Seguidors

dimarts, 19 de setembre del 2023

TORRE D'ENVEJA o TORRE DE SANT JOAN 

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/









**************************************************

Al catàleg de l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu: 

Data de construcció: Època medieval, alta Edat Mitjana. S. X; 1837, reformes com a torre d'observació.

Descripció: Torre de planta circular conformant un volum troncocònic amb tres obertures: la porta d’accés i una finestra tapiada, amb dues llindades, i una petita finestra amb arc de mig punt. Base amb rampa i escales d’accés. Interior dividit a través de cúpula en tres espais sobreposats. Bassa al davant. Proximitat a la capella i a les construccions rurals del seu costat.

Estructura: Murs de càrrega de pedra que disminueixen la secció a l’augmentar l’alçada. Fàbrica de pedra de carreus petits i irregulars. Alguna filada d’opus spicatum. Obertures emmarcades amb pedra. Algunes petites espitlleres tapiades. Cúpules semiesfèriques. Porta i finestra tapiada amb expandit. Escala metàl·lica de gat.

Materials: Els materials que el composen són pedra calcària, fang i morter de calç.

Dades històriques:

Enveja va ser lloc, quadra i castell de l’antic terme de Cubelles, al peu del camí de la Geltrú a Cubelles. El lloc d’Enveja va esdevenir el centre d’una quadra, territori que durant el segle XV era fortificat amb un castell, edificat a l’entorn de la torre d’Enveja. La quadra es va incorporar a la parròquia de Sant Antoni Abat l’any 1363. Actualment, d’Enveja només resten la torre d’Enveja i l’ermita de Sant Joan. Les primeres referències històriques del lloc són de l’any 1278, en què se cita la loca d’Enveja. En el fogatge de l’any 1358, el loco d'enveja pertanyia a Bertran de Castellbisbal, i l’any 1363, Ramon de Castellbisbal era domicelli Anveja. La torre i el castell consten en un inventari de l’any 1513, on els Avinyó eren intitulats senyors del castell i quadra d'Enveja. El castell encara es documenta l’any 1758 i la jurisdicció de la quadra era reconeguda a mitjan segle XIX, propietat del marqués de la Motilla. L’any 1882 la va adquirir Josep Ferrer-Vidal. La torre d’Enveja, és doncs, una de les restes més antigues a la vila que romanen dempeus. L’any 1986, es van trobar tres sitges medievals al costat de la torre que la daten del segle X. La torre d’Enveja és també coneguda, des de l’any 1739, com la torre de Sant Joan. Garí cita la Crònica de cavaliers catalans del canonge Francesc Tarafa i Savall (1495-1556) on es descriu que Andreu Planas, veí de Sant Pere de Ribes, va comandar un grup de cristians que van conquerir la torre d’Enveja, en poder dels sarraïns, el 24 de juny de 1125, i que en memòria de la conquesta es va erigir la capella propera en honor d’aquest sant. La torre ha estat reconstruïda en diverses ocasions, una d’elles, el 1837, com a torre d’observació durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840).





**************************************************
Enllaç amb informació del jaciment:

El jaciment arqueològic presenta diferents horitzons cronològics des d'època ibèrica fins a una fase moderna. Les restes se situen al voltant de la torre d'Enveja i la capella de Sant Joan Baptista, zona actualment transformada en parc urbà. El jaciment abasta diverses cronologies. D'època ibèrica i romana són un conjunt de materials recollits a principi del segle XX i dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. D'aquesta fase no es va detectar cap estructura visible associada. D'època medieval és la torre d'Enveja o de Sant Joan, documentada l'any 1386 però aixecada sobre una construcció anterior. La capella de Sant Joan està documentada l'any 1125 tot i que l'actual construcció és de 1873. Es té constància de l'aparició fortuïta de diverses sitges a la zona que han estat considerades d'època medieval i de les quals no es disposa de gaire informació. Al voltant de la torre apareixen restes d'estructures pertanyents a un mas d'època moderna enderrocat. L'any 2021 la zona és un parc urbà, la torre i l'església han estat consolidades i a terra no s'aprecia cap resta de material ceràmic ni estructura més enllà de les relacionades amb el mas modern que s'hi instal·là i que fou enderrocat en algun moment indeterminat de la primera meitat del segle XX.

**************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2008

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-denveja-o-de-sant-joan-vilanova-i-la-geltru

https://www.catalunyamedieval.es/torre-denveja-vilanova-i-la-geltru-garraf/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=793

https://www.vilanova.cat/directori/detall?id=36380

**************************************************






diumenge, 17 de setembre del 2023

TORRE D'EN VALLÈS

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


















*************************************************************
A l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Data de construcció: l’any 1839 durant la Primera Guerra Carlina

Tipus: torre de defensa

Descripció:

Restes de torre de planta semicircular, de volum lleugerament troncocònic que descansa sobre una base cilíndrica de diàmetre més gran. Sistema constructiu de mur de càrrega a base de pedra. Interiors inexistents. A la cara interior del mur s’aprecien les restes d’encastament dels dos forjats i d’arrebossat amb morter de calç. Materials de pedra als murs i a la base i algun element de totxo a les espitlleres. Es troba a la part més enlairada del mas Joliu, a tocar de l’actual avinguda de la torre del Vallès.

Dades històriques:

La torre d’en Vallès era una fortificació situada entre la Collada i els Sis Camins, a la part més enlairada del mas Joliu, a tocar de l’actual avinguda de la torre del Vallès, antiga carrerada de la Talaia. La torre, molt malmesa ja a la dècada dels cinquanta del segle XX, és actualment gairebé enderrocada. La torre d’en Vallès es va aixecar per l’Ajuntament en el decurs de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), i sufragada pels vilanovins residents a Cuba. L’acord de la seva construcció és de 6 d’agost de 1839. La construcció era una torre de vigilància i defensa exterior amb fossat. Allunyada dels murs defensius de la vila, tenia la missió de vigilància i de donar protecció a les masies i la pagesia que conreava les terres de l’indret. Segons Coroleu, la torre, a més de la protecció i vigilància, era para que sirviera de base de operaciones a la ronda encarregada de la protecció de l’indret. El nom de la torre és en homenatge d’en Vallès, comandant de ronda volant isabelí, destinat a la protecció de la ciutat durant la primera guerra carlina. Josep Coroleu descriu en Historia de Villanueva y Geltrú el fet bèl·lic de la defensa de la torre pel caporal de ronda, Pau Romagosa, que va resistir l’atac carlí que pretenia emboscar el comandant Vallès.



*************************************************************
Enllaços amb informació:




*************************************************************






dilluns, 4 de setembre del 2023

ATENEU AGRÍCOLA

SANT SADURNÍ D'ANOIA - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 









*************************************************
Enllaç amb informació:

L’ Ateneu Agrícola va ser fundada el 1877 a Sant Sadurní d’Anoia.

El 1908 es va edificar la nou seu, obra modernista de Miquel Madurell i Rius protegida com a bé cultural d’interès local. El 2008 va rebre el Premi Creu de Sant Jordi «pel paper vertebrador, impulsat per diverses generacions, d’aquest ateneu en la vida social, cultural i esportiva de la vila penedesenca i la seva comarca». 

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat 1869 - Barcelona 2 de febrer de 1936)

Història:

El Casino Alianza Fraternidad funcionava des de 1877, amb seu al carrer Raval. S’hi aplegaven els sectors més populars enfront del Casino, l’altra entitat emblemàtica de finals del segle XIX. A principis del segle XX es planteja la necessitat de bastir una nova seu, que s’aixecarà sobre uns terrenys cedits pel senyor Formosa. El local oferia una sala d’actes, cafè i instal·lacions esportives. L’activitat social i cultural convertí l’entitat en una de les més destacades a principis del segle XX, un moment de gran vitalitat en els àmbits socials, culturals i polítics.

A partir d’aquest edifici de 1908, se succeeixen ampliacions i reformes com un ala lateral (1911) o una reforma interior (1928). L’addició d’un pis a un dels costats, el 1934, va afectar la imatge de l’edifici. 

L’edifici:

L’edifici s’inicia l’any 1908, encara en plena eufòria modernista, i s’acaba un any després. L’esperit progressista de l’entitat es veu correspost arquitectònicament amb un edifici equilibrat, on l’estil està desproveït d’elements eclèctics. L’obra es distribueix en dues plantes, amb una composició simètrica a l’única façana, en la qual sobresurt un cos central amb interessants pinacles d’ornamentació naturalista.




*************************************************
Altres enllaços amb informació:






*************************************************






MAGATZEM SANTACANA ROIG - CAL BLAY

SANT SADURNÍ D'ANOIA - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





*************************************************
Enllaç amb informació:

Època: inici segle XX

Autor: Domènec Boada i Piera

Descripció:

Edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.

Domènec Boada i Piera (Barcelona 1866 - 28 de gener de 1947)

*************************************************
Altres enllaços amb informació:











*************************************************