Seguidors

dijous, 25 de maig del 2017

Font pública de Fonteta al terme de Forallac

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informarció i descripció a:
que diu:
És una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església. Aquesta font té aigua durant tot l'any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua. Molt a prop es troben els rentadors públics.



És una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església. Aquesta font té aigua durant tot l'any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua. Molt a prop es troben els rentadors públics.

El subsól de Forallac és molt ric en aigües subterrànies i per aquest motiu existeixen nombrosos pous i fonts publiques que abasteixen d’aigua els diferents nuclis i masies. Una de les més interesants és la Font de Fonteta considerada pels habitants com la primera deu pública que hi va haber tot i que va restar un xic oblidada a partir de la construcción l’any 1956 d’una altre Font a la façana de l’església.
Aquesta font te aigua durant gairebé tot l’any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l’aigua, molt a prop es troben els rentadors públics.





























Font de Santa Susanna de Peralta
Forallac

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
La font de Santa Susanna de Peralta, tal i com és ara, es va construir el 1704, per bé que es disposa de documentació històrica on surt esmentada molt abans d’aquesta data. Es troba emplaçada sota la protecció d’una impressionant alzina, just a tocar la riera de Peralta i el camí de Santa Susanna. L’indret és molt acollidor i convida a quedar-s’hi una estona a qualsevol època de l’any, tal com antigament feien les famílies que s’hi acostaven a fer berenades. L’aigua brollava per un brocal de pedra que està quasi enterrat. Antigament solia ser utilitzada per la pagesia de la zona. A la part frontal, una mica a la dreta i més enlairada que el broc per on raja l’aigua, hi ha una fornícula encapçalada per una inscripció. Aquesta cavitat deuria estar tancada per un reixat a l’interior del qual hi devia haver la imatge de Santa Susanna. En la inscripció es pot llegir: Esteva Serra / Joseph Vila (r)/ obrers a 1704.






























Castell de Peralta 
a Santa Susanna de Peralta - Forallac

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segles XI - XIV.
Té una torre de planta rectangular i notables murs, obra dels segles XI al XIV. El castell s'aixecava sobre un pujol rocós de poca elevació. La part més vistent encara és la Torre de    l´Homenatge, però es troba en molt mal estat. És de planta rectangular; només conserva una de les voltes de canó -la inferior- de les dues que posseïa. Al mur de ponent hi ha una porta adovellada a nivell de segona planta. El mur de migdia s'ha enderrocat. La construcció és de carreu lligat amb morter. El castell devia tenir una planta simple. Del recinte murat que encerclà la torre els testimonis més evidents són a ponent on és manté en uns dos metres d'alt i presenta una rastellera d'espitlleres. S'adossen dues masies tardanes i a la part central del llenç hi ha un portal, també més tardà però probablement a l'indret de l'entrada de la fortalesa, d'arc rebaixat. Altres restes molt malmeses de la muralla són visibles als sectors S i N. 

Notícies històriques:

Fortalesa. Documentada el 1395.
El lloc de Peralta és esmentat en un document de l´any 844 però referint-se a l´antiga cel·la de Sant Climent de Peralta que es trobava a uns kms. vers migdia del castell descrit. Consta que l´any 1017 el monestir de Banyoles tenia possessions a Petralta. L´inventari que féu aixecar l´any 1395 dels béns de la casa de Cruïlles-Peratallada la señora Elvira de Puigpardines, viuda de Gilabert de Cruïlles, començà amb l´enumeració de les jurisdiccions. Hi figura el "Castrum de Peralta cum suo honore" i, en altre lloc, el "Castrum sive locum de Peralta".

Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu:
Pertanyia als senyors de Peratallada i podria pertànyer al segle XI. S'alça sobre un pujol rocós poc enlairat, que domina una basta plana de conreu. La Torre de l'Homenatge és la resta més notable que avui se'n conserva. Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargada. Es manté dempeus actualment en una altura d'uns 12 metres. La torre tenia dues voltes de canó, construïdes amb pedruscall, de les quals només es conserva la de la part baixa. En la façana occidental, que donava al pati o albacar de la fortalesa, hi ha una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, a l'altura del pis de la torre. La dovella que forma la clau de l'arc ha caigut. Hi ha restes de l'escala de pedra, exterior, adossada al mur, que donava accés a aquesta obertura. El mur de llevant cau perpendicularment sobre el caire del vessant del turó. Hi havia un finestral del qual només resta un esvoranc. L'aparell de la torre és de petits carrerus de pedra calcària, bastament escairats, sense allisar, que s'afilen regularment. Les cantonades es van formar amb pedres més grans i més ben treballades. Per la seva estructura, recorda la d'un altre castell que també va ser possessió del senyors de Peratallada, com és el de la torre d'Esclanyà.
El castell era de planta molt simple. Hi han alguns rastres de recinte mural, de forma rectangular. La torre, se suposa que quedava envoltada pels murs, però no exactament al centre de la fortalesa, sinó molt a la vora del sector de llevant de la muralla, tram que avui no es conserva en absolut. Els vestigis més notables els trobem a la banda occidental on els murs es mantenien en una alçada d'uns dos metres en tot el tram. Hi ha una restellera de sageteres rectangulars de petita mida. Dues masies i la seves dependències (s. XVII-XVIII) es van afegir a aquestes restes de fortificació. Podem veure també altres vestigis, molt més escassos i malmesos, dels sectors nord i sud d'aquesta muralla. En la part central del llenç de ponent hi ha el portal, d'arc rebaixat, adovellat. L'aparell del recinte murat evidencia una etapa constructiva força posterior a la torre. És de pedres de petita mida, sense treballar, sembalnts al d'algunes fortificacions que considerem dels segles XIV-XV. El portal és encara posterior.




Apareix anomenat per primer cop al testament d’Elvira de Puigpardines l’any 1395,vídua de Gilabert de Cruïlles senyors de Peratallada.Molt probablement es va construir al segle XIII o inicis del XIV. Actualment es conserva una torre de planta rectangular i part de la fortificació on encara es poden veure algunes espitlleres.
Se sap que entre els segles XVI i XVIII havia estat propietat del Monestir de Santes Creus. Durant aquest període va perdre la seva funció defensiva i es va convertir en una explotació agraria. Seccionada en diferents habitatges el 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.