Seguidors

dilluns, 30 de setembre del 2019

CAN LLEONART
CASTELLTERÇOL - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí. Compost de planat baixa i pis, amb coberta composta. La planat és quadrada i la composició de la façana és simètrica, amb finestres geminades. Del centre de l'edifici surt una petita torre.
Notícies històriques:
La plaça Tresserres, lloc on es troba l'edifici, és eixample del carrer Sant Llogari, important carrer que prové del casc històric de la ciutat, i que constitueix l'eix vertebral del Castellterçol medieval.
Actualment és una residencia per a la gent gran.

Altre enllaç amb informació:




CAFÈ DE DALT
CASTELLTERÇOL - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Aquesta casa està situada en el centre històric de Castellterçol. És una casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica però resta inacabada. Els elements formals com el trencaaigües, els ràfecs, les motllures i les mènsules són propis del llenguatge eclèctic.

Altre enllaç amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9784






FONT DE CA N'ANFRUNS
CASTELLTERÇOL - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Aquesta font fou restaurada per
Josep Font Cosp
Rafael Gabella Liebanes
Joan Rovira Bonfill
Joaquim Rovira Serradesanferm
Josep Vila Forcasa
27 de febrer de 2003


Aquesta nit la rosada t’omplirà de petons, quan vegi que altre vegada a ca n’Anfruns raja la font.
Montserrat Criach Bosch
27 de febrer de 2003
Dijous llarder

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XIX – XX
Descripció:
Font adossada a la paret de l'edifici del costat d'uns dos metres d'alçada. Està elaborada en hora vista. Reprodueix en relleu la forma de la torre fortificada d'un castell i al damunt tres sols descrivint un arc.
Notícies històriques:
El municipi i l'antic gremi de paraires van fer servir des de molt antic un escut format per un castell i tres sols, però l'antiga documentació indica que el nom del terme deriva de Terçol, mort ja el 898, que va edificar el castell en terra de propietat o domini reial.










dilluns, 16 de setembre del 2019

CAN CABRUJA - CASA DE CULTURA al carrer Cavallers,14
LA BISBAL D'EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Rellotge de sol a la façana que a la web https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 ens diu:
Placa de ciment rectangular col·locada sobre la façana de pedra. Orientació sud-oest. Marques horàries a les hores de les 8 del matí a las 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, la línea de les 12 hores és vertical, gnónom de vareta simple acabat en bola. Al centre del quadrat apareixen dibuixades unes flors i dos ocells, emmarcat, relllotge d'autor.


Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
És un edifici de grans dimensions, que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, i té les obertures allindanades. Els elements més remarcables són les dues portes d'accés (a una entitat bancària i a la Casa de Cultura/Biblioteca), que mostren resseguiment ceràmic, i els esgrafiats de les façanes, figuratius i geomètrics. Són així mateix dignes d'esment el relleu situat damunt la porta del carrer Cavallers, al·legoria de l'estalvi, i la barana del terrat, amb balustres de terracota.
Història:
L'edifici va ser bastit en estil noucentista. Sembla que l'autor fou l'arquitecte municipal Pelai Martínez Paricio (Figueres 15 d'octubre de 1898 - 1978).

Pelai Martínez Paricio









diumenge, 15 de setembre del 2019

COVA DELS LLADRES
PALS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Gràcies al Narcís Subirana i Feliu del Mas Corredor de Pals i les seves indicacions, vaig poder trobar aquesta cova que es troba al cim d’un petit turó prop de la urbanització Mas Tomasí. Envoltada de grans pinedes i alzines sobresurten unes grans pedres i es pot veure la seva entrada que segons en Narcís fa uns 8 metres de llargada i 2 d’alt, la pedra està composta de ferro.



Narcís Subirana i Feliu

En el llibre Llegendes de mar de la Costa Brava d’en Miquel Martín en Narcís va fer un escrit sobre una llegenda titulada El tresor fugisser de Pals, una llegenda oral de Pals sobre la cova que deia:

“En aquells temps, a Pals, hi havia port i la platja s’estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.
Fou durant aquells anys malsegurs quan un vaixell, carregat d'or i pedres precioses, atracà al port tot guiant-se per la torre de Mar. Portava aquell opulent regal, segons s'explica, a un destacat senyor de la vila reial de Pals per agrair-li la seva col·laboració en un viatge més enllà de les terres conegudes”.







Tot al voltant de la cova hi ha grans blocs de pedres.





I petites coves.







Sostre de la cova



Pinedes que sovint estàn travessades per corriols sorrencs



































dissabte, 14 de setembre del 2019

CAN RAMONET o PASTISSERIA J.TOMÀS
TOSSA DE MAR -  LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa













Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici de tres plantes i coberta d'un vessant a façana, arrebossat i pintat de color blanc. La casa fa cantonada i és habitatge i despatx a les plantes superiors i comerç en època estival a la planta baixa.
La planta baixa, amb un sòcol de ceràmica marró de setanta centímetres, és un aparador comercial dotat de vàries finestres i entrades emmarcades de ceràmica pintada de colors blanc, verd, marró i groc, d'estil tradicional i amb motius pastissers i dolços varis (flams, pastissos, gelats, coques, "braços de Gitano"...) i locals (un vaixell, la Vila Vella de Tossa, un globus...).
El primer pis, separat de la planta baixa per una mena de cornisa amb algunes teules a la part del carrer transversal, conté un balcó seguit, de quatre trams, que inclou tres grans finestres d'obra rectangulars. Al carrer transversal es conserva una finestra petita emmarcada de pedra amb l'ampit motllurat.
Pel que fa als plafons ceràmics, són quatre obertures, tres finestres i una porta, emmarcades de ceràmica pintada, tres de les quals tenen, a la part superior central, motius vegetals i figuratius. La iconografia, d'arrel clàssica, mostra parelles de "venus" estereotipades amb atributs i productes de la pastisseria que decoren un paisatge, un vaixell i un globus aerostàtic.
A més d'aquests plafons, en el carrer transversal, sobre una porta sense emmarcament ceràmic, hi ha un altre plafó on els personatges ballen una sardana en un ambient arcàdic i boscà. Apareix l'escut familiar dels Tomàs, una senyera catalana i la signatura del ceramista, J. Guivernau. Sota aquest plafó hi ha el nom MIR amb ceràmica pintada molt més nova.
Sobre la porta d'accés principal a la botiga hi ha un cartell de ferro amb el nom de J.Tomàs subratllat i decorat amb motius vegetals.
Notícies històriques:
Casa originària de finals del segle XVIII reformada amplament a principis del segle XX.
Els plafons ceràmics són obra de Joan Baptista Guivernau Sans (Barcelona 1909-2001), ceramista d'estil tradicional de Barcelona, durant els anys 60 del segle XX, en relació a la decoració i propaganda de la pastisseria i gran ja de la família Tomàs.
Joan Baptista Guivernau Sans, era un artista barceloní especialista en ceràmiques, plats i rajoles tradicionals catalanes. Hi ha obra seva al camí dels artistes a Montserrat i a la font de Portaferrissa de Barcelona, de l'any 1959.

Joan Baptista Guivernau Sans