ANTIC RECINTE EMMURALLAT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
SANT FELIU DE GUÍXOLS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Torre rodona situada en origen al costat del portal per anar a l’església parroquial. La torre mirava a l’església i al convent i estava en part defensada per fossar natural que formava la riera del Monestir. El diàmetre exterior de la torre era de gairebé 8 metres. Com la resta de fortificacions de la vila, la torre de les puces estava coronada de pedrers i espingarts. És a dir, de petits canons que disparaven boles de pedra i d’una mena d’escopeta de canó llarg i clau de pedra foguera.
Com diu el seu nom, aquest portal servia per anar a
l’església. Estava situat a la baixada del pont, just davant mateix de la
conjunció dels carrer de la Notaria i de les Voltes. El 1729 d’aquest lloc se’n
deia placeta del carrer de les Voltes i també carrer del portal. Era l’únic de
tots els portals de la ciutat que no estava sota cap torre, si bé en la seva
proximitat hi havia la torre de les puces. El 1696 l’exèrcit francès no va
destruir el portal, però el va deixar força malmès. De fet, d les tres portes
que tenien els portals de la vila, només en varen deixar una.
Torre rodona situada al costat de la riera del Monestir. Construïda l’any 1368, en principi fou anomenada Sant Joan i després de Campllonch, en honor al ciutadà que l’any 1391 donà diners per acabar la seva construcció. Posteriorment, l’ús com a presó de la ciutat li va canviar definitivament el nom. La torre estava construïda amb grans carreus de pedra i se situava una mica més cap al mar que la resta de les torres del sector de la platja.
Torre rectangular on es reunien, ja en el segle XV, els
jurats o consellers de la Vila. Era coneguda en el seu origen com a Torre de
Sant Bernardí, ja que possiblement hi havia una capella dedicada a aquest sant.
La torre disposava de dos pisos on s’accedia per una escala estreta. A la part
superior s’hi situava una campana que, a partir de 1407, servia per a convocar
els jurats. Per això des d’aquell moment es coneixeria com a Torre del Consell.
A la part baixa d’aquesta torre hi havia el Portal del Mar que enllaçava la
plaça pública amb la platja.
Torre de planta rectangular que, segons les cròniques de l’època, no fou enderrocada l’any 1696 per l’exèrcit francès perquè tenia diverses edificacions al seu costat. En el pany de muralla del costat de la Torre Ampla, (enfront de la travessia primera de la plaça), hi havia el “forat del mar” un pas que permetia a la gent dirigir-se a la platja sense passar pel Portal del Mar (i sense donar explicacions a la guàrdia de la porta). Aquesta torre s’hauria conservat fins l’any 1936 integrada dins de l’edifici de l’Ajuntament. Durant la Guerra Civil espanyola la torre fou enderrocada pels efectes d’un bombardeig.
Al segle XVII, els enfrontaments amb les tropes del
monarca francès Lluís XIV van ser constants, especialment entre 1653 i 1659,
any es que es va signar el Tractat dels Pirineus. No obstant , els conflictes
van continuar. L’any 1695, l’exèrcit de Lluís XIV va enderrocar la fortificació
de Sant Elm; l’any 1696, concretament l’11 de setembre, van arribar a la ciutat
uns 2.000 soldats, que l’endemà van minar les muralles medievals i van acabar d’enderrocar
el que quedava de Sant Elm. Quan es disposaven a enderrocar el Monestir,
generals espanyols i francesos signaren un acord per mitjà del qual es comprometien
a respectar aquest edifici i a no allotjar-hi mai tropes. També es diu que fou
l’abat qui va convèncer personalment els oficials, explicant-los que el
monestir havia estat fundat pel mateix Carlemany.
Torre
Vella i Baluard
La Torre Vella era una torre rodona situada a una punta d’un baluard mirant cap al mar. No coneixem la forma exacte del baluard ni la data de la seva construcció, però un inventari de l’any 1603 ja especifica l’artilleria del baluard i la Torre Vella: 3 canons de ferro i 3 de bronze. Es tractava d’una fortificació formidable destinada a aturar qualsevol atac procedent de la platja o del Raval de Tudela. L’any 1696 una crònica ens informa de la situació de 5 canons en la plataforma del baluard. Aquestes defenses se situaven per davant de la línia de les muralles, per poder fer foc pel flanc als assaltants.
Torre quadrada que deu el seu nom al mercat de peix que, tradicionalment, se situava al seu davant. La torre comptava amb un canó a la part alta per a la defensa del Portal del Peix. Aquest portal es tancava amb tres portes i un rastell, una mena de reixa flexible i resistent destinada a defensar les portes dels possibles atacs amb ariet. El Portal del Peix tenia força profunditat des de el rastell fins a la tercera porta, les parets laterals d’aquest veritable passadís estaven formades per estaques d’uns dos metres d’alçada.
Torre quadrada que formava part de les defenses de la vila en el costat del Raval de Tudela. Com les altres torres de la vila, la Torre Barbeta estava construïda amb grans carreus i tenia un talús a la seva base, la inclinació d’aquest talús servia per projectar contra l’enemic qualsevol pedra o altres objectes, llançats des de la part superior de la torre. La Torre Barbeta sobresortia de les muralles per tal de poder atacar de costat els enemics que les assaltessin. A la torre hi havia l’antic Portal de Palamós que, en el moment de l’enderroc de les muralles l’any 1696, estava paredat.
Aquest carrer s’originà la segona meitat del segle XVIII al terreny alliberat amb l’enderroc de les muralles el 1696. Deu el seu nom a l’edifici de la notaria que s’hi construí l’any 1766, amb façana posterior al carrer hospital, i que encara es conserva. L’immoble també allotjava la Cúria Reial per a l’administració de justícia, l’arxiu amb les escriptures notarials des de l’època medieval i la residència del notari. El 31 de desembre de 1815 hi hagué un intent de calar foc a l’edifici. Pocs dies més tard, una veïna enxampà fortuïtament un individu enfilat a les reixes durant la nit. El responsable d’aquests actes i les seves motivacions no s’han descobert mai i encara avui són un misteri.
L'antiga muralla de Sant Feliu coincideixen
aproximadament amb els actuals carrers Juli Garreta, de l'Hospital, placeta de
Sant Joan, rambla Vidal i passeig del Mar però es conserven molt poques restes
visibles d'aquesta.
La muralla es pot dividir en cinc sectors. El primer seria el de migdia que
mira a l'actual passeig del Mar; aquí hi havia la torre de la Presó, de forma
circular, la del consell amb el portal del Mar, la torre Ampla, de forma
rectangular, una mitja torre, un baluard i la torre Vella, també de forma
circular. En una excavació arqueològica que es va fer a la plaça del mercat va
aparèixer un tram de muralla medieval amb orientació nord-oest/sud-est. Quan es
va fer la casa número 2 del passeig del Mar es va descobrir un fragment de mur
que segurament pertanyia al baluard.
El sector de Solixent partia de la torre Vella i comprenia la torre i portal
del peix i la torre i portal Barbareta, totes dues de planta quadrada.
En el sector de Tramuntana hi havia dues torres de planta semicircular i la
torre de Sant Joan amb el portal de Girona, de planta quadrada. D'aquests
sectors no queda cap resta.
En el sector de Solponent hi ha dos mitges torres. En aquesta part els
francesos van deixar una part de la muralla perquè tenia cases adossades i
actualment es conserva uns 30 metres de mur (resta visible el tram del carrer
de la Notaria, 5).
L'últim sector és el de la Riera del Monestir. Aquí es trobaven la torre de les
puces, de planta rodona, i el portal d'anar a l'església. En una excavació de
l'any 1967 es va trobar part del basament de la torre en les cases 2 i 4 de la
Baixada del Pont. En aquest sector és on es coneix més llargada de muralla,
però la major part està soterrada.
La vila de Sant Feliu va estar defensada per una muralla
des del segle XIV però, l'any 1696, els francesos la van enderrocar.
********************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.ddgi.cat/publicacions/servlet/pdf-quadern/6/Sant-Feliu-de-Gu-xols.pdf
Des del començament del s. XIV la vila disposava d'una
organització jurídica comunal molt · semblant a la de les principals ciutats
reials de Catalunya, i a mitjan s. XIV Sant Feliu esdevingué vila reial, com a
part o carrer de la mateixa Girona, gaudint per això dels mateixos privilegis i
càrregues que els gironins. Cada any tres jurats o cònsols amb un consell
assessor format per trenta prohoms de les famílies més benestants de Sant Feliu
regien la universitat. Tot amb tot, l'abat benedictí mantenia encara una
jurisdicció superior, que era exercida pel batlle, el qual rebia el jurament
dels cònsols i alhora intervenia en el consell local vigilant i controlant
l'administració de tota la senyoria. Per tant, la vila de Sant Feliu era mig
reialenc mig de la senyoria eclesiàstica. Mentrestant, durant aquests segles
XIV I XV, la petita vila s'anà rodejant d'unes sòlides muralles, fins a
esdevenir una autèntica plaça forta. Les obres de fortificació -murs i valls duraren
molts anys i constituïren per a la universitat una tasca econòmica molt
costosa.
El traçat de la muralla seguia els actuals carrers de la
Riera (J. Garreta), a ponent; de l'Hospital i placeta de Sant Joan, al nord; la
Rambla Vidal, a llevant; i el Passeig, a migdia. El nucli de la vila
emmurallada era la plaça. Totes les transaccions econòmiques tenien lloc a la
plaça, on el mostassaf fixava els preus i controlava els productes, els pesos i
les mesures. A extramurs hom trobava els ravals del Monestir o de la Riera, i
el de Tueda, per la banda de llevant i tramuntana. Una mica més lluny hi havia
la barriada de Sant Amanç, formada per vilatants dedicats especialment al
conreu de la terra i que restaven més subjectes, sotmesos, al monestir. Bona
part de l'estament social més humil vivia preferentment al ravals, mentre que
mercaders, negociants i la gent de professions liberals residien a l'interior
de la vila emmurallada .
Esquema de les muralles de la vila. El traçat de la
muralla seguia els actuals carrers de la Riera (J. Garreta}, a ponent; i de
l'Hospital; i placeta de Sant Joan al nord; la Rambla Vidal, a llevant. i el
Passeig, a migdia.
********************************************************
Altre enllaç amb una molt complerta informació sobre torres, muralles, fossats i el sistema defensiu medieval de Sant Feliu de Guíxols (segle XIV - XV) de Marc Auladell Agulló:
https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/273524/394517
********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada