Seguidors

dilluns, 31 de desembre del 2018

LA COOPERATIVA - EL CINEMA NOU
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Enllaç al catàlg de béns a proegir publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: segle XX
Dates de construcció: anys 1920-1921
Descripció: Edifici entre mitgeres amb coberta de terrassa, almenys a la primera crugia.
Descripció de la façana: La façana és totalment simètrica i estructurada en tres eixos verticals. Les proporcions de les obertures són verticals i marquen els usos diferents. L'edifici té alguns ornaments d'inspiració clàssica. Els acabats generals de façana són estucats i arrebossats amb elements d'ornament de pedra artificial. L'edifici està coronat per quatre gerros dels quals brollen fruits i sota els gerros hi ha disposades sengles gàrgoles, configurades per nens que bufen una trompeta. Al segon pis hi ha quatre pilastres adossades de capitell jònic, amb garlanda. L'edifici tenia uns balcons de balustres i amb forma rodona al primer pis que han desaparegut. Les fantasies escultòriques que permeten les gàrgoles són representades aquí per nens que bufen una trompeta, en un element escultòric capriciós. Els gerros se situen damunt la teulada i en brollen fruits que simbolitzen abundància i prosperitat. Marquen els eixos de simetria de l'edifici. Les pilastres i els capitells que imiten l'arquitectura són un recurs decoratiu utilitzat per reforçar la mateixa arquitectura. L'edifici té interès històric perquè és la seu de la cooperativa obrera "pandera" mútua de Vic, creada l'any 1921. Tenia el mateix nom que la cooperativa de pa que existia a principis del segle XX amb l'afegitó d'obrera. Aquesta cooperativa va ser el resultat de la fusió de les cooperatives vigatanes. Composició: Totalment simètrica i estructurada en tres eixos verticals. Les proporcions de les obertures són verticals i marquen els usos diferents. L'edifici té alguns ornaments d'inspiració clàssica. Materials: Acabats generals de façana estucats i arrebossats i elements d'ornament de pedra artificial. Elements arquitectònics a destacar: Els d'ornament i el coronament. Conservació de la façana: Alguns desperfectes en els acabats de façana.  
Dades històriques: Edificis existents segurament al segle XVIII quan es va formar l'Eixample Morató. L'estat actual ve d'una reforma de principis del segle XX







CASA DE LA CONCEPCIÓ VERGÉS VDA.PUJOL
carrer el Pla de Balenyà,3
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici civil. Casa de carrer que consta de planta baixa destinada a taller i primer pis. És coberta a una sola vessant i és més baixa que les de la resta del carrer. Cal remarcar que a la planta baixa hi ha dos portals d'arc de mig punt formats per grossos carreus poligonals i a nivell de l'imposta s'hi formen unes motllures tubulars. A la part esquerra hi ha un portal rectangular que condueix a les vivendes. Al damunt hi ha un escut de línies modernistes amb la data de construcció. Al primer pis s'obren uns balcons amb els ampits de pedra i les baranes decorades de formes bombejades, les llindes de les quals tenen motius florals. La resta de l'edificació és arrebossada. L'estat de conservació és bo per bé que caldria netejar la façana. 
Notícies històriques:
Casa de tipus modernista situada al carrer pla de Balenyà. Fou construïda pel mestre d'obres Josep torner. És de petites dimensions i sense cap pretensió senyorial però deixa traslluir l'estètica modernista de principis de segle que tantes obres interessants deixà la ciutat de Vic.

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: segle XX
Descripció: Edifici entre mitgeres d'estructura tradicional de parets de càrrega i coberta de teula àrab en dues vessants.
Descripció de la façana: La façana és bàsicament simètrica respecte a un eix central. Tots els elements utilitzats en la composició de la façana són modernistes. L'edifici queda rematat per un ràfec inclinat amb colls vistos. La llosana dels balcons i les reixes són de ferro forjat complex i els acabats de façana són arrebossats.
Dades històriques:
Casa de nova planta de 1905, previ enderroc de dues cases existents al mateix lloc. És de petites dimensions i sense cap pretensió senyorial però deixa traslluir l'estètica modernista de principis de segle que tantes obres interessants deixà la ciutat de Vic











CASA DE LA CONCEPCIÓ VERGÉS
carrer Manlleu,27
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





L'ampliació de l'edifici del carrer Manlleu es va fer l'any 1949 unint-se amb una altre edificació al carrer el Pla de Balenyà,3

Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: segle XVIII
Autor: Josep Antoni Torner, any 1897
Descripció:
Edifici civil. Casa amb parets de càrrega que consta de PB i 4 pisos, coberta amb teula aràbiga a dues vessants. A la planta hi ha 4 obertures, 3 al C/ de Manlleu (el del mig de dimensions més petites) i un al xamfrà amb el C/ Pla de Balenyà, tot recobert amb lloses de pedra formant uns rectangles amb els angles refosos, les obertures dels pisos segueixen una tradició segons l'alçada obrint-hi balcons amb baranes de fosa i tribunes amb xamfrà. Al 4art. Pis s'hi obren badius d'arc de mig punt sobre impostes i amb petits ampits. Les llosanes dels balcons també són de pedra. El portal duu la data:1897.
El ràfec vola força i és empostissat. L'estat de conservació és bo, ha estat restaurat.
 
Notícies històriques:
Edifici construït al S.XIX que provenia de dues cases de C/ Manlleu, més tard s'hi va afegir una planta unint l'edifici amb un del Pla de Balenyà que correspon a la zona aixamfranada.
Situat a l'antic camí itinerant que comunicava la ciutat amb el sector nord i que va començar a créixer al S.XII, al S.XIII començà a créixer el raval, al XIV es començà a construir en convent de les Clarisses entre aquest carrer i el de Sta. Joaquima, al S.XVI es construí Sta. Clara la Nova i al S.XVII s'hi instal·laren els Carmelites (actual St. Miquel). A partir d'aquets segle comencen a construir-se els eixamples de la ciutat, es refà el barri de Sta. Eulàlia i al S.XIX es construeix l'horta d'en Xandri fins el C. de Gurb.
 

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntamen de Vic:

que diu:

Època: segle XVIII
Autor: Josep Antoni Torner, any 1897
Descripció: Edifici entremitgeres d'estructura tradicional de parets de càrrega i coberta de teula àrab a dues vessants.
Dades històriques: Edifici construït al S.XIX que provenia de dues cases de C/ Manlleu, més tard s'hi va afegir una planta unint l'edifici amb un del Pla de Balenyà que correspon a la zona aixamfranada.







CASA AL CARRER MANLLEU,8 - FORNÍCULA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic no hi ha informació de l'edifici però de la fornícula sí:

que diu:
Nom: Mare de Déu dels Àngels
Dades històriques:
La imatge es va col·locar entre els anys 80 i 90 del segle XX
Descripció:
La fornícula és de pedra i està constituïda per un arc de mig punt amb impostes. La imatge és de guix i està policromada per Immaculada Puntí. Se situa a l'interior protegida per una porta de fusta i un vidre. Correspon a la Mare de Déu sostinguda per querubins. Està policromada de color verd ampolla per semblar de bronze. A la part inferior de la fornícula hi ha dues cares de pedra, una de masculina i una de femenina que podrien fer antigament la funció de capitell i sembla que no tenen relació amb la fornícula. Tenen un aspecte seriós, l'home té els cabells llargs i la dona el porta recollit. Se'n destaca la claredat compositiva de la fornícula i la imatge que, tot i ser seriada, es destaca pel dinamisme dels vels, les correctes proporcions i s'acobla bé al lloc. El conjunt, com el d'altres fornícules de la ciutat, aporta el record d'una tradició religiosa als carrers de la ciutat i avui dia, tot i que aquesta tradició està en via d'extinció, mantenir aquest elements religiosos amb dignitat, esdevé signe d'acurament del patrimoni arquitectònic i escultòric de la ciutat. Les dues cares informen de la presència d'un casal antic important, com altres de la ciutat que en els seus finestrals, fent la funció de capitell, hi havia esculpits rostres humans. Es valora el fet que s'hagin conservat



CASA AL CARRER MANLLEU,5 - FORNÍCULA DE SANT ANTONI
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic no hi dades de l'edifici però sí de la fornícula:

que diu:
Nom: Fornícula de Sant Antoni
Dades històriques:
La imatge del sant pot correspondre a 1671, ja que segons fonts orals és antic i ha estat restaurada l'any 1999. La fornícula és de 1914.
Descripció:
La fornícula és de pedra artificial i està constituïda per un arc de mig punt, flanquejada per dues pilastres adossades que incorporen una decoració de tres cercles per banda i les impostes que estan configurades per fullatges i antefixes. Al centre hi ha un entaulament decorat amb dents de serra i coronat per una antefixa. El pedestal està sostingut per grans fullatges. El sant és una talla, enguixada i policromada, i porta l'hàbit i el nen Jesús als braços sobre un llibre. Es tracta d'una imatge que, tot i que enlairada, és propera i busca la complicitat del vianant. La fornícula ocupa una bona part de l'estreta façana i, de fet, li dóna personalitat. Temps enrera aquestes imatges afavorien la devoció, i aquesta apareixia com una escultura molt lluïda, la qual es va veure ressaltada quan l'any l914 es va ornamentar la fornícula. Imatges com aquesta són mostres de preservació d'una tradició cultural i religiosa molt arrelada a la ciutat. L'agrupació de fullatges, que forma un suport que sembla que sostingui la fornícula, i les antefixes, són elements escultòrics seriats habituals en les decoracions de façanes de finals del segle XIX i principis del XX que buscaven l'agradabilitat en unes formes naturalistes; per tant en aquest cas, es dóna un manlleu d'elements civils per engalanar la seu d'una imatge religiosa.





CASA DE MARTÍ GENÍS i AGUILAR
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


La ciutat de Vic a l'escriptor Martí Genís i Aguilar (Vic 21 de juny de 1847 - 10 de desembre de 1932) en el cinquantenari de la seva mort - 1982







Enllaç amb informació de Martí Genís i Aguilar:



Escriptor.
Vic, Osona, 1847 — Vic, Osona, 1932
Doctor en farmàcia (1874), residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l' Esbart de Vic(1867); col·laborà a “La Renaixença”, “La Ilustració Catalana”, “La Veu de Catalunya”, “La Veu de Montserrat” i la “Gazeta Vigatana”. Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892); en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat, fou recollida només en part en un volum de Lectura Popular , a l’antologia La garba muntanyesa (1879) i al volum Guspires de ma llar (1919). Com a prosista, el 1874 publicà la novel·la Julita , la seva obra més reeixida, la qual seguiren Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878, 1969),Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887) , L’espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d’intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX.

Enllaç amb informació i descripció de l'edifici:

que diu:
Època: segle XX
Descripció:
Edifici civil. Casa de pisos, de planta rectangular, a tres vessants. Ocupa el xamfrà del Carrer Manlleu amb la Rambla del Carme. Consta de planta baixa i de quatre pisos. La planta baixa és destinada a farmàcia, amb tres portals d'accés els quals són de forma còncava sostinguts per pilastres decorades. A nivell del primer pis s'obren petites finestres. Al segon i al tercer pis hi ha balcons i al quart, marcat per una cornisa, presenta les mateixes finestres que el primer. Tota la façana està arrebossada i estucada amb elements de tipus clàssic. Les obertures són emmarcades amb pedra. Les baranes són de ferro forjat. L'estat de conservació és bo. 
Notícies històriques:
El pla de Santa Clara es coneix per aquest nom ja que emplaçava l'antic convent de les Monges Dominicanes de Santa Clara, edificat al segle XVII. Convent i església foren destruïts a la guerra civil. Els solars que l'emplaçaven es varen urbanitzar des del carrer Sant Antoni fins al cap del carrer Manlleu i el convent passà a la plaça de Malla on s'edificà l'església inaugurada al 1963.
Martí Genís fou un home important en la vida cultural del Vic del segle XIX. El trobem en col·laboracions a La Veu de Montserrat i participà a les esbartades que es celebraven a la font del Desmai. Escriví novel·les costumistes com Sota un tarot.
 

Al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

diu:

Estil: arquitectura de las postguerra
Autor: Jordi Dou Arumí, arquitecte
Dades de construcció: any 1941
Època: contemporània segle XX
Descripció: Edifici entre mitgeres i en una cantonada d'estructura tradicional de parets de càrrega i coberta de teula àrab.
Descripció de la façana:
Com que les obertures són agrupades segons els eixos verticals, la composició accentua la cantonada mitjançant alguns elements arquitectònics. Hi ha elements de pedra natural en alguns elements, baranes de forja i acabats de façana estucats i esgrafiats.
Dades històriques-cronologia:
Edificis existents segurament al segle XVIII. El 1924 Bernat Callís en reforma les obertures, el 1927 s'obra una finestra a la planta baixa i el 1924 J. Dou reforma la façana. El pla de Santa Clara es coneix per aquest nom ja que emplaçava l'antic convent de les Monges Dominicanes de Santa Clara, edificat al segle XVII. Convent i església foren destruïts a la guerra civil. Els solars que l'emplaçaven es varen urbanitzar des del carrer Sant Antoni fins al cap del carrer Manlleu i el convent passà a la plaça de Malla on s'edificà l'església inaugurada al 1963.

Enllaços amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Gen%C3%ADs_i_Aguilar



https://www.escriptors.cat/autors/genism/pagina.php?id_sec=3826

Martí Genís a la seva farmàcia l'any 1925











CASA NATAL DE CARME SALLÉS i BARANGUERAS
FUNDADORA DE LA CONGREGACIÓ DE LES RELIGIOSES CONCEPCIONISTES MISSIONERES DE L'ENSENYAMENT
MAGATZEMS SANTA CLARA
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



En aquesta casa va néixer Carme Sallés i Barangueras (Vic 1848 - Madrid 1911)


Emblema de la congregació amb la M i la A de Maria entrellaçades

Enllaç amb informació de Carme Sallés i Barangueras:

que diu:

Carme Sallés i Barangueras (Vic,1848 – Madrid, 1911) va ser una monja catalana que, el 1892, va fundar a Burgos la congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament per a l'educació de les nenes. Fou beatificada el 1998 i canonitzada l'octubre de 2011.
Carme Sallés i Barangueras era la segona de deu germans en una família humil. De petita va destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar la vida religiosa.
Vida
Va entrar com a novícia a les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona en 1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc. Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios". Així, les deixà per ingressar a la comunitat de Dominiques de l’Anunciata, dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament que la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones. A més, creu també que la cultura pot donar suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la religiositat del moment.
Fundació de la congregació
Dubta, però de la seva vocació en l'educació i pensa de dedicar-se a la vida contemplativa, el 1892 va sortir de la congregació amb tres companyes, però no van ser acceptades en els ordes contemplatius on van intentar entrar. A Madrid Sallés va trobar el sacerdot Celestino de Pazos, que li aconsellà reprendre el seu intent inicial i fundar un nou institut dedicat a l'ensenyament femení. La posà en contacte amb l’arquebisbe de Burgos Manuel Gómez-Salazar y Lucio-Villegas, que promulgà el decret d'erecció de l'institut de les Concepcionistes de Sant Domènec el 16 d’abril de 1893, nomenant-ne Sallés superiora general. A causa de les protestes de les Dominiques de l'Anunciata, la congregació va haver d'eliminar del nom la referència a Sant Domènec.Amb les seves companyes, funden nous col·legis a Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza... Després de Castella, la congregació s'estén per Navarra, a Murchante.
L'institut, dedicat a l'ensenyament de nenes i joves, va ser aprovat per la Santa Seu el setembre de 1908. Va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911.
Veneració
Va ésser beatificada per Joan Pau II a Roma, el 1998. Després de confirmar-se un segon miracle, s'aprovà la seva canonització a Roma, celebrada el 21 d’octubre de 2012, a càrrec de Benet XVI.

Altres enllaços sobre Carme Sallés i Barangueras:
*********************************************************************************
Enllaç amb informació i descripció de l'edifici:
que diu:
Època: segle XX
Autor: Xavier Turull, arquitecte
Descripció:
Edifici civil que forma el xamfrà del carrer Manlleu i el pla de Santa Clara. És de planta quadrada i consta de planta baixa, quatre pisos i golfes. La planta baixa és destinada a establiments comercials i presenta quatre portals rectangulars, dos a cada carrer. Aquesta part de l'edifici és de pedra artificial de color negre. Pel cantó de Santa Clara hi ha una tribuna de dos pisos coronada per una balustrada. Al carrer Manlleu s'hi obren balcons rectangulars. L'alçada dels pisos decreix del primer al quart. Les golfes són a sota teulada i sostinguda per pilars. És construïda amb maó i arrebossada al damunt. L'estat de conservació és bo. 
Notícies històriques:
El pla de Santa Clara es coneix per aquest nom ja que emplaçava l'antic convent de Monges Dominicanes de Santa Clara, edificat al segle XVIII. Convent i església foren destruïts a la guerra civil. Els solars que l'emplaçaven es varen urbanitzar des del carrer Sant Antoni fins al cap del carrer Manlleu i el convent passà a la plaça de Malla on s'edificà l'església inaugurada al 1963.
Els magatzems encara conserven el nom de l'antic convent.

Enllaç Catàleg de béns protegits (pàgina 371-373)















ESGLÉSIA I CONVENT DEL CARME
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
















Al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic diu sobre l'església:

Època: segles XVIII – any 1661
Estil: barroc
Cronologia: l’obra comença el 1661 i no s’acabarà fins al segle següent
Valoració: Aquesta església, que domina tota la rambla de les Davallades no té un estil pur. És un valor històric important per a la ciutat i un testimoni interessant de l’evolució de l’arquitectura religiosa a Vic.
Descripció: Església d'una sola nau amb capelles laterals i tribunes, però sense creuer, coberta de teula àrab a dues vessants. El campanar es situa a la part posterior. Interiorment presenta una sola nau amb capelles laterals i tribunes al primer pis. L'absis és coronat per una cúpula i hi ha un cambril dedicat a la Verge del Carme, flanquejat per columnes i uns àbacs que sustenten la corona. La nau es coberta amb volta de canó decorada marcant els trams de les capelles. Als peus de l'església hi ha el cor. Els murs són arrebossats i pintats amb policromia.
La façana és completament simètrica de tipus basilical, amb tres pinacles al cos central. Al centre s'hi descriu el portal d'arc de mig punt, flanquejat per columnes que recolzen un arquitrau lobulat amb una fornícula i una imatge al centre. Al damunt hi ha òculs circulars i lateralment s'hi obren finestres i balustrades. La part de la façana que no és de pedra ni emmarcats està arrebossada i pintada.
Estructura: Voltes de creuer i contraforts.
Coberta: Teula aràbiga en dues vessants.
Dades històriques: L'obra començà el 1661 i no s'acabà fins al segle següent. Previ a aquesta església, el segles XIV els frares carmelites es van instal·lar a un convent a tocar el terme de Gurb, se'ls volgué traslladar i el 1418 es feu una permuta d'unes cases situades a l'Arquebisbe Alemany el c/ de Gurb, on de moment s'instal·là la comunitat en una estança transformada en capella. S'hi construir una església, amb la nau coberta amb volta de fusta i amb la capçalera poligonal amb volta d'ogiva, dedicada a la Verge del Carme. L'església barroca, però, s'inicià més tard, i tot i que sofrí diverses etapes, el 1588 la confraria de barreters començà a construir-la sota l'advocació de la Verge del Roser i de St. Jaume. Però fou al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, quan prosperaren les obres a l'església del convent dels carmelites calçats del Carme, s'amplià la nau amb capelles laterals i es cobreix amb volta de rajola -de la mateixa manera que l'església de la Pietat.

I sobre el claustre diu:

Època: segles XVII-XVIII
Descripció: A tocar de l'església hi ha les antigues dependències del convent, al voltant del claustre. El claustre és de planta quadrada a cadascun dels seus costats on s'hi obren set arcs de mig punt que es recolzen sobre columnes amb el fust abombat i amb una anella al centre; els capitells també són simples. Per sobre les arcades, hi ha dos pisos amb obertures rectangulars. Estar cobert amb teula àrab a dues vessants. A la part de migdia de la primera planta hi ha una portalada amb llinda decorada, en aquest sector també hi ha una capella abandonada, sense imatge i amb el sostre cobert per volta quatripartita. Fins l'any 1988 va ser escola, però actualment, té usos culturals.
Dades històriques:
El s. XIV els frares carmelites instal·laren un convent a tocar el terme de Gurb, se'ls volgué traslladar i el 1418 es feu una permuta d'unes cases situades a l'Arquebisbe Alemany el c/ de Gurb, on de moment s'instal·là la comunitat en una estança transformada en capella. S'hi construir una església, amb la nau coberta amb volta de fusta i amb la capçalera poligonal amb volta d'ogiva, dedicada a la Verge del Carme. L'església barroca, però, s'inicià més tard, i tot i que sofrí diverses etapes, el 1588 la confraria de barreters començà a construir-la sota l'advocació de la Verge del Roder i de St. Jaume. Però fou al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, quan prosperaren les obres a l'església del convent dels carmelites calçats del Carme, s'amplià la nau amb capelles laterals i es cobreix amb volta de rajola. A les rehabilitades dependències del convent s'hi instal·là el Museu de l'Art de la Pell de Vic, fundat al 1996, dedicat a les arts decoratives de la pell. S'hi accedeix pel carrer Arquebisbe Alemany, 5 de Vic. És el primer museu espanyol en el seu gènere i un dels principals d'Europa.

Enllaç amb informació i descripció:





************************************************************************