CASA NATAL DE CARME SALLÉS i BARANGUERAS
FUNDADORA DE LA CONGREGACIÓ DE LES RELIGIOSES CONCEPCIONISTES MISSIONERES DE L'ENSENYAMENT
MAGATZEMS SANTA CLARA
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Emblema de la congregació amb la M i la A de Maria entrellaçades
Enllaç amb informació de Carme Sallés i Barangueras:
que diu:
Carme Sallés i Barangueras (Vic,1848 – Madrid,
1911) va ser una monja catalana que, el 1892, va fundar a Burgos la
congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament per
a l'educació de les nenes. Fou beatificada el 1998 i canonitzada l'octubre de 2011.
Carme Sallés i
Barangueras era la segona de deu germans en una família humil. De petita va
destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de
la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu
fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva
vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a
acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar
la vida religiosa.
Vida
Va entrar com a novícia a les Adoratrius
Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona en
1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc.
Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb
l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el
lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios".
Així, les deixà per ingressar a la comunitat de Dominiques de l’Anunciata,
dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament que la cultura podria
fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora
dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant
possibilitats laborals a les dones. A més, creu també que la cultura pot donar
suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la
religiositat del moment.
Fundació de la congregació
Dubta, però de la seva vocació en l'educació i pensa de
dedicar-se a la vida contemplativa, el 1892 va sortir de la
congregació amb tres companyes, però no van ser acceptades en els ordes contemplatius
on van intentar entrar. A Madrid Sallés va trobar el sacerdot
Celestino de Pazos, que li aconsellà reprendre el seu intent inicial i fundar
un nou institut dedicat a l'ensenyament femení. La posà en contacte amb l’arquebisbe de Burgos Manuel
Gómez-Salazar y Lucio-Villegas, que promulgà el decret d'erecció de l'institut
de les Concepcionistes de Sant Domènec el 16 d’abril de 1893,
nomenant-ne Sallés superiora general. A causa de les protestes de les
Dominiques de l'Anunciata, la congregació va haver d'eliminar del nom la
referència a Sant Domènec.Amb les seves companyes, funden nous col·legis a
Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa
Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza...
Després de Castella, la congregació s'estén per Navarra, a Murchante.
L'institut,
dedicat a l'ensenyament de nenes i joves, va ser aprovat per la Santa Seu el
setembre de 1908. Va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911.
Veneració
Va ésser beatificada per Joan Pau II a
Roma, el 1998. Després de confirmar-se un segon miracle, s'aprovà
la seva canonització a Roma, celebrada el 21 d’octubre de 2012,
a càrrec de Benet XVI.
Altres enllaços sobre Carme Sallés i Barangueras:
*********************************************************************************
Enllaç amb informació i descripció de l'edifici:
que diu:
Època:
segle XX
Autor:
Xavier Turull, arquitecte
Descripció:
Edifici civil que forma el
xamfrà del carrer Manlleu i el pla de Santa Clara. És de planta quadrada i
consta de planta baixa, quatre pisos i golfes. La planta baixa és destinada a
establiments comercials i presenta quatre portals rectangulars, dos a cada
carrer. Aquesta part de l'edifici és de pedra artificial de color negre. Pel
cantó de Santa Clara hi ha una tribuna de dos pisos coronada per una
balustrada. Al carrer Manlleu s'hi obren balcons rectangulars. L'alçada dels
pisos decreix del primer al quart. Les golfes són a sota teulada i sostinguda
per pilars. És construïda amb maó i arrebossada al damunt. L'estat de
conservació és bo.
Notícies històriques:
El pla de Santa Clara es
coneix per aquest nom ja que emplaçava l'antic convent de Monges Dominicanes de
Santa Clara, edificat al segle XVIII. Convent i església foren destruïts a la
guerra civil. Els solars que l'emplaçaven es varen urbanitzar des del carrer
Sant Antoni fins al cap del carrer Manlleu i el convent passà a la plaça de
Malla on s'edificà l'església inaugurada al 1963.
Els magatzems encara conserven el nom de l'antic convent.
Enllaç Catàleg de béns protegits (pàgina 371-373)
