JACIMENT CA L'ARNAU - CAN MATEU
CABRERA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Termes de Ca l’Arnau
Es tracta d’un edifici molt ben dissenyat, que originalment
constava només de tres sales de servei, que marquen alhora un recorregut en el
seu us. A l’edifici s’accedia des d’un carreró que marxava en sentit est-oest i
que donava directament al vestuari (apodyterium). D’allà es podia passar a la
sala tèbia (tepidarium) proveïda d’una pica (labrum) de la qual es conservava el
suport. D’aquesta habitació es passava després a la sala calenta (caldarium),
proveïda d’un banc al mig i també d’un labrum. Al cantó oest tenia la banyera
(alveus) situada al damunt d’un hipocaust (subsòl vuit i escalfat). La resta d’instal·lacions
la composaven els forns amb el seu praefurnium, que permetien l’escalfament de
l’aigua i del alveus.
En un moment posterior, la instal·lació s’amplia amb la
construcció d’una sauna de planta circular (laconicum) i també una sala porxada
al sud del laconicum.
Tant el tepidarium com el caldarium estaven coberts per mitjà de sostres de superfícies corbes fabricats amb peces de ceràmica d’uns 30 cm de llarg (tubuli afusats) que s’inserien les unes dins les altres. Aquest tubuli, ja muntats i armats amb varetes de ferro transversals i verticals, estaven recoberts per morter de calç i emblanquinades, fet que donava a aquets sostres l’aparença exterior i interior de cúpules i superfícies corbes molt avançades per el seu temps.
Forns de Ca l’Arnau
A l’extrem nord del clos, la part ocupada per la Figlina
(els forns) es superposa a les estructures d’habitat anteriors ja abandonades.
Als voltants d’aquesta instal·lació hi ha nombroses acumulacions de deixalles
procedents de la cocció fallida d’àmfores i altres ceràmiques.
Les restes que s’han trobat corresponent al centre
productor d’àmfores són un forn i alguns abocadors d’àmfores en la rodalia. El
forn està situat dins d’un ampli recinte delimitat per dos llargs murs
perpendiculars. És de planta rectangular, delimitat pel seus quatre costats per
una paret de pedra, i conserva quasi tota la graella in situ.
Les dimensions totals de l’estructura són d’uns 45 metres quadrats. A més d’àmfores, també es varen fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant la seva excavació es varen trobar fragments de vores d’àmfora local datats entre el segon quart del segle I a.C. i el primer del segle I, de moment en que s’abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment.
Clos de Ca l’Arnau
Entre l’agost de 1997 i el de 1998 es va documentar i
delimitar el conjunt arqueològic que hi ha a l’interior del clos, però una
visió quasi completa de les restes constructives no es va aconseguir fins el
2007. Des dels primers treballs, ja es va evidenciar que tot el conjunt estava
format per dos realitats constructives diferents. La primera d’elles era molt més
extensa que la següent i va ser interpretada com un centre administratiu i
polític, amb un període de vida establert entre la meitat del segle II a.C. i
el primer quart del segle I a.C. i que ara identifiquem com Ilturo. La segona
corresponia a un establiment de producció d’àmfores vinateres.
Aquest clos arqueològic és només un dels molts llocs on s’han trobat restes constructius d’aquest assentament, al qual avui dia ja se li suposa una extensió de mes de tres hectàrees. Les construccions situades al sud del Balneum i una bona part dels que hi ha entre aquest i la Figlina corresponen a domus de tipus itàlic. Una de les característiques de l’assentament és la seva disposició adaptant-se al terreny i estructurant la comunicació entre les diverses construccions de forma poc regular, amb absència de carrers creuats en angle recte. De fet, l’eix principal de circulació de sud a nord seria, com avui dia, el curs de la riera.
***********************************************
Enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-can-mateu
Època: segle II-I aC
Descripció:
Jaciment que de fet correspon a dos
jaciments superposats: un assentament d'època republicana, amb un conjunt
termal, i un centre terrissaire de fabricació d'àmfores vinàries que té una
extensió de poc més de 1.000 m2.
L'establiment d'època republicana (les termes),
tenen una superfície d'uns 450 m2. La seva construcció data del s. II aC i
foren utilitzades fins el s. I aC. Aquesta antiga cronologia i l'estat de
conservació de l'edifici fan de Ca l'Arnau un complex arqueològic excepcional i
amb molts pocs paral·lels. L'edifici original constava només de les tres sales
essencials (apoditerium, tepidarium i caldarium), les quals presenten uns trets
constructius similars i un paviment comú. A aquests espais s'hi afegí més tard
un laconicum i una sala en el cantó sud, d'ús indeterminat. En la construcció
de les parets no es va utilitzar morter, el qual pel contrari, fou fonamental
en la construcció dels revestiments hidràulics, els paviments, els hipocaustes
i sobretot, els sostres. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen
de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització
d'elements ceràmics coneguts amb el nom de tubuli afusats. Les peces s'inserien
unes dins de les altres i s'ensamblaven per grups mitjançant varetes de ferro,
que es recobrien amb morter.
La troballa de tubs de plom de diversos gruixos,
que segurament formaven part del servei d'alimentació d'aigua per a un labrum o
de les entrades generals d'aigua d'una sala de banys, permet demostrar el grau
de perfeccionament tècnic que s'havia aconseguit en aquestes instal·lacions.
L'aspecte general exterior del complex termal
devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i
emblanquinats que reflectirien la llum solar.
El centre productor d'àmfores es composa d'un forn
i alguns abocadors d'àmfores en les rodalies. La cronologia global del jaciment
és de 175-150 aC a 25 dC.
El forn està situat dins d'un ampli recinte
delimitat per dos llargs murs perpendiculars. Es de planta rectangular,
delimitat pels seus quatre costats per una paret de pedra, que agafa tant el
laboratori, que té una superfície útil de 14,5 m2, com el praefurnium. Conserva
quasi bé tota la graella in situ. Les dimensions totals de l'estructura són
d'uns 45 m2, a excepció de l'espai de treball situat davant de la porta del
praefurnium.
Els treballs d'excavació d'aquest sector han
permès documentar que en aquest complex terrissaire es varen produir àmfores de
les formes Dressel 1, Laietania 1 i Pascual. A més també es van fabricar
materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La construcció
d'aquest forn va amortitzar estructures més antigues, corresponents a
l'assentament d'època republicana, com per exemple unes habitacions situades
davant la porta del praefurnium i un forn metal·lúrgic situat a l'altre cantó.
La cronologia inicial del complex terrissaire és
per ara problemàtica. Durant l'excavació es varen trobar fragments de vores
d'àmfora local pertanyents als tipus grecoitàlica i Dressel 1A, de cronologia
anterior als tipus Dressel 1 que es troben en els abocadors d'aquesta
instal·lació. Datats entre el 2n 1/4 del s. I aC, i el 1r quart del s. I dC,
moment en que s'abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment.
Pel que fa a l'assentament d'època republicana
(sector de Can Mateu), es tracta d'un assentament d'estructura allargada, de
nord a sud, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera,
segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les estructures d'hàbitat que
s'han documentat en aquest sector formen dos grups arquitectònics amb
orientacions diferents, que tampoc són coincidents amb l'orientació que
presenta el conjunt termal.
L'espai s'organitza a partir d'àmbits o
habitacions de planta rectangular, on les parets del cantó oest, són en
realitat murs de contenció de terres. En general els murs presenten paraments
irregulars i estan construïts amb pedres poc treballades lligades amb fang.
Només es va documentar una llar, de planta
quadrada, en una de les habitacions, i una possible zona de circulació davant
de les dues habitacions millor conservades. S'ha de destacar també la troballa
d'una canalització feta amb la inserció de dues àmfores púniques
centre-mediterrànies, que desguassava a la riera.
Història:
El complex de Ca l'Arnau-Can Mateu va ser descobert l'any 1997 degut a un projecte d'urbanització de la zona. Li deu el nom a la proximitat del jaciment amb les masies de Can Mateu i Ca l'Arnau.
Les troballes prèvies realitzades i la seva
possible desaparició motivaren la mobilització per part de la comunitat
científico-cultural del Maresme. El dia 22 de setembre es va signar, a Can
Martinet, un manifest pels membres de l'Equip de Recerca Arqueològica de
Territori. El 12 d'octubre va tenir lloc una taula rodona centrada en la
problemàtica de Ca l'Arnau i l'arqueologia a Cabrera de Mar. A partir d'aquí es
va constituir una coordinadora oberta i formada pel Grup d'Arqueologia de
Cabrera (GAC), la Societat Catalana d'Arqueologia, l'Associació d'Estudis
Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar, el Grup d'Història del Casal de
Mataró, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, el Grup
d'Arqueologia de Premià de Dalt (GAPD), el Grup d'Amics de l'Art.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11904
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2354
https://www.cabrerademar.cat/actualitat/noticies/2015/03/11/noves-troballes-al-clos-de-ca-l-arnau
***********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada