MOLÍ DE LA VILA
CAPELLADES - L'ANOIA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La roda del molí
L’energia mecànica necessària per a moure la maquinària del
molí s’aconseguia mitjançant les rodes hidràuliques de calaixos o catúfols. Canalitzada
des de la Bassa, l’aigua que hi arriba per la part superior omple els calaixos
fins que el pes n’inicia el moviment. La transmissió s’efectua mitjançant un
arbre de lleves que posa en funcionament el mall setinador i les masses trituradores
dels draps.
*****************************************************
Època: segle
XVII – any 1634
Descripció:
Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal
orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres
plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una
cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre
façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de
frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb
balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i
dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb
ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven
els dos porticons restaurats.
Les façanes estan composades simètricament, els
paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els
carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra,
el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i
el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix
central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la.
Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca
massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada
d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a
sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols.
La planta baixa es cobreix amb voltes de canó
rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i
pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre
les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es
divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on
recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta
en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de
color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta
descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La
solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates
de fusta.
Observacions:
També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria
dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública
i Àrea d'expectativa arqueològica.
Història:
Construït l'any 1634 per la Universitat de
Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir
de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font
d'ingressos de forma regular i conjuntural.
Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la
Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de
Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública
subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni
amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt,
comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per
tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el
cabal del Rec Major.
En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una
casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels
molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos
(sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i
d'altres utilitats de la indústria.
Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a
inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va
ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte
possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura
de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos
usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el "sindicato
vertical" franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual
ús museístic.
El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van
establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del
Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història
natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un
paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la
Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961.
Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963.
L'any 1968 es va aprovar la creació del "Colegio
Libre Adoptado de Enseñanza Media", entre 1975-1976 va servir com a
Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la
Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del
museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van
inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un
ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any
2006 una Sala d'Actes.
*****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4409
https://www.mmp-capellades.net/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Mol%C3%AD_Paperer_de_Capellades
*****************************************************
*****************************************************
.jpg)
