Dolmen de la Vinya Gran - Forallac
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
LOCALITZACIÓ:
Arribats al Camp de la Cadena de
Fitor, cal agafar la pista de l’esquerra i a 1´800 quilòmetres de distància
trobarem una cruïlla que a l’esquerra mena vers Mont-ras, a la dreta vers el
mas Plaja i seguint al front, vers la parròquia de Fitor. Aleshores cal girar a
l’esquerra i seguir uns 250 metres fins just passat i a tocar el mas Carrony
que es veu poc més enllà. Vora aquest mas –a l’esquerra- hi ha un trencant que
baixa vers el puig Vidal (302 metres d’altitud i punt geodèsic) que es troba a
600 metres de distància. Allí hi ha una bifurcació. Caldrà seguir la pista de
la dreta i baixar 350 metres fins a trobar una segona bifurcació. Ara cal
seguir baixant per l’esquerra uns 450 metres fins a trobar encara una altra bifurcació.
Allí cal seguir per la dreta uns 200 metres. En aquest punt cal endinsar-se a
bosc a través a la dreta de la pista i pujar uns 30 metres en direcció a migdia
fins a un petit planell en els vessants inferiors de llevant del dit puig
Vidal, on és situat aquest dolmen. No massa fàcil de trobar. És a 230 + 10 m
s.n.m.
HISTÒRIA:
Fou donat a
conèixer per Maties Pallarès que el publicà l’any 1923 (1915-1920) amb una
primera planta, un alçat i una fotografia. El classificà com una cista i
comentà que encara era emprat com a cabana.
L’any 1922 Antoni Rovira i Virgili ressenyà el monument i
reproduí la planta i l’alçat de Pallarès.
Lluís Pericot i García en la seva tesi de l’any 1925 el
classificà entre les cistes.
Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l’any 1930.
Joaquim Pla i Cargol el cità breument l’any 1946.
Lluís Pericot i García en la revisió de la seva tesi de l’any
1950 el classificà entre les cistes petites obertes i cistes amb lloses petites
a l’entrada i en publicà una fotografia.
Joan Sales en publicà una fotografia l’any 1983.
Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb bones
planimetries l’any 1970. El classificà com un dolmen d’entrada de “finestra”
dubtosa. Col·laboraren en l’excavació Albert Recasens, Josep Escortell, Joan
Badia i Homs, Pere Vellvehí i Joan Ferrer.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs qui també el
cità l’any 1981. A la primera publicació assenyala l’existència de cassoletes
al dolmen.
Lluís Esteva i Cruañas el cità l’any 1983 com a exemple de
monument situat en lloc dominant.
Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.
DESCRIPCIÓ:
Es tracta d’una
probable galeria catalana en U, estreta, feta de lloses de pissarra. Del túmul
artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-est (160º + 5º)
El monument visible amida interiorment 1´50 m de llarg, per
0´60 m d’ample, per 1 m d’altura màxima.
ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Actualment
(16-X-89) el dolmen conserva la seva capçalera, 3 lloses laterals i la coberta
“in situ”. A l’entrada hi ha caiguda transversalment una possible lloa de
l’inici del passadís. Darrera el monument i adossades a la capçalera hi ha
encara restes de paret seca del temps en que el sepulcre fou transformat en la
cabana de la vinya. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten
testimonis vistents. Vers migdia, a uns 3-5 metres de distancia de la cambra,
hi ha dos blocs que poden correspondre al peristàlit.
MATERIALS ARQUEOLÒGICS:
De l’excavació
d’Esteva cal consignar un penjoll de pissarra, 10 fragments de ceràmica de
tipus dolmènic de color rogenc, una ascla de sílex i un petit rierenc.
CRONOLOGIA:
Pel tipus
arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Per accedir al jaciment cal
agafar la pista que va de Fonteta cap a Fitor. A uns 900 m de Fonteta es troba
una bifurcació on cal seguir pel camí de la dreta. A uns 1,5 km. es troba la
intersecció amb el Camí de Fitor que surt a l'alçada del quilòmetre 6 de la
carretera de Palafrugell a la Bisbal C-66. Cal seguir uns 2,8 km. fins arribar
al Camp de la Cadena de Fitor. En aquest punt es conserven els pals que
aguantaven la cadena que anys enrera barrava el pas del camí. D'aquest punt cal
agafar el camí de l'esquerra en direccióa la parròquia de Fitor i seguir-lo
1,800 quilòmetres, on trobem una cruïlla que porta cap a Mont-ras a l'esquerra,
al Mas Platja a la dreta i Fitor recte. Cal girar a l'esquerra i seguir uns 250
m fins passat el Mas Carrony. Vora aquest Mas, a l'esquerra, hi ha un trencant
que baixa vers el Puig Vidal que es troba a uns 600 m de distància. Allà hi ha
una bifurcació on cal seguir a la dreta i baixar uns 350 m fins a trobar una
nova bifurcació. Aquí cal seguir baixant per l'esquerra uns 450 m fins a trobar
una nova bifurcació on cal seguir pel camí de la dreta uns 100 m. En aquest
punt hi ha un camí que surt a la dreta de la pista i que cal seguir-lo uns 80 m
fins arribar a la línia de la carena. Des d'aquí surt un petit corriol a
l'esquerra que baixa uns 40 m fins a un petit replà on es situa el
dolmen.
El dolmen conserva 3 lloses laterals i la coberta in situ. A l'entrada hi ha
caiguda una possible llosa de l'inici del passadís. Es conserven també restes
visibles del túmul.
J. Tarrús et al. el descriuen com una probable galeria catalana en U feta de
lloses de pissarra. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del
sepulcre vers el 2700-2200 aC.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
El Dolmen de la Vinya Gran,
que es troba dins del sector de Can Genoer, es un jaciment pre-històric de
l'epoca monolítica.
Història
Pel tipus arquitectònic del sepulcre
podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.
Fou donat a conèixer per Maties Pallarès que el publicà l’any 1923 (1915-1920)
amb una primera planta, un alçat i una fotografia. El classificà com una cista
i comentà que encara era emprat com a cabana. L’any 1922 Antoni Rovira i
Virgili ressenyà el monument i reproduí la planta i l’alçat de Pallarès. Lluís
Pericot i García en la seva tesi de l’any 1925 el classificà entre les cistes.
Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l’any 1930. Joaquim Pla i Cargol el
cità breument l’any 1946. Lluís Pericot i García en la revisió de la seva tesi
de l’any 1950 el classificà entre les cistes petites obertes i cistes amb
lloses petites a l’entrada i en publicà una fotografia.
Joan Sales en publicà
una fotografia l’any 1983. Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb
bones planimetries l’any 1970. El classificà com un dolmen d’entrada de
“finestra” dubtosa. Col·laboraren en l’excavació Albert Recasens, Josep
Escortell, Joan Badia i Homs, Pere Vellvehí i Joan Ferrer.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs
qui també el cità l’any 1981. A la primera publicació assenyala l’existència de
cassoletes al dolmen. Lluís Esteva i Cruañas el cità l’any 1983 com a exemple
de monument situat en lloc dominant. Els autors de Girona pas a pas el citaren
l’any 1988.
Descripció
Es tracta d'un petit
conjunt megalític, on encara es conserva la coberta (la majoria de dolmens que
hi ha a les Gavarres, aquesta part ha desaparegut).
Es tracta d’una probable galeria catalana en
U, estreta, feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència
circular en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est
(160º + 5º). El monument visible amida interiorment 1´50 m de llarg, per 0´60 m
d’ample, per 1 m d’altura màxima.
Enllaços amb informació i descripció:
