VIL·LA ROMANA DE CAN VALLS
GAVÀ - EL BAIX LLOBREGAT
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
I – II a.C.
Cronologia:
Romà Alt Imperi / Romà Baix Imperi
Tipus de jaciment:
Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.
Fa 2.000 anys, amb el mar a tocar del jaciment, aquestes ruïnes dominaven l'entrada de vaixells procedent del mar Mediterrani. Un lloc privilegiat per al comerç i l'agricultura.
Port d'ancoratge comercial
El jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Can Valls
es troba sobre del vessant marítim del turó de Caçagats, un lloc privilegiat i
ben comunicat: cap a l’interior seguint el decurs del riu Llobregat, i cap a
l’est gràcies a les rutes comercials marítimes.
Fa 2.000 anys, la línia de costa es situava uns
kilòmetres a l‘interior respecte l’actual, a tocar de Can Valls. L’actual delta
del Llobregat no existia i aquest riu desembocava en un estuari, i al nord de
Can Valls, aquestes aigües devien formar una petita badia.
Aquest antic estuari del riu Llobregat va ser utilitzat a l’antiguitat com a port d’ancoratge, on els vaixells que s’hi acostaven podien fondejar i ser carregats i descarregats. En són prova les restes que hi han estat localitzades de diferents naus naufragades o abandonades, en l’anomenat jaciment de les Sorres. Es té constància de que l’activitat en aquest port començà cap al segle IV aC, encara en època ibèrica, i devia tenir el moment àlgid d’activitat la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC, quan els habitants de Barcino van impulsar la producció i comercialització del vi de la Laietània, arribant potser a esdevenir, a finals del segle I aC, la seva activitat econòmica més important. La producció comercial de vi al nord-est d’Hispània, fou especialment intensa a la regió de la Laietània, integrada per les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat, i així anomenada per haver estat el país del poble ibèric preromà dels laietans.
L’origen del jaciment és precisament d’època
romana
S’han trobat diferents elements construïts amb argamassa
o morter de calç, que acompanyà als romans allà on Roma arribà. I els materials
i tècniques utilitzades, denoten el caràcter governamental de l’arquitectura,
ja que segueixen estrictament els de materials, tècniques i proporcions
constructives dels cànons de l’arquitectura romana, ben descrits per Vitruvi a
la seva obra De Architectura.
Entre les restes arquitectòniques localitzades, en
destaquen les d’una cisterna inusualment gran, que provablement deuria servir
per emmagatzemar aigua. Però també s’hi han localitzat restes de terrasses,
canalitzacions i altres estructures la interpretació de les quals és encara
incerta.
Les estructures arquitectòniques visibles a Can Valls podrien doncs correspondre a instal·lacions com les que es podien trobar a la pars rustica d’una vil·la. Però hi ha arguments que permeten pensar que Can Valls no només va ser una vil·la. És possible que allí hi existís algun tipus d’oficina portuària o de centre de suport logístic a l’ancoratge romà de les Sorres.
La masia de Can Valls
Les estructures foren utilitzades fins als nostres dies.
Les restes d'època romana han estat modificades per un imbricat
d'infraestructures dels segles XVII i XVIII.
S’hi edifica una petita masia (s. XVII), a sobre de la
cisterna. Aquesta podria haver sigut utilitzada com a soterrani, amb una porta
oberta a l’Oest, i amb els antics sobreeixidors servint ara de finestres per a
la il·luminació de l’espai.
En una segona fase, l’espai va ser adaptat (coincidint
amb el boom del conreu de la vinya dels segles XVIII i XIX) com a celler.
Es va obrir una boixa a la paret nord (que connecta directament amb un cup). També es podrien haver ampliat els sobreeixidors al mur per fer-ne finestres. La porta a l’oest va ser tapiada, deixant només una petita finestra amb reixa metàl·lica. Es va obrir una petita cavitat al mur de muntanya que es pot veure clarament (potser feta servir de fornet). Però de tots els elements afegits, en destaquem una dues portes més al mur que dona a mar, i que a la llarga debiliten l’estructura fins a fer-la caure.
La restauració del jaciment
L’any 2018, va ser possible començar a consolidar i
restaurar les estructures arquitectòniques conegudes del jaciment, que s’havien
conservat en un estat més precari i que es veien més amenaçades. De forma
simultània, es van dur a terme excavacions arqueològiques que resultaven
imprescindibles per a poder fer-ho.
L’objectiu prioritari d’aquests treballs va ser,
lògicament, la cisterna romana; però sense fer desaparèixer les transformacions
posteriors, si no és que ho requerissin la conservació o la correcta comprensió
de la primera.
També es va adequar l’espai per tal que pogués ser
visitat pel públic, minimitzant el risc tant pels visitants com pel monument.
Queda molta feina pendent encara.
*************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2520
https://www.gavaciutat.cat/can-valls
*************************************************************