Seguidors

dimarts, 30 d’abril del 2019

CASA MERÇÉ GARRIGA D'ARQUER
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: inici segle XX
Autor: Marcel·lià Coquillat Llofriu – arquitecte – any 1905
Descripció:
Edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, que fou molt possiblement fou remuntada posteriorment amb un cos central. La façana és simètrica amb lo que es soluciona l'entrega de les mitgeres amb un element en forma de pilastra. A la façana principal hi ha un balcó corregut sustentat per tornapuntes de ferro. Destaca la solució d'acabat de la façana amb un element de formes curvilínies ornamentat amb esgrafiats amb motius de cacera inspirats en temes clàssics. Aquest element demostra la influència de corrents noucentistes cercant l'estil català clàssic.
La casa ara es la Sala d’Art Buïgas.





MASIA ROSA o CA N'ORTADÓ
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



































Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès diu:

Casa d’estiueig de grans dimensions, envoltada d’un ampli jardí, que avui allotja el Centre de Normalització Lingüistica del Vallès Occidental. El volum, la coberta, els materials i els motius decoratius de les façanes remeten a la revisió que de la masia tradicional catalana féuel moviment cultural del noucentisme.
L’aspecte de l’edifici correspon a la reforma realitzada l’any 1929 per encàrreec de Rosa Maymó Morera sobre un edifici existent. Segons el projecte signat per l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs, es van afegir la segona planta i el porxo de la cara sud, es van obrir noves finestres a la cara nord, es va canviar la distribució interior i es va realitzar la decoració exterior.
Les façanes oest, nord, i est presenten elements similars com el sòcol de carreus; les finestres germinades de la planta baixa, d’inspiració romànica amb doble arc de mig punt i capitell amb decoració fantàstica; el balcó amb barana de ferro de la planta pis, o la finestra serliana d’inspiració renaixentista amb rica decoració esgrafiada en l’espai central sota l’amplia barbacana de les cobertes de dos vessants.
A aquest element s’afegeixen, a la façana est la porta d’entrada dovellada, d’arc de mig punt, flanquejada per una finestra allindada amb emmarcament de carreus de pedra a l’esquerra i una amb arc conopial gòtic a la dreta, i a la façana oest, dos balconades amb barana de fusta protegides per una petita teulada.
A la façana sud hi ha un porxo adossat amb tres arcs frontals i un a cada cantó, de mig punt, amb barana balustrada en la terrassa del primer pis.
A l’interior destaca l’escala amb davanters de rajola vidrada, els festejadors de les finestres i la xemeneia enrajolada amb mitges veles i decorada amb el relleu d’un dofí.
El jardí de gran superfície, s’estructura en diverses terrasses comunicades a través d’un eix amb graonades, salts d’aigua,, fonts i estanys, envoltat per una zona boscosa amb xiprers, alzines, llorers, magnòlies, pins, roures i teixs.
Dades històriques:
Cap a l’any 1900 els hereus de Camil Tord divideixen la seva gran propietat i la cedeixen a alguns pagesos a canvi d’un cens anual.
Durant els anys del 1912 al 1932, Rosa Maymó Morera, filla del propietari, casada amb Antoni Ortadó, va reagrupant els solars.
El mes de gener de l’any 1928, Rosita Maymó sol·licita permís per construir un pas subterrani per sota de l’actual carrer de la Mare de Déu del Pilar segons projecte de l’arquitecte Joaquim Lloret i Oms. El pas connectava el jardí a l’oest de la casa amb l’hort de la seva propietat que hi havia al davant, avui desaparegut.
No hi ha constància de que el pas s’arribés a construir.
El mes de novembre de 1929, Rosita Maymó sol·licita permís per reformar la seva casa segons projecte de l’arquitecte Joaquim Lloret i Oms. L’edifici correspon amb l’exixtent, però el solar és molt més reduït, limitat al sud-oest per la traça inclinada del camí vell de Canaletes.
L’any 1968 Maria Assumpció Ortadó Maymó hereta la finca de la seva mare.
El novembre de 1988 s’inicia una mobilització veïnal per salvar la Torre Vinyals, que semblava que estava a punt de ser enderrocada com a consequència d’una operació de permuta urbanística.
S’havia publicat que l’Ajuntament havia pactat amb la promotora propietàriade la Torre Vinyals i de Ca n’Ortadó aquest últim a canvi del permís per edificar en el solar del primer. Finalment es va arribar a un acord que va salvar els dos edificis.
L’any 1990 la casa i el jardí passen a propietat municipal.

Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici aïllat, a quatre vents. Presenta planta baixa, pis i golfes. La seva planta és quadrada i la coberta en planta de creu. Sobre un sòcol de pedra s'aixequen les parets ornamentades amb esgrafiats. Les obertures estan encerclades per decoracions amb esgrafiats i elements de pedra. Teulada de teula amb ràfecs de gran volada sustentada per bigues de fusta i ornamentat amb llates i rajoles decorades. La façana posterior, que està sobre el jardí, té un gran balcó de barana de ferro acompanyat per dues galeries, amb barana de fusta treballada i lleugerament volades respecte el pla de la façana. Presenta simetria tant en façanes com en l'estructura de l'edifici. La casa està envoltada per un jardí amb notable treball d'enginyeria.   









































CASA MONGAY - CASES EVARIST LÓPEZ
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès diu:

Al carrer de Sant Martí, just davant de la Villa López, el mateix propietari havia construït un conjunt de tres cases de lloguer, amb projecte de 1905 i signat per J.Plantada i Artiga. Eren tres edificacions senzilles de planta rectangular i un sol pis, amb façana al carrer Sant Martí, amb mitgera en un costat i envoltades de jardí pels altres dos.
La casa número 77, l’única que es conserva d’aquest conjunt, fou reformada posteriorment incorporant una singular decoració en la façana que presenta clares analogies amb l’obra que Balcells desenvoluparà a partir del 1910. L’anàlisi estilística i la relació amb el comitent (Balcells havia reformat la casa Evarist López el 1905), fan pensar que Balcells es va encarregar de reformar les façanes preexistents. Aquestes obres representarien l’abandó definitiu de la interpretació del gòtic de Balcells, per endinsar-se en un modernisme geomètric de clara influència centreuropea.
La façana al carrer Sant Martí està guarnida amb esgrafiats geomètrics, rajoles de temàtica vegetal i elements de ferro forjat.
A la tanca que dona accés al jardí i a la part baixa de la casa s’estén un sòcol de rajola vermella rectangular col·locada a 45º, amb aplicacions de rajol verd amb relleus florals.
La part superior de les obertures i el coronament de la façana estan decorats amb esgrafiats de motius geomètrics, que fan pensar en l’art deccó que s’estén a partir de 1925, i amb incrustacions de petites rajoles verdes.
El treball de forja de la reixa de la finestra i de la tanca del jardí es troben entre els millors dissenys de Balcells i estan elaborades a base de la combinació de línies orgàniques i geomètriques. Destaquen les aplicacions de flors i medallons i el disseny de la porta amb una planxa de ferro retallada.
Dades històriques:
El 20 de desembre de 1905, J.Plantada i Artiga, arquitecte, signa el projecte «Casas que D.Evaristo López proyecta construir».
Cap el 1912 la reforma de la façana es atribuïda a Eduard Maria Balcells i Buïgas.

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)

Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: inici segle XX
Autor:
J.Plantada i Artiga – projecte – 20 desembre 1905
Eduard Maria Balcells Buïgas – arquitecte – reforma l’any 1912
Descripció:
Edifici de planta rectangular d'un sol pis. Té jardí lateral i posterior. La façana és molt estreta i té dues obertures, la porta d'accés a la banda esquerra, amb un petit vestíbul, i una finestra a la dreta, totes dues allindades. Damunt de les obertures hi ha petites cambres d'aire i una barana de terrat que corona l'edifici. La façana lateral que dóna al jardí és recorreguda per un voladís de teula que es recolza damunt de cartel·les de fusta. Tot i tractar-se d'una construcció senzilla, és molt interessant la decoració modernista de tendència geomètrica de la façana d'accés, inspirada en l'estil Sezession. Cal remarcar l'ús dels esgrafiats i de les rajoles als marcs de les finestres i de les cambres d'aire, a les impostes i a l'arrambador de la part baixa. 
Notícies històriques:
Edifici bastit aproximadament durant la dècada dels anys 20 d'aquest segle. És una bona mostra de l'aplicació dels criteris decoratius de l'estil Sezession a un habitatge senzill.







VIL·LA MADRINA ara LLAR D'INFANTS 
CEEDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: inici segle XX – any 1918
Descripció:
Edifici entre mitgeres, de planta baixa, cambra d'aire i terrat. És de tipus senzill, amb tres obertures rectangulars, porta d'accés centrada i dues finestres. Damunt l'espai destinat a les cambres d'aire, que presenta tres obertures, hi ha el coronament, amb barana de terrat de terracota i un element decoratiu centrat, amb la data de construcció i el nom de l'edifici. L'aspecte més remarcable d'aquesta petita construcció és la decoració amb emmarcament de les obertures amb relleu, amb cambres d'aire envoltades per relleus florals i unides per garlandes esgrafiades, etc.
Notícies històriques:
La Vil·la Madrina fou construïda l'any 1918. tot i tractar-se d'un habitatge noucentista, alguns dels seus elements decoratius recorden encara el Modernisme en el seu vessant més geomètric. Aquest senzill edifici és interessant per la seva tipologia.