Seguidors

dimarts, 16 de març del 2021

CAN TEIO i L'ANTIGA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Inscripció al dintell de la façana d'entrada: I * P * S 1721

Inscripció a la finestra del pis: IOAN PORTELL


Enllaç amb informació de la casa:

que diu:

Època: segle XVIII

Descripció:

Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. La casa presenta la coberta a dues aigües de teula i està distribuïda en planta baixa i pis. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella clau gravada: I P S 1721. Al costat, una finestra d'arc rebaixat bastida amb maons, amb els brancals de pedra. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els muntants bastits amb carreus desbastats i les llindes planes. La central presenta l'ampit de maons, mentre que la lateral té la llinda gravada amb el nom IOAN PORTELL i l'ampit de pedra motllurat. A la part posterior de l'edifici hi ha un cos adossat amb terrassa al nivell del primer pis i, al costat, un cos amb teulada a un sol vessant i les obertures d'arc rebaixat bastides amb maons.
L'edifici principal presenta dos petits cossos adossats al costat est. Ambdós són de planta rectangular i amb les cobertes a un sol vessant. El davanter ha estat força restituït, però manté la façana bastida amb pedra i morter, amb una finestra rectangular bastida amb pedra i amb la llinda de fusta. El cos posterior és de pedra, maons i morter de calç i actualment ha perdut la coberta.
Tota la construcció es troba bastida amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. La façana principal conserva restes del revestiment original de l'edifici.

Notícies històriques:

A la façana principal, a la dovella central del portal d'entrada, hom pot llegir la inscripció "I * P * S 1721". A la mateixa façana, al primer pis, s'obre una obertura d'arc a nivell amb llinda monolítica, on s'aprecia incisa la inscripció "IOAN PORTELL" amb una altra data illegible.

************************************************************************************

Enllaç amb informació de la Capella de Sant Sebastià:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13&consulta=MCU0KzE3MDc3MyU=&codi=38147

que diu:

Època: segle XIV / XVI

Descripció:

Es tracta de les restes conservades de l'antiga capella de Sant Sebastià, actualment rehabilitada. En concret es manté un dels arcs laterals de l'edifici. Es tracta d'un gran arc de mig punt, bastit amb carreus de pedra ben escairats als brancals. La part superior de l'arc està format per lloses de pedra disposades a sardinell. La resta del parament està bastit amb pedres sense treballar lligades amb morter. L'obertura presenta una fornícula central de mig punt, restituïda, apte per col·locar-hi la imatge. Sota seu destaca un ampit sobresortit de pedra, per fer-hi les ofrenes. A la part superior de la fornícula hi ha una petita obertura rectangular.

Notícies històriques:

La capella de Sant Sebastià fou fundada entre els anys 1347 i 1349, i té el seu origen en una gran pesta de tifus i còlera que assolà la regió, com quedà documentat en el cartulari de Vilabertran. Aquestes capelles es fundaren com hospitals, fora de les muralles per una qüestió de prevenció en les possibles infeccions. Fou reedifica i engrandida l'any 1588.
Posteriorment, al mateix lloc hi havia un lloc dit la presó, i en el pis de dalt hi havia una secretaria.




************************************************************************************
Enllaç amb informació del jaciment:

que diu:

Cronologies: Des de Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 )

Tipus de jaciment: Edifici religiós església

Descripció:

Es tracta de la Capella de Sant Sebastià a Garriguella de Baix. Fou fundada l'any 1347 - 1349 i reedificada l'any 1588. En primera instància serví d'hospital per atendre els malalts de la pesta i situada als afores del recinte emmurallat de la vila medieval. A mitjans del segle XX fou enderrocada per la construcció de la carretera C-252, però es varen mantenir algunes parts de la seva estructura original. D'aquestes encara es manté una paret lateral i un arc amb dues concavitats al fons. Una d'elles sembla haver servit per posar-hi una imatge. En commemoració de l'any jubilar 2000, aquest arc fou objecte de treballs de restauració que consistiren en la neteja i estabilització de l'arc i la col·locació d'una imatge al seu centre. Malgrat aquests treballs de restauració, l'estat de conservació del conjunt és pot considerar regular, atès que no es pot reconstruir la seva planta original ni determinar la seva morfologia.

 


************************************************************************************
Altres enllaços amb informació:




TORRE DE MALA VEÏNA

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XIII - XIV

Descripció: 

Es tracta de les restes conservades de la torre situada al cim del Puig de Mala Veïna. Originàriament era una construcció de planta circular, distribuïda en planta baixa i pis. Actualment es conserva un alçat d'uns 4metres d'una part del sector oest i nord de la torre. El parament exterior està bastit amb pedres mitjanes desbastades, disposades formant filades irregulars i lligades amb abundant morter de calç. S'intueix una petita obertura a la part inferior del parament, gairebé soterrada. L'interior del mur és bastit amb reompliment de pedra i morter. De la part interior de la torre es conserva pràcticament un terç de la volta que cobria la planta baixa. Es troba bastida amb lloses de pissarra disposades a sardinell i lligades amb morter de calç. S'observen grans trams del parament exterior de la torre espoliats.

Notícies històriques: 

És datada, incertament, entre els segles XIII-XIV, però el que sí es pot afirmar es que és, clarament, d'època medieval. Popularment es creu que al mateix puig de Mala Veïna hi havia una construcció anterior, com ho indica el seu nom que, segons l'historiador Carreras Candi, és celta i significa "fita pròxima". Així doncs, el nom de "mala" no sols pot significar dolenta, sinó pedra, o fita, o senyals.

JACIMENT

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=4&consulta=MCU2KzE3MDc3MyU=&codi=8318

Cronologies: Des de Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1230 / 1299 )

Tipus de jaciment: Assentament militar, torre

Es tracta d'una torre de defensa d'època baix medieval localitzada al capdamunt del Puig de la Mala Veïna, controlant bona part de la plana sobre la que s'aixeca. No s'hi ha fet mai cap tipus d'intervenció arqueològica, ni es coneix cap document antic que parli d'aquesta torre. Totes les referències, notes o descripcions són modernes. Mossèn Salvador Anticó (1986), fent referència a antigues teories de Carreras Candi sobre l'origen celta del nom, indica la possibilitat de trobar-se al mateix emplaçament d'una antiga construcció anterior, però aquest fet no s'ha pogut demostrar.

La torre era de planta circular, d'uns vuit metres de diàmetre i uns tres metres d'alçada. A la seva part interna visible pot observar-se una volta semiesfèrica de pedres sense treballar i argamassa. L'aparell és de còdols grans i petites pedres sense treballar.

La manca de dades disponibles dificulta l'adscripció cronològica de la torre, però per la seva morfologia i l'aparell utilitzat, Badia (1985) la data entre el segles XIII i XIV.

L'estat de conservació és regular, atès que es troba parcialment destruïda i inclinada. És possible que l'estructura fos parcialment destruïda per fer-hi encabir un búnquer modern.

****************************************************************
Al costat hi ha un búnquer.




I a prop un camp de vinyes.



Altres enllaços amb informació:



dilluns, 15 de març del 2021

 PEDRA DRETA DEL MAS ROQUÉ o MENHIR DEL MAS ROQUÉ

RABÓS D'EMPORDÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/












Enllaç amb informació:


que diu:

Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent fins a Calcolític ( -3500 / -1800

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Complements menhir

Dimensions: 3,60 m alçada total. 2,5 m alçada externa. 0,76 m amplada. 0,35/0,55 gruix.

Descripció: Es tracta d'un menhir de pissarra situat cronològicament entre el neolític mitjà i el calcolític. Segons el Geseart (TARRÚS; BADIA; BOFARULL; CARRERAS i PINERO:1988) aquest menhir està documentat com a Pedra Fita i Pedra Dreta des de principis del segle XVII (1615). Manuel Cazurro (1912) el cita per primer cop com a menhir prehistòric. L'any 1934, Isidre Macau el va publicar amb un dibuix, i ja l'anomenava Pedra Dreta del Mas Roque o Roquer. Joan Amades, l'any 1941, en publica una llegenda encara vigent a la rodalia, segons la qual la part enterrada arriba fins a tocar el mar, i per això si es posen les orelles damunt seu es poden sentir les onades del mar i saber si està encalmat o esvalotat. També es deia que la pedra era a vegades humida a causa del seu contacte subterrani amb el mar. No s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i no s'observen restes de materials arqueològics en superfície, dins l'entorn immediat del menhir, ni senyals de cap estructura prehistòrica que s'hi pogués relacionar.

Es una pedra fal·liforme de 3,6 m d'alçada màxima i una amplada de 0,76 m. Al seu extrem superior hi ha un forat circular d'1 cm de diàmetre per 2 cm de fondària. Possiblement servia per clavar-hi una creu de ferro, avui dia desapareguda, com les que es posaven durant els segles XVI-XVII per tal de cristianitzar els monuments megalítics.

A partir de la interpretació de Josep Tarrús (2002) i tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera, s'ha de donar una cronologia àmplia, entre el neolític mitjà i el calcolític, per a la implantació d'aquest menhir, és a dir, entre el IV i el III mil·leni aC.

L'estat de conservació del jaciment és regular, atès que, tot i que continua dempeus, està força inclinat cap al sud-est i presenta zones amb llesques, però no sembla que estiguin prou avançades com perquè se'n desprenguin a curt termini.

Altres enllaços amb informació:

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/03/menhir-del-mas-roque-alt-emporda.html

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17143005.html

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=RAB%C3%93S&page=1&pos=7

********************************************************************

Molt a prop hi ha una barraca de pedra seca.












diumenge, 7 de març del 2021

EL POU DEL COMÚ

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

En aquest precís indret, fins a finals del segle XX, hi havia l’anomenat Pou del Comú. Una reserva d’aigua pública formada per un pou de gran dimensions.L’aigua es pouava mitjançant una bomba accionada manualment amb una gran palanca i omplia un abeurador. Posteriorment també s’hi va instal·lar una taula per rentar la roba. 


Pepita Jaume fent bugada i Esperança Torres bombant aigua del pou del comú. Fotografia: Fernando Rodamilans.


Juntament amb la font d’Ullà, aquests eren espais públics d’accés a l’aigua, molt importants amb anterioritat a la instal·lació de la xarxa pública.L’aigua d’aquest pou no era bona per al consum de boca, però en els mesos d’estiu feia un gran servei als animals quan tornaven de treballar o pasturar, que s’hi aturaven per refrescar-s’hi abans d’entrar als estables i a les corts.Anar a buscar aigua i fer la bugada eren tasques pròpies de les dones, però no les úniques. A pagès també s’ocupaven del manteniment general de la casa, la cuina, els fills, l’hort, donar menjar al bestiar, munyir, anar a mercat, participar en tasques com anar a collir olives, la matança del porc, el manteniment de l’església i en alguns casos de l’economia de la casa. Eren veritables puntals infatigables d’una societat que, injustament, sempre les ha relegat a segon terme, darrere la figura patriarcal.

Lola Masó, Montserrat Busquets, Maria Resclosa, Núria Puig, Antonieta Majó, Emília Viader i Carmeta Resclosa cosint davant del portal de can Xoroi, Ullà. Fotografia: Paco Llobet.

Dones d'Ullà anant al mercat de Torroella de Montgrí.

Dones d'Ullà collint olives.

Enllaç amb informació: