CAN PLÀCID
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
No he trobat informació d'aquesta casa, si algú
en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes
gràcies.
dissabte, 31 d’agost del 2019
CAN PAGÈS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg del Patrimoni Arquitectònic publicat
per l'Ajuntament d'Albons diu:
Època:
segle XX –
(1927-1930) – modificada posteriorment
Autor:
Joan Pons
– mestre d’obres
Descripció:
Casa
amb teulat a dos vessants, amb planta i pis del que cal ressaltar l’espaiosa galería
realitzada a obra vista, amb alternança de maó pedra. Aquest tipus de construcció,
denota la voluntat dels Mestres d’obra locals d’incorporar elements
arquitectònics i constructius que surten d’una estereotipació i uniformitat
massa corrents.
Altre enllaç amb informació:
CAN POU
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
No he
trobat gaire informació d'aquesta casa, si algú en té està convidat@ a deixar
els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.
Al catàleg del Patrimoni Arquitectònic publicat per l'Ajuntament d'Albons diu:
Època: segle XX
Descripció:
Cal destacar la part posterior de la casa amb una galeria oberta a un terrat.
Altre enllaç amb informació:
JACIMENT ARQUEOLÒGIC CAN GUSÓ
BELLCAIRE D'EMPORDÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
A causa de la quantitat d'herbes i matolls, es practicament imposible poder veure l'estructura del jaciment, intentarem anar-hi un altre dia per si està més visible.
STATIO ROMANA
El jaciment de Mas Gusó va
tenir una llarga ocupació des el neolític final (3500 a.C) fins a finals de l’alt
imperi romà (segle III d.C).
En època romana fou una
statio: establiment militar que controlava el territori immediat, exercia un
control fiscal i servia com allotjament als viatjants.
*************************************************************************
*************************************************************************
Enllaç amb informació:
Cronologies:
Des de Neolític Final fins a
Neolític Final ( -2500 / -2200 )
Des de Calcolític fins a
Calcolític ( -2200 / -1800 )
Des de Bronze Final fins a
Bronze Final ( -1200 / -650 )
Des de Ferro-Ibèric fins a Ferro-Ibèric
( -650 / -50 )
Des de Ferro-Ibèric Final
fins a Ferro-Ibèric Final ( -100 / -50 )
Des de Romà República fins a
Romà República ( -100 / -50 )
Des de Romà Alt Imperi fins
a Romà Alt Imperi ( 14 / 192 )
Des de Romà Segle III fins a
Romà Segle III ( 192 / 284 )
Tipus de
jaciment:
Lloc d'habitació amb
estructures peribles fons de cabana.
Lloc d'habitació amb
estructures conservades vil·la.
Lloc o centre de producció i
explotació agrícola camp de sitges.
Descripció:
S'accedeix al jaciment de
Can Gusó sortint de Bellcaire en direcció Albons (GIV-6321). A poc més d'un
quilòmetre del poble de Bellcaire d'Empordà surt un camí de terra a la dreta de
la carretera que porta a la part posterior del mas de Can Gusó i que travessa
pel mig el jaciment homònim situat a uns 300 m de la carretera.
La primera ocupació del turó es pot situar clarament en el neolític final, seguit d'altres troballes del bronze inicial. Probablement, a partir d'aquell moment es podria considerar l'existència d'una continuïtat fins el bronze final i la transició bronze-ferro, força ben documentada a la meitat sud del jaciment, per enllaçar amb l'època ibèrica i la primera construcció romana, tardo republicana (darrer quart del segle II aC, reformada 25 anys més tard) i que va perdurar amb reformes puntuals fins la gran reestructuració del conjunt en època Alt Imperial, moment en què el conjunt es va dotar de certs luxes com un petit bany amb caldarium, un petit alueus d'aigua calenta amb una latrina que posteriorment es va ampliar, eliminant aquesta última i construint una sala més gran que potser hauria fet la funció de tepidarium. Al costat del praefurnium es bastí un gran forn de pa.
Tot plegat es situaria en un període molt curt de construcció i immediata reforma, entre el darrer quart del s. II i la primera meitat del s. III. Tot l'edifici va ser abandonat per complert cap a mitjan segle III.
L'any 1983 en la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica es van poder observar restes de tres cabanes ibèriques, del segle IV aC. Per damunt d'aquestes restes va aparèixer material romà: fragments d'àmfora, ceràmica comuna i Terra Sigil·lata sudgàl·lica. Totes aquestes restes van ser posades al descobert al construir un rec d'aigua.
L'any 1987 es va realitzar una prospecció, en la que es van trobar estructures d'una vil·la romana: murs de pedra, argamassa, amb paviment de morter de calç i sorra molt degradat, pedra seca sense morter, tègules i paviment de fang cuit. Pel que fa al material es va trobar ceràmica del segle I aC, Terra Sigil·lata Africana, (clara A i B), Campaniana i ceràmica grisa emporitana. D'aquesta manera, els sondeigs de 1987 confirmen que a part d'una estació ibèrica, també va existir una ocupació prerromana amb estructures corresponents a diverses fases d'ocupació.
A tot això cal afegir els resultats de les campanyes d'excavació dels anys 1995, 1996 i 1999. L'excavació del jaciment es va dividir en tres sectors. En el sector est es va localitzar una superposició d'estructures corresponents a una vil·la romana (segles II aC - III dC) juntament amb materials datables dels segles VI aC al II aC. En alguns punts molt concrets apareixen restes més antigues que testimonien l'ocupació de l'indret durant el bronze final.
En el sector central, per sota de les estructures d'època romana que constitueixen la prolongació de les estructures abans esmentades del sector est, es va localitzar una fossa amb material del segle VI aC i un mur colgat per material dels segles III-II aC que contenia materials residuals dels tres segles anteriors.
Aquestes evidències testimonien que el lloc ja era ocupat abans de construir-s'hi la vil·la romana per un petit establiment indígena de caràcter rural. En el sector oest es va documentar un edifici termal del segle II dC amb diverses ampliacions a la fi del segle II o inicis del segle III. En aquest sector també es van localitzar materials ibèrics que, a l'igual que en altres sectors de la vil·la, datarien del segle VI aC al II aC.
Durant la visita al jaciment l'any 2002 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va poder observar que són visibles les restes de les estructures deixades al descobert per les diferents campanyes d'excavació que presenten un molt mal estat de conservació, trobant-se cobertes d'abundant vegetació.
En un petit àmbit de la part més profunda del jaciment, a l'est del promontori rocós, es localitzaren les restes d'un petit hàbitat o cabana construïda aprofitant una de les parets de la roca, la qual tan sols es reconeix a través d'un prim estrat associat a un forat de pal. L'anàlisi superficial del material ceràmic permet establir una cronologia entorn el Neolític final i el Calcolític, proper al grup de "Veraza".
Durant la campanya d'excavacions que es va dur a terme el 2008 es van continuar els treballs que havien quedat pendents en la última campanya. Es van establir dues cales situades al nord, es va poder constatar la complexitat de les diferents fases d'ocupació i l'afectació i deteriorament que els murs que successivament es van anar edificant van provocar en les estructures de fases anteriors. En la primera cala la successió cronològica va des de la segona meitat del segle VI aC fins a finals del segle II aC, a part de les freqüentacions d'època romana Alt Imperial que només es detecten a nivell superficial i en punts concrets i aïllats de la cala. La segona cala, una mica més al sud, la cronologia és més dilatada, amb un probable fons de cabana de la segona meitat del segle VII aC, el qual fou segellat per un nivell Tardo Republicà i un paviment o estrat d'anivellament del terreny de mitjan o segona meitat del segle II dC. El nivell superior assenyala el moment d'abandó del sector entre els segles II i II dC.
Entre els mesos de maig-juny d'aquest mateix any es varen localitzar més estructures arqueològiques, amb cronologia romana, en uns camps situats al sud de la vil·la i al nord del Rec del Puig durant un control arqueològic, mitjançant rases, per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Es tracta d'estructures molt malmeses i uns nivells de pedrigolet (ara com ara difícil de confirmar si són d'origen antròpic o no), tot cobert per un estrat amb material ceràmic del segle I d.C. i ibèric.
Durant la campanya de 2009 es delimità la meitat est de la vil·la Tardo Republicana (II a.C), des de l'extrem nord al sud, on es constata la destrucció d'estructures més antigues (nivells d'hàbitat ibèric) i farciment de sitges per a la construcció dels nous àmbits.
El 2010/11 es van excavar les Cales 1, 2 i 3, amb cronologia Tardo Republicana, així com restes d'una ocupació del Bronze Inicial (entre el 2100 i el 1300 ANE) i un enterrament del mateix període. Un sepulcre en fossa d'un sol individu en posició decúbit lateral esquerre i molt forçat. Quant l'individu, l'estudi antropològic ha determinat que es tractaria d'un home entre 24 i 28 anys.
Respecte a època precolonial, es documenten diverses fosses i sitges reutilitzades com a escombreres. La ocupació principal del sector, però, és de cronologia del Primer Ferro, 650-580, que s'estendrà fins el segle V. Paral·lelament, es van excavar els exteriors d'un recinte romà, on es van identificar el basament d'una columna i els nivells de circulació Alt Imperials de la vila.
Durant la campanya d'excavacions 2012-2013 va quedar delimitat i quasi excavat l'edifici d'època romana (s. I aC), de manera que es va esclarir quasi per complert la seva estructura i distribució , i una part important de les estructures annexes en el sector nord-est, datades en època Alt Imperial, segles II-III dC.
El total del conjunt de la segona fase (que el director de la intervenció vincula a funcions militars) mesura 2475 m². L'edifici s'estructura al voltant d'un edifici central, amb un pati interior de 18x18,60 metres (334 m²), que tenia com a mínim als costats est i oest, una porxada o balconada. A aquest s'hi accedia per un corredor (fauces) de 3,5 m. per 7 m. de llargada, amb una lleugera rampa cap a l'interior. La porta d'entrada, estava monumentalitzada amb dues columnes exteriors i que deurien sostenir un frontó. A banda i banda d'aquest corredor, s'hi distribuïen simètricament un total de 6 de dependències o cambres d'entre 25 i 47 m². A l'angle nord-oest i al nord-est s'hi observen dues gran dependències de 123 m².
Durant la campanya d'excavació del 2014 es va dur a terme una intervenció arqueològica als límits del jaciment, al nord-oest i al sud-est, per comprovar l'existència de restes arqueològiques. Els resultats van ser desiguals però es van poder delimitar totes les estructures del jaciment, excepte la part superior del turó on no es va excavar. Finalment, es van poder colgar aquelles estructures amb perill de deteriorament i es va retornar al conreu la part del jaciment de baix del turó, ja que les restes es troben a cotes molt inferiors i no quedarien afectades per l'activitat agrícola.
La primera ocupació del turó es pot situar clarament en el neolític final, seguit d'altres troballes del bronze inicial. Probablement, a partir d'aquell moment es podria considerar l'existència d'una continuïtat fins el bronze final i la transició bronze-ferro, força ben documentada a la meitat sud del jaciment, per enllaçar amb l'època ibèrica i la primera construcció romana, tardo republicana (darrer quart del segle II aC, reformada 25 anys més tard) i que va perdurar amb reformes puntuals fins la gran reestructuració del conjunt en època Alt Imperial, moment en què el conjunt es va dotar de certs luxes com un petit bany amb caldarium, un petit alueus d'aigua calenta amb una latrina que posteriorment es va ampliar, eliminant aquesta última i construint una sala més gran que potser hauria fet la funció de tepidarium. Al costat del praefurnium es bastí un gran forn de pa.
Tot plegat es situaria en un període molt curt de construcció i immediata reforma, entre el darrer quart del s. II i la primera meitat del s. III. Tot l'edifici va ser abandonat per complert cap a mitjan segle III.
L'any 1983 en la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica es van poder observar restes de tres cabanes ibèriques, del segle IV aC. Per damunt d'aquestes restes va aparèixer material romà: fragments d'àmfora, ceràmica comuna i Terra Sigil·lata sudgàl·lica. Totes aquestes restes van ser posades al descobert al construir un rec d'aigua.
L'any 1987 es va realitzar una prospecció, en la que es van trobar estructures d'una vil·la romana: murs de pedra, argamassa, amb paviment de morter de calç i sorra molt degradat, pedra seca sense morter, tègules i paviment de fang cuit. Pel que fa al material es va trobar ceràmica del segle I aC, Terra Sigil·lata Africana, (clara A i B), Campaniana i ceràmica grisa emporitana. D'aquesta manera, els sondeigs de 1987 confirmen que a part d'una estació ibèrica, també va existir una ocupació prerromana amb estructures corresponents a diverses fases d'ocupació.
A tot això cal afegir els resultats de les campanyes d'excavació dels anys 1995, 1996 i 1999. L'excavació del jaciment es va dividir en tres sectors. En el sector est es va localitzar una superposició d'estructures corresponents a una vil·la romana (segles II aC - III dC) juntament amb materials datables dels segles VI aC al II aC. En alguns punts molt concrets apareixen restes més antigues que testimonien l'ocupació de l'indret durant el bronze final.
En el sector central, per sota de les estructures d'època romana que constitueixen la prolongació de les estructures abans esmentades del sector est, es va localitzar una fossa amb material del segle VI aC i un mur colgat per material dels segles III-II aC que contenia materials residuals dels tres segles anteriors.
Aquestes evidències testimonien que el lloc ja era ocupat abans de construir-s'hi la vil·la romana per un petit establiment indígena de caràcter rural. En el sector oest es va documentar un edifici termal del segle II dC amb diverses ampliacions a la fi del segle II o inicis del segle III. En aquest sector també es van localitzar materials ibèrics que, a l'igual que en altres sectors de la vil·la, datarien del segle VI aC al II aC.
Durant la visita al jaciment l'any 2002 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va poder observar que són visibles les restes de les estructures deixades al descobert per les diferents campanyes d'excavació que presenten un molt mal estat de conservació, trobant-se cobertes d'abundant vegetació.
En un petit àmbit de la part més profunda del jaciment, a l'est del promontori rocós, es localitzaren les restes d'un petit hàbitat o cabana construïda aprofitant una de les parets de la roca, la qual tan sols es reconeix a través d'un prim estrat associat a un forat de pal. L'anàlisi superficial del material ceràmic permet establir una cronologia entorn el Neolític final i el Calcolític, proper al grup de "Veraza".
Durant la campanya d'excavacions que es va dur a terme el 2008 es van continuar els treballs que havien quedat pendents en la última campanya. Es van establir dues cales situades al nord, es va poder constatar la complexitat de les diferents fases d'ocupació i l'afectació i deteriorament que els murs que successivament es van anar edificant van provocar en les estructures de fases anteriors. En la primera cala la successió cronològica va des de la segona meitat del segle VI aC fins a finals del segle II aC, a part de les freqüentacions d'època romana Alt Imperial que només es detecten a nivell superficial i en punts concrets i aïllats de la cala. La segona cala, una mica més al sud, la cronologia és més dilatada, amb un probable fons de cabana de la segona meitat del segle VII aC, el qual fou segellat per un nivell Tardo Republicà i un paviment o estrat d'anivellament del terreny de mitjan o segona meitat del segle II dC. El nivell superior assenyala el moment d'abandó del sector entre els segles II i II dC.
Entre els mesos de maig-juny d'aquest mateix any es varen localitzar més estructures arqueològiques, amb cronologia romana, en uns camps situats al sud de la vil·la i al nord del Rec del Puig durant un control arqueològic, mitjançant rases, per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Es tracta d'estructures molt malmeses i uns nivells de pedrigolet (ara com ara difícil de confirmar si són d'origen antròpic o no), tot cobert per un estrat amb material ceràmic del segle I d.C. i ibèric.
Durant la campanya de 2009 es delimità la meitat est de la vil·la Tardo Republicana (II a.C), des de l'extrem nord al sud, on es constata la destrucció d'estructures més antigues (nivells d'hàbitat ibèric) i farciment de sitges per a la construcció dels nous àmbits.
El 2010/11 es van excavar les Cales 1, 2 i 3, amb cronologia Tardo Republicana, així com restes d'una ocupació del Bronze Inicial (entre el 2100 i el 1300 ANE) i un enterrament del mateix període. Un sepulcre en fossa d'un sol individu en posició decúbit lateral esquerre i molt forçat. Quant l'individu, l'estudi antropològic ha determinat que es tractaria d'un home entre 24 i 28 anys.
Respecte a època precolonial, es documenten diverses fosses i sitges reutilitzades com a escombreres. La ocupació principal del sector, però, és de cronologia del Primer Ferro, 650-580, que s'estendrà fins el segle V. Paral·lelament, es van excavar els exteriors d'un recinte romà, on es van identificar el basament d'una columna i els nivells de circulació Alt Imperials de la vila.
Durant la campanya d'excavacions 2012-2013 va quedar delimitat i quasi excavat l'edifici d'època romana (s. I aC), de manera que es va esclarir quasi per complert la seva estructura i distribució , i una part important de les estructures annexes en el sector nord-est, datades en època Alt Imperial, segles II-III dC.
El total del conjunt de la segona fase (que el director de la intervenció vincula a funcions militars) mesura 2475 m². L'edifici s'estructura al voltant d'un edifici central, amb un pati interior de 18x18,60 metres (334 m²), que tenia com a mínim als costats est i oest, una porxada o balconada. A aquest s'hi accedia per un corredor (fauces) de 3,5 m. per 7 m. de llargada, amb una lleugera rampa cap a l'interior. La porta d'entrada, estava monumentalitzada amb dues columnes exteriors i que deurien sostenir un frontó. A banda i banda d'aquest corredor, s'hi distribuïen simètricament un total de 6 de dependències o cambres d'entre 25 i 47 m². A l'angle nord-oest i al nord-est s'hi observen dues gran dependències de 123 m².
Durant la campanya d'excavació del 2014 es va dur a terme una intervenció arqueològica als límits del jaciment, al nord-oest i al sud-est, per comprovar l'existència de restes arqueològiques. Els resultats van ser desiguals però es van poder delimitar totes les estructures del jaciment, excepte la part superior del turó on no es va excavar. Finalment, es van poder colgar aquelles estructures amb perill de deteriorament i es va retornar al conreu la part del jaciment de baix del turó, ja que les restes es troben a cotes molt inferiors i no quedarien afectades per l'activitat agrícola.
Altres enllaços amb informació:
CAN GUSÓ o CAN PELEGRÍ
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
No he trobat gaire informació d'aquesta casa, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.
Al catàleg publicat per l'ajuntament d'Albons diu:
Època: segle XVI - reformada i restaurada l'any 1981
Descripció:
Dues cases entremitgeres de dos crugies i dues plantes recentment restaurades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)