PEDRA DE FONDILS
CALONGE - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Es tracta d'un gran bloc granític de forma arrodonida,
d'uns 4,2 m. de llargada per 2,2 m. d'amplada i 1,5 m. d'alçada amb la part
superior escapçada. Al pla superior del bloc es marca un solc de 18 cm.
d'amplada, que dibuixa un rectangle d' 1,20 m. per 1,60 m. A la part interior
d'aquest rectangle hi ha quatre cilindres en relleu d'aproximadament 45 cm de
diàmetre. L'estrany aspecte de la part superior del bloc ha motivat que
popularment sigui coneguda com a pedra de sacrifici i se li hagi suposat un origen
remot. Cal pensar que la forma que té actualment el bloc és el fruit de
treballs d'extracció de pedra, tot i que desconeixen, els autors de la Carta,
quin és el procés emprat que ha donat com a resultat el peculiar aspecte
d'aquest bloc. No hi ha constància de la presència de materials arqueològics en
les immediacions d'aquesta pedra.
**************************************************
A la Revista del Baix Empordà número 55 i a la pàgina 88 hi ha publicat un excel·lent article de Gabriel Martín Roig que diu:
Aquest peny és un aflorament de granit que ofereix una
forma ovalada d’aproximadament quatre metres i mig de llarg per dos i mig
d’ample i té una alçada variable, sent d’un metre quaranta centímetres en el
seu costat més alt. La seva part superior presenta un rebaix de forma
quadrangular en forma de cubeta que mesura uns 120 centímetres de cada costat
per uns 20 de fondària. Al mig del rebaix s’alça una peanya quadrangular
voltada per canals. Al bell mig hi apareixen quatre formes arrodonides
disposades regularment de 50 centímetres de diàmetre cadascuna i que
sobresurten poc més de 15 centímetres de la seva base. Tot plegat conforma un
conjunt lític amb unes formes volumètriques que pot semblar desconcertant per a
qualsevol excursionista poc avesat al món de l’arqueologia. Però la seva
interpretació, la solució a aquest misteri, és molt més senzill del que sembla.
Precisament la clau de tot això recau en aquests elements circulars tallats al
cairell del centre de la pedra. La seva forma i les mides regulars desvetllen
que es tracta precisament de quatre moles d’esmolar. Tots els útils que feien
servir els maçons i el picapedrers per a fer el seu treball, excepte alguns
tipus de buixarda o mall, eren de ferro o d’acer amb les puntes i els tallats
ben temperats. Aquest manteniment obligava a recórrer regularment a moles per a
esmolar les eines. Però per què aquestes moles no van ser extretes? Va quedar
la feina a mig fer? Un examen curós de la superfície tallada també ens ofereix
una resposta a aquestes preguntes i a altres qüestions. En les fotografies
adjuntes a la pàgina següent es pot comprovar com la base de les moles conserva
les traces de petites incisions fetes per allotjar les falques. La separació de
la primera mola va fer fallida. La pressió de les falques va rebentar el
contorn sense que s’aconseguís despendre la peça sencera. La fractura de la
segona mola es va poder completar però ho va fer de manera massa irregular
quedant part del centre de la peça adherit a la roca d’origen. Aquests dos
intents fallits devia descoratjar els picapedrers que, per la fragilitat i poca
consistència d’aquell granit, van decidir abandonar els treballs d’extracció de
les dues moles restants, que es troben parcialment esculpides, sense
finalitzar. La canal que hi ha al voltant de la peanya de pedra és ampla,
folgada i es va fer per vàries raons. En primer lloc perquè el picapedrer
tingués marge d’acció al voltant de cada una de les moles que li permetés
treballar amb major facilitat i accedir a la base de cadascuna de les peces.
Si ens hi fixem, les canals i el rebaix ofereixen una lleugera inclinació per permetre l’evacuació de l’aigua. Un extrem de la pedra queda obert per a facilitar aquest fet. Tot plegat és prou indicatiu sobre del mètode emprat per a l’extracció de les moles, que no va ser altra que un conjunt de falques de fusta que calia anar remullant durant petits intervals de temps amb galledes d’aigua. Els reguerons evitaven que el líquid quedés embassat i dificultés les feines d’extracció de les pedres. Per a rebaixar la pedra de Fondils es va utilitzar la buixarda (una mena de maça o martell amb un extrem dentat) o un pic, eines que permetien una aproximació a la superfície definitiva. Al colpejar la pedra amb la punta acerada quedaven gravades unes marques que es veien més o menys en funció de la força de percussió i de l’angle d’atac. La textura característica del treball amb buixarda és un piconat regular compost per línies paral·leles llaurades a la superfície de la roca, clarament visible en algunes zones al voltant del rebaix de la pedra. Aquest detall tant curiós que recull la direcció dels cops practicats amb buixarda podria ser significatiu per a establir una possible cronologia, doncs en les fàbriques romàniques les línies llaurades mostren una disposició diagonal mentre que amb l’arribada del gòtic es va imposar un acabat amb traces perpendiculars o més depurades.
Desprès de tot el que s’ha exposat es pot concloure que
resulta evident que la pedra de Fondils forma part de l’explotació de la
pedrera de la sureda de Can Manalic, que va realitzar diferents actuacions en
blocs de pedra granítica de la zona, no només al paratge dels Vinyers sinó
també en afloraments que es troben al cim del puig de Can Palet del Llop. La
pedra de Fondils és un testimoni més de la feina d’aquests picapedrers
medievals i del procés d’extracció de moles, tant importants pel manteniment de
les eines emprades en la maçoneria. Les marques de picapedrer i les
característiques formals identificades a la pedra de Fondils permeten deixar de
banda qualsevol cronologia associada amb les èpoques prehistòrica o romana i
aventurar, amb certa discreció, una datació incerta entorn dels segles XI-XIII,
si tenim en compte la troballa de línies de piconat que serien més aviat
pròpies de la maçoneria romànica.
**************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://gabrielmartinroig.blogspot.com/2017/03/la-misteriosa-pedra-de-fondils-calonge.html
**************************************************
