Seguidors

dimecres, 31 de gener del 2024

CASTELL DELS ARDIAQUES - CASTELL PALAU SARDIACA

i

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DEL PALAU SARDIACA

PALAU DE SANTA EULÀLIA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

CASTELL DELS ARDIAQUES












Enllaç amb informació del Castell:

Època: segle XIV

Descripció:

Edifici aïllat, que es troba a darrera de l'església de Sant Esteve, que havia fet les funcions de capella del castell. A la façana hi ha el portal, d'arc de mig punt, amb dovelles no molt grans. Al seu costat, s'alça la torre quadrangular que en el primer pis té una finestra coronella, biforada d'arc de mig punt i impostes incurvades. La columna i el capitell, amb decoració floral i geomètrica estan ben conservats. A la part baixa hi veiem algunes espitlleres. Els altres cossos del palau i les voltes no existeixen, s'han enfonsat a causa del pas del temps. En alguns punts dels murs laterals veiem que hi havia parts construïdes amb parets de tàpia.

Notícies històriques:

El palau fou possessió dels ardiaques d'Empúries i de Besalú. Els elements conservats de l'antic castell de Palau Sardiaca daten del segle XIV excepte la capella de Sant Esteve, que és anterior. Se sap que el palau es trobava en estat de ruïna el segle XV, en temps de l'ardiaca Galceran de Sarriera (1463-1464), i que el seu successor Andreu Alfonsello (1464-1490) el va reconstruir. També hi ha constància de la restauració efectuada en temps de l'ardiaca Benet de Cartellà (1626-1631), en una llinda datada el 1626 amb l'escut dels Cartellà. La torre va conservar-se en tota la seva alçaria original fins al 1936-39, quan va caure la part alta.

********************************************************
ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE









Enllaç amb informació de l'Església de Sant Esteve:

Època: segle X – XI

Descripció:

Edifici aïllat situat al punt més alt de Palau. El castell palau dels ardiaques fou edificat posteriorment al seu cantó de migjorn i en formà part com a capella. Aquesta església és d'una sola nau, amb creuer i absis trapezial. En la planta d'aquest edifici preromànic cal destacar la presència del transsepte, que no sobresurt exteriorment als murs de la nau. La volta de la nau és lleugerament ultrapassada i s'inicia en banquetes poc destacades en ambdós murs laterals. La volta del creuer és de canó i té el seu punt a un nivell considerablement més alt que el de la n au. L'absis està cobert amb volta de canó. A l'interior del temple trobem dos arcs de sosteniment e les cobertes: el triomfal, d'entrada al presbiteri i un arc toral, en el punt de comunicació entre la nau i el transsepte. Les impostes d'aquest dos arcs són molt grans i presenten una decoració geomètrica. Aquesta església presenta tres portes, una de les quals s'obre al frontis, l'altra al mur nord del creuer, i la darrera al mur de migdia de la nau. La porta de la façana és d'un sol arc de mig punt format per petites dovelles. Aquesta porta posseeix una llinda, i l'espai del timpà s'omplí amb pedruscall i argamassa. La porta que s'obre en el braç septentrional del transsepte ha estat modificada en època contemporània. El seu arc va ser molt malmès, tot i això encara se'n conserva més de la meitat. És un arc de mig punt de petites dovelles, sense arquivolta. La porta del mur meridional de la nau, que s'obre a prop del creuer, és de dimensions més reduïdes que les dues anteriors.

Notícies històriques:

L'església de Sant Esteve de Palau Sardiaca era l'antiga capella del palau, unida a aquest edifici per la banda nord. Encara que és la part més antiga del conjunt, és l'única ben conservada. Segons J. Badia es tracta d’un dels monuments pre-romànics més interessants de l'Empordà i se'n pot situar l'origen els segles VIII-IX, Des del 1835 és de propietat particular.

********************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7856

https://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/alt_emporda_palau_sta_eulalia.htm

https://castellsifortificacions.cat/castell/castell-de-palau-sardiaca/

https://www.catalunyamedieval.es/castell-dels-ardiaques-alt-emporda/

https://ubi.cat/llistat/castell-dels-ardiaques/

https://empordaturisme.com/patrimoni/castell-dels-ardiaques/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/129_SEstevePalauSardiaca/SEstevePalauS.htm

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7857

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/imagenes-romanico/vista-general-sant-esteve-palau-sardiaca

********************************************************







********************************************************



********************************************************









DOLMEN DE LA FEBROSA II

PALAU-SAVERDERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/









*****************************************************
Enllaç amb informació:

Cronologies: Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )

Descripció:

Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític mig-recent, que esmenta, per primera vegada, Isidre Macau (1934). Macau comenta que Miquel de la Borni, veí de Palau-saverdera, coneixia la ubicació d'aquest dolmen, però no el pogueren localitzar. L'any 2000, el veí de Palau-saverdera, Joan Padrosa i Dalfau va tornar a localitzar el dolmen. Aquest element es troba integrat dins les parets de vinya del voltant, amb la cambra quadrada curta, que conserva la llosa superior in situ, a més de les lloses laterals, tot i que no té rastres del corredor d'accés ni del túmul. Macau, al 1934, pogué recuperar prop del dolmen 10 petites destrals de pedra polida que actualment n'hi ha 8 que es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Cronològicament s'hauria de situar el dolmen en un context del neolític mig-recent, a finals del III mil·leni aC.

*****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.digitalnatura.org/details.php?image_id=37898




Els experts confirmen que el dolmen que van trobar l'agost a Palau-savardera és La Febrosa II.

L'examen que va fer la setmana passada un equip d'experts ha permès determinar que, tal com se sospitava des del principi, el monument megalític que van trobar el mes d'agost al terme municipal de Palau-savardera és el dolmen que havien perdut. Es tracta de La Febrosa II, descobert fa setanta anys i, al cap de poc, amagat entre els matolls. El monument megalític que fa el, número 160 de la regió està en força mal estat.

El suposat dolmen que van trobar al terme de Palau-saverdera arran del foc forestal de principi d'agost ha estat identificat oficialment com el monument megalític La Febrosa II. Aquesta ja va ser la primera impressió dels aficionats que van descobrir el dolmen després de l'incendi del cap de Creus, però la identificació definitiva no s'ha produït fins que no ho han certificat uns experts del col·lectiu GESEART, que van estudiar la troballa la setmana passada. La Febrosa II, molt mal conservat, va ser erigit suposadament fa uns 4.000 anys. El van descobrir a principi dels anys 30 i el va documentar l'estudiós local Isidre Macau, però no se'n va fer un seguiment i, al cap de molt poc, se'n va perdre la pista. Des d'aleshores, l'espai funerari s'havia anat convertint gairebé en una llegenda i ja es dubtava de la seva existència. El foc que va afectar el cap de Creus a principi d'agost va cremar tota la vegetació que amagava el conjunt funerari i el va deixar al descobert. L'historiador Josep Tarrús, membre del col·lectiu GESEART i una de les persones que ha efectuat la identificació oficial de La Febrosa II, ha explicat que incorporarà aquest dolmen a l'estudi de monuments megalítics de l'Alt Empordà i el Rosselló, que aviat es publicarà. La relació inclou un total de 160 monuments, entre dòlmens, menhirs, roques amb gravats i, fins i tot, dos poblats.

Publicada a "El Punt" el dia 24 de setembre del 2000

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17120008.html

*****************************************************



*****************************************************




 

dimarts, 30 de gener del 2024

FONT DE DALT

PALAU-SAVERDERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 















***************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII – mitjan segle XIX

Descripció:

Situada a l'extrem més oriental del nucli urbà de la població, al final del carrer de la Font de Dalt. Conjunt d'arquitectura popular format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa. Aquest espai, que fa les funcions d'un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny. La font brolla des d'un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L'estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d'aquest coronament, a l'alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís "AN 1771". La deu raja i proveeix d'aigua a la bassa, probablement a través d'una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d'aquesta, l'aigua arriba fins a l'abeurador a través d'un tub descobert, subministrant alhora el safareig. Ambdues estructures estan situades a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur del brollador, aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter. Destaquen els repeus d'ambdues estructures, rematats amb lloses força ben escairades. A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.

Notícies històriques:

La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada que es troba adossada al frontal d'aquesta, on s'hi pot llegir la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic. Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d'Empúries, o al 1840 entre el marquès palauenc i Nicolau Caussa. També s'entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l'any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l'aigua que proveïa la font deixant-la eixuta. Anteriorment, l'any 1867 es va construïr el safareig públic. Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l'Ajuntament per reparar la canalització d'aigües de la font al seu castell de la plaça. La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la. Per evitar-ho s'arribà a crear la "Comissió pro-font de Dalt" a la vila. L'afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d'àmbit nacional català.

***************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=2659

https://www.facebook.com/POSTALS/photos_albums?locale=es_ES



***************************************************