CAN DACHS - VILLA ESPERANZA - AJUNTAMENT
FOLGUEROLES - OSONA
Fotos de JoanDalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
P.D.
Enllaç amb informació de la casa:
Estil / època: Contemporani Eclecticisme Modernisme Historicista
Segle XIX , any 1879
Descripció:
Edifici cantoner de planta rectangular (lleugerament
quadrada), amb un gran espai enjardinat a la banda de migdia. Presenta una
coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un ràfec sostingut amb mènsules
motllurades (disposat a les façanes de tramuntana, llevant i migdia), i una
llanterna central que ocupa l’espai de l’escala, amb el mateix tipus de ràfec i
coberta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal
orientada a llevant. El parament principal compta amb un gran portal d’arc
escarser central, emmarcat amb pedra, decorat amb motllures i amb una clau
central gravada amb les inicials “PD”. Als seus costats s’obren dos portals
rectangulars emmarcats amb pedra (un per a la sala d’exposicions i l’altra per al
punt d’informació). Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars amb
l’emmarcament arrebossat i decorat amb rosetes. Tenen sortida a tres balcons
simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. La
façana de tramuntana presenta, a la planta baixa, tres finestres rectangulars i
un portal d’arc escarser, totes elles emmarcades amb pedra. Al primer pis
s’obren quatre finestrals balconers amb el mateix tipus d’emmarcament que les
del parament principal, protegides amb unes baranes de pedra decorades amb
motius geomètrics i vegetals d’estil modernista. La façana de migdia compta amb
dos portals d’arc escarser i dues finestres rectangulars, totes elles amb
l’emmarcament arrebossat. El primer pis, en canvi, presenta una galeria tancada
amb quatre finestrals rectangulars i sostinguda amb pilars decorats amb les
impostes motllurades. Compta amb quatre baranes de pedra decorades amb els
mateixos motius que els de la façana de tramuntana. A la segona planta de la
construcció s’obren diverses finestres geminades d’arc de mig punt, amb
guardapols i les impostes motllurades. En general, l’edifici presenta portes de
fusta per als portals i porticons de lamel·les de fusta per a les finestres. A
la façana principal, entre la primera i la segona planta, hi ha un estucat
gravat amb la següent inscripció: “VILLA ESPERANZA”. Els paraments estan
arrebossats i estucats amb motius geomètrics, en forma de maó als pisos
superiors i amb plafons rectangulars a la planta baixa.
A l’interior, l’edifici compta amb un paviment de lloses
de pedra al vestíbul de la planta baixa. L’escala fins a la primera planta
també és de pedra, tot i que després està bastida amb cairons. La primera
planta es caracteritza per la presència de diversos sostres pintats i decorats
amb motius vegetals i florals acolorits, motllures daurades i sanefes
ornamentades. També destaca una llar de foc de marbre. La part superior de la
llanterna compta amb un sostre embigat amb encavallades de fusta i diverses
finestres apuntades amb els vidres acolorits i decorats amb motius geomètrics.
Història:
L’edifici fou bastit a finals del segle XIX (1879) en un
solar buit on, prèviament, s’enderrocaren quatre cases de carrer alineades amb
el carrer Major. Fou concebuda com a casa d’estiueig de la família barcelonina
Dachs-Amigó, d’origen folguerolenc i dedicats al sector de la fusta. L’any
1936, l’edifici va ser confiscat i convertit en seu del consistori municipal.
Posteriorment, a finals de la dècada dels anys 70, l’especulació urbanística i
immobiliària va estar a punt d’enderrocar l’edifici per construïr-hi habitatges
unifamiliars. Gràcies a la campanya popular “Salvem can Dachs”, i a la
valoració feta pel Col·legi Oficial d’Aparellados i Arquitectes i pel Servei de
Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’any 1980
es va aconseguir aturar l’enderroc. Per tant doncs, la família Dachs fou la
propietària de l’edifici fins l’any 1997 quan, gràcies a la predisposició
d’Enric Dachs, es convertí en la seu de l’Ajuntament de Folgueroles.
La inscripció “Villa Esperanza” fa referència al costum
de l’època de batejar les cases en castellà i amb el nom de l’esposa del
propietari. L’escut de la façana principal data de l’any 2016 i és obra del
folguerolenc Ramon Orra.
El volum situat a la cantonada nord-oest de la
construcció havia estat l'antiga masoveria de la casa. Aquesta masoveria era
coneguda com a can Xafacaixes, apel·latiu d'un dels seus estandants que era
picapedrer de professió. Durant un temps també fou coneguda com a can Carxando.
***************************************************************
Enllaç sobre el jardí de Can Dachs:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-dachs
Espai enjardinat de planta
rectangular situat a la banda de migdia de la casa de can Dachs, seu actual de
l’Ajuntament de Folgueroles. Està delimitat per un mur de tanca disposat a les
bandes de migdia (avinguda de l’Atlàntida), llevant (carrer de la Rambla) i
tramuntana (plaça de Mossèn Cinto Verdaguer). Aquest mur està bastit amb pedra
sense treballar de diverses mides i presenta un revestiment arrebossat.
Presenta dos accessos diferenciats, situats a les bandes de tramuntana i
llevant. El principal, orientat al carrer de la Rambla, és rectangular i està delimitat
amb dos pilars bastits amb carreus de pedra, amb les impostes motllurades i els
coronaments piramidals. L’accés està tancat amb una porta de ferro forjat de
dues fulles, amb barrots i rematada amb un coronament ornamentat amb motius
vegetals i geomètrics, i la data 1897. L’accés de tramuntana, orientat a la
plaça, presenta les mateixes característiques, tot i que la porta és menys
monumental i els pilars estan arrebossats. De fet, en aquesta banda el mur està
segmentat amb diversos pilars i la barana de ferro està profusament decorada.
Un caminet empedrat bastit amb lloses rectangulars dóna accés a l’interior del
jardí. A la banda de migdia, el mur de tanca compta amb una gran barana de
ferro amb els barrots apuntats. A l’interior, el jardí compta amb diversos
espècimens botànics (en destaca un avet de grans dimensions) i gespa. Compta
amb una tribuna de planta rectangular adossada a la façana de migdia de
l’edifici i l’escultura coneguda com el Fadrí de Muntanya, dedicada al poeta
folguerolenc Jacint Verdaguer.
En origen, aquest espai
era el jardí privat de can Dachs, casa d’estiueig de la família barcelonina
Dachs-Amigó. Tant la casa com el jardí foren construïts a finals del segle XIX
(1897) en un solar buit on, prèviament, s’enderrocaren quatre cases de carrer
alineades amb el carrer Major. Inicialment, l’espai enjardinat era força més
gran que en l’actualitat i estava delimitat per un corredor de pas d’uns tres
metres, que el separava de la finca del mas la Sala. Per la banda de
tramuntana, la tanca del recinte arribava fins al carrer Major. L’any 1937,
aquests terrenys foren expropiats i s’obriren tant la plaça de Mossèn Cinto
Verdaguer com l’avinguda de l’Atlàntida, que fins aquell moment estava
destinada a hortes. El carrer de la Rambla també fou eixamplat. L’any 1997,
l’ajuntament de Folgueroles va comprar la casa de can Dachs per convertir-la en
la nova seu del consistori municipal. A partir de l’any 2002, el jardí de can
Dachs va passar a ser un espai públic.
Enllaç sobre la estàtua el Fadrí de Muntanya que hi ha al jardí:
Escultura erigida en honor
al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló, situada al jardí de can
Dachs. Es tracta d’una figura del poeta feta en ferro forjat i assentada damunt
d’una peanya quadrada de formigó. Presenta la imatge d’un Verdaguer adult, però
juvenil al mateix temps, vestit amb la indumentària festiva dels pagesos amb
barretina, americana i espardenyes de set vetes. De fet, l’escultura va vestida
de la mateixa manera en que Verdaguer va anar a recollir el premi als Jocs
Florals de Barcelona l’any 1877.
Aquesta escultura és obra
del ferrer Joan Sala i Godaiol, conegut a Folgueroles com el “Ferrer Sala”. Fou
inaugurada el dia 1 de gener de l’any 2002, en commemoració del centenari de la
seva mort. El procés de creació de l’obra va durar, aproximadament, uns deu
anys. Inicialment, el ferrer Sala va crear el cap amb fang, per després
acabar-lo amb ferro. Per a l’execució del rostre es va inspirar en el bitllet
de 500 pessetes dedicat a Jacint Verdaguer. L’esquelet interior de l’escultura
és de tub i està coberta amb la roba que porta. Per a la realització de
l’americana es va inspirar en l’americana que havia portat en el seu casament i
per realitzar les mans va utilitzar les mans d’un folguerolenc que li va fer de
model.
***************************************************************
Altres enllaços amb informació:
***************************************************************
