MASIA ROSA o CA N'ORTADÓ
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès diu:
Casa
d’estiueig de grans dimensions, envoltada d’un ampli jardí, que
avui allotja el Centre de Normalització Lingüistica del Vallès
Occidental. El volum, la coberta, els materials i els motius
decoratius de les façanes remeten a la revisió que de la masia
tradicional catalana féuel moviment cultural del noucentisme.
L’aspecte
de l’edifici correspon a la reforma realitzada l’any 1929 per
encàrreec de Rosa Maymó Morera sobre un edifici existent. Segons el
projecte signat per l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs, es van
afegir la segona planta i el porxo de la cara sud, es van obrir noves
finestres a la cara nord, es va canviar la distribució interior i es
va realitzar la decoració exterior.
Les
façanes oest, nord, i est presenten elements similars com el sòcol
de carreus; les finestres germinades de la planta baixa, d’inspiració
romànica amb doble arc de mig punt i capitell amb decoració
fantàstica; el balcó amb barana de ferro de la planta pis, o la
finestra serliana d’inspiració renaixentista amb rica decoració
esgrafiada en l’espai central sota l’amplia barbacana de les
cobertes de dos vessants.
A
aquest element s’afegeixen, a la façana est la porta d’entrada
dovellada, d’arc de mig punt, flanquejada per una finestra
allindada amb emmarcament de carreus de pedra a l’esquerra i una
amb arc conopial gòtic a la dreta, i a la façana oest, dos
balconades amb barana de fusta protegides per una petita teulada.
A
la façana sud hi ha un porxo adossat amb tres arcs frontals i un a
cada cantó, de mig punt, amb barana balustrada en la terrassa del
primer pis.
A
l’interior destaca l’escala amb davanters de rajola vidrada, els
festejadors de les finestres i la xemeneia enrajolada amb mitges
veles i decorada amb el relleu d’un dofí.
El
jardí de gran superfície, s’estructura en diverses terrasses
comunicades a través d’un eix amb graonades, salts d’aigua,,
fonts i estanys, envoltat per una zona boscosa amb xiprers, alzines,
llorers, magnòlies, pins, roures i teixs.
Dades
històriques:
Cap
a l’any 1900 els hereus de Camil Tord divideixen la seva gran
propietat i la cedeixen a alguns pagesos a canvi d’un cens anual.
Durant
els anys del 1912 al 1932, Rosa Maymó Morera, filla del propietari,
casada amb Antoni Ortadó, va reagrupant els solars.
El
mes de gener de l’any 1928, Rosita Maymó sol·licita permís per
construir un pas subterrani per sota de l’actual carrer de la Mare
de Déu del Pilar segons projecte de l’arquitecte Joaquim Lloret i
Oms. El pas connectava el jardí a l’oest de la casa amb l’hort
de la seva propietat que hi havia al davant, avui desaparegut.
No
hi ha constància de que el pas s’arribés a construir.
El
mes de novembre de 1929, Rosita Maymó sol·licita permís per
reformar la seva casa segons projecte de l’arquitecte Joaquim
Lloret i Oms. L’edifici correspon amb l’exixtent, però el solar
és molt més reduït, limitat al sud-oest per la traça inclinada
del camí vell de Canaletes.
L’any
1968 Maria Assumpció Ortadó Maymó hereta la finca de la seva mare.
El
novembre de 1988 s’inicia una mobilització veïnal per salvar la
Torre Vinyals, que semblava que estava a punt de ser enderrocada com
a consequència d’una operació de permuta urbanística.
S’havia
publicat que l’Ajuntament havia pactat amb la promotora
propietàriade la Torre Vinyals i de Ca n’Ortadó aquest últim a
canvi del permís per edificar en el solar del primer. Finalment es
va arribar a un acord que va salvar els dos edificis.
L’any
1990 la casa i el jardí passen a propietat municipal.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
inici segle
XX
Descripció:
Edifici
aïllat, a quatre vents. Presenta planta baixa, pis i golfes. La seva
planta és quadrada i la coberta en planta de creu. Sobre un sòcol
de pedra s'aixequen les parets ornamentades amb esgrafiats. Les
obertures estan encerclades per decoracions amb esgrafiats i elements
de pedra. Teulada de teula amb ràfecs de gran volada sustentada per
bigues de fusta i ornamentat amb llates i rajoles decorades. La
façana posterior, que està sobre el jardí, té un gran balcó de
barana de ferro acompanyat per dues galeries, amb barana de fusta
treballada i lleugerament volades respecte el pla de la façana.
Presenta simetria tant en façanes com en l'estructura de l'edifici.
La casa està envoltada per un jardí amb notable treball
d'enginyeria.
