ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA ASSUMPTA
PALAFOLLS - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església de Santa Maria va ser projectada per l’arquitecte
d’Alella, Miquel Garriga i Roca el 1865.
La primera fase de construcció es va realitzar entre 1865
i 1875 i es van construir els fonaments de l’edifici. Entre 1896 i 1908, es va
executar la segona fase d’edificació, que va completar l’edifici tal com el
podem veure avui.
Va resultar una església de grans dimensions que avui
presideix l’encreuament del pas de vianants del centre de la vila, amb la
façana de pedra irregular, i on sobresurt l’absis semicircular i un estrat
campanar de torre.
El 1929 es va segregar de l’església de Sant Genís i es va convertit en parròquia. L’escriptor Joaquim Ruyra, propietari de diverses masies de Palafolls com a Can Tortós, Can Florit i Can Batlle, va dedicar els seus goigs a la Mare de Déu dels Ferreries.
Època: segle
XIX-XX, any 1888-1910
Autor: Miquel Garriga i Roca, arquitecte i urbanista
Descripció:
L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer
Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc
Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es
caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa
barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a
l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis
semicircular i un campanar de torre.
Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de
llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis
semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs
de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre
gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres
senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una
motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de
ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau
per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura
composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de
mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En
la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran
franja de maó.
Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m
d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada
total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.
El campanar és de finals deI segle XIX, principis del
segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per
una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb
finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està
coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre
flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos
centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar,
a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer
tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del
cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó
de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.
Dins de l'església trobem una talla gòtica.
Història:
Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va
ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al
veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75
i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer
càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.
L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la
construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic
convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.
Els terrenys, originàriament, havien format part de la
quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments,
que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir
l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de
setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir
com a nova parròquia.
Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921
al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari
destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà,
amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora
Imbert Suñé.
