Seguidors

dimecres, 30 de maig del 2018

MAS DE LES TORRES o CASTELL DE VILANOVA
Vilanova de la Muga-Perelada a l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació i descripció:

que diu:
Època: medieval segle XVII
Descripció:
Edifici aïllat situat en un gran solar que dóna a tres carrers del centre del poble. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb dues torres de planta quadrada, a la banda de llevant. Per la banda de migdia hi ha l'entrada principal, que està dotada d'un gran portal de mig punt adovellat. Al primer pis trobem grans balconades que comunicaven amb una eixida actualment esfondrada. Per la banda de llevant i ponent hi ha afegits més moderns que distorsionen el perfil originari.

L'any 2015 la torre que ocupa l'angle sud-est del mas va quedar greument afectada durant una tormenta amb forta pluja i vent. Es va esfondrar en gran part i va caldre desmuntar-la per a poder tornar a reconstruir-la.
 

Altre enllaç amb informació i foto:

L'any 2014 a causa de les plugues la torre es va esfondrar, foto Roger Lleixá publicada al diari Empordà.

Altres enllaços amb informació i descripció:














PONT VELL
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





8 d'octubre de 1421 un gran aiguat deixa el pont gairabé en ruïna.
2 de febrer de 1428 terratrèmol a Catalunya. A la vila moren sis persones i el pont queda malmès.

Segle XIII, inici de la construcció de l pont en temps del comte d'Empúries Ponç Hug IV (1277-1313) amb aportacions de la Universitat i de particulars de la vila, essent promotora de l'obra la família Meler de Castelló d'Empúries.
25 d'abril de 1279, referència documental històrica més antiga del pont, d'estil romànic.

1442-1444-1446 aiguats que provoquen el desplaçament de dos arcs i ruptura de l'arc major.

1790, el viatger Francisco Zamora descriu en el Diario de los viajes hechos en Cataluña, el mal estat del pont i ja amb els set ulls actuals.
1851, reparació del pont.

3,4 i 5 de novembre de 1874, durant el "Foc de Castelló", enfrontament en el pont de les tropes liberals i les carlines del Francesc Savalls i Massot.

Francesc Savalls i Massot

Febrer de 1939, al fina lde la Guerra Civil, intent de dinamitar el pont.










Elogi al pont de set arcades desiguals
Pont Vell de set arcades,
bastit amb set anyades,
cada anyada, una arcadasobre el riu.
Anys d'abundor de Déu, anys de misèria,
marcats damunt l'artéria del riu.
Pont Vell, serves records, tristos i alegres;
han desvingut les pedres totes negres .
I ja sols un ramat, de tant en tant,
damunt del teu llom passa,polsejant.
Mes tu encara somrius amb indulgència
al pont nou, que et fa la competència.
Pont Vell, ets com una carcassa amb set costelles
i, al clar de les estrelles,
tens aire de castell.

Carles Fages de Climent


El Pont Vell sobre la Muga es trova vora l'antic barri de Sant Marc, conegut així per l'existència d'una capella que feia honor a aquest sant, avui desapareguda. Originariament es coneixia per Pont Major o Pont Nou, en substitució d'un altre de més antic. L'any 1279 els consols de la vila adquiriren pedres de l'obra del Pont Nou per a reparar un dels portals de la vila. L'estructura ha estat modificada en nombroses ocasions a causa dels aiguats i les guerres (sobretot entre els segles XVI i XVIII, quan es bastiren de nou diverses arcades), però encara conserva part de la primitiva fàbrica, visible al cinqué arc, amb els corresponents esperons i trencaaigües.

Enllaç amb informació i descripció:

que diu:
Època: segle XIV

Descripció:
Situat a ponent del recinte emmurallat, en l'antic barri de Sant Marc, donant entrada al camí vell de Figueres i al del Baix Empordà, sobre el curs de la Muga.

Es tracta d'un ampli pont bastit amb pedra i maons, format per set arcades o ulls de diferent tipologia i mides: tres arcs de mig punt al centre de l'estructura, un arc apuntat a la banda nord-est i tres més de carpanells al sector sud-oest. Els pilars que els sustenten estan reforçats amb sis tallamars de secció triangular, bastits amb carreus ben escairats, que alhora també actuen de contraforts. Dels set arcs conservats només un dels de mig punt està construït en pedra. La resta són de maons, fruit de les reformes posteriors que ha anat patint l'estructura. La part superior del pont, és a dir, la barana està bastida amb maons i rehabilitada durant l'última intervenció.
 
Notícies històriques:
Tot i que les primeres referències que tenim del pont són de finals del segle XIII (any 1296), es creu que fou construït en època del comte Pere I d'Empúries (1325-1341).

Al segle XV tenim notícia que el pont hagué de ser restaurat després del gran aiguat de l'any 1421 ("...derocà tot lo pont nou de Castelló...", diu un notari de l'època) que el va deixar molt malmès.

Una altra notícia del segle XVI, concretament de l'any 1536, parla de la necessitat d'arranjar-lo: "...s'ha d'adobar perquè no s'hi pot passar...", acordant-se que "... sia fet un pont nou de fusta ab terra de bigas..."

Altres enllaços amb informació:




























MONESTIR DE SANTA CLARA - CONVENT DE LES CLARISSES
Fortià - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Les monges d'aquest convent van marxar el 21 de desembre de 2017 i es van traslladar al Convent de la Divina Providència de la Vall d’Uxó, a Castelló.

Crec que les germanes clarisses van fer donació d’aquest convent a la Fundació Acollida i Esperança.





Enllaç amb informació i descripció:

que diu:
La història d´aquest monestir de Fortià és molt curta, ja que comença l´any 1973, quan dos anys abans la senyora Carme Nin, veïna de Castelló d´Empúries, els cedí aquest terreny. El mal estat del convent de Castelló, el cost elevat de les obres i la falta de vocacions aconsellaren arribar a un acord amb les monges del mateix orde de Figueres i construir un nou convent que ocuparia la comunitat resultant de la fusió de les dues anteriors.
Aquesta congregació de religioses té unes arrels molts fortes a l´Empordà ja que s´havia instal.lat, però, a Castelló d´Empúries al segle XIII (1267) on s´estigueren set segles, encara que l´hagueren d´abandonar en diverses ocasions a causa de les guerres. Es desconeix on tenien ubicat el primer convent que quedà arrasat cap a l´any 1655 per l´exèrcit francès, i el segon es construí al carrer Carbonar. Les monges clarisses de la Divina Providència de Figueres, pel contrari, s´havien instal.lat a la capital altempordanesa durant els primers anys de la segona meitat del segle XIX, a la cruïlla dels carrers Santa Llogaia i González de Soto on es dedicaren en especial a l´ensenyament.
El nou edifici, obra de l´arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra, es troba amb precisió a dos kilòmetres passat el poble de Vila-sacra, al costat esquerre de la carretera de Figueres a Roses. L´entrada està al peu de la carretera i ja a pocs metres es troba el portal d´accés.
El 15 de juny de 1973, tot i que l´edificació no estava acabada del tot, les religioses de Castelló -les germanes Agnès Armero, Francesca Goñi, Nativitat Jordana, Maria Eulàlia Monlleó, Remei Panella, Adelina Pujades, Teresa de Ros- i les de la Divina Providència de Figueres -Josepa Riembau, Florència Ruiz, Cèlia Fernández, Joana Chicote, Maria Mora, Anna Blancafort, Agustina Saiz i Clara Vidal- entraren al nou monestir. Solemnitzaren la fundació amb una missa concelebrada amb la presència de tres pares franciscans i tres sacerdots seculars.
La propietat ocupa aproximadament uns 47.000 metres quadrats voltats per una tanca, i abasta camps de cultiu, una granja de 20.000 pollastres i el monestir. A part de tenir cura de l´aviram, porten un taller d´enquadernació i de planxat i emmidonat de roba blanca i roba d´esglésies, tasques que els porten de fora.
Una activitat complementària és la del servei d´hostatgeria. Diposen de set habitacions amb dotze llits que tenen sempre ocupats els mesos d´estiu i caps de setmana. La única condició d´admissió és que els hostes respectin la norma de vida de les religioses.
En l´actualitat la priora és sor Clara Vidal i Pagès que, en compliment dels estatuts de l´orde, fou elegida per votació en una sessió extraordinària presidida pel bisbe de la diòcesi per temps d´un trienni. Formen la comunitat un total de nou religioses, la més jove de les quals és una germana mexicana. Han tingut acollit al bisbe emèrit de Segorb-Castelló, monsenyor Josep Ma. Cases i Deordal des del 1996 fins que morí l´any passat. Nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer fou sacerdot a Salt, la Bisbal i Girona, fins que el 1971 fou elegit bisbe de la diòcesi Segorb-Castelló, a la comunitat valenciana. Fundà els Grups d´Oració i Amistat, estesos a dinou diòcesis d´Espanya i a diversos països d´Amèrica.
El 8 de desembre de 1993, festa de la Immaculada, va tenir lloc la solemne consagració de l´altar de l´església del monestir de Santa Clara de Fortià per part del vicari episcopal de l´Empordà, Mn. Enric Sala i Villegas, en commemoració del vuitè centenari del naixement de Santa Clara d´Assís (1193-1993)
Celebren misses els diumenges i festius a la una del migdia i diàriament a les set del vespre. Aquests resos comunitaris estan oberts a tothom que vulguin assistir-hi.
 Altre enllaç amb informació i fotos:


Altre enllaç amb informació:








CASA XAMMAR
Riumors - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació i descripció:

que diu:
Època: segle XVIII-XIX
Descripció:
Edifici que es troba al centre del poble, antigament aïllat, però actualment entre mitgeres. És un edifici que actualment forma part de diversos propietaris i per aquest motiu veiem una part rehabilitada i l'altra no. Destaca a la planta baixa l'arc rebaixat que porta a l'accés de la casa i la galeria del pis superior amb tres arcs de mig punt i les impostes molt marcades. Entre aquests tres arcs veiem un plafó de rajola que també podem veure en altres masies del poble i que indiquen l'ús que tenien aquells espais. En aquest cas; MAS PALACIO PETIT DE LA CASA XATMAR, els Xatmar eren els grans propietaris del poble. De la part de la casa restaurada veiem que s'ha conservat el que era la galeria amb quatre arcs de mig punt, i la porta d'accés amb una arc rebaixat. A la cantonada trobem uns carreus no massa treballats, i a la façana lateral dues finestres rectangulars posteriors i un pou. L'altra façana lateral està en gran part desapareguda per una nova construcció, però en podem veure una part a on hi havia una porta en arc de mig punt, avui tapiada. 

Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

En algunes masies, dels segles XVII i XVIII, hi ha, en les façanes, plafons de rajoles del segle XIX amb cartells al.lusius als diferents serveis que tenien els seus habitants en relació amb la casa Xamunar; grans propietaris del lloc, que tenien el títol de marquesos de Riumors. En un dels masos s’hi llegeix: «Palacio Petit de la casa Xamunar».

Altres enllaços amb informació:







dilluns, 28 de maig del 2018

ESGLÉSIA DE SANT MAMET
Riumors - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Foto trobada a internet,desconec l'autor, posa inicials JMC 1286.



A la llinda hi posa any 1770.




















Enllaç amb informació i descripció:

que diu:
Època: final segle XVIII
Descripció:
Edifici aïllat que es troba a l'entrada del poble, des de la carretera de Fortià. És una església de planta rectangular amb una sola nau. A la façana hi ha la portalada, rectangular, amb una fornícula sobre la llinda, amb la imatge de la Verge Maria i el nen Jesús. Més amunt hi ha un petit rosetó i a sobre d'aquest una petita finestra. La testera de la façana està de corada amb unes corbes, coronades al punt més alt amb una creu. La torre campanar és de planta quadrada, però el cos superior és octogonal, amb quatre arcades de mig punt, i que acaba amb una terrassa coronada per unes pilastres inclinades que s'ajunten a la part alta. A l'altre costat de la façana s'havia projectat un altre campanar semblant, que mai es va arribar a fer però del que es conserva el cos inferior, quadrat. A la façana lateral esquerra veiem una porta rectangular tapiada, i una finestra sota la teulada. A l'altra façana lateral trobem dues finestres en arc de mig punt i a sobre d'aquestes dues peties finestres.
L'interior del temple està encalcinat i arrebossat, als murs laterals hi ha altars laterals, imbuïts. L'espai del presbiteri queda delimitat pels esglaons que el separen de la nau i pel fet de no obrir-s'hi capelles laterals.
Notícies històriques:
L'actual edifici del temple de Sant Mamet de Riumors va ser bastit els segles XV-XVI, encara que hi ha documentació de l'existencia d'una església des del segle XI. Aquesta construcció romànica segurament devia quedar molt malmesa durant els aiguats del 1421. Per a la nova construcció es van aprofitar els materials procedents de l'anterior església. Del segle XVIII data la portada, segons consta a la inscripció del 1770 que figura a la llinda.

Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

L’església de Sant Mamet de Riumors, existent ja l’any 1019, degué ser reconstruïda durant la primera meitat del segle XII, doncs hi ha notícia d’una consagració de l’any 1150. Segons els historiadors, aquesta església primitiva, romànica, degué quedar destruïda després dels aiguats de l’any 1421.
El temple actual, d’una sola nau de planta rectangular, no presenta elements constructius anteriors al segle XV. La reconstrucció de la nova església fou feta aprofitant materials provinents de l’església romànica. A la façana de ponent hi ha la portalada, rectangular, amb una petita fornícula sobre la llinda. La torre-campanar ocupa l’extrem septentrional de la façana -angle nord-oest de l’edifici-; és de planta quadrada, però el cos superior és octogonal. S’hi obren quatre arcades de mig punt. Acaba en una terrassa coronada per unes pilastres inclinades que s’ajunten a la part alta. L’aparell de la façana principal i la base del campanar presenta carreus ben tallats, col.locats en filades seguides, provinents de l’església del segle XII.
A la part superior dels murs laterals els carreus es barregen amb obra de pedres sense treballar. Al mur de tramuntana hi ha una porta rectangular, tapiada, i una finestra sota mateix de la teulada, que dóna al terrabastall. Els murs d’aquest terrabastall corresponen a una obra de fortificació tardana que presenta algunes espitlleres.
L’interior del temple es troba arrebossat. L’actual església de Sant Mamet de Riumors és un edifici dels segles XV o XVI que ha rebut moltes reformes posteriors (segles XVIII-XIX).
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Església del segle XV o XVI refeta amb materials d'una anterior romànica; ha sofert altres reformes tardanes. Consta d'una nau rectangular de parets arrebossades. El frontis té un portal rectangular amb unes grades d'accés; la data del 1779 figura gravada a la seva llinda; al seu damunt s'hi troba la imatge de Maria i el Nen de ceràmica vidriada dins d'una fornícula; una rosassa modesta atrompetada és oberta a mitja alçada i una cornisa sinuosa amb quatre arcs còncaus, un pinacle i una creu metàl·lica al cim coronen la façana principal. A l'angle dret s'aixeca una torre quadrada que sobresurt un poc, possiblement un segon campanar inacabat.
Campanar del segle XVIII. Té un primer cos de planta rectangular (3'70 x 4'50 m) de carreus ben escairats en pedra rogenca, segurament aprofitats del primitiu temple romànic; queden barrejats amb panys de maçoneria. Per damunt de l'alçada de la teulada del temple es transforma en vuitavat bastit amb paredat i carreus, barrejats. Per damunt d'una fina motllura apareix la cel·la amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna (la del nord tapiada); està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles i un terrat amb una alta barana d'obra; sobre d'ell s'aixequen vuit pilastres inclinades unides al centre i amb un petit pinacle al damunt. Un sòcol de maçoneria sobresurt uns centímetres; al dessota de la finestra que dóna a ponent hi ha un rellotge d'esfera.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.
Autor: Delfí Dalmau i Argemir
Altres enllaços amb informació: