Seguidors

diumenge, 11 de juny del 2023

CREU DE TERME DE LLADÓ

LLADÓ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 










*******************************************
Enllaç amb informació:

Creu de pedra situada als afores del poble a la carretera de Figueres. És una creu muntada damunt una base de tres esglaons circulars. El fust cilíndric també és del mateix material que la base. La creu és grega i té un capitell amb l'escut del poble.

A un lateral de la creu hi ha inscrit l’any 1939 i l'escut del poble.

*******************************************



dijous, 8 de juny del 2023

TORRE BARTRA o VILLA IRENE o TORRE CASACUBERTA

TORELLÓ - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 












****************************************************
A l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Torelló diu:

Època: Entre 1895 i 1902 es fa l’edifici. Molí de vent de 1901. L’any 1907 s’acaba la construcció del mur de tanca. Reforma del 1921.

Autor: Antoni Vila Palmés (Barcelona 1858 - 22-2-1937), arquitecte, projectà la tanca (1907)

Promotor: Joaquim Bartra i Irene Rovira Serradell

Descripció: Edifici senyorial aïllat d’estil neoclàssic, de planta quadrangular i coberta a quatre aigües. És de planta baixa, un pis noble i golfes. Gaudeix com moltes altres construccions del mateix caràcter d’un gran jardí; en aquest cas, però, la façana se situa a primera línia de carrer i el jardí ocupa les tres bandes restants. Al costat esquerre hi ha també un pavelló de servei d’una sola planta. Les quatre façanes de l’edifici tenen el mateix tractament. Estan arrebossades amb un tractament superficial imitant un aparellat de carreus, reforçant les cantoneres amb una cadena. Les obertures són verticals, tant els balcons com les finestres. La façana principal està composada per tres obertures a cada pis, situades de forma regular, marcant un eix central, on hi ha el portal principal, un balcó i, en la part superior, un frontó per damunt de la cornisa. Totes les obertures, inclòs el portal d’entrada, tenen les mateixes proporcions i els tractaments decoratius són similars. Tenen la llinda remarcada amb trencaaigües, que baixa per les rebranques fins a un cert nivell i que acaba amb una cartela decorada a banda i banda. En la façana principal aquestes llindes estan més decorades que les de les obertures de les façanes laterals i posterior i presenten sinuositats i relleus escultòrics. A nivell del primer pis, en la façana principal apareix un balcó central i balconeres als laterals, amb baranes de forja, amb brèndoles torçades i amb decoracions detallistes en la part inferior i superior. En la planta baixa, aquestes balconeres es converteixen en finestres per un ampit sinuós que forma part de la primera línia d’imposta, i té una reixa fixa de protecció. La porta presenta també una reixa prèvia de dos batents, amb brèndoles acabades en punxa. En el trencaaigües del portal apareix una clau de volta decorativa amb motius vegetals. Els enfosquiments es produeixen gràcies a unes persianes de llibret de fusta pintada de color verd, de doble abatiment i amb lames horitzontals regulables. A tot el vol de la part superior es remarca un fris que ocupen les obertures de les golfes, damunt del qual hi ha una potent cornisa motllurada. Aquesta part és la que està més treballada i decorada. Les obertures són petites i estan emmarcades per unes pilastres de decoració tornejada; el seu capitell es converteix en mènsula de la cornisa. En el pany que queda entre les obertures apareixen uns esgrafiats amb motius florals. Tot aquest anell superior conflueix en la façana principal en un frontó quadrangular que inclou un mosaic policrom on es veu la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i, al damunt, l’escut de Catalunya. Aquest frontó està datat del 1921. Al seu voltant hi ha una rica decoració en relleu: el flanquegen dues grosses volutes per la part superior i el coronament és ornat amb un acroteri en forma de fulla d’acant; la part inferior està emmarcada per sengles pilastres en alt relleu i per dues franges horitzontals amb flors. Com a element decoratiu horitzontal apareix també en tot l’anell de façana una línia d’imposta amb una sanefa encadenada vegetal que divideix el nivell de la planta baixa i el primer pis. En la part més baixa, un sòcol que coincideix amb l’ampit de les finestres i s’expandeix al llarg de la tanca que clou la parcel·la, passant també pel pavelló lateral. El mateix tractament de la façana principal gira cap a les façanes laterals i posterior. Aquesta última està orientada a sud: gaudeix de bones vistes del firal i està ben assolellada. Hi apareix una sortida al jardí de forma avançada en atri, convexitat que s’aprofita per formar una petita terrassa a nivell de la planta primera. Aquesta es protegeix amb una barana corbada i feta de pedra calada amb claustres decoratives. Cal fer esment d’un molí de vent antic que hi ha a la banda posterior de la parcel·la. És de ferro i està pintat de color blanc i vermell.

Dades històriques: Joaquim Bartra i Irene Rovira Serradell, veïns del barri de Gràcia (Barcelona), varen fer-se construir una torre al capdamunt del carrer de Balmes. Una llicència d’obres de 1907 ens indica l’any en què es va iniciar l’obra del mur de tanca. La finca tenia, l’any 1909, 1.353 metres quadrats, 263 dels quals eren edificats. Es conserva un molí de vent que els permetia treure aigua del pou des de 1901. Els Bartra varen escollir la vila de Torelló atrets per la colònia d’estiueig que s’hi anava establint (els Rauret-Draper, els Villamore, etc.) o pels contactes amb les famílies benestants de la vila que s’establien a Barcelona (els Espona, els Pujol i els Parés). La propietat la van conservar els Bartra fins a l’any 1921. L’enrajolat de la façana és de 1921, any en què la comprà Maria Casacuberta i Comella, de família d’industrials manlleuencs. Maria era accionista de la fàbrica de Manlleu i de la de Bonmatí a Girona. Aquesta maridà amb el seu cosí, Vicenç Casacuberta Andreu. Actualment és propietat de M. Casacuberta i Casacuberta. La família residia habitualment a Barcelona i passava els estius a la torre. L’estiu de 1936, la casa es considerà abandonada i fou expropiada pel Comitè Revolucionari Antifeixista. Durant els tres anys de guerra fou una dependència municipal destinada a oficines. Després de la Guerra Civil Espanyola, Maria Casacuberta en recuperà la propietat i actualment és de la seva filla M. Casacuberta Casacuberta. La família segueix residint a Barcelona i passa els estius i alguns cap de setmana a Torelló. Les reformes que ha sofert la casa són poques; l’any 1944 es van canviar vidrieres i diversos envans interiors; l’any 1957 es va fer una tanca exterior de pòrtland.

****************************************************







dimecres, 7 de juny del 2023

LA FÀBRICA GRAN

TORTELLÀ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





*************************************************
Enllaç amb informació:

Època: final segle XVIII

Descripció: Edifici de planta rectangular, entre mitgeres, és de tres pisos i façana de 27m.x 23m., amb una superfície de 1720 m2 . Una part està coberta per una teulada a una vessant i l'altre per un terrat on posaven a eixugar les teules pintades. A la primera planta trobem una estança coberta amb volta de 30 m. de llarg per 8 d'ample, i amb finestres a una banda. Per l'escala s'accedeix a un pati interior a sota del qual hi ha dues cisternes amb una capacitat d'un milió de litres. La porta que comunica el pati amb la casa té gravada a la llinda la data 1784. Les plantes superiors es destinaven a habitatge i magatzem. Al llarg de la seva història, l'edifici ha patit poques transformacions, el 1988 es van consolidar la coberta i les façanes.

Dades històriques: La fàbrica Gran, des de la seva construcció el 1784 i fins a 1852, es va dedicar a la producció de mitges de cotó, teixits, pintats d'indianes i mocadors. Tenia aleshores una plantilla de 60-70 treballadors i 32 telers. Al 1852, per manca d'energia (carbó i cursos d'aigua), la fàbrica no podia competir a la indústria cotonera i es passà a la manufactura de fil de seda. Es plantaren moreres per alimentar els cucs, però tot i així, sembla que s'importava seda de França il·legalment. Es tancà el 1873 a causa de la mort violenta del director. El 1929, part de l'edifici es va dedicar a l'elaboració de pasta de sopa, i la resta, servia d'habitatge i com a cavalleries. Posteriorment s'hi va fabricar xocolata, mobles, culleres de boix...

*************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3466/

*************************************************






ANTIC HOSTAL CA LA SECA actualment L'HOSTAL ALTA GARROTXA

 TORTELLÀ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










****************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX-XX

Descripció: Casa entre mitgera situada al centre del poble de Tortellà. Disposa de baixos, amb dues grans portes d'ingrés i finestra central, damunt la qual hi ha la següent data: "J B/1850-1912". Al primer pis hi ha un gran balcó , sostingut per mènsules, amb tres portes d'accés que estan ornamentades amb grans fullatges estilitzats. Igual decoració tenen les obertures del segon pis.

Dades històriques: L'arquitectura de Tortellà està molt marcada per l'incendi que va patir el poble durant les guerres carlines. El foc va destruir part dels antics habitatges, provocant la necessitat d'urgent remodelació entre finals del segle i principis del nostre. Així la majoria de les cases destacables presenten nombroses declaracions d'estuc pròpies del gust modernista i noucentista.

****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/02/in-memorian-de-lhostal-ca-la-seca-de.html?fbclid=IwAR0jcdvnLZ79bCkL8P4whb0h3CuFNPWU8z-bawdBJnTj0NjbJKMXDyKGG5E

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tortella/tots/casa-j-b-hostal-alta-garrotxa

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3465/

****************************************************





VILLA LAGUARDA

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







******************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: any 1910-1912, reformes any 1981, arquitectura modernista

Autors: Bonaventura Pollés i Vivó (Vilanova i la Geltrú 7-7-1856 – Sevilla 28-4-1918), arquitecte any 1981: reforma de façana i teulada, Joan Artiga Peinado, arquitecte.

Promotor: Institució de beneficència per a cecs Empara de Santa Llúcia, de Barcelona.

Descripció: La Villa Laguarda forma part del conjunt d’edificacions que componen la Ciutat Jardí de Ribes Roges. Té un volum amb cobertes d’alçades diferents, compostes, i una torratxa; les cobertes són molt inclinades, amb teules de ceràmica vidriada. Participa en una de les característiques de l’arquitectura modernista que pretenia que tots els espais fossin il·luminats amb llum natural. Façanes composades amb finestrals de diversa mena i formes amb ornaments ceràmics d’elements vegetals.

Dades històriques: L’estiueig de la burgesia de final generar una arquitectura de característiques tipològiques pròpies; exemples de la qual van ser a Vilanova la ciutat jardí a la platja de Ribes Roges i al Turó de Sant Cristòfol, caracteritzada per un tramat urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí. L’Ajuntament va autoritzar la construcció de vint-i-quatre xalets, a la platja de Ribes Roges, voltats de jardins i de diversos passeigs, dels quals només se’n projectaren onze, entre ells Villa Laguarda. La construcció d’aquests onze xalets va ser iniciativa d’Anna Raventós que presidia la institució de beneficència per a cecs Empara de Santa Llúcia, de Barcelona, i també de la vilanovina Marcel·lina Jacas, que posseïa un patrimoni considerable heretat del seu pare i d’un oncle, tots dos indianos, i que va cedir els terrenys rústics de la seva propietat per a la construcció dels xalets. La construcció dels onze xalets era una inversió que feia la institució per aconseguir beneficis amb la seva venda i destinar-los al sosteniment de l’entitat benèfica. La junta de la institució benèfica convidar diferents arquitectes per a la construcció dels onze xalets, entre ells l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó que va projectar Villa Laguarda i el xalet del doctor Ribot. La ciutat jardí de Ribes Roges es va iniciar l’any 1910, amb la presència del bisbe de Barcelona Monsenyor Joan Josep Laguarda i Fenollera (1866- 1913) a la col·locació de la primera pedra, per la qual cosa aquest xalet va rebre el seu cognom. Les obres del xalet van acabar l’any 1912. La propietat va sol·licitar obres de restauració a la façanes i a la teulada, l’any 1981.

L’any 1981, l’Ajuntament va aprovar un nou  Pla General d’Ordenació Urbanística que preveia, dins l’àmbit de l’antiga urbanització de Ribes Roges, la qualificació de zona de Conservació de Ciutat Jardí de Ribes Roges que pretenia salvaguardar el nucli primitiu de xalets que originaren la urbanització. Posteriorment, la zona quedaria protegida pel Pla Especial i Catàleg de 1987.

******************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32773

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/01/la-casa-del-bisbe-vilanova-i-la-geltru.html

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilanova-i-la-geltru/tots/vil-la-laguarda-xalet-num-3

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=759

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/bonaventura-polles-vivo

******************************************

 




CASA JOAQUIM ESCOFET

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



***************************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: any 1923, arquitectura modernista.

Autors: Josep Graner i Prat (Casserres de Berguedà 1844 - Barcelona 27-12-1928), mestre d’obres.

Descripció: Edifici entre mitgeres destinat a habitatge plurifamiliar. Edifici de planta sensiblement rectangular de crugia única, compost de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana sobresortint un cos central de golfa amb coberta de teula àrab. Escala central amb accés lateral a la planta baixa. 

Sistema constructiu: Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biguetes de fusta i revoltó. Escala de volta a la catalana.

Façanes: Façana principal amb portalada a planta baixa que ocupa tota l’amplada i amb dues obertures. A la planta primera balcó central sustentat per volta de rajola que descansa sobre carteles laterals de totxo amb un portal. A la planta segona balcó aixamfranat amb un portal d’ordre decreixent. Coronament superior amb tres obertures simulades, cornisa i barana de terrat amb matxons esglaonats i barana de ferro forjat.

Interiors: Planta baixa ocupada per un local comercial. A la planta primera habitatge amb alguna guixeria senzilla i sense interès. Planta segona amb distribució d’habitatge i utilitzada com a magatzem, també sense interès. 

Material: Totxo vist a tots els elements de composició de façana. Baranes de ferro forjat amb pinyes. Paviments hidràulics i de rajola senzilla.

Dades històriques: Joaquim Escofet va sol·licitar obres per a reforma de la casa existent en una parcel·la molt estreta del carrer Sant Gregori, segons projecte del mestre d'obres Josep Graner i Prat, l'any 1923, qui va utilitzar el totxo vist que singularitza aquesta edificació.

***************************************************

Enllaços amb infomació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32832

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilanova-i-la-geltru/tots/casa-joaquim-escofet

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-graner-prat

***************************************************


 



CASA ESPOY

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


En aquesta casa va viure la soprano Ventureta Mestres i Gras (1925-1994)

Vilanova i la Geltrú, 25 de juliol 2009





****************************************************


cantant i soprano
(Vilanova i la Geltrú 14 de juliol de 1925 - 25 de juliol de 1994)

****************************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Darrer terç del segle XIX, arquitectura neoclàssica

Descripció: Edifici de planta baixa i tres pisos amb balcons amb barana de ferro colat i cornisa amb acroteri. Tres portals en planta baixa, el central en arc rebaixat i els laterals llindats, distribuïts, juntament amb les obertures dels pisos superiors, en tres eixos de composició simètrica.

Notícies històriques: La casa Espoy és ubicada al carrer Major, probablement el carrer més antic de la Vilanova de Cubelles. Malgrat que s’ha mantingut intacta fins avui la trama viària medieval, les expectatives creades per la possibilitat de construcció a major altura van provocar l’agrupament de parcel·les i propiciar el canvi tipològic d’habitatges. Si algunes de les noves residències que es van construir en aquest carrer van mantenir la parcel·lació urbana de la ciutat medieval; d’altres, com la casa Espoy, modificaren la parcel·la, estreta i llarga, amb l’addició de l’edificació contigua. Aquest procés es va iniciar i desenvolupar els segles XVIII i al llarg del XIX, coincidint amb un període de bonança econòmica a tota la ciutat. No hem trobat documentació sobre la casa Espoy a l'Arxiu Comarcal. Deduïm que per la composició de la façana que segueix les pautes del neoclassicisme, va ser aixecada en l'últim terç del segle XIX.

****************************************************




CASA BOLET

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






***************************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època contemporània, any 1859, arquitectura neoclàssica

Autors: Josep Salvany i Juncosa, mestre d'obres any 1942: habilitació 1ª planta Centre Sanitari Comarcal, Josep Mª Miró i Guibernau, arquitecte municipal any 1992: reformes interior i façanes, Antonio Palacios i Asensio, arquitecte.

Promotor: Salvador Bolet i Vidiella

Descripció: Edifici entre mitgeres fent cantonada, destinat originalment a habitatge unifamiliar i actualment com a habitatge plurifamiliar i locals comercials. Edifici de planta rectangular en planta baixa i formant U en plantes superiors, compost de planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis. Coberta plana accessible de la que sobresurt una torratxa central de planta rectangular. Crugies perpendiculars a la façana principal. A la planta baixa, vestíbul amb arqueria i escala central d’accés a les plantes superiors.

Sistema constructiu: Parets de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó i de llata i rajola.

Façanes: Façanes composades segons dos eixos verticals, amb balcons en ordre descendent i allindats. Façana principal amb portal central d’arc rebaixat i tres de mig punt a la planta baixa. Balcons de pedra a planta superior. Finestra i tribuna al primer pis. Cornisa i barana de terrat.

Interiors: Planta baixa amb vestíbul central i arrencada d’escala, dependències de celler i magatzem. A planta primera sales i dependències d’habitatge amb alguna guixeria senzilla. Planta segona amb distribució d’habitatge sense interès.

Material: Pedra a obertures de plantes baixa i primera, cornisa i cantonada, etc. Baranes de ferro forjat. Balustres ceràmics.

Notícies històriques: La casa Bolet forma part de les edificacions construïdes al carrer de Pàdua al llarg segle XIX, sobre anteriors edificacions. La casa Bolet va ser aixecada sobre la casa propietat de Manuel Torrents i Higuero, qui l’havia venut a Salvador Bolet i Vidiella, el qual va sol·licitar obres per reformes de la planta baixa i dues plantes segons projecte del mestre d’obres Josep Salvany, l’any 1859. Salvador Bolet es va establir a l’Havana l’any 1848, va retornar a la vila l’any 1859, va presidir el Círculo Villanovés i va ser regidor de l’Ajuntament. L’any 1942 es va habilitar la primera planta per a Centre Sanitari Comarcal, per l’arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau. La casa Bolet és segregada en tres parcel·les, l'any 1992, es van realitzar reformes interior i de façanes en la parcel·la de Pàdua número 14, segons projecte de l'arquitecte Antonio Palacios i Asensio.

***************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32878

***************************************************