Seguidors

dijous, 28 de juny del 2018

RESTES DE LA MURALLA I PORTAL DE LA GALLARDA
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



















Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segles XIII – XIV
Descripció:
Restes de les antigues muralles que envoltaven la vila de Castelló entre els segles XIII-XIV. Delimiten el turó del Puig Salner de la zona de camps i del Rec del Molí, el qual circula per l'interior de l'antic fossat, seguint el mateix recorregut que les muralles.

Trams de muralla bastits amb pedra, tant carreus ben desbastats com pedres sense treballar, de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb moltes reformes posteriors construïdes amb maó. En el tram més proper a l'antiga farinera, el basament de la muralla és atalussat i, a les zones de més alçada, el parament arriba fins als set metres, integrat a les construccions actuals que ocupen la zona interior del nucli emmurallat. Hi ha diverses obertures disposades a diferents trams de la muralla. Destaquen les espitlleres d'obertura rectangular i una finestra de doble arc de mig punt, amb columneta i capitell amb decoració vegetal. S'ha conservat també el Portal de la Gallarda, l'única torre que queda de les set que hi havia a la muralla de Castelló. Es tracta d'una torre de planta rectangular, amb un portal d'arc de mig punt adovellat obert a la seva base i coberta amb volta de mig punt de fàbrica de maons. El parament és de pedra sense treballar lligada amb morter i amb carreus perfectament desbastats a les cantonades. Hi ha una gran finestra quadrada damunt del portal i, per sobre, una altra de petita Per la part interior, la torre està tota oberta i no conserva els forjats dels pisos superiors. Unes escales paral·leles a la muralla la comuniquen amb el jardí d'un restaurant i amb el carrer del Portal de la Gallarda.
 
Notícies històriques:
La vila de Castelló d'Empúries fou fortificada des del segle X, tot i que actualment no en queden vestigis d'aquesta època. Posteriorment es va refer la muralla al s. XIII juntament amb la construcció de diferents torres de defensa, tant de planta rodona com quadrada. Encara que queden solament dos en peu, la del Portal de la Gallarda en el sector oriental i la del Convent de Sant Domènec, en l'occidental, es tenen constància de diferents portals com el portal Nou, el de la Verge Maria i el del Pont Vell, el de Assalit que canviarà el nom pel de Sant Domènec o de Predicadors; el d'en Cabra, el de Sant Jordi, el de Fra Menors.

La muralla estava encerclada per fossades o valls, encara que no sabem si abastaven tot el perímetre emmurrallat. El tram del Rec del Molí fou construït entre els segles XIII-XIV, tot i que s'aprecien moltes reformes posteriors, datades especialment entre els segles XVI i XVII.
 

Al panell informatiu diu:

El Portal de la Gallarda, també conegut per portal d’en Gayllart, és una torre-portal rectangular bastida entre els segles XIII i XIV, i és l’únic que es conserva dels vuit portals que tenien les muralles de la vila. A part de la Gallarda, es coneixen els portals de Sant Francesc o Framerons, Sant Jordi, Santa Clara o Calabró, d’en Cabra, de n’Assalit o Sant Domènec, de la Verge Maria i el Portal Nou, vora la Casa Gran. Donava accés a la vila pel costat de llevant.  El tram de mur conservat en aquest sector permet imaginar la resta de muralles de la població, amb fossar, talús i espitlleres.

Enllaç amb informació:


que a la àgina 92 diu:

Els trossos de la muralla millor conservats són el que constitueix el basament del convent de Sant Domènec (Força dels Predicadors), a la part ponent del recinte emmurallat, i del Rec del Molí, a llevant, el qual servia com a fossar o “vall”. La constitució és irregular, predomina la fàbrica de carreus amb diferents graus de perfecció en l’escairat i, en segon lloc, la fàbrica de maó massís amb maçoneria ordinària. Segons els documents, havia estat emmarletada.
La muralla que encerclava el recinte per la part sud ha quedat inclosa en les cases del carrer de la Muralla, del Mur i de Monturiol. A la part nord, les restes són més escasses, probablement a causa d’haver rebut més danys durant les guerres.
De les vuit portes d’entrada que tancava el recinte emmurallat de la vila comtal només es conserva el Portal de la Gallarda, en estat gairebé ruïnós. Està constituïda per una torre de base rectangular i tres sostres. El superior és una volta de canó feta amb fàbrica de maó massís, que s’obre a la façana interior del recinte formant un arc de mig punt. El forjat intermig era de cabirons de fusta, i de l’interior no en queden restes. Les parets exteriors són totes de fàbrica de carreus de pedra.

Altre enllaç amb informació:





















SEGONA SINAGOGA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Casa Forns - Casa Vicens Comas
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Al panell informatiu hi diu:

Situada en ple Puig Mercadal, al carrer Peixateries Velles. Actualment, l’edifici és de propietat particular i es coneix con Can Vicens Comas. Tot i que ja es constata la seva existència l’any 1260, l’afluència de jueus vinguts de França a principis de segle XIV en féu necessària l’ampliació, realitzada vers 1321 pel pedrer figuerenc Arnau de Font. L’any 1420, en plena decadència de la comunitat, fou venuda i convertida en hostal. Fins llavors, havia estat el lloc de reunió dels representants de l’aljama.

Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segle XVII – finals XVIII
Descripció:
Edifici situat dins l'antic nucli emmurallat de la població, dins dels límits de l'antiga aljama jueva, entre els carrers de Sant Pere més Baix i Peixateries Velles.

Casa formada per dues crugies perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana conserva part del parament original de carreus de pedra escairats, a la planta baixa. En canvi, la resta del parament es troba arrebossat. S'accedeix a l'interior de l'immoble a través d'un gran portal d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles i amb els brancals de pedra. Al seu costat s'ubica un altre portal d'arc rebaixat, que conserva els dos brancals bastits amb carreus de pedra i decorats amb una motllura que recorre tot l'emmarcament interior de la porta. A la primera planta, situat a l'espai delimitat entre les dues portes, s'obre un balcó rectangular força senzill recolzat damunt les dovelles del portal de mig punt. Al seu costat hi ha una petita finestra quadrada. Entre ambdues obertures es documenta la data 1781, inscrita damunt de l'arrebossat del mur. Les obertures de la planta golfes són petites finestres quadrades. Pel que fa al seu interior destaca la planta baixa de l'edifici, coberta amb voltes de canó decorades amb llunetes, bastides amb maons disposats a la catalana.
 
Notícies històriques:
La comunitat jueva es troba documentada a Castelló d'Empúries des de finals del segle XIII, tot i que no és fins al segle XIV que amplien els límits de la seva aljama i s'estableixen en aquesta part del barri del Mercadal, delimitada entre els carrers de Sant Pere més Baix i de les Peixateries Velles.

Sembla ser que en aquest edifici és on es va fundar l'escola o sinagoga nova de la comunitat jueva, a la qual s'accedia des del portal situat a l'esquerra de la façana, per fer les pregàries.


Enllaç amb informació i descripció:

file:///F:/Protecci%C3%B3_centre_hist%C3%B2ric_i_cat%C3%A0legs.pdf

que a la pàgina 101 diu:

Edifici de dues plantes i golfes format per dues crugies perpendiculars a façana, cobert a dues aigües. Segons Miquel Pujol, aquesta casa allotjà la sinagoga nova.
En planta baixa la façana presenta restes d'aparell de pedra escairada i dos portals. El de major dimensió és format per un arc de mig punt adovellat, i de l'altre només en resten els brancals formats per pedres escairades amb un bordó arrodonit a l'aresta exterior. L'interior de la planta baixa és cobert amb voltes de canó i llunetes de fàbrica de maó planes.

Altre enllaç amb informació molt interessant:





LA LLOTJA o SALA DE CONTRACTACIONS
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Al panell informatiu hi diu:

La sala de contractació era el punt de contacte principal entre els mercaders castellonins i altres vinguts d’arreu de la Mediterrània occidental.
La gran activitat comercial de Castelló a l’edat mitjana creà la necessitat de construir una “sala de contractació”, coneguda també com “llotja” o “duana” un tipus d’edifici comú a altres ciutats importants de la Corona d’Aragó. Es tractava d’una gran sala amb coberta plana, 3 o 4 naus separades per 4 trams d’arcs prismàtics sostinguts per columnes octogonals. A l costat d’aquest complex hi havia hagut l’Hospital Major o dels Pobres de la vila, fundat per Castelló Sardina, ardiaca d'Elna, i que rebé ordinacions per part del comte de Ponç Hug III l'any 1252.

Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segle XIV – XX
Es va reconstruir el conjunt l’any 1963 per Francesc Pons i Sorolla i es va fer una reforma recentment.
Descripció:
Situada dins dels límits del nucli emmurallat de la població, a l'antic barri del puig Salner, al costat de la basílica menor de Santa Maria.

Edifici de planta rectangular i una sola crugia, delimitat per murs amb obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l'Església. El quart costat s'obre a través de cinc arcades a una plaça posterior. L'espai del rectangle es troba subdividit per un segon conjunt de cinc arcs de mig punt que es corresponen amb els anteriors. La façana que dóna a la plaça és de fet un mur pantalla amb cinc obertures rectangulars amb grans òculs superiors; malgrat la diferenciació d'aquest parament exterior, les incisions realitzades en l'arrebossat, que corresponen en forma i disposició als arcs interiors, donen unitat al conjunt, que es cobreix amb teulada a quatre vessants. Recentment s'han afegit, davant de la façana de la plaça, diversos elements que en reforcen l'estructura sense alterar l'harmonia del conjunt; es tracta de 12 columnes metàl·liques, una a cada extrem i la resta aparellades entre les obertures, en línia amb els pilars exteriors. Aquestes columnes sostenen cinc bigues metàl·liques sobres les quals recolza un nou voladís.
 
Notícies històriques:
L'edifici va ser construït vers la fi del segle XIV o principis del segle XV, en el mateix període que la llotja de la plaça Major, seu del consolat de mar i també casa del consell, en un període d'expansió econòmica de la vila. Diversos autors li han atribuït funcions de llotja de contractació de mercaderies, complementària a la Llotja de Mar, i també s'ha interpretat com a part de la duana o com a edifici auxiliar de l'església de Santa Maria, probablement taller dels picapedrers. L'autor J.Badia pensa que es podria tractar de les restes d'una gran sala de l'antic hospital major de Castelló d'Empúries, fundat el 1252 i del qual no es conserven restes.

El 1963 l'arquitecte Francesc Pons i Sorolla va reconstruir el conjunt.

La reforma realitzada recentment per Carles Bosch i Joan Lluís Frigola va rebre el 28 de juny del 1989 el premi FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme 1988 dedicat a reformes i rehabilitacions.
 

Altre enllaç amb informació:

que a la pàgina 96 diu:

Construcció del gòtic civil, formada inicialment per tres fileres per cinc amples arcades de mig punt, suportades per pilars de secció octogonal, sense impostes i de gran alçada. Forma una gran sala quadrada i coberta amb arcades ogivals que descansen en lleugers pilars adossats als angles cantoners. Tan els arcs com els pilars són de pedra perfectament treballada. Actualment només en resten dues fileres. A la façana principal, que dóna a la plaça, s'hi onre la porta i dues finestres, una a cada banda, de pedra i acabades en arcs apuntals. Pel costat de ponent, la llotja estava adossada a una altre construcció, l'Hospital Vell o de Santa Llúcia, avui desaparegut.
L'ús inicial es incert. Els historiadors apunten tres possibilitats: 1- Antiga sala de l'Hospital Vell, 2-Llotja per aixoplugar materials i picapedrers de les obres de l'església de Santa Maria (Miquel Pujol), 3- Magatzems de la duana i llotja de contractació (Andreu Bassas).
La primera reconstrucció (1963) comprengué les obres de la coberta, formada per embigat de fusta i teula àrab, i la reparació de les arcades.
Les obres d'ampliació (1988) comprengueren la perforació de la paret mitgera existent i la construcció d'una altre galeria formada per pilars dobles de secció circular d'acer, que sustenen una jàssera també d'acer. La coberta s'efectuà com a continuació de la existent.

Enllaç amb informació:


que diu:

DESCRIPCIÓ
L'ús original de l'edifici no està clar. Diversos autors li han atribuït funcions de Llotja de Contractació de mercaderies, complementant així a la Llotja de Mar de la pl. Major. També s'ha interpretat usos de Duana o d'edifici auxiliar a Sta. Maria, probablement com a taller de picapedrers. per J. badia es podria tractar de les restes de la sala de l'antic Hospital Major, fundat el 1252 i del que no se'n conserven restes.

El conjunt de la Llotja ocupa un espai rectangular delimitat per murs amb obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l'Església, mentre que el quart costat s'obre mitjançant 5 arcades a una plaça posterior. L'espai interior està divividit per un segon conjunt de cinc arcs de mig punt. La façana que dóna a l'església és de fet un mur pantalla amb 5 obertures rectangulars amb grans òculs a la part superior; malgrat aquesta diferencia en les obertures, les incisions en l'arrebossat, que corresponen en forma i disposició als arcs interiors, donen unitat al conjunt, que es cobreix amb teulada a quatre vessants.
Recentment s'han afegit davant de la façana 12 columnetes metàl·liques que recolzen 5 bigues, sobre les quals hi ha un nou voladís.
En un cantó de la plaça s'hi alça una font d'inspiració gallega, és de planta octogonal , té la base de pedra i la coberta de les piràmides de sobre és de coure amb boles del mateix material incrustades. La restauració també van donar a la llum unes galeries gòtiques que donaven a un carreró avui inexistent.

No confondre amb l'edifici de l'Antiga Llotja de Mar (r. 2464)
CRONOLOGIA
Edifici construït a finals del s. XIV - principis del XV. A principis del s. XX funcionava com a teatre i seu de diverses activitats culturals.
L'any 1963 l'arquitecte Francesc Pons Sorolla va reconstruir el conjunt.
El 1988 els arquitectes Carles Bosch i J. Lluís Frigola hi han fet una nova reforma, que va rebre el Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme 1988, dedicat a rehabilitacions. El projecte és de 1980.

Altre enllaç amb informació:



RECTORIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Segle XX
Casa entre mitgeres construïda per l'arquitecte Josep Azemar i Pont. Destaca la decoració amb plaquetes ceràmiques de la façana, les obertures del primer pis i la barana decorada.

Josep Azemar i Pont




Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Situada a l'antic nucli emmurallat de la població, al barri del puig Salner, a la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria.

Casa entre mitgeres amb jardí posterior, de planta rectangular i formada per tres crugies paral·leles a la façana principal, amb la teulada de teula àrab i doble ràfec de dents de serra. Consta de planta baixa, planta pis i altell. La façana es troba arrebossada i pintada, amb diverses tipologies d'obertures. A la planta baixa hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt, amb emmarcament de pedra i la dovella clau destacada. Als costats hi ha tres finestres d'obertura rectangular amb els angles arrodonits i ampit de maons a sardinell units entre ells. A la primera planta hi ha quatre finestrals rectangulars amb permòdols. Els dos centrals tenen sortida a un balcó corregut amb barana de ferro decorada. A l'altell, separat de la primera planta per una cornissa de plaques ceràmiques decorades amb motius vegetals, les obertures són d'arc de mig punt amb l'ampit decorat amb rajoles ceràmiques.
 

Altre enllaç amb informació:


que a la pàgina 116 diu:

Edifici de tres plantes, constituït per tres crugies paral·leles a la façana de la plaça, amb pati posterior, a l'interior de l'illa.
Ès una reconstrucció feta durant la primera dècada del segle XX per allotjar la rectoria, que anteriorment estava a lloguer a la casa Bach de la Plaça de les Cols. És probable que sigui una obra de Josep Azemar i Pont, que desenvolupà la seva obra principal a la ciutat de Figueres. Les formes de les finestres, ràfec i cornises i materials, denoten una clara influència del modernisme. Tret del portal d'entrada, de pedra tallada, les obertures de la façanaa la plaça segueixen una composició perfectament simètrica.

Altre enllaç amb informació:


que diu:

Casa entre mitgeres construïda per l’arquitecte Josep Azemar. Destaca la decoració amb plaquetes ceràmiques de la façana, les obertures del primer pis i la barana decorada.
Edifici de principi del segle XX (1905-1910) obra de l’arquitecte Josep Azemar, situat a la plaça de la Basílica. Es tracta d’una casa entre mitgeres amb jardí posterior, de planta rectangular i formada per tres crugies paral·leles a la façana principal, amb teulada de teula àrab i doble ràfec de dents de serra. Consta de planta baixa, planta pis i altell, i a la planta baixa destaca el portal d’arc de mig punt amb emmarcament de pedra i la dovella clau destacada. La primera planta està separada de l’altell per una cornisa de plaques de ceràmiques decorades amb motius vegetals i presenta quatre finestrals rectangulars amb permòdols; els dos finestrals centrals tenen sortida al balcó corregut amb barana de ferro decorada.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
DESCRIPCIÓ
Edifici de planta de forma allargada formada per tres crugies paral.leles a façana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí. Pel ràfec de la coberta, la forma de les finestres i els elements decoratius en forma dentada de la façana es poden atribuir a l'arquitecte Azemar.
CRONOLOGIA
1er. 1/4 del s. XX.

Altre enllaç amb informació:














PALAU MACELLI - CAN RAMON FONTCUBERTA
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa










Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segle XVII
Descripció:
Situat dins de l'antic nucli emmurallat de la població, en el barri del puig Salner, a escassos metres de la basílica menor de Santa Maria.

Edifici que consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, amb coberta a dues vessants i ràfec de teula àrab. La part més destacable de la planta baixa és el vestíbul d'accés a l'edifici, que dóna pas a un petit pati interior. Aquest espai està distribuït en dos nivells diferents separats per un gran arc rebaixat adovellat, amb una motllura que recorre el seu intradós. Des de la part superior del vestíbul s'accedeix a les escales que pugen a la primera planta, d'un sol tram amb balustrada i situades a la part dreta del pati interior. Des del vestíbul, l'accés al pati i a les escales es fa a través de dues lleugeres arcades de mig punt sustentades per pilars de planta quadrada, adossats a les parets. El pati, de planta més o menys rectangular, està delimitat per dos trams porticats formats per una successió d'arcs de mig punt adovellats sustentats per pilars de planta quadrada. La façana, a la planta baixa, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat d'accés al vestíbul i, al seu costat, una finestra de les mateixes característiques. A la resta de pisos, les obertures són de llinda plana i brancals adovellats, tot i que les finestres de la primera planta són d'obertura rectangular i les de la segona són més quadrades.
 
Notícies històriques:
La família Macelli va acabar de construir el casal el 1666 i el destinà a habitatge familiar.

Actualment, l'edifici està destinat a hostalatge.





Altre enllaç amb informació:


que a la pàgina 105 diu:

Es tracta d’un gran casal estructurat al voltant d’un pati central descobert a través del qual s’efectua l’accés. Està construït a partir de l’annexió d’anteriors edificacions. A la part posterior, envoltant la Capella dels Dolors, posseeix un extens jardí-parc. Les dues obertures principals de la planta baixa, el portal d’accés a l’escala noble i la de carruatges són de mig punt , adovellades. La façana està acabada amb un estucat imitant l’aparell de pedra.
Els Macelli foren Cavallers, el segle XVII, exercien professions liberals.

Altre enllaç amb informació:


que diu:

Casa senyorial d’època moderna, situada entre la Basílica de Santa Maria i l’antic Convent de Santa Clara. Destaca el gran jardí posterior situat sobre la muralla del Rec del Molí.
Edifici construït per la família Macelli el segle XVII destinat a ser l’habitatge familiar principal i situat al barri del puig Salner, entre la Basílica de Santa Maria i l’antic convent de Santa Clara. Gran casal format per planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues vessants i ràfec de teula àrab. Destaca el vestíbul d’accés que dóna pas a un petit pati interior de planta rectangular delimitat per dos trams porticats d’arcs de mig punt adovellats. La façana té dos grans portals d’arc de mig punt adovellat i dues finestres de les mateixes característiques. A la part posterior, l’immoble dóna a un jardí annex a la muralla del Rec del Molí que delimita amb l’absis de la Basílica de Santa Maria.
  
Altre enllaç amb informació:






















ECOMUSEU FARINERA
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Situat fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló, tot i que adossat a les restes de l'antiga muralla que discorren paral·leles al rec del Molí, en direcció al Portal de la Gallarda. La zona es coneix com el Molí del Mig.

Edifici industrial de planta més o menys rectangular format per dues grans crugies i un pati davanter destinat a càrrega i descàrrega, per on es fa l'accés. Consta de planta baixa i dues més d'alçada. La planta baixa estava destinada a l'emmagatzematge i distribució de la farina, amb sales molt amplies cobertes amb voltes d'arc rebaixat sustentades per grans pilars de planta quadrada, alguns d'ells de pedra escairada. Les altres dues plantes albergaven tota la maquinària necessària per realitzar el procés productiu. Per aquest motiu són sales grans, àmplies i diàfanes, tot i que poc destacables arquitectònicament. La façana del conjunt té delimitades les diferentes plantes en alçada mitjançant unes cornisses consistents en una motllura plana i horitzontal. Les obertures de la planta baixa i de la primera planta són d'arc rebaixat i estan emmarcades, tant portes com finestres. Estan alternades amb finestres cegues també emmarcades. Les obertures de la segona planta són rectangulars i també emmarcades.
 
Notícies històriques:
La farinera es va construir a la zona on es documentà l'antic Molí del Mig, un dels tres molins medievals que hi havia a la població de Castelló. Sabem que a mitjans del segle XVIII, el molí fariner era arrendat a particulars, donant uns beneficis de més de mil ducats a l'any al govern municipal borbònic.

Vers el 1905 es va aixecar un edifici de nova planta sobre l'antic molí fariner.

A mitjans del segle XX, la farinera renova part de la maquinària de la planta, en bona part de fusta.

L'any 1995, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Castelló per tal de convertir-lo en ecomuseu, tot i que l'activitat industrial no finalitzà fins l'any 2001.

La data d'inauguració de la rehabilitació de la 1ª fase de l'edifici és 19 de gener de 2003.

La inauguració de l'espai expositiu de l'Ecomuseu fou el 24 de juliol de 2004.
 



Altre enllaç amb informació i descripció:


que a la pàgina 121 diu.

Edifici de planta sensiblement rectangular i de tres plantes d’alçada, destinat a allotjar les instal·lacions pròpies d’un molí fariner. Esta construït sobre les restes d’anteriors construccions de segles precedents destinades a la mateixa activitat: l’antic molí del Mig, un dels tres molins fariners que hi havia a la vila medieval de Castelló. El seu aspecte actual i la maquinària que conté són el resultat del procés d’industrialització que, entorn de 1860, suposà la transformació tècnica i constructora de l’antic molí, que esevingué una fàbrica.
Per un dels seus costats  està adossat a la muralla del recinte històric, mentre que pels altres costats té façanes sobre el rec del Molí, el camí del Portal de la Gallarda i el pati de càrrega i descàrrega. L’estructura interior és diàfana per tal de permetre diferents possibilitats de posició de les instal·lacions. Les façanes presenten una agrupació vertical de les obertures, alternant les reals amb les simplement emmarcades (per evitar l’excessiu predomini del massís sobre el buit).
L’interès principal rau precisament en la singularitat i qualitat de les instal·lacions realitzades en fusta i metall, que es troben en molt bon estat de conservació, i de la imbricació d’aquestes instal·lacions amb l’edifici, tot formant un conjunt indissociable.
Actualment acull l’ecomuseu La Farinera, on es continua la producció de farina de manera demostrativa. Des de 1997 és un dels museus del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Altres enllaços amb informació: