ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE FELLINES
FELLINES - VILADASENS - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Descripció:
L’església és un edifici de notables proporcions, d’una
sola nau coberta amb volta apuntada, capçada, a llevant, per un absis
semicircular que s’obre a través d’un simple plec que forma la gradació d’amplades
entre la nau i l’absis.
La nau ha estat molt modificada per les diverses capelles
que s’hi han anat afegint, com també el campanar de torre, de planta quadrada,
edificat a la part de migdia, sobre la volta de la nau, al seu extrem de
llevant.
A més de les finestres i les portes de les diferents
capelles, de l’edifici primitiu resta la finestra de doble esqueixada,
centrada, de l’absis, una altra, també de doble esqueixada, oberta al mur de
migdia, prop del presbiteri, i una tercera, també de doble esqueixada, al mur
de ponent. La porta d’entrada, que té llinda i timpà, s’obre al mur de migdia i
és emfasitzada per dues arquivoltes, seguint la tipologia de portes més estesa
a l’Empordà a partir del segle XII. La volta absidal, i part de la volta de la
nau, arrenca d’una senzilla motllura, que restà interrompuda potser per les
importants reformes que es feren a l’interior de l’església.
L’aparell de les parts romàniques visibles és de carreus,
ben tallats i disposats formant filades molt regulars, amb una acusada
tendència a l’horitzontalitat.
En el seu conjunt, a desgrat de les reformes i
ampliacions, podem considerar l’església de Sant Martí de Fellines com una obra
unitària, realitzada amb les austeres formes que caracteritzen una bona part de
l’arquitectura del segle XII.
Història:
L’“ecclesiam de Felinis” figura en la restitució feta per
la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona, entre l’any 1051 i el
1058, de les esglésies, jurisdiccions i altres béns que retenia. L’any 1163
Arnau Guillem féu diferents llegats en el seu testament i deixà vuit sous a
aquesta església. El 1209 Arnau de Llers restituí al bisbe de Girona, Arnau de
Creixell, allò que havia usurpat a diferents clergues i esglésies, entre les
quals figurava la de Fellines. L’any 1280, el bisbe Bernat de Vilert concedí en
feu a Dalmau de Flaçà una part del delme de la parròquia de Fellines per
vint-i-cinc sous barcelonesos.
L’església de Fellines figura en les Rationes
decimarum dels anys 1279 i 1280 entre els temples amb rendes pròpies o
beneficis que eren obligats a contribuir a les croades. També figura en les
llistes de parròquies de la diòcesi de l’any 1362, del final del segle XIV i
del segle XVII. Posteriorment perdé la categoria i fou agregada com a
sufragània a Sant Vicenç de Viladasens.
Cap als anys setanta del nostre segle hom féu unes senzilles obres de consolidació; ara, el culte s’hi celebra de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada