Seguidors

dijous, 31 de març del 2022

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA

CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 












Enllaç amb informació:

Època: XII - XIII // XVIII - XIX

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanelles, al bell mig del terme, al costat del cementiri municipal.
Església d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta apuntada mentre que l'absis té la coberta ametllada i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal també apuntat. Les dues voltes arrenquen d'una cornisa motllurada força senzilla que recorre els murs laterals de la nau i la conca absidal, tot i que està disposada a diferent alçada. El temple presenta dues capelles laterals obertes als murs de migdia i tramuntana i cobertes amb voltes d'aresta. Responen a la reforma duta a terme al segle XVIII (en un carreu situat a la cantonada de ponent de la capella de migdia, a l'exterior de l'edifici, hi ha gravada la data 1768). A la banda nord de l'absis es troba la sagristia, posterior a la reforma anteriorment mencionada. La façana lateral, orientada a migdia, presenta el portal d'accés a l'interior situat l'extrem de ponent del parament. Està format per quatre arquivoltes d'arc de mig punt sense decoració i un guardapols motllurat, amb la llinda i el timpà llisos. Destaca el treball en ferro de la porta de fusta. En aquest mateix mur hi ha dues finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada força estretes i allargades, que es repeteixen a l'absis. A la part superior del parament destaquen dues petites finestres d'arc rebaixat que ventilen les golfes, construïdes també durant la reforma del segle XVIII. A la façana de ponent és probable que una cinquena finestra fos transformada en ull de bou. Les obertures de la sagristia són circulars i estan bastides amb maons. A l'extrem sud-oest del temple, damunt del portal d'accés, hi ha un campanar de torre no marcat en planta, amb quatre finestrals de mig punt adovellats, tot i que dos d'ells es troben tapiats, coronat per una balustrada.
El temple presenta l'absis bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades perfectament regulars, mentre que la resta està construït en pedra desbastada de diverses mides, disposada també en filades regulars, amb restes dels revestiments arrebossats.

Notícies històriques:

Santa Coloma de Cabanelles és un temple bastit possiblement al segle XI, però reformat a finals del segle XII o principis del XIII.
La primera menció documental enregistra data de l'any 1017, quan el papa Benet VIII confirmà diverses propietats al monestir de Sant Esteve de Banyoles, entre els quals hi constava la parrochia de Santa Columba. Al principi del segle XIII, el priorat de Santa Maria de Lledó exercia la sobirania feudal a Cabanelles. El temple és mencionat també en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en la relació d'esglésies que pagaven dècimes a les croades i apareix als nomenclàtors de finals del segle XIV.
L'església fou reformada una altra vegada al segle XVIII, tal com ho testimonia la data de 1768 inscrita en un carreu. Va ser en aquest moment quan s'afegiren les capelles laterals, es bastí la sagristia i un campanar de torre ubicat a l'angle sud-oest.







******************************************************
Altre enllaç amb informació:

Possiblement el primer esment que trobem de Santa Coloma de Cabanelles és de l’any 1017, quan el papa Benet VIII confirmà al monestir de Sant Esteve de Banyoles diverses propietats, entre les quals la que posseïa “in parrochia de sancta Columba”. També trobem que a l’any 1204, el priorat de Santa Maria de Lledó exercia sobirania feudal sobre el lloc de Cabanelles.

En aquest any és documentat un personatge anomenat Guillem de Cabanelles i, entre els anys 1227 i 1245, trobem que el bisbe de Girona és Guillem de Cabanelles. L’església la trobem esmentada en les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors del final del segle XIV1.

L'església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre directament a la nau. Les voltes arrenquem d'una senzilla motllura, que també apareix al ràfec de la coberta absidal, i que constitueix, amb la porta, l'únic element ornamental de que consta l'edifici2.

La porta és situada a la façana de migjorn, prop de l'angle amb el mur de ponent. En aquesta mateixa paret s'obren dues finestres de doble esqueixada, estretes i allargades. A l'absis se n´hi obren dues més i una probable cinquena finestra, que fou transformada en ull de bou, s'obria al mur de ponent2.

La portada romànica és formada per un feix d'arquivoltes o plecs de gradació i té una grossa llinda i un timpà del tot llisos. Aquesta obertura pertany a un tipus de portes molt corrent als temples rurals del romànic tardà del país i es repeteixen amb petites variacions a les esglésies dels segles XII i XIII i, fins i tot més tard, des del Ripollès fins a la costa a cada costat de l'eix pirinenc3.

El temple fou reformat al segle XVIII (en un carreu es llegeix la data de 1768) i s'hi afegiren sengles capelles als cantons de migjorn i de ponent. A l'angle sud-oest es construí un campanar de torre i, probablement en aquest moment, es construïren unes golfes sobre la nau, i s'arrebossaren les façanes. Posteriorment encara fou construïda una sagristia adossada al cantó de tramuntana de l'absis2.

Per les seves especificitats constructives podem concloure que l'església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici bastit possiblement al segle XI, però que al finals del segle XII o, potser, al començament del següent fou profundament reformat, aprofitant una part dels murs vells en el nou edifici. Aquest s'inscriu perfectament dins els tipus que esdevingueren comuns en l'arquitectura empordanesa del final del segle XII i el XIII, com les esglésies d'Agullana, Maçanet de Cabrenys, Saus o la molt propera de Sant Martí Sesserres.2

1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs i Maria Lluïsa Casas i Loscos
2 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs, Maria Lluïsa Casas i Loscos i Joan-Albert Adell
3 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs
Fotografies: El Rostoll

******************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://elromanic.wordpress.com/2018/11/07/santa-coloma-de-cabanelles-cabanelles/

http://www.artmedieval.net/Santa%20Coloma%20Cabanelles.htm

******************************************************




 



ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE QUEIXÀS

CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



















Enllaç amb informació:

Època: segle XII - XIII // XVII – XVIII

Descripció:

Situada dins del petit nucli de Queixàs, al sud-oest del municipi de Cabanelles al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de tramuntana, la rectoria.
Església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular ultrapassat orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó de perfil apuntat, amb un arc toral de la mateixa tipologia, mentre que l'absis s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal semicircular. Les capelles estan cobertes per voltes d'aresta i es troben profusament decorades. S'obren a la nau a través d'arcs de mig punt de perfil apuntat, sostinguts per pilastres quadrades amb capitells motllurats. La sagristia està situada a la banda de tramuntana de l'absis, presenta un sostre cupular i és de planta circular, tot i que el mur de ponent és rectilini i presenta un gran arc de mig punt actualment aparedat, que arrenca d'unes pilastres amb impostes xamfranades. Aquesta obertura comunica amb les estances actualment ocupades i transformades per la construcció de la rectoria, adossada a l'edifici per la banda de tramuntana. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una gran volta rebaixada decorada amb cassetons de guix policromat i motius florals. Al fons de l'absis hi ha una finestra d'esqueixada simple i arc de mig punt. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta rectangular d'accés formada per tres arcs de mig punt en gradació decreixent, ornamentada amb petits motius esculpits en una de les arquivoltes i al guardapols exterior. La llinda és plana mentre que el timpà està decorat amb una creu. Damunt la portalada hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada. El campanar s'eleva a l'extrem sud-oest del temple, és de planta quadrada amb grans obertures de mig punt i coberta de pavelló. La construcció està bastida en pedra de mida petita, lligada amb morter de calç, i disposada en filades irregulars. A la façana principal la pedra és desbastada, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades. L'interior del temple es troba completament decorat exceptuant l'absis i la sagristia, arrebossats i emblanquinats.
La rectoria està adossada a la banda de tramuntana del temple. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un cos de pedra adossat a la façana de llevant que dona accés a la porta principal, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda gravada amb la data 1761. La resta d'obertures de la construcció s

Notícies històriques:

La primera menció documental de Sant Martí de Queixàs és la seva consagració duta a terme el 22 de gener del 1046 per Bernat, bisbe de Coserans que actuà amb el consentiment del bisbe de Girona. Posteriorment, apareix documentada amb el nom de Sancti Martini de Chexanos a l'any 1121. En un text de l'any 1204 es registra la venda de la parròquia de Sancti Martini de Chexans al priorat de Santa Maria de Lledó per en Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera. En un altre text de l'any 1245 es documenta amb el nom de Chaxano. També es troba com Cheixanis i Quoxanis a les Rationes decimarum.
La construcció actual conserva elements arquitectònics de diverses èpoques. Al període més antic, el segle XI, corresponen la nau central, l'absis i les restes d'una altra construcció de planta circular, reconvertida en l'actualitat en sagristia i pràcticament tapada per la rectoria. A manera d'hipòtesi s'ha plantejat el fet que, en origen, aquest espai de la sagristia fos un antic martirium, identificat a partir de l'església de Santa Maria de Sorba, al Berguedà. La portada probablement fou bastida durant el segle XII, època a la qual també deu pertànyer la volta apuntada de la nau. Posteriorment, durant el segle XVIII, s'hi afegiren les capelles de la banda de migdia (en un carreu de la paret sud hi ha la data 1762), la decoració a l'interior de la nau i el campanar. Els motius decoratius de ferro i el forrellat de la porta principal foren col·locats l'any 1772. La rectoria és actualment de propietat particular, i ha estat habilitada com a segona residència.

****************************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/esglesia-de-sant-marti-queixas.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1192_SMartiQueixas/SMartiQueixas.htm

https://elromanic.wordpress.com/2019/09/09/sant-marti-de-queixas-cabanelles/

https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742

****************************************************************



ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SESSERRES 

CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



























********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XII // XVII – XVIII - XIX

Descripció:

Església d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó seguit de perfil apuntat, mentre que l'absis està cobert amb volta ametllada i obert a la nau mitjançant un doble arc triomfal apuntat. Les voltes arrenquen d'una senzilla motllura que recorre el perímetre interior del temple i també l'extradós de les finestres de la nau. Les tres finestres del mur de migdia i la del fons de l'absis són de mig punt i doble esqueixada, força esveltes. La sagristia, probablement oberta amb posterioritat, està situada al costat de migdia de l'absis i el cor, situat als peus de la nau, se sosté amb un arc carpanell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per quatre arcs de mig punt en gradació decreixent, amb llinda i timpà llisos en origen, tot i que actualment presenten creus pintades de color vermell. La porta en sí està forrada amb una planxa de ferro gravada amb la llegenda "SERRA ME FE 23 ABRIL DE 1842". Damunt aquesta obertura, una rosassa circular va substituir la primitiva finestra de les mateixes característiques que les anteriors. A l'angle nord-oest de l'església hi ha el campanar de torre, de construcció posterior, planta quadrada i coberta de pavelló, amb els finestrals de mig punt. Cal destacar que exteriorment, l'absis fou ornamentat amb un ràfec sostingut per un fris de mènsules decorades amb boles. En una d'elles hi ha esculpits un petit cap humà.
La construcció està bastida amb un parament de carreus de pedra ben escairats, tot i que en l'actualitat en algunes zones es troben erosionats, disposats en filades regulars. La sagristia és de pedra desbastada disposada en filades, regularitzades mitjançant fragments de maons. Per últim cal especificar que sobre la testera oriental de la nau hi ha les restes d'una creu de pedra.

Notícies històriques:

L'església de Sant Martí Sesserres apareix mencionada l'any 1031 quan pertanyia a Lledó. Sembla, però, que ja existia l'any 922 com a possessió de la seu de Girona, situada al comtat de Besalú. L'any 1204, Dalmau de Creixell i la seva mare, Berenguera, van cedir la senyoria feudal de la parròquia al priorat de Lledó. Encara que existeixen aquests documents anteriors, l'obra actual data dels segles XII-XIII. El campanar és una obra molt posterior al romànic, i data probablement dels segles XVII-XVIII.


********************************************************
Altre enllaç amb informació:

Aquest indret el trobem documentat per primera vegada l'any 992, en diverses referències al lloc de "Sessa Sancti Martini" al comtat de Besalú. L'any 1031 el lloc i l'església de "Sancti Martini que dictum ad ipsa serra" eren al terme de Lledó, "in termini Latonense". La senyoria feudal de la parròquia fou cedida al priorat de Lledó l'any 1204, per Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera1.

L'església de Sant Martí Sesserres és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil apuntat, sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb volta ametllada, que s'obre a la nau per un simple plec, d'arc apuntat, que fa la gradació1.

Les voltes arrenquen d'una senzilla motllura aixamfranada, que també ressegueix a l'extradós les finestres de la nau. Exteriorment l'absis és ornamental amb un potent ràfec, sostingut per un fris de mènsules, amb boles, en una de les qual hi ha esculpit un cap humà1.

Als batents de fusta hi ha uns pocs elements de la ferramenta romànica o dins d'aquesta tradició: sis jocs de tires amb volutes als extrems i el forrellat en forma de T, amb un cos corbat i acabat en forma de cap d'animal1.

Al mur de migjorn s'obren tres finestres de doble esqueixada, esveltes; una és més al fons de l'absis, i al mur de ponent damunt la porta se n'obre una altra, més ample, convertida posteriorment en un ull de bou, irregular i matusser. Sobre la façana de ponent, a la cantonada amb el mur de tramuntana fou bastit, també posteriorment, un campanar de torre, amb un pis de finestres i coberta piramidal; i al cantó de l'absis fou afegida la sagristia1.

Sobre la testera oriental de la nau hi havia una creu de pedra, de la qual resta només un fragment, poc menys de la meitat1.

L'aparell amb què fou construït l'edifici és molt uniforme i construït amb carreus en algunes zones molt desfigurats per l'erosió, ben tallats i polits, disposats en filades regulars. El temple és pot datar perfectament dins la segona meitat del segle XII, i mostra plenament les característiques de l'arquitectura del seu moment a la Garrotxa, assimilable amb els edificis de Sant Miquel de Bassegoda o Santa Cecília de Sadernes1.

A la façana de ponent, i seguint la mateixa estructura de l'aparell del mur, hi ha oberta la porta d'entrada a l'església. Tot i que té alguns elements alterats, com la llinda i el timpà, conserva perfectament l'estructura primitiva. Aquesta respon a un esquema senzill, bastant freqüent a l'Empordà, el qual, amb algunes variants, no gaire importants, apareix també a la Garrotxa, al Vallespir i el Rosselló, sobretot en edificis de la segona meitat del segle XII i del començament del XIII2.

Per l'obertura de la porta hom ha fet quatre plecs, partint de la superfície del mur. Els mutants d'aquests plecs són llisos i sense cap ornamentació. Damunt la porta hi ha una llinda monolítica, també llisa, amb una cornisa petita que divideix horitzontalment la porta i marca el punt d'arrencada dels arcs amb que es cobreix cada plec. Aquests arcs són de mig punt, fets amb dovelles, ben aparellades. Una filada de pedres baixes a manera de lloses, ben tallades i polides, cobreix exteriorment l'arc més extern, a manera d'arquivolta, el perfil de la qual, però, com en d'altres exemplars, no emergeix de la superfície del mur2.

Els arcs serveixen de marc a un timpà que mai no fou esculpit. No cal pas dir que tant les tres creus del timpà com les de la llinda, pintades de color vermell, no tenen res a veure amb l'obra primitiva2.

Ens trobem davant d'una obra simple però atractiva, en la que s'ha prescindit totalment de l'ornamentació escultòrica, segurament per les dificultats econòmiques de l'època2.

1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs i Maria Lluïsa Casas i Loscos
2 Catalunya Romànica Vol. IX, Jordi Vigué i Viñas
 

********************************************************

Altres enllaços amb informació:



********************************************************