ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TOR
TOR - LA TALLADA D'EMPORDÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Aquesta església ha arribat als nostres dies després d’haver
sofert un gran nombre de modificacions i afegits. Està construïda, com les
altres esglésies romàniques del municipi, sobre un aflorament de conglomerat
molt dur. Conserva de l’estil romànic l’absis de planta semicircular i les parets
de nord i ponent. La portalada és del segle XVIII igual que el rosetó. En
aquesta època també s’ha va afegir una petita capella a la cara sud.
Al segle XX, més concretament l’any 1955, es va ampliar l’església
amb una nau de nova construcció per acabar formant una planta en forma d’L.
A la part superior de l’absis, del cantó exterior, hi ha unes
petites mènsules que són d’estil romànic.
La volta que cobreix la nau més antiga, és la meitat de
canó i la meitat apuntalada.
***************************************************
Enllaç amb informació:
Església
L’església de Sant Climent de Tor
consta d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Pels volts
de l’any 1955 fou construïda una altra nau més gran que fou afegida a l’extrem
occidental del mur de migdia de l’antiga, però orientada vers migjorn de manera
que l’actual conjunt de l’edificació afecta una planta en forma de L. De l’obra
romànica només es destruí el fragment de mur que correspon a l’obertura de
comunicació amb la nau moderna. Al mateix temps hom procedí a restaurar la nau
romànica i foren llevats els gruixos d’arrebossats dels paraments interiors.
La volta de la nau romànica és
l’única part que resta coberta d’arrebossat. És de mig punt, però de perfil
apuntat a la meitat de llevant, mentre que al sector de ponent, als peus, és de
canó. A causa d’aquest arrebossat és impossible d’esbrinar quin segment pot
correspondre a la coberta original i quin a alguna refecció.
L’absis té una volta de quart
d’esfera, feta amb filades semicirculars de lloses estretes, només desbastades.
És precedit per un tram molt curt, cobert amb volta de mig punt, que és més
estret i baix que no pas la nau, a la qual aquest sector de capçalera s’uneix
per mitjà d’un doble plec. Al damunt —mur de capçalera de la nau— hi ha una
petita obertura cruciforme.
Aquest absis es dreça sobre un
aflorament natural rocós, de conglomerat. Té al centre una finestra de doble
esqueixada, i és decorat exteriorment amb quatre lesenes que arrenquen d’una
socolada feta amb tres filades de grans carreus, i que a l’extrem superior del
mur no rematen amb un fris d’arcuacions, com seria normal, sinó que té un
seguit de consoles o mènsules sota una cornisa de quart de cercle incurvat. Hi
ha cinc mènsules a cadascun dels espais laterals entre les lesenes i quatre al
central. Algunes d’aquestes mènsules són llises, però la majoria presenten
detalls esculpits, gairebé tots de difícil identificació perquè són molt
erosionats.
L’edifici fou construït amb
carreus de mida mitjana, força escairats, que foren disposats regularment a
trencajunt. Per les seves característiques hom pot suposar que pertany al final
del segle XI o a la primera meitat del XII.
A més de la nau de construcció
força recent, ja esmentada, el temple romànic suportà altres afegitons o
reformes. Les obertures del frontis foren renovades a mitjan segle XVIII: una
rosassa i la portada amb frontó corbat, una fornícula, pinacles i esferes; a la
seva llinda hi ha gravat l’any 1752 i la llegenda HAEC EST DOMVS DEI. Sobre
aquest mur es dreça un campanar d’espadanya. Els murs perimetrals del temple
foren sobrepujats arreu per construir un terrabastall. Al mur meridional de la
nau, al sector de llevant, fou afegida una capella que té l’arc i la volta
apuntats. Un altre arc apuntat restà inclòs al mur septentrional; sembla
indicar un intent no reeixit de construir-hi una altra cap Com
ja hem precisat, la majoria de les catorze consoles mensuliformes de l’absis
presenten diferents motius ornamentals esculpits, molts dels quals són de
difícil identificació, a causa de l’erosió. La seqüència d’aquests relleus és
de migjorn a tramuntana.
A l’espai meridional, entre lesenes, hi ha: una mènsula
llisa bisellada; una altra llisa, de secció incurvada; motllures i mitja canya
horitzontals; un relleu gastat, potser un ocell; un altre relleu dubtós, també
erosionat, potser un cap humà. A l’espai central: un motllurat horitzontal;
mènsula llisa, incurvada; un relleu erosionat, possiblement un cap humà o
zoomòrfic; un relleu completament gastat. A l’espai septentrional: una mènsula
incurvada, llisa i les tres mènsules restants amb motius en relleu, molt
erosionats.
L’any 1962 Miquel Oliva i Prat escrivia (Noticias sobre
iglesias prerrománicas gerundenses, “Revista de Gerona”, núm. 20, Girona 1962)
que en ésser restaurada l’església amb motiu d’afegir-s’hi la nova nau,
aparegué un gran carreu amb “estretes faixes múltiples” esculpides en espiga.
No hem pogut esbrinar on es troba actualment aquesta pedra.
Història
Segons figura en la confirmació
de les nombroses possessions del comte Gausfred, el magnat Riculf posseïa un
alou al terme de la “villa Toro”. L’any 993 s’enregistra la venda d’una vinya
situada en aquest terme de “villa Toro”.
El lloc de Tor figura en una
relació, datable entre el 1115 i el 1164, dels albergs que posseïa el comte de
Rosselló al comtat d’Empúries. Tot formà part de la baronia de Verges, com
l’actual terme de la Tallada.
El primer de juliol de 1151 fou
publicat a l’altar de l’església de Sant Climent de Tor, en presència de
diferents testimonis, el testament del poderós magnat Guillem Umbert de Basella
—possessor d’importants dominis a la Selva i a l’Empordà—, el qual havia mort
el dia 31 de maig anterior.
En les Rationes decimarum dels
anys 1279 i 1280 és esmentada la “capella de Tor”. L’església ha estat sempre
sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Maranyà.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
***********************************************
