ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DOSMUNTS
RUPIT i PRUIT - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Rupit i Pruit son dos municipis fusionats que eren dins el terme del
castell de Fàbregues i posteriorment del castell de Rupit, propietat inicial
dels vescomtes d’Osona.
Datada del segle XII, l'edifici original es conserva en gran part ja que únicament fou suprimit l'absis romànic per un presbiteri rectangular del segle XVII. S'ha de destacar la pica baptismal de pedra romànica que hi ha entrant a l'església.
******************************************************
Enllaç amb informació:
La petita església de Sant
Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet, envoltada
pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de petit edifici rural. És
situada a la part de ponent del Collsacabra, al començament de la vall de
Pruit, passat el coll de Can Bac de Collsacabra.
Història
Aquesta església es trobava situada dins
l’antic terme del castell de Fàbregues i, quan aquest es fragmentà, quedà
inclosa dins el de Rupit, al lloc anomenat Dosmunts. Inicialment fou parròquia
independent fins que perdé aquestes funcions per esdevenir sufragània de Sant
Andreu de Pruit, situació que manté actualment.El castell de Fàbregues és
documentat a partir de l’any 968, quan Joan i la seva muller Giberga donaren al
monestir de Santa Maria d’Amer un alou situat al comtat d’Osona, al terme del
castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan, a la vall d’Oriol o a
Feixes. L’església i el lloc no apareixen documentats fins que no figuren en
una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050
amb el nom de Sant Llorenç Dosmunts S. Laurencii
de Dos Monts. La condició parroquial la seguí mantenint i com a tal
l’any 1330 rebé la visita del bisbe de Vic, Galceran Sacosta; però la
despoblació que motivà el pas de la pesta negra de 1348 féu que el 1361 ja no
figurés com a tal en una llista de parròquies d’aquest any, i hagués estat
incorporada com a sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit.L’edifici
original es conserva en gran part, ja que únicament fou suprimit l’absis
romànic per un presbiteri rectangular el segle XVII. Actualment l’església
segueix tenint culte com a sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i
l’edifici es troba en bon estat de conservació. Es tracta d’una petita església que consta d’una sola
nau, molt modificada, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral,
amb una capella oberta al mur de tramuntana i una sagristia a mà dreta de
l’absis quadrat, també de construcció moderna. L’absis es veu refet perquè a la
paret de tramuntana després de la capella hi ha unes represes estranyes que
modifiquen l’aparell del mur i que així ho fan suposar. Al mur de migjorn hi ha dues finestres de doble
esqueixada, de les quals la del cantó de llevant apareix obturada. A la paret de ponent sobre el portal n’hi ha una altra que
dóna sobre el cor, el qual és de fusta. La façana de ponent, o principal, té la
porta d’entrada amb un arc adovellat de bona factura. Sobre el portal hi ha el
finestral esmentat. El mur és coronat per un campanar d’espadanya amb dos arcs
iguals. L’aparell dels murs originals, que deixa veure encara els
forats de les bastides ha estat fet amb uns carreus petits, ben escairats, de
forma apaisada, disposat en filades uniformes i regulars, agafats amb
argamassa.
Pica baptismal
Es tracta d’una construcció rural del començament del
segle XII. (JSV) Entrant a l’església a mà esquerra hi ha una pica baptismal de
pedra romànica sensiblement semiesfèrica. Fa 87 cm de diàmetre exterior i 71 cm
de diàmetre interior. Té una alçada de 80 cm inclosa la base de material modern
que fa 25 cm d’alt. A 7 centímetres del brocal hi ha un cordó de perfil
rectangular de 6 cm d’amplada i 3 cm de gruix. A la part de davant aquesta
banda acaba amb dues peces rectangulars que emmarquen un relleu esborrat, al
centre del qual hi ha un tros de ferro encartat que devia ser la tanca de la
tapa de la pica.
Front de l’altar
El frontal que ornamentava l’altar de la petita capella
de Sant Llorenç Dosmunts es troba actualment conservat al Museu Episcopal de
Vic, on ingressà abans de l’any 1893 i és catalogat amb el número 8. De mides relativament petites (89 cm x 138 cm) en
comparació amb les d’altres frontals, la seva compartimentació és l’habitual:
un espai vertical central actua com a eix de simetria de quatre zones
narratives, distribuïdes de dues en dues en altura a cadascun dels costats de
la central. Dues bandes contínues, en les quals es desenrotllen unes
inscripcions, tanquen horitzontalment l’espai representatiu, delimitat pel marc
o guardapols, la decoració del qual es troba en molt mal estat de conservació.
Aquest frontal ha estat construït en fusta d’àlber blanc la qual ha estat
entelada i posteriorment enguixada a fi de poder obtenir una superfície apta
per a poder-lo pintar adequadament.
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt modificada en
la seva estructura original.
Frontal d’altar procedent de l’església i guardat al
Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893; és catalogat amb el
número 8.
Detall del frontal d’altar amb la representació de
l’escena del plafó central, amb el Pantocràtor, envoltat pel Tetramorf.
Detall del compartiment inferior de mà esquerra del
frontal d’altar, amb la representació de sant Llorenç rentant els peus a uns
pobres; al costat, Llorenç guareix el cec Crescenci.
