Seguidors

diumenge, 29 d’octubre del 2023

FONT D'AVALL i RENTADOR DE LA VAJOL

LA VAJOL - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

No he trobat cap informació d'aquesta font  i del rentador, si algú en té, esta convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.










***********************************************************














divendres, 20 d’octubre del 2023

CASA JOSEFA GANDUXER DE TORRAS o CAN ROURE

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/









(Barcelona 24 d'abril de 1873 - Ibídem 28 de març de 1949)

***********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX, any 1912

Descripció:

Edifici originàriament residencial d'una família benestant, d'estil modernista-historicista. És una edificació entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria contínua subratllada per un ampli ràfec de fusta o barbacana. Els elements historicistes (llindes i portalada) i els formals i decoratius (medallons, esgrafiats, sanefes, revestiments ceràmics) li donen un cert caràcter modernista de tendència historicista, molt propi de l'arquitecte Alexandre Soler i March

Història:

Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera. La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Entre d'altres, el modernisme historicista propi de la casa Josefa Ganduxer, construïda el 1912 per l'arquitecte barceloní Alexandre Soler i March.

***********************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/01/casa-josefa-ganduxer-de-torras-can.html?fbclid=IwAR1R-IiHqwIn7M0iS826tmcbgWn687ghVvSvzQOR6JFgamuHb3T6KBN5Ryk

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28964

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16061

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-josefa-ganduxer-de-torras-can-roura

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/alexandre-soler-i-march

***********************************************************


CASA MIQUEL BLANXART i ESTAPÉ 

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


















*********************************************
Enllaç amb informació:

Època: principis segle XX , reformada l'any 1904

Descripció:

Casa d'habitatges d'estil modernista, probablement l'edifici més destacat d'aquest corrent arquitectònic a Granollers, el qual constitueix una important fita arquitectònica i visual del carrer i de la població.

Es tracta d'una construcció parcialment entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb façana als carrers Prim i Torras i Bages. La façana principal és de composició simètrica, remarcada per una tribuna a la primera planta, coberta amb teula i cresteria vidriada. En aquesta part baixa hi ha altres elements decoratius fets en pedra i, a les plantes superiors, esgrafiats geomètrics florals, de llenguatge plenament modernista. La decoració escultòrica, feta segons models originals de J.M. Barnadas i molt ben integrada en la composició arquitectònica, representa una figura femenina, amb una àmfora sota un braç, que recull raïm d'una parra que s'estén a la part superior i que fa de suport a la balconada. També trobem parres de raïm als marges dels dos portals arquejats. Aquest motiu relacionat amb el vi s'explica perquè el promotor de la casa hi tenia una  botiga dedicada a aquest ram. Altres elements que criden l'atenció són el llarguíssim balcó corregut, que abasta la totalitat de les dues façanes de l'edifici al primer pis, les originals obertures de la planta baixa o el coronament de les façanes, amb un acroteri de formes sinuoses.

Història:

El carrer de Joan Prim en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera. La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució.

Pel que fa a la casa de Miquel Blanxart en concret, la construcció ja existia a principis de segle XX, quan l'arquitecte JeroniMartorell Terrats la va reformar l'any 1904. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers. Aquesta era una casa on es venia vi, i per això els motius de la decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega subterrània immensa que es diu "el Cau" (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de Valènciacia, i era un lloc de reunions.

Miquel Blanxart Estapé (1857 – 1916) va dedicar-se a la producció de vins i aiguardents i fou un dels més importants de Catalunya. En els deu últims anys de la seva vida també al negoci de banca. Fou alcalde de Granollers entre 1903 i 1905, període en el qual es va construir l'edifici històric de l'ajuntament. Era de tendència conservadora i fou membre de la Lliga Regionalista.

Després de la Guerra Civil va comprar la cosa el Sr. Murtra, fabricant. Formava part d'un grup que donava diners per a l'olla dels pobres i donaven de menjar als pobres pel Nadal.

*********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28963

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/granollers/tots/can-miquel-blanxart-i-estape

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16059

*********************************************

 











CAPELLA DE SANTA ANNA 

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







*********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI-XIX

Descripció:

Capella reedificada tocant al Portal de Caldes de les muralles antigues. Edifici de planta baixa, entresolat i sotacoberta a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec on hi ha la capella oberta a l'exterior amb una àmplia obertura-balcó, amb arc de mig punt, que permet seguir les cerimònies des del carrer. Façana de paredat comú esquerdejat. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval. Campanar d'espadanya al capcer de la façana.
A la dècada de 1980 ha estat restaurada la capella i reutilitzada la planta baixa com a llibreria.

Història:

El segle XVI es de veritable creixement econòmic per a Granollers, fet aquest que resulta palès en les inversions públiques. La importància estratègica d'aquest portal es remarca en el fet de que l'any 1652, en plena crisi, i per a evitar els contagis de la pesta a la ciutat, el "batlle de Morbo" electe, és el responsable de fer tancar tres portals de la vila, deixant només oberts els de Barcelona, Caldes i Corró. La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i a l'eixampla del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Actualment, a part el significat històric i les commemoracions anuals dels sants titulars, les capelles no representen cap aportació pràctica a les funcions pastorals de la parròquia. El 1852 es produeix l'enderrocament de la capella de Santa Anna i el 1853 de la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, obra que continuà tot seguit amb el trasllat lateral de les de Sant Roc (1853) i Sant Cristòfol (1854) (BAULIES, 1986). Al segle XIX, a la plaça del "Cuartel", a més de la caserna i al costat de la capella, hi havia les tavernes de can Llei, de ca l'Hereu i de cal Laion, la casa de les Tres Torres i la sala de can Mariano. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris més importants d'aquesta població, i li dedicaven una festa molt lluïda.

*********************************************




*********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/capella-de-santa-anna-granollers-valles-oriental/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33384

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16069

https://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/les-capelles-de-muralla

*********************************************