó i, en la part superior, un frontó per damunt
de la cornisa. Totes les obertures, inclòs el portal d’entrada, tenen les
mateixes proporcions i els tractaments decoratius són similars. Tenen la llinda
remarcada amb trencaaigües, que baixa per les rebranques fins a un cert nivell
i que acaba amb una cartela decorada a banda i banda. En la façana principal
aquestes llindes estan més decorades que les de les obertures de les façanes
laterals i posterior i presenten sinuositats i relleus escultòrics. A nivell
del primer pis, en la façana principal apareix un balcó central i balconeres als
laterals, amb baranes de forja, amb brèndoles torçades i amb decoracions
detallistes en la part inferior i superior. En la planta baixa, aquestes
balconeres es converteixen en finestres per un ampit sinuós que forma part de
la primera línia d’imposta, i té una reixa fixa de protecció. La porta presenta
també una reixa prèvia de dos batents, amb brèndoles acabades en punxa. En el
trencaaigües del portal apareix una clau de volta decorativa amb motius
vegetals. Els enfosquiments es produeixen gràcies a unes persianes de llibret
de fusta pintada de color verd, de doble abatiment i amb lames horitzontals
regulables. A tot el vol de la part superior es remarca un fris que ocupen les
obertures de les golfes, damunt del qual hi ha una potent cornisa motllurada. Aquesta
part és la que està més treballada i decorada. Les obertures són petites i
estan emmarcades per unes pilastres de decoració tornejada; el seu capitell es
converteix en mènsula de la cornisa. En el pany que queda entre les obertures
apareixen uns esgrafiats amb motius florals. Tot aquest anell superior
conflueix en la façana principal en un frontó quadrangular que inclou un mosaic
policrom on es veu la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i, al damunt,
l’escut de Catalunya. Aquest frontó està datat del 1921. Al seu voltant hi ha
una rica decoració en relleu: el flanquegen dues grosses volutes per la part
superior i el coronament és ornat amb un acroteri en forma de fulla d’acant; la
part inferior està emmarcada per sengles pilastres en alt relleu i per dues
franges horitzontals amb flors. Com a element decoratiu horitzontal apareix
també en tot l’anell de façana una línia d’imposta amb una sanefa encadenada
vegetal que divideix el nivell de la planta baixa i el primer pis. En la part
més baixa, un sòcol que coincideix amb l’ampit de les finestres i s’expandeix
al llarg de la tanca que clou la parcel·la, passant també pel pavelló lateral.
El mateix tractament de la façana principal gira cap a les façanes laterals i
posterior. Aquesta última està orientada a sud: gaudeix de bones vistes del
firal i està ben assolellada. Hi apareix una sortida al jardí de forma avançada
en atri, convexitat que s’aprofita per formar una petita terrassa a nivell de
la planta primera. Aquesta es protegeix amb una barana corbada i feta de pedra
calada amb claustres decoratives. Cal fer esment d’un molí de vent antic que hi
ha a la banda posterior de la parcel·la. És de ferro i està pintat de color
blanc i vermell.
Dades històriques: Joaquim Bartra i Irene Rovira Serradell, veïns del barri de Gràcia
(Barcelona), varen fer-se construir una torre al capdamunt del carrer de
Balmes. Una llicència d’obres de 1907 ens indica l’any en què es va iniciar
l’obra del mur de tanca. La finca tenia, l’any 1909, 1.353 metres quadrats, 263
dels quals eren edificats. Es conserva un molí de vent que els permetia treure
aigua del pou des de 1901. Els Bartra varen escollir la vila de Torelló atrets
per la colònia d’estiueig que s’hi anava establint (els Rauret-Draper, els
Villamore, etc.) o pels contactes amb les famílies benestants de la vila que
s’establien a Barcelona (els Espona, els Pujol i els Parés). La propietat la
van conservar els Bartra fins a l’any 1921. L’enrajolat de la façana és de
1921, any en què la comprà Maria Casacuberta i Comella, de família
d’industrials manlleuencs. Maria era accionista de la fàbrica de Manlleu i de
la de Bonmatí a Girona. Aquesta maridà amb el seu cosí, Vicenç Casacuberta
Andreu. Actualment és propietat de M. Casacuberta i Casacuberta. La família
residia habitualment a Barcelona i passava els estius a la torre. L’estiu de
1936, la casa es considerà abandonada i fou expropiada pel Comitè Revolucionari
Antifeixista. Durant els tres anys de guerra fou una dependència municipal
destinada a oficines. Després de la Guerra Civil Espanyola, Maria Casacuberta
en recuperà la propietat i actualment és de la seva filla M. Casacuberta
Casacuberta. La família segueix residint a Barcelona i passa els estius i
alguns cap de setmana a Torelló. Les reformes que ha sofert la casa són poques;
l’any 1944 es van canviar vidrieres i diversos envans interiors; l’any 1957 es
va fer una tanca exterior de pòrtland.
****************************************************
