LA ROCA CONEGUDA COM L'ESQUENA DE L'ELEFANT
ERMEDÀS - PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Temps enrere i quan estava passejant per Ermedàs em vaig trobar a uns amics els quals em van dir venien de visitar la roca l'esquena de l'elefant. Desconeixia per complet l'existència d'aquesta roca i va quedar pendent de visitar-la. Recentment em vaig trobar al Joan Mató Bonany -caminant que coneix molt bé el territori- el qual em va indicar on era exactament aquesta roca i i volia agrair-li seva explicació per trobar el lloc.
Article de Carlos Serra Mayoral publicat a la Revista de Palafrugell del juny de 2021 número 330.
Dos-cents metres a migdia del veïnat d’Ermedàs, ocult
entre els pin, hi ha un paratge pro curiós, temps enrere més desconegut que a l’actualitat,
quan la pandèmia ens ha gairebé obligat a buscar aire fresc a la natura, i ens
movem arreu d’aquesta, descobrint-hi elements que molts no esperaven.
Enmig d’una pineda que queda a l’esquerre del camí que,
un cop deixat Ermedàs, prossegueix en direcció a Calella, ens sorprendrà de
sobte una gran clariana entre els arbres. Als nostres peus, el terra esdevé de
cop pedregós i, sense adonar-nos-en, som a sobre d’un enorme dom de pedra
granítica, de més de trenta metres de llargada que en fort pendent ens empeny
cap als límits del bosc.
Una autèntica panxa de pedra, completament llisa i
gairebé simètrica, coberta de molsa i líquens que poden convertir-la fins i tot
perillosa quan hi ha humitat. Alguns han batejat aquesta gegantina roca com “Esquena
de l’elefant”; d’altres l’han anomenada “el Dors de la Balena”. Tant se val.
Les dues versions descriuen a la perfecció la sorprenent troballa enmig del
bosc.
Us metres a llevant de la roca, altres afloraments
rocosos presenten unes marques que produeixen els tascons que s’utilitzaven
antigament a les pedreres per despendre’n els trossos que haurien d’aixecar
torres i masos.
Tot indica doncs, que ens trobem davant les restes d’una
antiga pedrera, datada entre els segles XIV i XVI, que hauria fornit material
per a construir els habitatges de la zona.
A migdia d’on som ara, una curiosa roca li dona a tot
plegat un aire de misteri. A la part superior d’aquesta, una cassoleta que
podria no ser natural indueix a pensar si no estaríem davant d’una pedra de
sacrifici. Ho deixaré aquí, per no ser prou coneixedor del tema.
Si, per contra, ens desplacem cap a ponent de l’Esquena
de l’elefant, veurem una altre roca prou destacada. Se la coneix com la “Pedra
de Rapinya”, on una sèrie de marques que formen una autèntica escala de pedra,
permeten accedir al seu cim. És una mena de monòlit vertical d’uns quatre
metres d’alçada, que els entesos en el tema dubten en assegurar si es tracta en
realitat d’una roca treballada o per contra es producte de l’erosió. A tocar de
la roca, a la seva cara nord, hi ha una altre pedra de dimensions més reduïdes que
presenta un parell de rebaixos difícils de precisar si són naturals o
treballats, que li donen l’aparença d’un tron reial.
Personalment en sobta el nom que se li dona, ja que el
paratge de Rapinya és ben bé mig quilòmetre més a l’est. El terme Rapinya fa
referència al robatori violent. És agosarat dir-ho, però potser anys enrere hi
hauria hagut bandolers o pirates amagats. Recordem en aquest sentit la història
que s’explica de la platja del Crit que no cau massa lluny. Ara bé, també descriu
uns tipus d’aus que fan aquesta manera d’actuar el seu sistema de subsidència.
Veure-hi a la roca un niu de rapinyaires tampoc serà
desgavellat. Que cadascú pensi el que vulgui.
